G4: Guillem Góngora, Albert Martínez, Gerard Morató, Albert Seijas, Guillem Vidaña
Història del període
Durant el s.XX els avenços en l’astronomia se superen amb diferència.
Els estudis espectroscòpics de les nebuloses van mostrar que algunes nebuloses espirals contenien estrelles al seu interior, Harlow Shapley va desmentir que el Sol era el centre de la Via Làctia i el va situar a la perifèria d’ella, Hubble va negar la teoria de Shapley i va afirmar que existien més galàxies a part de la nostra.
Per la seva banda, Einstein va proposar la seva teoria de l’Univers en expansió, però no la va poder defensar. Uns anys més tard, Vesto Slipher, que estudiava la formació dels estels, va descobrir que aquests s’allunyaven de l’observador, però no va trobar-hi explicació.
Va ser Lemaitre qui al 1927, va publicar un article on trobava la relació entre aquests dos descobriments. Després de la divulgació d’aquest article, la comunitat científica va començar a preguntar-se si tot havia estat concentrat en
un sol punt (àtom primordial) i la seva expansió (Gran Soroll o Big Bang) i es va formular una teoria que encara és vigent en l’actualitat.
A la segona meitat del s.XX els progressos en física van donar lloc a nous instruments astronòmics que s’instal·len en satèl·lits moderns i això permet que l’home finalment pugui arribar a la Lluna.
Avui dia, els astrònoms estudien moltes més coses per tal de descobrir més a fons l’història de l’Univers.
Científics més destacats de l’època
-
Max Planck (1858-1947) va ser el creador de la física moderna, va iniciar les seves investigacions científiques al voltant de la radiació d’un cos negre. Va descobrir la Constant de Plank, amb la qual cosa es pot calcular l’energia d’un fotó, partícula responsable dels camps electromagnètics; va descriure un grup d’unitats de mesura basades en les constants físiques fonamentals, i més tard va descobrir la llei de radiació de la calor (Llei de Planck) que explica l’espectre d’emissió d’un cos negre. Aquesta llei s’ha convertit en una de les principals bases de la teoria quàntica.
-
Albert Einstein (1879-1955) va ser qui mitjançant diversos articles va demostrar el moviment brownià, va descobrir l’efecte fotoelèctric, va publicar la teoria de la relativitat espacial i de la relativitat general i l’equivalència entre massa i energia.
-
Harlow Shapley (1885-1972) va ser un astrònom d’Estats Units que va descobrir els púlsars i va demostrar que l’univers no era únicament la Via Làctia.
-
Edwin Hubble (1889-1953) és famós per haver descobert i demostrat l’expansió de l’Univers i haver fet una aproximació de la seva mida i edat. Va observar que nombroses nebuloses no formaven part de la nostra galàxia com es pensava, sinó de galàxies diferents de la Via Làctia.
-
Arno Penzias (1933) és un astrònom i físic. Al 1964 es va trobar una font de soroll a l’atmosfera que va ser identificat com una radiació còsmica de fons de microones. Amb aquest descobriment, es va poder donar una confirmació inicial de la Teoria del Big Bang.
-
Robert Wilson (1936) és un científic estatunidenc que va detectar, juntament amb Arno Penzias, una radiació que se suposa que és la resta o el residu de la gran explosió que va donar l’origen de l’univers.
-
Stephen Hawking (1942) va descobrir que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i casualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra de les seves teories consisteix en que l’Univers no té marges ni límits en el temps imaginari.
Fonts bibliogràfiques:
http://es.wikipedia.org/wiki/Stephen_Hawking#Bibliograf.C3.ADa_sobre_Sthepen_Hawking
http://ca.wikipedia.org/wiki/Max_Planck
http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-m_planck.htm
http://almaak.tripod.com/biografias/harlow_shapley.htm
http://www.astromia.com/historia/astroxx.htm
http://www.astromia.com/historia/astroxx2.htm
Enciclopedia de la Ciencia y de la Técnica, Ed. DANAE
G4: Guillem Góngora, Albert Martínez, Gerard Morató, Albert Seijas, Guillem Vidaña
