L’amigdalectomia o extirpació de les amígdales palatines ha estat moltes vegades un tema controvertit entre els professionals i això ha pogut crear dubtes també entre els malalts o els pares quan rebien el consell d’operar-se.

A principis de segle, abans d’aparèixer els antibiòtics, s’indicava la seva realització de forma rutinària, amb motius tan poc clars com que el nen no menjava bé o no creixia prou.
A la dècada dels 70 va haver una reducció destacada d’aquesta indicació (extirpar les amígdales) i a partir dels anys 80 es va iniciar una estratègia més racional. Encara que aquesta intervenció, juntament amb l’extirpació de les vegetacions, són dos de les cirurgies pediàtriques que més es realitzen, el seu nombre s’ha reduït en els darrers 30 anys. A l’actualitat existeixen resultats d’estudis mèdics prou fiables per servir de guia a pares i cirurgians a l’hora de prendre la decisió.

Hi ha tres motius bàsics per extirpar les amígdales palatines:

L’augment del seu volum o hipertròfia que provoqui obstrucció aèria o digestiva, sospita de tumor i els problemes infecciosos.

Des de 1976 es coneix l’existència de la malaltia de la son en nens (apnea obstructiva de la son) associada en gran número de casos a unes amígdales grans i obstructives.

Aquestes apnees o aturades respiratòries amb ronc i son agitat per la nit poden suposar importants problemes en els nens durant el dia: alteracions de concentració i de caràcter, problemes del seu desenvolupament i alteracions cardíaques i pulmonars. Tot això es resolt en molts casos de forma ràpida i satisfactòria amb l’extirpació de unes amígdales que obstrueixen la via respiratòria per la seva grandària.

Altre de les indicacions clarament acceptada és la sospita de que l’augment de volum de l’amígdala sigui degut a un tumor com per exemple un limfoma.

El problema més debatut és la indicació d’extirpació d’amígdales per infecció. A més resulta que la majoria de casos en que es fa la intervenció aquesta és deguda a aquest problema infecciós.

Sabem que les amígdales tenen un paper important en la immunitat i que per la seva localització actuen com a primera línia defensiva de les infeccions respiratòries. Però de la mateixa forma i sota condicions adverses poden convertir-se en focus infecciós. Això es tradueix en episodis molt freqüents de infecció bacteriana amb febre, angines repetides i repercussions generals. La clau està en saber quan deixen de ser funcionalment importants per a convertir-se en focus productor de problemes.

L’amigdalitis bacteriana recurrent o infecció repetitiva de les amígdales és una de les patologies més freqüents a les que s’enfronta el pediatra o l’otorinolaringòleg i cal que tant els metges com els pares siguin força estrictes en la seva definició. Moltes rinofaringitis agudes víriques són catalogades erròniament d’amigdalitis bacterianes.
L’amigdalitis bacteriana aguda es presenta amb febre superior a 38 graus i són blanques, és a dir, amb pus.

Extret de SOCIETAT CATALANA D’OTORINOLARINGOLOGIA I PATOLOGIA CERVICOFACIAL DR. E. Esteller i Moré. Maig 2002