Lisístrata en l’òpera

Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia Antiga, Aristòfanes. Va ser representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l’extraordinària missió d’una dona per acabar la Guerra del Peloponnès.

A continuació trobareu algunes de les òperes que representen la obra de Lisístrata.

LYSISTRATA AND THE WAR

Aquesta obra es va reescriure adaptant els diàlegs més moderns als nous temps. És una protesta a la guerra i una declaració a la societat moderna occidental. És una obra anti-guerra, anti-administració i anti-capitalisme. Va ser composta entre 1963-1967 i es va impulsar a través d’un taller d’òpera de la Universitat Estatal de Detroit (Wayne State University) com a protesta a la guerra de Vietnam. Està dividit en dos actes: primer acte (escena I, II), segon acte (escena I, II,III)

  • Acte 1: Lisístrata està esperant a les dones per a què es presentin a la reunió que ha preparat. Quan elles arriben, Lisístrata els diu els horrors de la guerra i elles necessiten una acció per posar-li pau. Totes les dones estan d’acord i prometen fer alguna cosa. Lisístrata les informa del seu pla d’organitzar una vaga de sexe cap als homes, els quals se’ls considera la causa de la guerra. Primerament les dones tenen una terrible perspectiva sobre el pla, però finalment acaben prometent portar a terme la vaga.
    Una setmana després, les dones han confiscat l’Acròpolis. El temple d’Atenes es converteix en la seu principal. Els líders d’Atenes, Richard Stillouse Noxious, Spiral Upyou, General Wantsmorewar i Democratea Diarrhea, estan furiosos amb aquesta notícia. Democratea parla sobre les seves gestes del passat i pregunta si hi ha alguna «simple dona» que el desafiï. Quan l’home està confrontat amb les dones armades, reconeix que les dones s’atreveixen a desafiar-lo, i després d’alguns intercanvis d’hostilitat, s’arriba a un punt mort. Però al final del primer Acte, el pla de Lisístrata no ha tingut gaire èxit.
  • Acte 2: (Molts dies després) Cada dia hi ha menys dones i Lisístrata visita un Oracle per a què li doni un consell (el qual ella entén malament).
    Aviat, el Proletari arriba a l’Acròpolis i suplica a la seva esposa Mírrina, que torni a casa. Mírrina i Lisístrata l’utilitzen com a exemple de tots els homes, esperant així un nou impuls per al seu pla per forçar la fi de la guerra.
    Després, l’espartà Herald apareix amb una súplica d’Esparta per fer la pau, perquè Esparta també esta sota una vaga de sexe, portada per una amiga de Lisístrata, Sexpotchki. Democratea, amb el general Wantsmorewar, planeja un nou pla per organitzar les negociacions de pau falses, per aconseguir que les dones aturin la vaga, però el pla és descobert per una dona i fracassa.
    Lisístrata, informada del pla dels homes, acaba entenent el verdader significat del missatge de l’Oracle. Lisístrata organitza als homes i a les dones per parlar sobre les negociacions de pau falses, exposant i aturant a Democratea i els altres homes. Finalment, es firmen els acords reals de pau i la guerra acaba.

Personatges:

  • Lisístrata – Soprano
  • Calonike – Alt
  • Mírrina – Soprano
  • Strtyllis – Soprano
  • Sexpotchki – Mezzosoprano
  • Democratea diarrhea- – Baríton
  • General wantsmorewar – Baix-Baríton
  • Proletari – Tenor
  • Chorus soloists (i pròleg) – Soprano, alt, tenor i baix

A part: Cor d’homes, cor de dones, actors i actrius.

LISISTRATA CHRISTINE CYRIS I ZANE KREICBERGA

Lisístrata és el símbol de l’esperança i una pau utòpica femenina en una realitat de guerra aparentment sense esperança. Amb humor popular i sexe Aristòfanes va empaquetar el moviment pacifista amb materials explosius i per tant, va ser capaç d’evitar la censura estatal. A Lisístrata, les dones d’Atenes lluiten per la pau: si vols sexe, posa fi a la guerra ARA!

En la nostra coproducció letónSwiss, presentem una espectacular i una versió satírica d’aquesta substància. El compositor suís Kaspar Ewald, director d’exorbitant Gabinet expert demostrat en savi i pública d’apel·lació i el humor musical meravellós, va escriure la part còmica d’aquest projecte d’intercanvi amb Riga. La part dramàtica composta pel jove compositor letó Jkabs Nmanis. La seva música es relaciona fortament amb la música popular letona tradicional i actual. La soprano suïssa Jeannine Hirzel materialitza en dues parts el paper de Lisístrata i per tant porta l’òpera de càmera transfronterissa.

Imatge de previsualització de YouTube

Personatges:

  • Soprano: Jeannine Hirzel

Kristne Gailte

Iveta Romancne

Agnese Urka

  • Mezzo-soprano: Baiba Bere
  • Baríton baix: Robert Koller
  • Baríton: Andris Gailis
  • Tenor: Juris Vizbulis
  • Cor: orquestra i conjunt vocal Putni (Letonia Suisa)

Comèdia: (música i llibret) Kaspar Ewald

Tragèdia: (música) Jkabs Nmanis (llibret) Inese Zandere

Compositors: Kaspar Ewalds (Suissa) Juris Abols (Letonia)

Direcció: Zane Kreicberga (letònia) Christine Cyris (Suissa)

LISITRATA (OPERETA) DE PAUL LINCKE

Opereta: és un gènere musical teatral derivat de l’opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle XIX, primer a París i posteriorment a Viena i Londres.

Imatge de previsualització de YouTube

Personatges:

  • Lisistrata: senyoreta Arana
  • Crisis: senyoreta Montesinos
  • Tesis: senyoreta Silvestre
  • Poligamia: senyora González
  • Ateniens: senyora Mendoza
  • Idem: senyora Chafer
  • General Temístocles: senyor Moncayo
  • Tinent Leònidas: senyor Aristi
  • Oimon (marit de Crisis): senyor Ruiz de Arana
  • Teseu (ídem de Tesis): senyor Gandía
  • Furci (assistent de Leònidas): senyor Vera

Obra dividida en 2 actes:

  • acte 1: 7 escenes + escena final = 8 escenes
  • acte 2: 7 escenes + escena final = 8 escenes

LISÍSTRATA o LA DEESSA NUA MARK ADAMO

És una òpera de dos actes composta per Mark Adamo. El treball està basat en l’obra de Lisístrata d’Aristòfanes. L’obra es va estrenar el 4 de Març de 2005 al Houston Grand Opera. Després va ser produïda el Març de 2006 en el New York city Opera.

Representació de l’obra de Lisístrata de Mark Adamo:
Imatge de previsualització de YouTube

Entrevista a Mark Adamo (en anglès):
Imatge de previsualització de YouTube

Personatges:

  • Lisístrata – Emily Pulley (soprano)
  • Nikias – Chad Shelton (tenor)
  • Cleonice – Myma Paris (contralt)
  • Mírrina – Laquita Mitchell (mezzosoprano)
  • Lampito – Victoria Livengood (contralt)
  • Leònides – Joshua Winograde (baix-baríton)
  • Cinèsies – Joshua Hopkins (baríton)
  • Xanthe/Afrodita – Marjorie Owens (soprano)
  • Safo – Jennifer Root (mezzosoprano)
  • Charito/Tisiphone – Heidi Stober (soprano)
  • Dika/Alecto – Susan Holosonbake (soprano)
    • Arete/Megaera – Fiona Murphy (mezzosoprano)
    • Bion/Primer Vell – Daniel Cilli (baríton)
    • Maron/Ares – Nicholas Phan (tenor)
    • Alfeu – Arturo Chacón-Cruz (tenor)
    • Philo/Segon vell – Nikolay Didenko (baix-baríton)
    • Meleàgre – Norman Reinhardt (tenor)

Llibret de l’obra:

Xènia Serra i Roser Barraca
2n Batx. C, Grec i Llatí

Aquest article s'ha publicat dins de General, Procedite i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Lisístrata en l’òpera

  1. Abril Ramos diu:

    Salve!

    A mi m’agrada molt la música, tot i que l’òpera no em crida gaire l’atenció. Tot i aixi, si volgués cantar-la hauria d’interpretar el paper de Sexpotchki, perquè té la veu que jo tinc, la Mezzosoprano.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *