Krakatoa (o Krakatau) va ser una illa amb tres punts volcànics que es trobava situada exactament prop de la zona de subducció de la placa Indoaustraliana sota la placa Euràsica, entre les illes de Java i Sumatra, a l’Estret de Sunda.
Com importants erupcions dels volcans de l’illa en destaquem les de l’any 416, les del 535 i les del 1883 (aquesta última va acabar amb l’existència de la illa mateixa).
Al 1883 l’activitat sísmica al voltant de l’illa era molt intensa… tant, que es va arribar a notar fins a Austràlia. Al Maig d’aquell any van començar ha haver-hi escapaments de gasos al nord de l’illa (al volcà Perboewatan) que provocaven unes columnes de fum superiors als 6.000 metres acompanyades d’unes explosions que es podien sentir a 150 km de l’illa. Aquest caos es va apaivagar però tres mesos després l’illa va començar a erupcionar. Segons es creu, la causa era de les fissures que s’estaven provocant entre Perboewatan i Danan (el volcà central). Això provocà alhora un creixement notable de la marea.
7 dies després l’illa entrava en la seva fase de màxima activitat en la que es produïen explosions amb un interval d’uns 10 minuts i en la que apareixia una columna de fum d’uns 27 km d’altura. Queia cendra pesada i pedres bullint a 40 km de l’illa de Sumatra i s’estampaven petits tsunamis contra ella i Java., provocats per les explosions.
Al dia següent es van produir quatre explosions enormes acompanyades de grans tsunamis. L’última d’aquestes va fer volar l’illa pels aires alhora que va crear un tsunami de mes de 40 m d’alt (va arribar fins a les costes de SudÀfrica) i els fluxos piroclàstics expulsats (els gasos interns, etc.) van contaminar tot l’Estret de Sunda fent bullir l’aigua de la zona a temperatures molt elevades.
Entre tots aquests fenòmens, van morir més de 35.000 persones i les àrees de Banten (Java) i Lampong (Sumatra) van quedar devastades. El soroll de la gran explosió es va arribar a sentir fins a Madagascar (en oïda humana) però les ones de so es van detectar per tot el planeta.
Es creu que la gran explosió de l’illa va ser deguda a que les primeres explosions del 1883 van buidar la cambra de magma fent així que entrés nou magma que es trobava a unes temperatures elevadíssimes. Això generaven gasos que provocaven un augment de la pressió descarada i el nou magma es va barrejar amb el que estava ascendint. Això provocà unes energies cataclísmiques. L’illa va desaparèixer totalment.
Al 1927 van començar a haver-hi unes erupcions volcàniques sota l’aigua just on abans hi havia Krakatoa. Allà en va sorgir una nova illa volcànica: Anak Krakatau (fill de Krakatoa). Al 1973 ja tenia una altura d’uns 200 metres. Cada any augmenta uns 5 metres i avui en dia en deu ser d’uns 400 m d’alt. Cal dir que el volcà entra en erupció molt de tant en tant. Es molt probable que en un futur aquesta illa torni a passar pel mateix que va passar Krakatoa…
——
Bibliografia:
–http://en.wikipedia.org/wiki/Krakatoa
–http://www.meneame.net/story/krakatoa-mayor-explosion-conocida-hombre
–http://www.earlham.edu/~bubbmi/krakatoa.htm
–http://felipe.bligoo.com/content/view/38694/Anak-Krakatoa.html
