Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna, per tal com donà les bases que permeteren a Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica -en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric- i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.
Nicolau Copèrnic (1473-1543)
Copèrnic va nèixer a Thorn (Polònia) el 1473 i mor a Frauenburg (Alemanya) el 1543. Orfe de pare als deu anys d’edat, fou adoptat pel seu oncle matern, Lluc Watezelrode, posteriorment bisbe de Warmie.
Va estudiar dialèctica i filosofia a la Universitat de Cracòvia, una de les més importants de l’època i tingué per professor a Albert Brudzewski (1445-1497), matemàtic i astrònom distingit, del qual és probable que n’heretés l’interès per la cosmologia. Després marxà cap a Bolònia, on cursà dret, medicina, filosofia, grec i astronomia i entrà en contacte amb el cèlebre astrònom Domenico Maria da Novara (1454-1504).
El 1500 anà a Roma, on impartí un curs de matemàtiques i astronomia. Un any més tard, el 1501, tornà a la seva pàtria i fou nomenat canonge de Frauenburg, però abans d’assentar-s’hi realitzà encara un últim viatge a Itàlia, a Pàdua i a Ferrara, on continuà els seus estudis i fou rebut com a doctor juris canonici. El 1503 tornà a Heilsberg amb el seu oncle i finalment, després de la mort d’aquest, el 1512, es va reinstal·lar definitivament al seu país, es dedicà a atendre la seva diòcesi, i també exercí la medicina i dugué a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l’astronomia.s’instal·là definitivament a Frauenburg.
Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna, per tal com donà les bases que permeteren a Newton culminar la revolució astronòmica, en passar d’un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric i de capgirar irreversiblement la visió de l’univers que prevalia fins aleshores. La seva obra mestra, De revolutionibus orbium coelestium, fou escrita al llarg d’uns vint-i-cinc anys de treball (1507-32), però moltes de les idees bàsiques i de les observacions que conté circularen a través d’un opuscle titulat “De hypothesibus motuum coelestium a se constitutis commentariolus” que, malgrat la brevetat, és un treball precís i clar.
Copèrnic havia estudiat els escrits dels filòsofs grecs, en què cercava referències al problema del moviment terrestre. Va estudiar sobretot els pitagòrics i Aristarc de Samos, el qual establí per primera vegada la teoria helioestàtica. Cal centrar el valor real de la seva obra en el fet de tornar a imposar teories ja rebutjades pel “sentit comú” i de donar-los una estructuració coherent i científica.
