Ramon i Cajal és un dels grans científics espanyols. Els seus estudis sobre el teixit nerviós el van portar a guanyar el Premi Nobel de Medicina el 1906, juntament amb Camil Golgi.
Ramon i Cajal va descobrir els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les neurones, de la matèria grisa i del sistema nerviós cerebroespinal.
Santiago Ramon y Cajal (1852-1934)
Neix l’1 de maig de l’any 1852 a Petilla de Aragón (Navarra). L’any 1869 acaba el batxillerat a Osca i a Saragossa segueix un curs Preparatori de Medicina. L’any 1870 la família es trasllada a Saragossa, i comença Medicina.
Dos anys més tard i abans de llicenciar-se, és, per oposició, professor ajudant d’Anatomia d’aquesta Facultat. L’any 1873 es llicencia en Medicina a Saragossa. Com a metge militar tinent, és destinat al Regiment de Burgos, que es troba a la província de Lleida; ascendeix a capità un any més tard i el seu destí el porta cap a Cuba. El 1875 torna de Cuba, malalt, a Saragossa. L’any 1876 guanya, per oposició, una plaça de practicant de 1ª al Hospital Nostra Senyora de Gràcia, a Saragossa. Ajudant interí d’Anatomia a la Facultat de Medicina.
L’any 1877 és Doctor en Medicina i té un primer contacte amb el catedràtic de Madrid Aureliano Maestre de San Juan. Es compra el microscopi Verick. És Director de Museus Anatòmics per oposició. L’any 1880 publica el seu primer treball científic. El 1883 guanya, per oposició, la càtedra d’Anatomia de la Facultat de Medicina de València, ciutat on es trasllada amb la seva família.
El 1884 comença la publicació, en fascicles, del “Manual de Histologia”. També realitza, per encàrrec de la Diputació de Saragossa, un estudi sobre el microbi causant de l’epidèmia de còlera que s’exten per Espanya. Amb la remuneració donada per aquesta Diputació es compra el microscopi Zeiss. Un any després publica en revistes de València i, per primera vegada, en revistes estrangeres.
L’any 1887 concursa i guanya la Càtedra d’Histologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Amb el Dr. Lluís Simarro aprèn la tècnica de la tinció de Golgi. A partir d’aquest moment la seva activitat científica i les seves publicacions s’esdevenen a un ritme increïble. Quasi tots els seus treballs tracten del sistema nerviós.
El 1888, Cajal demostra la individualitat de les cèl•lules nervioses o neurones, la Teoria neuronal. Un any més tard, el 1889, acut al Congrés de Berlín per presentar els seus descobriments i és, alhora, descobert per Koelliker, un dels històlegs més importants del moment. L’any 1891 exposa la llei de polarització de les neurones, que explica en un treball llegit al Congrés Mèdic de València.
El 1892 guanya per oposició la Càtedra d’Histologia de la Facultat de Medicina de Madrid. Abans de deixar Barcelona dicta tres Conferències a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Barcelona. Les traduccions al francès i a l’alemany d’aquestes Conferències li donen reconeixement internacional. 
L’any 1896 incorpora als seus treballs el mètode d’Ehrlich. El 1900 és director de l’Institut Nacional d’Higiene Alfons XIII, a Madrid. L’any 1903 modifica i perfecciona el mètode de tinció amb nitrat de plata reduït, descobert per Simarro. Investigació experimental amb el seu deixeble i col•laborador J.F. Tello.
El 1906, amb l’històleg de Pavía, Camillo Golgi, comparteix l’honor de ser distingit amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia.
L’any 1907 és nomenat President de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis (JAE). El 1912 descobreix la tècnica del formol-urani i a l’any següent la de sublimat d’or. Estudi de cèl·lules de neuròglia. Del 1913 és el recull de treballs experimentals de degeneració i regeneració del sistema nerviós. Dos anys abans de la seva jubilació, el 1920, es publica el Decret de Fundació de l’Institut Cajal. Mor a Madrid el 17 d’octubre del 1934.
Algunes de les seves publicacions:
1884 “Manual de Histologia normal y de técnica micrográfica”.
1888/89 Revista Trimestral de Histologia normal y patológica
1888/92 Publicacions a: Gaceta Médica Catalana, Revista de Ciencias Médicas de Barcelona, Gaceta Sanitaria de Barcelona, Pequeñas Comunicaciones de la Cátedra de Histología de Barcelona, La Veterinaria Española, Anatomischer Anzeiger, Internationale Monatschrift für Antomie und Physiologie, La Cellule, etc.
1890 “Manual d’Anatomia Patològica general”
1895 “Elementos de Histología normal y de técnica micrográfica para uso de estudiantes”.
1897 Primers fascicles de la seva obra magna “Textura del sistema nervioso del hombre y los vertebrados”, que havia de ser la seva obra més important.
1902 Comença a publicar-se la revista Trabajos del Laboratorio de Investigaciones Biológicas, continuació de l’anterior Revista Trimestral Micrográfica, totes dues fundades i dirigides per Ramón y Cajal.
1904 Apareix sencera la “Textura del sistema nervioso del hombre y los vertebrados”.
1911 Es publica la versió francesa de la seva obra magna, amb el títol “Hystologie du système nerveux de l’homme et des vertebrés”, que corregeix i augmenta l’edició espanyola de “Textura…” de 1904.
1914 “Estudios sobre la degeneración y regeneración del sistema nervioso”.
1915 Amb el naturalista Domingo Sánchez publica un extens treball: Contribución al conocimiento de los centros nerviosos de los insectos.
1917 Contribución al conocimiento de la retina y centros ópticos de los cefalópodos.
1932 Amb Fernando de Castro, deixeble i col•laborador, publica “Técnica micrográfica del sistema nervioso”.
1933 Publica la seva darrera obra: “¿Neuronismo o reticularismo?”, defensa pòstuma de les seves teories.
A més a més dels honors i reconeixements que va rebre per les Acadèmies de Medicina, Ciències, Cirurgia, etc. i dels anomenaments “honoris causa” d’innombrables Universitats d’arreu del món, citem, tan sols, els premis més apreciats pel mateix Ramón y Cajal:
1897 Premi Rubio
1994 Membre de la Royal Society de Londres
1900 Premi de Moscou (donat per el Congrés Mèdic Internacional de París)
1902 Premi Martínez Molina (compartit amb el seu germà Pedro).
1905 Medalla Helmholtz
1906 Premi Nobel
