Consells ètics grecs

Publicat el 10 maig 2016 per Chaymae Zaouaghi

En els períodes bàsics del pensament grec hi ha cinc moments, èpoques o estils diferents de l’esperit de la filosofia.

  • Període físic o presocràtic: Finals del segle VII i tot el segle VI i primers anys del segle V aC.
  • Període humanístic: segle V aC. Màxim esplendor de la cultura grega. Primacia d’Atenes (Pèricles s.V aC).
  • Període central o ontològic: Període més important de la filosofia grega (Plató, Aristòtil) segle IV aC.
  • Període ètic o hel·lenístic:  segle III aC. Període de crisi social i anarquia política.
  • Període religiós o romà: del segle II aC. al segle II-III després de Crist.

M’he centrat en analitzar el període ètic, també anomenat hel·lenístic que va de la mort d’Alexandre Magne a l’arribada dels romans. En aquesta època Alexandre arriba a posseir l’Imperi més gran arribant fins a les fronteres de l’Índia, però mor sense descendència i a la seva mort els generals es van repartir l’Imperi. Això significà l’extensió de la cultura grega en tot el territori de l’antiga Pèrsia. Des del punt de vista polític, es destrueixen les llibertats de les polis i es constitueix un Imperi, centralitzat. Això provocà la pèrdua de la confiança en l’home considerat com a ésser social. És un període radicalment individualista, ja que l’home deixa d’estar vinculat a la ciutat, per la falta de confiança en la política.

Generalment els filòsofs d’aquesta etapa van donar molta importància a la moral i a la conducta humana, individual. La pregunta que ocupa aquest període és com ha d’actuar l’home savi?  Sorgeixen tres escoles filosòfiques: estoics, epicuris i cínics.

Els estoics decideixen assolir la llibertat i la tranquil·litat tan sols sent aliè a les comoditats materials, la fortuna externa, i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtut.

marc aurelu

Marc Aureli, seguidor de l’estoïcisme

Els epicuris tenen com a qüestió principal el tema de la felicitat. L’home ha de procurar ser feliç malgrat la seva insatisfacció amb el món, sent  moderats. Pels epicuris la felicitat exigeix apartar-se radicalment de la política que és una font de dolor, i angoixa. Al mateix temps,  donen molta importància al tema de l’amistat, que ha de ser el fonament de la relació entre els savis, aquesta relació gairebé substitueix la política.

Epicurus-sculpture-crop

Epicur, filòsof grec

Els cínics, en canvi, eren un grup més radical, consideren que la societat és injusta i tenen una actitud asocial. Neguen que pugui existir qualsevol idea de veritat, tot és mentida, fals. Aquesta escola s’originà entre antics deixebles de Sòcrates desenganyats que reivindicaven el capteniment irònic, però en un sentit destructiu. “Viure com un gos”.

Avui en dia hi ha molta gent que encara creu en aquestes ideologies i les prenen com a model de vida. El desafiament i la poca confiança en la política que provoca grans desajustaments, segles després ens trobem amb la mateixa situació. En aquest context allunyar-nos de la política és un remei important per ser feliços encara que en realitat les qüestions polítiques són cosa de tots.

Un altre consell ètic és no donar molta importància a tot el que és material per poder gaudir del que ens ofereix la naturalesa, ja que la felicitat no només és diners i riqueses, encara que és un gran ajut. També és important l’aspecte de valorar l’amistat, ja que som éssers socials i és aquesta relació entre els humans que ens permetrà formar la societat justa com tothom desitja. Tot i que hi ha moltes persones que prefereixen viure sols o en grups petits allunyats i aïllats  d’una societat que consideren injusta  per evitar ser decebuts.

Finalment puc dir que aquests consells són els que donen lloc a moltes obres literàries que no fan res més que ressaltar aquests consells posant-ho en un context i en boca de diferents personatges.

Per cert hem d’aprendre del passat, ja que aquests consells s’han dit fa segles i nosaltres mentre ens pensem que hem evolucionat molt encara no hem pogut superar els mateixos problemes amb què es trobava el ser humà fa milers d’anys, alguna cosa fem malament.

En el nostre llibre de Grec 2 ed. Teide, Trobem en cada unitat molts consells ètics que van dir els grans autors de la literatura grega. A continuació, he escollit algunes d’aquestes frases amb les que encara podem sentir-nos identificats.

 – Χρήματα γὰρ ψυχὴ πέλεται δειλοίσι βροτοῐσιν. (Hesíode, Treballs i dies, 686)

Els diners són la vida per als desgraciats mortals. (La riquesa)

– Αἰὲν ἀριστεύειν καὶ ὑπερείχον ἔμμεναι ἄλλων. (Homer, Ilíada, VI,  208)

Ser sempre el millor i sobresortir per damunt dels altres.  ( la competivitat)

– Οὐ μὲν γὰρ μεῖζον κλέος άνέρος ὄφρα κεν ᾖσιν ἢ ὅ τι ποσσίν τε ῥέξῃ καὶ χερσὶν ἑρῇσιν. (Homer, Odissea, XV 394)

Car no hi ha glòria més gran per un home en aquesta vida que allò que amb els seus peus i les seves mans acompleixi. (l’esforç físic)

– Τοὺς γνησίους τῶν φίλων αἱ συμφοραὶ δοκιμάζουσιν. (Isop, Els caminants)

Les desgràcies proven els amics autèntics. (l’amistat)

Amb quina de les tres concepcions esmentades anteriorment relacionaries cada una d’aquestes frases?

Chaymae Zaouaghi

2n Bat. Humanístic

Publicat dins de Èpica, Filosofia, General, Prosa, Selecció de textos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | 1 comentari

Pervivència d’Edip i Antígona en l’art: “Èdip a Colonos”, de Jean Baptiste Hugues i “Els primers freds” de Miquel Blay

Publicat el 17 abril 2016 per Chaymae Zaouaghi

Aquest any a Literatura catalana hem llegit l’Antígona de Salvador Espriu inspirada en l’Antígona de Sòfocles.

Reprenent el mite grec d’Antígona, Salvador Espriu va escriure la peça tot just acabada la Guerra Civil Espanyola encara sota l’impacte de la desfilada de les tropes franquistes per Barcelona. L’obra presenta, un clar paral·lelisme entra la guerra fratricida de la tragèdia grega i la situació creada arran de la guerra amb l’enfrontament de les dues Espanyes.

Hem decidit buscar la pervivència del mite en algunes obres d’art que hem fet durant el curs a l’assignatura d’història de l’art.

Un dels escultors que es va inspirar en aquest mite va ser Jean Baptiste Hugues amb la seva obra Èdip a Colonos.

Èdip a Colonos, de Jean Baptiste Hugues (Museu d’Orsay, París)

Aquesta escultura està inspirada en la tragèdia homònima de Sòfocles. L’Èdip a Colonos és una obra pòstuma que fou representada el 401 aC a instàncies del seu nét, Sòfocles el Jove.  És, segons la cronologia dels fets dramatitzats, la segona tragèdia del cicle tebà, entre Èdip Rei i Antígona. i l’última segons el lloc de la cronologia de Sòfocles (Antígona, Èdip Rei i Èdip a Colonos). Hi trobem el tema de la lluita fraticida i el de la maledicció d’Èdip als seus fills. L’escultura plasma el moment en què Èdip seu amb Antígona, just després de ser expulsat de la ciutat per Creont, el nou rei de Tebes. Antígona acompanya el seu pare ancià que se’n va de la ciutat i es dirigeix cap a Atenes, a Colonos, on serà finalment acollit per part del cor.

ANTÍGONA: Sí, pobre pare meu, Edip, veig torres que cobreixen una vila -lluny, el que és dels ulls; i aquest paratge, no hi ha dubte, és sant, tofut de llorer, d’oliu, de vinya; i dins, sota el fullam, hi ha, que refilen, tot un vol de rossinyols. Au, vincla els membres sobre aquest groller pedrís; que has fet una jornada llarga, per a un vell.

EDIP: Instal·lam, doncs, i vetlla per aquest ceguet.

ANTÍGONA: Si, el temps ensenya, ben après ho tinc, això.

SÒFOCLES, Èdip a Colonos (traducció de Carles Riba)

En aquest grup escultòric format per un home i una dona, veiem representada Antígona amb  Èdip. La noia s’asseu al costat del seu pare  i  recolza suaument el cap a la seva espatlla. Èdip passa el seu braç al voltant del cos d’Antígona, que mira al cec amb una adorable expressió de tendra tristesa, treballada per Hugues mostrant un alt grau de realisme.

L’escultor ens mostra el clar contrast entre el cos d’Èdip ja vell i arrugat amb el de la seva filla jove i delicada, potenciant al màxim l’expressió del sofriment i de la resignació.

Aquesta obra va inspirar a una altra més posterior anomenada Els Primers Freds de Miquel Blay, una de les escultures més representants del segles XIX.

MAM-22

Els Primers Freds de Miquel Blay (1892)

El conjunt representa un ancià amb una nena. Podem trobar paral·lelismes entre aquesta obra de Blay i la d’Hugues, com per exemple en el material utilitzat que és el marbre o els personatges que es troben asseguts sobre un banc on el protagonista femení s’inclina cap el personatge central masculí. També hi trobem semblances en l’expressivitat i en la sòbria bellesa.

En aquestes dues obres, els autors, a partir del mite, reflecteixen la metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes de la vida,  la infantesa i la vellesa, amb la intenció de convidar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i cruesa de la vida, amb l’expressivitat de l’ancià Èdip, sobretot a través de la mirada, i en cas de la segona escultura, en la nuesa.

Els autors a partir d’una escena tendra i commovedora, representen una idealització del sofriment humà.

Iria Rael i Chaymae Zaouaghi

2n BAT. B Humanístic

Publicat dins de Adaptació literària, Art, Foment lectura, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Pervivència, Selecció de textos, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris

És un atac al teatre grec antic?

Publicat el 12 abril 2016 per Margalida Capellà Soler

De ben segur, heu sentit aquesta falca de Bankia que ha generat polèmica entre els amants del teatre grec i que podeu donar suport tot signant “Retiren cuña publicitaria que atenta contra el teatro griego clásico y lengua-griega. Què n’opineu? Creieu que va en contra del teatre i que és un atac al grec antic? Justifiqueu la vostra opinió.

Clica damunt la imatge

Publicat dins de Actualitat, Article d'opinió, General, Ràdio, Teatre | Etiquetat com a , , , , | 6 comentaris

Kahoot de l’Odissea

Publicat el 31 març 2016 per aircepe23

Ets un expert sobre l’Odissea o ets un novell?

Entra al meu kahoot sobre l’Odissea i ho sabràs

Captura

Espero que us agradi!!

Robert

Primer de batxillerat humanístic

Publicat dins de Adaptació literària, Èpica, General, Mitologia, Personatges | Etiquetat com a , , , | 8 comentaris

Les aventures d’Ulisses i El racó de Penèlope

Publicat el 12 març 2016 per monsentregransllibres

INTRODUCCIÓ
Les aventures d’Ulisses és un llibre que narra les aventures del famós heroi grec Ulisses, del poema èpic l’Odissea atribuït a Homer.

El racó de Penèlope de Pasqual Alapont tracta d’un adolescent (Zinc Peris) que comença una nova vida en un poble costaner. Allà, els seus pares obren un restaurant (El racó de Penèlope) i en Zinc descobreix el seu talent per la cuina. Gràcies a la recomanació del cuiner i amic d’en Zinc, l’Àlex, comença a llegir l’Odissea i compara tot el que li passa amb la vida dels herois i déus grecs

COMPARACIÓ

Hem extret oracions del llibre Les aventures d’Ulisses i hem  apuntat les que tenen una mínima relació amb l’altre llibre, El racó de Penèlope. N’hem apuntat les pàgines, i, paraula per paraula, hem anat copiant tot allò que ens recordava  la vida dels personatges del llibre de Zinc.

PÀGINA 34: “-Em fas pensar en un gran amic -va contestar Nèstor-. Durant deu anys vam estar junts al setge de Troia i, sempre d’acord, guiàrem els aqueus amb els nostres consells.”
Nèstor i Ulisses donaven consells com l’Àlex i l’Anaclet.

PÀGINA 36: “Nèstor va voler retenir els hostes a casa seva durant la nit: mai no hauria permès que el fill d’Ulisses dormís sobre el banc d’una nau.”
És com la família d’en Zinc, quan Menja-mocs i Àlex aparegueren en el restaurant, ells els van deixar dormir dins del restaurant perquè no tenien cap lloc on anar.

PÀGINA 38: “Però, sobretot, em sap molt greu per un, em refereixo a Ulisses, que ha sofert tant i el qual potser ploren com si fos mort el seu ancià pare Laertes, la seva discreta esposa Penèlope i el jove Telèmac, a qui va haver de deixar a casa acabat de néixer.”
És com quan tota la família d’en Zinc plora per la suposada mort del tiet Anaclet.

PÀGINA 38: “En aquell moment, la bellíssima Hèlena…”
L’Helena, amiga d’en Zinc, té el mateix nom i a més és molt maca, com l’Hèlena d’Esparta que raptada per Paris provoca la guerra de Troia en què Ulisses participa.

PÀGINA 46: “Va anar a buscar Ulisses, que estava assegut sol a la platja, enyorant la seva pàtria i els seus, mentre observava el mar amb els ulls plens de llàgrimes.”
Ulisses va fer com fa en Zinc sempre. Va a la platja, seu a la costa i comença a pensar en coses seves.

PÀGINA 52: “En contemplar-lo, la jove i les seves donzelles sentiren una gran estupefacció i admiració.”
La Xuxi i l’Helena també s’enamoren d’en Zinc de la mateixa manera.

PÀGINA 58: “I agafant un disc de pedra, massís i més pesat que els altres, el féu girar a l’aire i el va llençar lluny, molt més enllà que els que havien tirat, abans, els joves feacis.”
En Zinc pensava que jugar al frisbee era d’idiotes, però al final resulta que era bo llençant el plat volador.

MOLTES PÀGINES: A l’Ulisses sempre el conviden a menjar. Ell menja el que cuina l’altra gent, i en Zinc cuina el que mengen els seus clients.

PÀGINA 61: “-Estranger -va dir-, veig que aquests relats s’entristeixen i el meu desig és que estiguis content, ja que l’hoste és com un germà. Valdrà més que em diguis qui ets, quina és la teva pàtria, d’on véns, quines aventures has viscut i per què t’afligeixes escoltant les vicissituds dels aqueus al peu de les muralles de Troia“.
És com quan en Zinc interroga l’Àlex. A més, quan la família agafa confiança amb el cuiner, el tracten com un més de la família.

PÀGINA 66: “En acabat, completament begut, es va posar a dormir, moment que vaig aprofitar per treure el tronc de l’olivera, posar-ne la punta al foc i, després, clavar-la-hi de cop a l’únic ull que tenia.”
Això em recorda quan en Zinc va ficar el dit a l’ull de l’Adrià, i precisament en Zinc portava caca de gos en el dit.

EN VÀRIES OCASIONS: L’Atena té el paper de guia i ajudant i quan a en Zinc li surt alguna cosa bé, ja que llegeix el llibre homèric, es pensa que també ha estat gràcies a ella.

PÀGINA 86: “Havent dit això, la deessa va fregar-lo amb la seva vareta i Ulisses es veié convertit en un vell decrèpit, cobert per una basta túnica i un mantell esparracat, amb un bastó a la mà i un sarró fet malbé al coll.”
Les aparences enganyen. La família d’en Zinc també van pensar coses desagradables quan van veure l’Àlex per primer cop, però després van veure que s’equivocaven.

PÀGINA 113: “Això no obstant, tot just va agafar entre les seves mans i destapà una de les cames de l’estranger, la va deixar caure novament espantada, ja que havia reconegut prop del genoll la cicatriu de la ferida que Ulisses havia rebut feia temps d’un ferotge senglar.”

L’Euriclea descobreix que el vell és Ulisses per la cicatriu que té al genoll. És com quan en Zinc reconeix l’Antonella en la foto de la actriu i sap que aquella Antonella no existeix i és un personatge inventat, com el vell Ulisses, que representa que és un foraster.

A més de situacions que relacionen tots dos llibres, també n’hem trobat noms.

Les aventures d’Ulisses  El racó de Penèlope
Nèstor Rei de Pilos, fill de Neleu i pare de Pisístrat. És un ancià molt prudent i loquaç. Pare d’en Zinc i germà de Anaclet. És l’amo del restaurant.
Hèlena Filla de Zeus i Leda, germana de Clitemnestra i esposa de Menelau. Va ser raptada per Paris, fet que va provocar la guerra de Troia. Noia adolescent que agrada a tots els nois de l’institut. És maca i intel·ligent. Comença sent amiga de Zinc però al final es la seva xicota.
Penèlope És l’esposa d’Ulisses i mare de Telèmac. És bonica i al mateix temps intel·ligent. Nom del restaurant de la família d’en Zinc. El nom va ser escollit pel cuiner (Alex).

Encara que dins de El racó de Penèlope surtin més noms (com per exemple Atena), només hem posat els noms de persones dins del llibre i en el cas de Penèlope el del restaurant.

Ester, Gerard, Lara  i Marina
Alumnes de 2n d’ESO de Llengua i Literatura Catalana
Professor: Joan Marc Ramos

Publicat dins de Adaptació literària, Foment lectura, General, Literatura catalana, Mitologia, Pervivència, Pervivència en la literatura Universal | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris

Textos: un fragment de la Ilíada

Publicat el 29 febrer 2016 per Margalida Capellà Soler

Menelau i Paris, sota l’atenta mirada d’Afrodita i Àrtemis. Cílix de figures roges (Museu del Louvre)

La va trobar al palau; feia un gran teixit, un mantell doble de porpra; hi brodava moltes lluites dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, que per culpa seva patien sota les mans d’Ares. Iris, la de peus lleugers, es posà al seu costat i li digué:

–Vine aquí, benvolguda núvia, perquè vegis les prodigioses gestes dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, els quals anaven els uns contra els altres conduint per la plana Ares, font de moltes llàgrimes, desitjosos de la guerra mortífera. Ara ells estan asseguts en silenci, i la guerra s’ha aturat. Repenjats en els escuts, han plantat les llances al seu costat. Després Alexandre i Menelau, favorit d’Ares, lluitaran per tu amb les llargues llances; i d’aquell que guanyi seràs anomenada esposa estimada. (Homer, Ilíada III 125-138 trad. de Joan Alberich i Mariné)

Amb quina dona parla la deessa Iris? Per què l’escena té lloc a Troia? Com hi ha arribat aquella dona? Qui són Alexandre i Menelau? Per què lluitaran per ella? Per què Ares és “font de moltes llàgrimes”? Qui són els aqueus?
A quin gènere pertany aquesta obra? Coneixes alguna altra atribuïda al mateix autor?
Explica algunes característiques, formals i de contingut, pròpies d’aquest gènere literari.

Publicat dins de Èpica, Mitologia, PAU Grec, Personatges, Selecció de textos | Etiquetat com a , , | 8 comentaris