El llac Nyos, situat al nord-oest de Camerun, a la plana volcànica d’OKU, dóna nom al volcà sobre el qual es troba a més de 3000 metres sobre el nivell del mar. Amb més de 2 quilòmetres de llargària i 210 metres de profunditat, el llac ocupa tota la superfície del cràter del volcà inactiu.
Una presa natural de roca volcànica manté l’aigua dins el llac tot i que quan plou l’aigua es desborda i inunda les valls més properes.
A les profunditats del llac hi ha una “bossa” de magma que allibera diòxid de carboni (CO2) a l’aigua, per això el llac Nyos és un dels tres llacs coneguts que estan saturats de CO2, els altres són el llac Monoun, també a Camerún i el llac Kivu de Rwanda.
22 d’agost de 1986:
Al matí del 22 d’agost un home va agafar la seva bicicleta amb direcció al poble de Nyos. En el camí va veure una gasela morta a la carretera, la va agafar, la va lligar a la seva bicicleta i va continuar el seu recorregut. Més endavant va veure a dos rates mortes, un gos i altres animals. L’home va pensar que era molt possible que haguessin mort per la caiguda d’un raig. Ben aviat, va arribar al poble de Nyos i es va apropar a les cabanes per si algú sabia que havia passat amb aquells animals. Però a mesura que s’anava apropant es va sorprendre al veure cadàvers escampats per tot arreu, no va trobar ni una sola persona amb vida, tothom havia mort. L’home va deixar la seva bicicleta i va tornar corren al seu poble situat a pocs quilòmetres de Nyos. Quan va arribar , va veure com moria encara més gent. La gent del poble estava atemorida, es deia que van sentir una explosió o un soroll sord en la distància i olors estranys.
El poble de Nyos
El governador va constatar els fets i va informar a molts països de l’estrany esdeveniment. Dos dies després va arribar un equip de metges i es van trobar amb una catàstrofe molt més gran de la que ells s’imaginaven: Al voltant de 1800 persones mortes, més de 3000 animals i una infinitat d’animals silvestres, insectes i aus.
Els supervivents van començar a enterrar els morts en fosses comunes i van fugir dels seus pobles i es van refugiar en els boscos. Sigui el que sigui que habia matat a tanta gent, semblava que havia desaparegut sense deixar rastre amb la mateixa rapidesa amb la que habia aparegut.
Causes de la Catàstrofe
Quan la notícia va arribar a l’exterior, molts països, entres ells França i Estats Units, van anar a Camerún per ajudar als científics d’aquell país a esbrinar què havia passat. Com a primera pista les víctimes no presentaven cap trauma físic o malaltia, ni restes de sang ni tampoc signes d’exposició a la radiació, armes químiques o gas verinós.
” Les víctimes s’han desmaiat, han caigut i han mort”
Com a segona pista, els científics es van fixar de quina manera estaven distribuïdes les víctimes a través del paisatge, les morts s’havien produït des de les vores del llac Nyos fins als 12 quilòmetres. El número de morts augmentava a mesura que els científics s’apropaven al llac. En els pobles dels voltants moltes persones, principalment les que estaven a dins de les seves cabanes, van sobreviure, mentre que a Nyos només 6 dels 800 habitants van seguir amb vida.
Però va ser el propi llac el que va donar la pista més clara i contundent: El color de les seves aigües, un blau cristal·lí es va tornar d’un vermell obscur, molt intens ja que es va dissoldre ferro que va emergir des de el fons del llac:
Imatge 3
Els científics van analitzar l’aigua a partir de petites mostres a diferents profunditats, i van descobrir nivells inusualment alts de CO2 dissolts a l’aigua. Tots els símptomes de les víctimes informaven als científics d’una intoxicació de CO2, un gas inodor i incolor que, teòricament no és tòxic. En produir-se en gran quantitat el CO2, va donar lloc a una gran explosió de gasos que es van estendre per la superfície de les valls, cobrint més de 20 quilòmetres i matant al seu pas a persones i animals per asfíxia, degut a la falta d’oxigen.
La explosió de CO2 es va atribuir a la continua activitat volcànica del fons del llac, que de forma constant fa sorgir el gas diluït en l’aigua.
El llac Nyos té una peculiaritat, que és que l’aigua no circula i el gas es manté concentrat en capes en el fons. Per tant la superfície tropical de l’aigua mai arriba a ser més freda que la del fons del llac. A més, a causa de les muntanyes que l’envolten es concentren molts vents freds i com el llac és molt profund les aigües no es regiren, mantenint així els cúmuls de CO2 al fons. Si l’aigua arriba a un alt nivell de saturació de CO2 i si per alguna raó s’escalfa més l’aigua en el fons, en qualsevol moment pot explotar com una bomba, alliberant grans quantitats de gas.
Declaracions d’un supervivent:
“Els vapors dels gasos em van golpejar la cara i em van tirar cap a endarrera. Em picaven els ulls i el coll, com si m’haguéssin tirat àcid. Al respirar els gasos vaig perdre el coneixement, algú em va arrossegar a major altura i allá vaig despertar”. Això mateix els hi va passar a 1800 persones que per desgràcia van morir en menys de 5 minuts.
Autor: Eric Yañez Manzanares
Bibliografia:
http://www.neatorama.com/2007/05/21/the-strangest-disaster-of-the-20th-century/
http://www.creces.cl/new/index.asp?tc=1&nc=5&tit=&art=1205&pr=
https://www.u-cursos.cl/ingenieria/2007/1/GL31A/1/material_alumnos/previsualizar?id_material=3258
http://www.gamefenix.com/foro/viewtopic.php?p=351577&sid=5b6b765a966641e7f04c25992302c0cd
http://www.lareserva.com/home/desastres_naturales_mas_extranos
