Textos: un fragment de la Ilíada

Menelau i Paris, sota l’atenta mirada d’Afrodita i Àrtemis. Cílix de figures roges (Museu del Louvre)

La va trobar al palau; feia un gran teixit, un mantell doble de porpra; hi brodava moltes lluites dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, que per culpa seva patien sota les mans d’Ares. Iris, la de peus lleugers, es posà al seu costat i li digué:

–Vine aquí, benvolguda núvia, perquè vegis les prodigioses gestes dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, els quals anaven els uns contra els altres conduint per la plana Ares, font de moltes llàgrimes, desitjosos de la guerra mortífera. Ara ells estan asseguts en silenci, i la guerra s’ha aturat. Repenjats en els escuts, han plantat les llances al seu costat. Després Alexandre i Menelau, favorit d’Ares, lluitaran per tu amb les llargues llances; i d’aquell que guanyi seràs anomenada esposa estimada. (Homer, Ilíada III 125-138 trad. de Joan Alberich i Mariné)

Amb quina dona parla la deessa Iris? Per què l’escena té lloc a Troia? Com hi ha arribat aquella dona? Qui són Alexandre i Menelau? Per què lluitaran per ella? Per què Ares és “font de moltes llàgrimes”? Qui són els aqueus?
A quin gènere pertany aquesta obra? Coneixes alguna altra atribuïda al mateix autor?
Explica algunes característiques, formals i de contingut, pròpies d’aquest gènere literari.

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Èpica, Mitologia, PAU Grec, Personatges, Selecció de textos i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Textos: un fragment de la Ilíada

  1. Carlos Thiriet diu:

    Xaipe,
    La deessa Iris parla amb Helena a Troia, ja que l’esposa de Menelau ha estat raptada per Paris i portada allà. Alexandre (Paris) és príncep de Troia i Menelau rei d’Esparta, i lluiten per Helena perquè aquesta és l’esposa de Menelau però Paris també l’estima (ja que Afrodita li va prometre el seu amor si la nomenava la més bella de les deesses a la boda de Tetis i Peleu). Amb Ares es refereix a la guerra, que provoca moltes morts, i per tant molta tristesa (llàgrimes). Els aqueus és una altra manera d’anomenar els pobles grecs.
    Aquesta obra és de gènere epic, i és del mateix autor de l’Odissea, Homer. Aquest gènere literari es caracteritza per estar escrit en vers, basar-se en relats mitològics o semi-mitològics, centrar la seva acció en un personatge heroic que ha de patir molts mals fins aconseguir el seu objectiu i tenir escenes de violència. En alguns casos hi ha un final feliç (Odissea) i en altres tràgic (Ilíada).

  2. Andrea Gómez diu:

    Χαιρετε!
    En este fragmento de la Ilíada, la diosa Iris está hablando con Helena en Troya, ya que la guerra estaba teniendo lugar en ese momento y Helena fue raptada por Paris (también llamado Alejandro) de Esparta a Troya, provocando así, la guerra entre los troyanos y los aqueos, estos últimos habitantes de la región de Acaya, una región en la zona central norte del Peloponeso, en Grecia. Menelao era rey de Esparta, esposo de Helena, más tarde raptada por Paris, el cual desafió a Menelao a un duelo con la condición de que el vencedor se quedaría con Helena y con sus riquezas. Menelao aceptó el reto y estuvo a punto de dar muerte a Paris, pero éste fue salvado por Afrodita, que lo envolvió en una nube y lo llevó hasta la muralla de Troya.
    La Ilíada de Homero es una epopeya griega y el poema más antiguo escrito de la literatura europea. Otra epopeya del mismo autor es la famosa Odisea.
    La epopeya es un subgénero épico, es decir, narrativo, escrito en verso largo o prosa. Consiste en la narración extensa de acciones dignas de memoria para un pueblo en torno a la figura de un héroe que representa sus virtudes. Casi siempre estas acciones son guerras o viajes. En las epopeyas intervienen muchas veces los dioses y los elementos fantásticos.

  3. Robert Cepeda diu:

    Xaipe!!
    Aquest fragment pertany a la Iliada d’Homer autor també de la Odissea, aquesta obra pertany al genere èpic i en forma de prosa. Iris parla amb Helena de troia que està a Troia ja que Alexandre l’ha raptat i ara s’ha de enfronta al rei Menelau i els Aques (pobles grecs), Ares al ser el deu de la guerra causa moltes llagrimes per les morts que porta la guerra.

  4. Chaymae Zaouaghi diu:

    Χαιρετε!!!
    La Ilíada atribuïda o Homer és un poema èpic grec compost en hexàmetres dactílics i consta de 15.693 versos, dividits en 24 cants o rapsòdies per a ser recitat oralment. Narra una part de la Guerra de Troia.
    El gènere èpic és un gènere narratiu en què es presenta fets llegendaris o ficticis relatius a les gestes d’un heroi i a les lluites reals o imaginàries en què han participat.
    Com a característiques d’aquest gènere tenim la invocació a la Musa al començament del poema i en llocs destacats, perquè serveixi d’inspiració al poeta, un llenguatge formulari amb un conjunt nombrós de frases fetes i fixes, i versos sencers repetits.
    En l’anterior fragment de la Ilíada, apareix la deessa Iris que es presenta en el palau de Troia per parlar amb Helena d’Esparta, que havia estat raptada pel troià Paris.
    Alexandre o Paris després de la disputa que van tenir les tres deesses sobre qui era la més bella en la boda de Tetis i Peleu, Paris escull Afrodita perquè aquesta li havia promès l’amor de la dona més bella i és Helena, això va desencadenar en una llarga guerra entra Esparta i Troia. En canvi Menelau és el rei d’Esparta i marit d’Helena que abans de ser raptada, estava casada amb Menelau, i per aquest motiu aquests dos protagonistes en la Guerra de Troia, lluitaren per Helena amb la condició que el vencedor es quedaria amb aquesta.
    La deessa Iris va arribar al Palau personificada com a cunyada d’Helena per poder parlar amb aquesta i informar-la que Menelau, el seu marit espartà, lluitarà en contra d’Alexandre, també anomenat Paris.
    El déu de la guerra, Ares, en el poema se li refereix com “font de moltes llàgrimes”, i per tant es refereix a la guerra que provoca molts morts, destrucció i “llàgrimes”. En el poema també es fa referència als “Aqueus” que és un dels noms col·lectius utilitzat per a designar “els grecs” a la Ilíada d’Homer i també a l’Odissea.

  5. Belen Cansino Hernàndez diu:

    Χαιρετε!

    En aquest fragment de la Ilíada podem observar que la deessa Iris parla amb Helena de Troia, esposa de Menelau, que ha estat raptada per Pàris a Esparta i portada a Troia. Pàris, també conegut com a Alexandre, és el príncep de Troia, que va fer de jutge en el judici sobre la bellesa de les tres deesses, Atena, Afrodita i Hera. Per altra banda Menelau és el rei d’Esparta i marit legítim d’Hèlena. La lluita per Hèlena esdevé, ja que tots dos estimaven a Hèlena tot i que Menelau era qui estava casat amb ella. Afrodita havia promès l’amor d’Hèlena a Paris si anomenava a la deessa la més bella de totes. En el fragment, quan diu que Ares és font de llàgrimes, és perquè per Ares entén la Guerra, ja que aquest és el déu d’aquesta. Així doncs la guerra únicament és una font de llàgrimes i morts. Aqueus és simplement una altra manera d’anomenar els grecs.

    La Ilíada pertany al gènere de l’èpica juntament amb l’Odissea, dues obres atribuïdes a Homer. Aquest gènere és fonamentalment utilitzat per narrar les gestes de grans herois. L’èpica s’escriu en versos llargs, també anomenats hexàmetres. Coneguda també com a epopeia, té origen oral. En les obres èpiques l’heroi principal acostuma a tenir un destí que ha de complir i s’explica totes les fetes que el porten a complir el seu destí. Aquesta pot tenir final tràgic o final feliç.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *