Les proteïnes i els àcids nucleics són dues de les biomolècules més importants dels éssers vius. Totes dues són macromolècules orgàniques formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers, i tenen un paper fonamental en l’estructura, el funcionament i la transmissió de la informació biològica de les cèl·lules.
Les proteïnes són polímers formats per la unió d’aminoàcids mitjançant enllaços peptídics. Presenten una gran diversitat d’estructures i funcions. Entre les seues funcions principals destaquen la funció estructural (com el col·lagen o la queratina), la funció catalítica (enzims), la funció de transport (com l’hemoglobina), la funció defensiva (anticossos) i la funció reguladora (hormones proteiques). La funció d’una proteïna depèn directament de la seua estructura tridimensional, que està determinada per la seqüència d’aminoàcids.
Els àcids nucleics són macromolècules formades per nucleòtids i tenen com a funció principal emmagatzemar, transmetre i expressar la informació genètica. N’hi ha de dos tipus principals: l’ADN (àcid desoxiribonucleic), que conté la informació genètica de l’organisme, i l’ARN (àcid ribonucleic), que participa en la síntesi de proteïnes. L’ADN es caracteritza per la seua estructura de doble hèlix, mentre que l’ARN sol ser de cadena simple i pot presentar diferents tipus (ARNm, ARNt, ARNr), cadascun amb una funció específica.
Apunts 5.2. Els àcids nucleics
Les proteïnes i els àcids nucleics estan íntimament relacionats perquè formen part d’un mateix flux d’informació dins de la cèl·lula. Els àcids nucleics, especialment l’ADN, contenen la informació genètica que defineix les característiques d’un organisme. Aquesta informació està codificada en la seqüència de nucleòtids de l’ADN i constitueix el que anomenem genotip.
La informació genètica no actua directament, sinó que s’expressa mitjançant la síntesi de proteïnes. Aquest procés es coneix com a expressió gènica i inclou dues etapes principals: la transcripció, en què una part de l’ADN es copia en forma d’ARN missatger, i la traducció, en què la seqüència de nucleòtids de l’ARNm determina l’ordre dels aminoàcids d’una proteïna. Per tant, la seqüència d’un gen determina la seqüència d’una proteïna concreta.
