Qui va ser?
,_microbiologist_and_chemist_Wellcome_V0026980.jpg)
Louis Pasteur (1822 – 1895)
Louis Pasteur va néixer el 27 de desembre de 1822 i morí el 28 de setembre de 1895 a França i fou un microbiòleg i químic.
Pasteur es pot considerar un dels fundadors de la microbiologia i el creador de la base científica per a la vacunació i les vacunes contra el carboncle, el còlera aviari i la ràbia. Pasteur també va posar fi al debat que havia durat segles sobre la generació espontània d’algunes formes de vida, demostrant-ne experimentalment la impossibilitat.
Els seus treballs al camp de l’estructura cristal·lina i el fenomen de la polarització van establir les bases de l’estereoquímica.El seu nom és àmpliament conegut gràcies a la tecnologia de la pasteurització, que ell va crear i que més tard va ser batejada en honor seu.
Generació espontània
És una teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s’hagin originat a partir de matèria inorgànica. A través de la història de la biologia, aquesta teoria ha estat enunciada i discutida amb l’ajut d’investigacions molt diverses i a diferents nivells també avui en dia. A finals del s. XIX, Louis Pasteur demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent.
Els experiments de Pasteur van servir per a demostrar que la generació espontània tampoc era vàlida per als microorganismes. Pasteur va utilitzar recipients de colls llargs i corbats en forma de S.
A dins va col·locar un brou que feia bullir per a eliminar els microorganismes. En el colze del coll hi havia líquid que impedia l’entrada de nous microorganismes.
D’aquesta manera el brou podia conservar-se estèril indefinidament.
Si es trencava el coll del recipient llavors els microorganismes apareixien de nou contaminant el brou. Només apareixien si el brou es posava en contacte amb el medi extern.
Encara es conserven alguns d’aquests recipients, i el brou encara continua estèril.
Pasteurització
El terme pasteurització fa referència a Pasteur. La pasteurització és el procés de destrucció dels bacteris patògens que poden existir en un líquid alimentari mitjançant la calor.
L’objectiu d’aquest procés tèrmic és reduir els agents patògens, (que són els bacteris, protozous, fongs i llevats, etc.) que poden existir en un aliment. Generalment, es fa servir en el tractament de líquids alimentaris, alterant el mínim possible l’estructura física i els components químics d’aquests. Els aliments s’escalfen fins a temperatures que no passen els 100 °C durant pocs segons i després es refreda ràpidament.
Aquesta tècnica no elimina tots els microorganismes, només permet una conservació temporal en envasos tancats hermèticament.
Les vacunes de Pasteur
La següent feina de Pasteur va incloure treballs amb pollastres per investigar el còlera, i va descobrir que n’hi havia alguns que no es podien infectar ni amb bacteris frescos, perquè, amb els bacteris debilitats, amb que els havia infectat anteriorment, havia aconseguit que aquells pollastres s’immunitzessin contra el bacteri del còlera.
La idea que una forma dèbil de la malaltia, podia fer que la malaltia forta no pogués atacar a l’organisme havia estat descoberta abans dels temps de Pasteur, per Edward Jenner, però només amb un bacteri, el de la verola.
Jenner havia descobert que la vacunació, amb verola bovina donava immunitat a la verola humana, una de les majors causes de mortalitat al món. El 1761, el jove Jenner es va traslladar a Sodbury, on començaria la seva formació com a cirurgià i farmacèutic sota les ordres del metge del poble. Allí Jenner sentiria per primera vegada, en boca de Sarah Nelmes, una munyidora de vaques, la següent afirmació: “Jo mai tindré la verola perquè he tingut la verola bovina. Mai tindré la cara marcada per la verola“. I seria precisament gràcies a aquesta creença popular que Edward Jenner descobriria la vacuna contra aquesta malaltia. Ho va fer en observar que les munyidores de vaques que s’havien contagiat del virus de la verola vacuna no emmalaltien de verola humana.
Jenner va utilitzar el pus de pústules de les mans de les munyidores per fer la seva “vacuna”.
Jenner realitzant la primera vacunació a James Phipps, un nen de 8 anys. 14 de maig de 1796
El 14 de maig de 1796, Jenner va decidir inocular un nen de vuit anys anomenat James Phillips una mica de matèria infectada que va obtenir d’una persona que patia la verola bovina. El nen va desenvolupar una febre lleu que va desaparèixer al cap de pocs dies.
Uns mesos més tard, Jenner va posar en pràctica la prova definitiva per erradicar l’epidèmia. Va tornar a inocular James Phillips, però aquesta vegada amb verola humana per comprovar si el nen desenvolupava la malaltia. Els resultats li van donar la raó i el nen ni va contreure la malaltia ni va morir.
Pasteur va produir la primera vacuna per a la ràbia desenvolupant el virus en conills i llavors debilitant-lo assecant el teixit nerviós afectat. Després va demostrar que també els podia debilitar amb temperatures altes.
Fins al 1885, un cop els símptomes clínics de la ràbia es manifestaven en humans, les esperances de sobreviure eren molt reduïdes: el 99% de les víctimes morien després de ser infectades.
Tanmateix, això va canviar el juliol de 1885 quan el francès Louis Pasteur va aplicar per primera vegada una vacuna experimentant amb un nen de 6 anys mossegat per un gos amb ràbia, arriscant-se a ser processat judicialment perquè, de fet, no era titulat en medicina.
El 6 de juliol del 1885 Pasteur va rebre la visita inesperada d’un nen de nou anys anomenat Joseph Meister i la seva mare. Joseph havia estat greument atacat per un gos rabiós.
Joseph Meister i Pasteur
Després d’un examen, un parell de metges col·legues van concloure que segurament el nen moriria de ràbia.
Aquella mateixa nit, Pasteur va decidir tractar el nen amb el virus atenuat que havia usat en gossos, administrant-li la primera injecció contra el virus de la ràbia. En els 11 dies següents, li aplicarien 12 injeccions més. Dies després, i per primera vegada, una víctima del que era una malaltia amb una taxa de mortalitat del 100%, Joseph Meister, va sobreviure a la ràbia.
Com que el noi es va guarir, Pasteur va ser aclamat com un heroi i no se’l va jutjar mai.
Aquesta descoberta revolucionà el treball en malalties contagioses i Pasteur donava a aquestes malalties debilitades artificialment el nom genèric de “vacunes”, per complir amb la descoberta de Jenner.
L’any 1887 va fundar l’Institut Pasteur dedicat a investigar i prevenir malalties contagioses.
Home tampoc es tracta de fer un simple copia i enganxa.
Està molt be el resum de la Mariona, afegeixo un parell de curiositats i sí, hem complertat la feina!
FELICITATS, heu fet una feina excel·lent. Ja està llest per publicar-lo a la secció de Biografies.
La Míriam tenia raó, com sempre, grrr …
Sergi
La seva feina posterior sobre malalties va incloure treballs amb pollastres sobre el còlera. Durant aquest treball, no va aconseguir provocar la malaltia en alguns dels pollastres que estava infectant. En reutilitzar aquests pollastres sans, Pasteur va descobrir que no els podria infectar, ni tan sols amb bacteris frescos: els bacteris debilitats havien provocat la defensa als pollastres i esdevenien immunes a la malaltia, encara que no havien provocat de fet la malaltia. El 1870 va aplicar aquest mètode d’immunització a l’àntrax, que afectava a vedells.La idea d’una forma dèbil de malaltia que provoca immunitat a la versió virulent no era nova: això havia estat conegut molt temps enrere per la verola. Se sabia que la inoculació amb la verola ocasionava molta menys mortalitat que amb la malaltia naturalment adquirida.La diferència amb el còlera de pollastre i l’àntrax era que la forma debilitada de l’organisme de malaltia havia estat “generada artificialment”. Així, no calia aïllar una forma naturalment dèbil del bacteri.Aquesta descoberta revolucionava el treball en malalties contagioses, i Pasteur donava a aquestes malalties debilitades artificialment el nom genèric de “vacunes”.Pasteur va produir la primera vacuna per a la ràbia desenvolupant el virus en conills i llavors debilitant-lo assecant el teixit nerviós afectat. Després va provar el seu descobriment i va tenir exit, i aleshores es va fer famós. El principis de l’Institut Pasteur fou construït sobre la base d’aquesta consecució.
La seva feina posterior sobre malalties va incloure treballs amb pollastres sobre el còlera. Durant aquest treball, no va aconseguir provocar la malaltia en alguns dels pollastres que estava infectant. En reutilitzar aquests pollastres sans, Pasteur va descobrir que no els podria infectar, ni tan sols amb bacteris frescos: els bacteris debilitats havien provocat la defensa als pollastres i els feia immunes a la malaltia.
La idea d’una forma debil de malaltia que provoca immunitat no era nova: això havia estat conegut molt temps enrere per la verola. Se sabia que la inoculació amb la verola ocasionava molta menys mortalitat que amb la malaltia naturalment adquirida. Edward Jenner també havia descobert que la vacunació, amb verola vacuna donava immunitat a la verola, i abans del temps de Pasteur, això havia reemplaçat generalment l’ús de material de verola present en la inoculació. La diferència amb el còlera de pollastre i l’àntrax era que la forma debilitada de l’organisme de malaltia havia estat “generada artificialment”. Així, no calia aïllar una forma naturalment dèbil del bacteri.
Aquesta descoberta revolucionava el treball en malalties contagioses, i Pasteur donava a aquestes malalties debilitades artificialment el nom genèric de “vacunes”, per complir la descoberta de Jenner. Pasteur va produir la primera vacuna per a la ràbia desenvolupant el virus en conills i llavors debilitant-lo assecant el teixit nerviós afectat. Aquesta vacuna s’utilitzà primer del noi de 9 anys, Joseph Meister, el 6 de juliol de 1885, després que el noi fos atacat per un gos rabiós. Això es feia amb risc personal per a Pasteur, per que no tenia llicència per exercir de metge i es podria haver encarat amb un processament per tractar el noi. Afortunadament, el tractament va demostrar ser un èxit espectacular, ja que Meister va evitar la malaltia; així, Pasteur es va aclamar com un heroi i la qüestió legal no es va aplicar. L’èxit del tractament va establir els fonaments per a la fabricació de moltes altres vacunes. El principis de l’Institut Pasteur fou construït sobre la base d’aquesta consecució.
Ja està el treball ja està copletat!
La següent feina de Pasteur va incloure treballs amb pollastes sobre la cólera, i va descobrir que en hi havia alguns que no es podien infectar ni amb bacteris frescos, perque, amb els bacteris debilitats, havia aconseguit que aquells pollastres s’immunitzessin al bacteri de la cólera.
La idea de que una forma dèbil de la malaltia, podia fer que la malaltia forta no pogués atacar a l’organisme havia estat descobert abans dels temps de Paesteur, però només amb un bacteri, la verola, que va ser descobert per Edward Jenner.
-Louis Pasteur va néixer a Dole, al departament de Jura a França, el fill d’un adobador. Els seus pares eren Jean Joseph i Jeanne Pasteur i les seves germanes eren Virginie, Josephine, i Emilie Pasteur. La seva germana Emilie tenia una malaltia que li produïa un retard mental, i tot i que creixia a mida adulta encara tenia la ment d’un nen de cinc anys. Louis Pasteur va anar a l’escola a l’École Normale Supérieure a París el 1843 i va aconseguir el grau doctoral en 1846. Va estudiar química, però no semblava una promesa al principi (un dels seus professors el descrivia com “mediocre”). No obstant això, es va convertir en un científic.
-Treballà sobre quiralitat i la polarització de la llum
En el seu primer treball com a químic va resoldre un problema pel que fa a la natura de l’àcid tartàric (1849).
-Louis Pasteur va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.
-La seva feina posterior sobre malalties va incloure treballs amb pollastres sobre el còlera.
-Pasteur guanyà la Medalla Leeuwenhoek, el mes gran honor en microbiologia, el 1895.
Morí el 1895 prop de París de complicacions provocades per una sèrie d’atacs de feridura que l’havien començat a turmentar el 1868. El van enterrar en la Catedral de Notre Dame, però les seves restes es posaren aviat en una cripta en l’Institut Pasteur, de París.
Bé sergi que et milloris 😉
Ho esteu fent fantàsticament, de veritat. Ja només queda explicar la part de les vacunes. Vinga un esforç final.
eii companys! tenim el tema pasteur una mica oblidat… sergi representa que ho hem dacabar x alguna data en concret? perqe si es aixi ns hem de posar les piles!! nomes era axo… per si de cas apoto una mica més d’informació sobre el que és la pasteurització, la informació és molt bàsica però no volia escriure algu massa complicat per fer-ho més entenedor, espero que serveixi:
La pasteurització és el procés tèrmic amb l’objectiu de reduir els agents patògens,(que són els bacteris, protozous, fongs i llevats, etc.) que poden existir en un aliment. Generalment, es fa servir en el tractament de líquids alimentaris, alterant el mínim possible l’estructura física i els components químics d’aquest. Els aliments s’escalfen fins a temperatures que no passen els 100 °C durant pocs segons i després es refreda ràpidament.
Míriam, el nostre objectiu era fer una breu investigació comuna sobre els experiments fets per en Pasteur referits als microorganismes. Quan ho tinguem enllestit t’ho enviarem.
Hola gent de primer…
Veig que en sabeu molt sobre Pasteur…
Així que us animo a col·laborar amb el bloc: podríeu escriure un article amb la seva biografia, i l’afegiríem a la secció BIOGRAFIES del NaturalsOM.
Què? Us animeu? 😉
Els experiments de Pasteur van servir per a demostrar que la generació espontània tampoc era vàlida per als microorganismes. Pasteur va utilitzar recipients de colls llargs i corbats en forma de S. En el seu interior va col·locar un caldo que feia bullir per a eliminar els microorganismes. En el colze del coll hi havia líquid el qual impedia l’entrada de nous microorganismes. D’aquesta manera el caldo podia conservar-se esteril indefinidament. Si es trencava el coll del recipient llavors els microorganismes apareixien de nou contaminant el caldo.
El terme pasteurització fa referència a Pasteur. La pasteurització és el procés de destrucció dels bacteris patògens que poden existir en un líquid mitjançant la calor.
Encara es conserven alguns d’aquests recipients, i el caldo encara continua esteril.
Generació espontània:
És una teoria que admet la possibilitat que determinats organismes s’hagin originat a partir de matèria inorgànica. A través de la història de la biologia, aquesta teoria ha estat enunciada i discutida amb l’ajut d’investigacions molt diverses i a diferents nivells també avui en dia. A finals del S.XIX, Louis Pasteur demostrà que la generació espontània no es pot produir en condicions d’experimentació ordinària, i enuncià que tot ésser vivent prové d’un altre ésser vivent. La generació espontània resta com una possibilitat que tingué lloc en el passat, però que fins ara no ha pogut ser observada a la natura ni reproduïda amb tècniques experimentals.
Louis Pasteur va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.
Louis Pasteur (27 de desembre de 1822 – 28 de setembre de 1895) fou un químic i físic francès.
Fou conegut per la seva demostració de la teoria del gèrmen d’una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d’inoculació (introcucció d’una substància dins d’un organisme).
Va viure del 27 de desembre de 1822 al 28 de setembre de 1895.
Va néixer a Dôle, França i va morir a Marnes-la-Coquette, també a França.
Pasteur: va neixer el 27 de desmbre de 1822 i va morir el 28 de setembre de 1885 (72 anys)
va neixer el 27 de desembre del 1822 a França i va morir al 28 de setembre del 1894 (amb 72 anys) també a França. Va ser microbiòleg i químic
Louis Pasteur va néixer el 27 de desembre de l’any 1822 i va morir el 28 de septembre a l’any 1895.