Consells ètics grecs

En els períodes bàsics del pensament grec hi ha cinc moments, èpoques o estils diferents de l’esperit de la filosofia.

Període físic o presocràtic: Finals del segle VII i tot el segle VI i primers anys del segle V aC.
Període humanístic: segle V aC. Màxim esplendor de la cultura grega. Primacia d’Atenes (Pèricles s.V aC).
Període central o ontològic: Període més important de la filosofia grega (Plató, Aristòtil) segle IV aC.
Període ètic o hel·lenístic: segle III aC. Període de crisi social i anarquia política.
Període religiós o romà: del segle II aC. al segle II-III després de Crist.

M’he centrat en analitzar el període ètic, també anomenat hel·lenístic que va de la mort d’Alexandre Magne a l’arribada dels romans. En aquesta època Alexandre arriba a posseir l’Imperi més gran arribant fins a les fronteres de l’Índia, però mor sense descendència i a la seva mort els generals es van repartir l’Imperi. Això significà l’extensió de la cultura grega en tot el territori de l’antiga Pèrsia. Des del punt de vista polític, es destrueixen les llibertats de les polis i es constitueix un Imperi, centralitzat. Això provocà la pèrdua de la confiança en l’home considerat com a ésser social. És un període radicalment individualista, ja que l’home deixa d’estar vinculat a la ciutat, per la falta de confiança en la política.

Generalment els filòsofs d’aquesta etapa van donar molta importància a la moral i a la conducta humana, individual. La pregunta que ocupa aquest període és com ha d’actuar l’home savi? Sorgeixen tres escoles filosòfiques: estoics, epicuris i cínics.

Els estoics decideixen assolir la llibertat i la tranquil·litat tan sols sent aliè a les comoditats materials, la fortuna externa, i dedicant-se a una vida guiada pels principis de la raó i la virtut.

Marc Aureli, seguidor de l’estoïcisme

Els epicuris tenen com a qüestió principal el tema de la felicitat. L’home ha de procurar ser feliç malgrat la seva insatisfacció amb el món, sent moderats. Pels epicuris la felicitat exigeix apartar-se radicalment de la política que és una font de dolor, i angoixa. Al mateix temps, donen molta importància al tema de l’amistat, que ha de ser el fonament de la relació entre els savis, aquesta relació gairebé substitueix la política.

Epicur, filòsof grec

Els cínics, en canvi, eren un grup més radical, consideren que la societat és injusta i tenen una actitud asocial. Neguen que pugui existir qualsevol idea de veritat, tot és mentida, fals. Aquesta escola s’originà entre antics deixebles de Sòcrates desenganyats que reivindicaven el capteniment irònic, però en un sentit destructiu. “Viure com un gos”.

Diògenes de Sinop, anomenat el cínic

Avui en dia hi ha molta gent que encara creu en aquestes ideologies i les prenen com a model de vida. El desafiament i la poca confiança en la política que provoca grans desajustaments, segles després ens trobem amb la mateixa situació. En aquest context allunyar-nos de la política és un remei important per ser feliços encara que en realitat les qüestions polítiques són cosa de tots.

Un altre consell ètic és no donar molta importància a tot el que és material per poder gaudir del que ens ofereix la naturalesa, ja que la felicitat no només és diners i riqueses, encara que és un gran ajut. També és important l’aspecte de valorar l’amistat, ja que som éssers socials i és aquesta relació entre els humans que ens permetrà formar la societat justa com tothom desitja. Tot i que hi ha moltes persones que prefereixen viure sols o en grups petits allunyats i aïllats d’una societat que consideren injusta per evitar ser decebuts.

Finalment puc dir que aquests consells són els que donen lloc a moltes obres literàries que no fan res més que ressaltar aquests consells posant-ho en un context i en boca de diferents personatges.

Per cert hem d’aprendre del passat, ja que aquests consells s’han dit fa segles i nosaltres mentre ens pensem que hem evolucionat molt encara no hem pogut superar els mateixos problemes amb què es trobava el ser humà fa milers d’anys, alguna cosa fem malament.

En el nostre llibre de Grec 2 ed. Teide, Trobem en cada unitat molts consells ètics que van dir els grans autors de la literatura grega. A continuació, he escollit algunes d’aquestes frases amb les que encara podem sentir-nos identificats.

– Χρήματα γὰρ ψυχὴ πέλεται δειλοίσι βροτοῐσιν. (Hesíode, Treballs i dies, 686)

Els diners són la vida per als desgraciats mortals. (La riquesa)

– Αἰὲν ἀριστεύειν καὶ ὑπερείχον ἔμμεναι ἄλλων. (Homer, Ilíada, VI, 208)

Ser sempre el millor i sobresortir per damunt dels altres. ( la competivitat)

– Οὐ μὲν γὰρ μεῖζον κλέος άνέρος ὄφρα κεν ᾖσιν ἢ ὅ τι ποσσίν τε ῥέξῃ καὶ χερσὶν ἑρῇσιν. (Homer, Odissea, XV 394)

Car no hi ha glòria més gran per un home en aquesta vida que allò que amb els seus peus i les seves mans acompleixi. (l’esforç físic)

– Τοὺς γνησίους τῶν φίλων αἱ συμφοραὶ δοκιμάζουσιν. (Isop, Els caminants)

Les desgràcies proven els amics autèntics. (l’amistat)