Observa amb atenció aquesta imatge (a quina obra pertany i en quin moment?) i imagina’t com se sent un d’aquests personatges en forma de monòleg o bé inventa’t un diàleg entre ells, tot recreant el moment:
Projecte Gutenberg
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim Literatura grega a escena.
Institut Premià de Mar
Centaure d'or 2014 de Chiron
Concurs Odissea 2014 “El teatre a Grècia i a Roma”
Andrea, Xènia i Irina, diploma APLEC als equips més agosaratsOdissea 2015: L’amor
Els participants més intrèpids de l'IPM: Els ungits per Atena i Les espartanesModalitat humanística i social: 2n premi Eidéa 2013
TREBALL PREMIAT ES DE LIBRO 2013 Batxillerat
Bernat Ancochea (director IPM), Margalida Capellà, Núria Yela, Laura Luna i Laia MuñozCategoria Alumnes de Batxillerat Edublogs 2015: Baldufa d’or
filaracne a instagram
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
El Fil de Medea
Scoop.it
Scoop.it Lectura de Clàssics
Alguns dels nostres blocs
-
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Salve.
Aquesta imatge pertany a l’obra Antígona, de Sòfocles.
POÈMA A POLINÍCES:
Día esgarrifós que esquinça el meu cor, vent
potent que bufa la suau sorra, donc’s quí
descansa el meu estimat germà Poliníces.
El soroll de la pala tetomba dintre del meu cap,
mentre que el meu cor sagna silenciosament.
Oh, pobre de mi!. Tant sols els deus són testimonis
de tal proesa.
Només un sepulcre espera ser omplert, el meu.
Mal que habita en aquest cruel mòn, emporta’t
la meva ànima per tal de no patir innecessariament.
Vale.
La imatge que veiem a sobre pertany a la tragèdia escrita per Sòfocles, Antígona. Recrea el moment en que els guàrdies del rei Creont enxampen Antígona tornant a fer els rituals funeraris al seu germà Polinices, cosa que el rei havia condemnat sota pena de mort. Quan és acusada, no nega la seva culpabilitat i acompanya als guàrdies sense oposar resistència.
Aquí deixo la meva recreació:
Els guàrdies veuen algú reclinat sobre el cos de Polinices, sembla que esta executant els ritus d’enterrament.
Guardià 1: Quiet, en nom del rei de Tebes!
Guardià 2: Es que no saps que el que estàs fent està prohibit? El rei Creont ho ha condemnat sota pena de mort, aquest cos no pot ser sepultat!
Antígona: Sóc conscient del que ha dictat Creont i sí, he vingut aquí per enterrar al meu germà, no puc suportar la idea de que el seu cadàver quedi exposat als voltors i la seva ànima vagi sense rumb durant tota l’eternitat. Un home no hauria d’abolir una llei que pels déus ha estat dictada.
Guardia 1: Així doncs, confesses que has sigut tu qui li ha donat sepultura?
Antígona: Sí, he sigut jo, ho confesso.
Guardia 1: Llavors ens hauràs d’acompanyar i comparèixer davant Creont.
Antígona: Així sigui.
Antígona sense oposar cap tipus de resistència acompanya als guàrdies, es disposa a comparèixer davant Creont i acceptar el càstig que li sigui imposat.
Aquesta imatge pertany a la tragèdia d’Antígona de Sòfocles. L’escena que s’hi representa és quan els guàrdies del rei Creont condueixen a Antígona a la seva tomba, on seria enterrada viva.
He decidit fer un poema-monòleg com a recreació:
Amor, passió i tendresa,
Odi, càstig i mort.
Sentiments contradictoris,
Que determinen la meva sort.
Qui diria que seria castigada
Per estimar?
Jo volia justícia, volia lluitar
Per aquella persona
A qui anys enrere vaig cantar
Quan encara era al bressol
I calmava els seus plors,
Orfe de mare, mancat d’amor.
Polinices i Etèocles, us estimo per igual,
No puc posicionar-me per un o altre,
El que em mou no és la passió sensual
Sinó un fort amor fraternal.
Moro sense haver-me casat,
Sense poder els meus fills acaronar,
Les meves cames tremolen, on aniré a parar?
Sota terra, enterrada viva, allunyada de la llar
Que un dia a tots ens va aplegar.
L’oncle, Creont, a mi m’ha condemnat
Per a Polinices sepultura donar.
Jo mai he desafiat les lleis,
Però em semblen injustes les paraules del rei.
Els dos germans mereixen els mateixos honors,
Ho aconseguiré encara que em porti el dolor.
Ara és hora que entri a la fosca cova,
Una pàtria sinistra per una jove.
Em dic Antígona i no tinc por,
Sóc valenta i m’empasso el meu plor.
Polinices, cap dels dos serem ben enterrats,
Però estarem junts durant tota la eternitat.
Zícora, et falta contextualitzar l’escena, argumentar la teva recreació poètica i tenir més cura de l’expressió i ortografia, malgrat les teves dificultats. Intenta-ho de nou i, de ben segur, el resultat serà molt millor!
Núria, has entès el que es demana. Algunes faltes d’ortografia s’han colat, però!
Laia, has fet una molt bona recreació poètica, però hauries d’argumentar la teva tria ja que es demanava un monòleg o un diàleg. Mira bé la imatge i sabràs exactament en quin moment passa l’acció.
La resta que no heu fet la feina quan tocava, ho intenteu ara almenys?
Salve!
Aquesta imatge pertany a Antígona. Aquest moment succeeix quan enxampen a Antígona enterran el cos del seu germa quan el rei Creont ho havia prohibit.
Antígona: Adeu germanet!
Guàrdia: tu, atura’t!, no saps que això que estas fent esta prohibit? El rei Creont ho va prohibir.
Antígona: És el cos del meu germà,te dret a ser enterrat!
Guàrdia: Llavors estas disposada a saltarte les lleis de Creont?
Antígona: Dons si, Creont no pot decidir aquestes coses!
Guàrida: És igual, aquestes explicacións dona-li a Creont.
Antígona: Perfecte, si si, portam davant d’ell, li dire a ell també que si a ell li morís un familiar li agradaria donar-li sepultura.
Guàrdia:Endavant noia! – diu el guàrdia enfadat
Xaipete!
Aquesta imatge representa una escena pertanyent a Antígona, una tragèdia que va ser escrita per Sòfocles.
En aquesta escena veiem als guàrdies del rei Creont enxampant a Antígona que estava tornant a fer els rituals funeraris al seu germà (aquest estava condemnat a mort). La acusen i aquesta no nega la culpabilitat i no oposa resistència.
Aquí està la meva recreació, un monòleg d’Antígona (la seva confessió quan l’enxampen):
A: Ho confesso. No puc amagar la meva culpabilitat. He fet malament, ho se i cargaré amb el càstig que creieu que mereixo. Però, de la mateixa manera que he confessat, he de dir el perquè de les meves accions. Acceptaré la pena merescuda perquè escapar i no complir seria una injustícia. Però cal dir que una injustícia també es abandonar el cadàver d’un germà, algú per qui donaries la vida, sense sepultura ni cap ritual funerari. Tant ha fet per mi i jo em sento amb la obligació, per sobre d’aquesta ordre, de deixar el seu cos exposat als perills de la superfície. Per aquesta raó, encara que amb la prohibició dels deus, jo em sento amb aquest compromís.
La meva intenció no és qüestionar ni burlar l’autoritat del rei ni dels déus. Se que el que he fet està malament i no oposaré cap mena de resistència…I ara, porteu-me davant el rei Creont i que ell ordeni la sentència més apropiada per a mi…
Adeu!
Ja veig que és difícil respondre bé si no us heu llegit la tragèdia de Sòfocles, lectura prescriptiva! A què espereu?
M’agradaria també que féssiu una recerca de la imatge, tot explicant el que heu esbrinat i enllaçant la pàgina. La imatge és Creative Commons.
Retroenllaç: Endevina i recrea II | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Endevina i recrea III | Literatura grega a escena