Joan Climent, Miquel Figueras, Adrià Martínez , Francesc Perernau
El  renaixement l’època de canvi que suposa el final de l’edat Mitjana i el  principi de la moderna (final segle XV i principi del segle XVI).
Característiques:
-Apareix l’humanisme.
-Eliminen la mentalitat Medieval, mentalitat moderna.
-Recerca d’un nou coneixement, ciència, que es basa en les causes naturals.
-Canvia l’estil artístic, s’abandona l’estil gòtic i es recupera el clàssic de Grècia i Roma (greco-romà).
-Es reivindica la llibertat de pensament,la llibertat d’expressió i la llibertat d’acció.
-La nova ciència cerca les causes naturals.
Copèrnic  va descobrir el moviment anual, cap a l’oest, girant al voltant del  Sol. Aquest moviment explica l’efecte de moviment del Sol i dels altres  planetes.
També  el moviment de rotació diària, cap a l’est. Explica el moviment aparent  del Sol durant el dia, el dia i la nit i les estacions.
I  el moviment cònic i anual de l’eix de rotació. Segons el qual, la terra  gira sobre el seu propi eix, que està lleugerament inclinat.
Tots  aquests moviments serveixen per explicar els moviments celestes, i  especialment dues enigmes que havien quedat sense resoldre (el moviment  de retrogradació dels planetes i el seu període de revolució). Això  contradiu i posa en evidència els equants ptolemaics, que eren més  complexos.
Científics de l’Època
Nicolau Copèrnic (1473-1543)  va ser el creador de la teoria heliocèntrica (revolució copernicana) la  qual consisteix a situar el Sol en el centre de l’univers, en el lloc  que ocupava abans la Terra, i situar aquesta en el lloc que abans  ocupava aquell, i fer girar entorn del Sol tots els planetes, inclosa la  Terra, considerada ara com un planeta més i ja no com el centre immòbil  de l’univers, tal com fins aquell moment s’havia suposat. També va  afirmar el que coneixem com a Sistema Copernicà, que contradiu i posa en  evidència els equants ptolemaics, que eren més complexos. Aquest  sistema fou, durant un temps, el centre de tots els debats científics i  teològics fins que l’Església decidí executar a Brú i Galileu.
Galileu Galileu (1564-1642) va crear el Telescopi. Els descubriments astronòmics de Galileu, concordaven amb els de Copernic, fet que els va posava amb problemes amb l’Eslgésia. En el seu descobriment va exposar una teoria que trencava amb les creences de l’Església en aquells temps, la teoria de Galileu deia que la terra girava al voltant del sol i no al revés com es creia a l’època. Per aquest motiu l’Església el va obligar a retactar-se o com a conseqüència seria executat, ell va acceptar a retractar-se ja que també era un catolic devot, en el seu retactament va esmentar la famosa frase: e pur si muove.
Johannes Kepler (1571-1630) va establir tres lleis, anomenades Lleis de Kepler.
- 1a Llei (1609): Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint òrbites el·líptiques, estant el Sol situat en un dels focus de la dita el·lipse.
- 2a Llei (1609): El radivector que uneix el planeta amb el Sol, escombra àrees iguals en temps iguals. Per tant, el planeta es desplaça més ràpidament quan està en el periheli que quan està en l’afeli.
- 3a Llei (1618): Per a qualsevol planeta, el quadrat del seu període orbital o temps que triga a donar un a volta al Sol, és directament proporcional al cub de la distància mitjana amb el Sol o el cos al voltant del qual gira un altre cos. Com major és la distància mitjana entre un planeta i el Sol, més temps tarda a completar la seva òrbita.
Joan Climent, Miquel Figueras, Adrià Martínez , Francesc Perernau

