El tsunami de Badia Lituya va ser un desastre natural que es ocórrer el 9 de juliol de 1958 a la Badia de Lituya, al nord-est del golf d’Alaska.

Un sisme de 8,3 graus a l’escala de Richter, va fer que es destrossés pràcticament una muntanya sencera, generant una paret d’aigua que es va elevar més 500 metres, convertint-se en la ona més gran de la que s’ha tingut registre, és per això que aquest succés s’ha qualificat de megatsunami.

Aquell dia cap a les 22:15 (hora local) va començar un terratrèmol a la badia Lituya que va arribar fins als 8,3 graus a l’escala de Richter. En menys de dos minuts, es van despendre 30 milions de metres cúbics de terra i roques del glaçar Lituya al fons de la badia.

L’impacte va fer que s’aixequés una columna d’aigua de 524 metres d’altura que va avançar cap a l’entrada de la badía a una velocitat d’uns 200 km/hora.

Aquesta onada es va internar uns 10 km quadrats a cada costat de la badia.

La regió d’Alaska on va succeir el terratrèmol es troba sobre una falla tectònica (placa Juan de Fuca i placa Nord-americana) el moviment la qual va provocar el gran terratrèmol. L’epicentre va estar a sols 20 km de Lituya.

L’anàlisi del desastre de la badia Lituya ha deixat sorprès als científics, geòlegs i experts de protecció civil. La possibilitat de tsunamis gegants mai havia sigut tant alta en aquella zona. Fins ara, els tsunamis estudiats en la zona rarament superaven els tres metres d’altura.

El desastre d’Alaska té testimonis vius que narren fins el dia d’avui els diferents episodis de la tragèdia, com els bots van ser destruïts per una ona monstruosa. La despoblada zona de lloc va afavorir el baix número de pèrdues humanes (2 víctimes mortals) però també a que s’oblidés ràpidament l’esdeveniment.

El que els nous descobriments científics estan concloent és que algunes ones podien superar els 31 metres d’alçada però encara no s’ha investigat del tot la procedència d’aquesta ona de 524 metres d’altura, encara que inicialment es creu que va ser provocada pel despreniment violent de terra del glaçar Lituya.

Albert Martínez