El 24 de gener de 1913 s’aprovaren les Normes Ortogràfiques del català modern i establiren l’ús del punt volat en català per a escriure la ela geminada. Avui, per primer cop, se celebra el Dia del punt volat, inspirat en el «Word Nerd Day», amb la intenció de donar-lo a conèixer. En català el tenim a la ela geminada (l·l), però molta gent l’escriu malament: amb un punt baix, un guionet o un punt gruixut.
En grec clàssic, utilitzem el punt volat, a més del punt (.) i la coma (,) com en català. En grec el punt volat (·) equival als nostres dos punts (:) o al punt i coma (;). Ara bé, la consonant geminada λλ (que es pronuncia ela geminada) es mantené inalterada en català i es transcriu per l·l (J. Alberich i M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona 1993) amb punt volat. No hem de confondre el punt volat del grec (en castellà, “punto alto”) amb el punt volat (o punt alçat) del català (dit “punto medio” en castellà).
Celebrem avui aquesta ben encertada iniciativa: el Dia del punt volat! Reivindiquem el grec del català i el bon ús de la ela geminada amb el punt volat!
Imatge de Xavi Novell
Us proposo de trobar en català mots d’origen grec amb λλ (en llatí ll) perquè aquests s’escriuen en català amb l·l (ela geminada amb punt volat) i compartir-los a les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram…) amb l’etiqueta #DiaDelPuntVolat (el 2015 Twitter va reconèixer el punt volat).
Escolteu, tal com es proposa, aquests dues cançons (Fal·lera Geminada dels Sulfitos i Punt volat dins Jo què sé…es diuen tantes coses! de Xavieruga) i, a més de les activitats proposades, detecteu els mots d’origen grec (no us oblideu d’escriure el mot grec corresponent) o bé llatí que en català s’escriuen amb ela geminada per raons etimològiques i obriu un apunt a L’empremta d’Orfeu:
Salve!!!
No tenia ni idea que existís un dia dedicat exclusivament al punt volat, el punt que es posa en la ela geminada. Crec que si existeix el dia del punt volat, és perquè molts cops aquest no s’utilitza de la manera correcta, o fins i tot no s’utilitza, ja que, a vegades ens sembla un punt insignificant.
El punt volat, com bé he dit anteriorment, es fa servir per escriure la ela geminada, però també el podem trobar en les matemàtiques, per exemple al indicar una multiplicaicó. Les matemàtiques, encara que molts científics no ho ”reconeixen”, contenen molts signes linguístics a part dels numeros, òbviament.
En català la majoria de mots que s’escriuen amb ”l·l” són d’origen grec que contenen la lletra ”λλ” per exemple la paraula ”cal·ligrama” en català prové del mot grec ”καλλός”. En llengua llatina també es dona el mateix cas i aquestes sescriuen amb doble ela ”ll”, en català ”mil·lenari” del mot llatí ”millenarius”.
No sabia que existeixi un dia del punt volat em sembla correcte que existeixi, ja que és una cosa molt característica del nostre idioma.
No sabia que Fel·lació portava l·l sempre l’he escrit sense.
Sincerament, abans de que m’ho diguessis a classe no tenia ni idea de que el punt volat tenia un dia especial per a ell.
Crec que que l’ela geminada tingui un dia és una mica sense sentit, però avui dia quasi tot té un dia per ell, llavors tampoc està de menys que l’ela geminada en tingui d’un també.
El dia 24 de gener del 2013 va ser el dia en que es van aprovar les normes ortogràfiques del català modern i van establir en la llengua catalana el punt volat per poder escriure la ela geminada, en grec el punt volat equival per a nosaltres als dos punts
Mai havia imaginat que el punt de l·l geminada pogués arribar a tenir un dia només per ell, pero també estic d’acord en que aquest dia estigui ya que la el·la geminada forma gran part del nostre idioma.