Èdip Rei de Sòfocles

La tragèdia Èdip Rei de Sòfocles pertany al cicle tebà, s’emmarca a la història dels Labdàcides, una dinastia fundada per Làbdac, pare de Laios i avi d’Èdip. D’aquesta obra hi han hagut moltes versions diferents i moltes d’elles contradictòries; és l’historiador Apol·lodor qui ens ha deixat un relat més semblant a la història de Sòfocles.

Tebes és una ciutat maleïda gairebé des dels seus orígens i aquest estigma marcarà tots els reis de la ciutat. Quan Laios torna a Tebes per recuperar el tron que legítimament li correspon, arrossega la maledicció de Pèlops, rei de l’Èlide, per haver raptat i violat el seu fill Crisip. L’oracle de Delfos va predir a Laios que moriria a mans del seu futur fill, de manera que el rei decideix imposar-se una castedat forçosa. Una nit d’embriaguesa cedeix a l’impuls eròtic i Iocasta, la seva dona, queda embarassada. En un intent d’evitar el que va predir l’oracle, Laios ordena abandonar el nadó a les muntanyes del Citeró, però abans d’abandonar-lo va perforar-li els peus perquè ningú no volgués acollirar-lo. Però un pastor al servei dels reis de Corint, Pòlib i Mèrope, troba el nadó i el porta als seus amos que decideixen fer-lo passar per fill seu i l’anomenen Èdip (en grec antic, ‘el dels peus inflats’).

Èdip infant d’Antoine-Denis Chaudet (1763–1810)

Quan Èdip compleix els divuit anys i és fa major d’edat, un home ebri li explica que els reis no són els seus veritables pares i el noi preocupat els interroga. Tot i que aquests neguen la versió d’aquell home, no aconsegueixen convèncer-lo, i Èdip decideix visitar l’oracle de Delfos, per preguntar-li quin és el seu veritable origen. El noi s’espanta molt ja que l’oracle prediu que acabarà assassinant el seu pare i casant-se amb la seva pròpia mare.

Èdip només troba una sortida per evitar que s’acompleixi: allunyar-se de Corint. Però en abandonar la ciutat, troba en una cruïlla de camins un senyor acompanyat per cinc servents que el tracten amb menyspreu. Èdip perd el control i els mata: només se salva un dels criats, que aconsegueix escapar. Èdip continua el seu camí sense imaginar-se que en aquell precís moment s’havia complert una part de la predicció de l’oracle.

Arriba fins a Tebes, una ciutat que està sent atacada per un monstre anomenat Esfinx. És una criatura alada, amb cos de lleó i cap de dona, està situat en un turó i des d’allà planteja un enigma els viatgers: “Sobre la terra hi ha un ésser bípede i quadrúpede amb una sola veu i també tres peus. D’entre tots els éssers que es mouen per terra, per mar o per l’aire, és l’únic que canvia d’aspecte. Però quan camina recoltzat en més peus, llavors la mobilitat dels seus membres és molt reduïda.”

Èdip i l’Esfinx

L’Esfinx devora a qui no aconsegueix resoldre l’enigma i Creont, que després de la mort de Laios governa Tebes, ofereix el tron i la mà de la seva germana Iocasta a qui acabi amb el terrible monstre. Èdip accepta el desafiament i resol el problema: es tracta de l”home que quan és petit es quadrúpede perquè camina de quatre grapes, durant la maduresa és bípede i quan és vell camina recolzat a tres peus pel bastó. Un cop desxifrat l’enigma l’Esfinx se suïcida i Èdip és portat com a nou rei a Tebes i allà es casa amb Iocasta, i tenen dos fills i dues filles: Etèocles i Polinices i Antígona i Ismene. Durant molts anys regna Tebes i un dia cau una gran plaga de pesta mortal i Èdip se n’adonarà que ell n’és el culpable per haver matat el seu pare i haver-se casat amb la seva mare. Es traurà els ulls i partirà cap a Colonos. Iocasta optarà pel suïcidi.

Èdip a Colonos, de Giroust, Dallas Museum of Art

Temes i sentit simbòlic
El principal tema d’aquesta història és la lluita contra un destí injust i aberrant, quan Èdip vol allunyar-se de la predicció de l’oracle més s’acosta a complir-la. A l’antiga Grècia la tradició religiosa dictava que cap mortal podia escapar a la voluntat de les divinitats i d’aquesta manera Sòfocles va voler recordar als atenesos fins quin punt eren d’insignificants davant dels déus “Davant el teu exemple, davant el teu destí, infortunat Èdip, no puc considerar feliç res que sigui mortal” canta el Cor a Èdip Rei.

També es pot observar el tema de l’home racionalista de la nova Atenes, a través de la figura d’Èdip, Sòfocles pretenia alliçonar l’home rebel sobre els perills en què podia caure si posava en dubte les senyals dels déus, per observar aquest fet tenim el suïcidi de Iocasta que ha menyspreat els oracles de Delfos i la fi espantosa d’Èdip que ha humiliat el venerable endeví Tirèsias, la veu dels déus entre els mortals.

Sòfocles també explora la lluita de l’ésser humà amb ell mateix, amb això podem afirmar que el tema principal d’aquesta obra és el reconeixement, un element clau de les tragèdies, Èdip ha de descobrir l’assassí de Laios per eliminar el càstig de la ciutat però acaba trobant la veritat sobre la seva pròpia identitat i els seus orígens.

Personatges:
Tirèsias representa el pla religiós, Creont, cunyat d’Èdip, representa el rival polític del monarca. Iocasta té un paper de sol·lícita esposa i mare protectora. I per últim els servents es divideixen en dos grups: els que es mouen per cobdícia i els que actuen per temor.

El cec Èdip elogiant els seus fills als déus, de Bénigne Gagneraux (1784) Museu Nacional d’Estocolm

Elements formals i estilístics:
L’acció dramàtica d’Èdip Rei té un ritme ascendent que de manera inevitable ha de conduir al clímax final. Com des del principi revelen a través de Tirèsias el desenvolupament de l’obra. Amb la progressió del drama, les reaccions i emocions del protagonista fa que la història no perdi gens d’interès.

Èdip Rei és una tragèdia ben vigent i de llarga pervivència (lèxica…), que s’ha de llegir i s’ha d’anar a veure al teatre, així com en la versió cinematogràfica de Pierre Paolo Pasolini. Quina altra vigència d’Èdip Rei coneixeu?

Nora Domingo Luengo
2n Batx
Grec

Aquest article s'ha publicat dins de Adaptació literària, General, Personatges, Pervivència, Tragèdia i etiquetat amb , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Èdip Rei de Sòfocles

  1. Retroenllaç: Èdip Rei de Sòfocles | OPVS CHIRO...

  2. Retroenllaç: L’amor a la cartellera teatral de Barcelona | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  3. barraca.roser diu:

    χαιρε!
    La història d’Èdip és molt tràgica doncs significa gairebé tots els aspectes impurs de la humanitat. Èdip, en ignorància, no tan sols assassina al seu propi pare sinó que també contrau matrimoni amb la seva mare biologica amb qui acaba tenint quatre fills (una d’elles és Antígona).
    Quan més endavant Èdip s’assebenta de la veritat per causa d’un ebri, acaba arrancant-se els ulls conmugut per l’horror dels seus actes i s’aïlla de la societat marxant a viure solitari a una muntanya on finalment mort. Abans de marxar però els hi és caigut una maledicció als descendents d’Èdip per la barreja dels seus gens entre mare i fill.

  4. Retroenllaç: Edipo Rey de Sòfocles al Teatre Lliure | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  5. Retroenllaç: Un cap de setmana de marató de tragèdies gregues al Teatre Lliure | Literatura grega a escena

  6. Retroenllaç: Pervivència d’Edip i Antígona en l’art: “Èdip a Colonos”, de Jean Baptiste Hugues i “Els primers freds” de Miquel Blay | Literatura grega a escena

  7. Retroenllaç: Per a Èdip rei no passen els segles | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *