Les Farses Atel·lanes són un gènere teatral menor però genuïnament romà. L’any 2001 l’Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona sota la coordinació pedagògica i artística de la companyia tarragonina Zona Zàlata (que precisament celebra aquests dies el seu 25è aniversari) van endegar una tasca de recerca i reconstrucció al voltant de les farses Atel·lanes. El resultat d’aquest treball va ser la Farsa de Pappus, complementada posteriorment amb la Farsa de Bucco i Manduccus i la Farsa de Maccus i Dossennus. Les Farses Atel·lanes van ser estrenades el maig de 2001, 2002 i 2003 dins la programació del festival Tàrraco Viva i des d’aleshores no han fallat mai a la cita. També es van representar en el XVI Simposi d’Estudis Clàssics Tarragona 22 d’octubre de 2009.
El nom d’aquest gènere prové de la ciutat d’Atella, a la Campània italiana, des d’on es va popularitzar cap al segle III aC. Eren peces còmiques breus, sovint grolleres, que a les jornades teatrals s’intercanviaven entre les tragèdies o les comèdies. A partir d’uns personatges tipificats i fixos es desenvolupaven arguments d’embolics i de costums amb un marcat to burlesc i sarcàstic. La capacitat d’improvisació dels actors a partir dels trets del seu personatge era un recurs important per a l’èxit de Farsa. Aquests personatges eren: Pappus (el vell estúpid libidinós i avar), Maccus (el jove tan ximplet com vanitós), Dossennus (el geperut astut, enredaire i libidinós), Bucco i Manduccus (els dos criats bocamoll el primer i golafre el segon, tot i que aquests trets són perfectament intercanviables i complementaris).
A més de representar les farses, és digna de veure la reconstrucció de les màscares, el vestuari i l’escenari tal com s’empraven en l’antiguitat.
DARRERE EL TELÓ. AULA DE TEATRE URV. from Tarraco Viva on Vimeo.
DARRERE EL TELÓ. AULA DE TEATRE URV. from Tarraco Viva on Vimeo.
Salve
He trobat un cert paral•lelisme entre les farses atel·lanes, pròpies del romans del s.III aC, i els denominats “entremeses” propis del teatre del segle d’or a Espanya. La farsa llatina va proporcionar el referent al teatre del segle d’or espanyol.
Tots dos estils comparteixen el to sarcàstic i divertit en la representació, així com una durada de temps breu i la estructura de personatges arquetips. Predomina un caire decadent i patètic en el fil conductor de tots dos generes teatrals.
Ave!
Em sembla molt interessant que les universitats facin representacions teatrals; jo opino que fer aquestes activitats tan dinàmiques, són més productives per assolir els coneixements.
Avui hem repassat Plaute i les Farses Atel·lanes, i els personatges són de psicologies predeterminades; em recorden a molts dibuixos de quan era petita.
Per cert, el vestuari dels estudiants i les mascares estan molt ben fetes. Tan de bo nosaltres tinguessim més temps!
Hola,
Sempre queda temps per la comèdia, no us sembla? Crce que és molt interessant i divertit que es facin aquest tipus d’actes teatrals, per tal de recordar aquest teatre imperial Roma d’ Atel·lana.
Les farses Atel·lanes eren farses populars improvisades de to satíric, barreja de versos i de prosa intercalada amb termes rústics, s’empraven màscares fixes, els noms eren: Dossennus, Maccus, Bucco, Manducus, Pappus. Al segle I aC hi va haver autors, sobretot Lucio Pomponi i Nuvi, que li van donar dignitat literària. Amb el pas del temps, les farses atel·lanes es van utilitzar la mateixa manera que els drames satírics com a apèndix de les tragèdies. A la atelana, els papers femenins eren interpretats per actors de sexe masculí que eren lliures i que amagaven la seva identitat mitjançant màscares.
Molts cops, els actors es deixaven portar per una arriscada temptació: criticar els poderosos. És per això que van patir tràgiques conseqüències, un exemple és un que va avalançar contra Calígula i va ser cremat viu a l’amfiteatre per ordre de l’emperador.
Podriem dir que la popularitat d’aquest gènere arribà al seu punt àlgid en el segle II dC durant el període de Trajà i d’Adrià tenint èxit durant tot el període imperial, com demostren les nombroses estatuetes i màscares de terracota que representen els tipus característics de la atelana, procedents de tots els racons de l’Imperi romà.
vale!
Ave Lida!
Em sembla fantàstic que encara aquest gènere menor teatral romà sigui representat.
Aquest gènere teatral em recorda molt al que anomenem sainet, ja que aquest es representava entre acte i acte de les obres de teatre per entretenir al públic. Aquestes representacions eren pròpies del Segle d’Or ( finals del XVI) i també durant els segles XVII i XVIII.
La semblança d’aquestes dues representacions és que es representen en mig d’altres. En el cas de les Farses Atel•lanes, es fa en mig de l’intercanvi entre una comèdia i una tragèdia.
vale! 🙂
Em sembla perfecte que facin aquest tipus de coses a les universitats! Sóc partidari de que fer una mena de pràctiques amb el que es vol enseñar, ja que es una manera de entrar directament amb l’objectiu primordial.
Nosaltres, com som tan moderns, ja ho varem practicar amb una petita obra de teatre, que vam fer fa 2 anys els alumnes de 4rt d’ESO: Statuae. La experiència personal va ser molt positiva, ja que se’n apren molt fen aquest tipus de coses, i per millorar-ho, és molt divertit fer-ho.
El vestuari, l’escenari i la presència dels personatges i del lloc on està situada l’acció es molt important. En aquest cas, es veu que els estudiants tenen un molt bon paper fisic amb l’obra, ja que les màscares i la roba es molt representatiu per aquell determinat moment de l’obra teatral.
Hola Margalida,
que guai, no ho sabia!! Em sembla molt bé que les universitats, facin aquestes representacions per conmemorar aquest tipus de teatre:)! Podriem anar a veure-les algun any:)! Aquest tipus de comedia, em recorda una mica les series (però les que són amb els mateixos personatges i amb diferents arguments a cada sèrie).
Sembra mentira que el s.III aC ja ho feien, que grans que eren!
Us deixo una mica d’informació sobre aquest poble!
Atela és un municipi de la Província de Potenza, amb una població de 3.720 habitants.
Aquest llogaret se situa al llarg del costat de la Muntanya Vulture que domina la vall de vitalba.
Els seus orígens daten probablement al segle III aC quan el llogaret de vitalba, aliada amb Aníbal, va ser destruïda pels romans i els seus habitants es van albergar en el territori proper on Atella se situa actualment.
Segur si algun dia anem al teatre de la Universitat Rovira i Virgili ens ho passariem super bé, jo almenys segur, perque mai he vist una comèdia latina.(podríen haver gravat el video i haver-lo penjat perque tot veiessim un trosset).
A la Universitat Pompeu Fabra hi ha un grup de teatre de bastant de prestigi (s’ha de fer un càsting bastant difícil per entrar) i treballen molt el teatre des d’un punt de vista professional, com a la Universitat Rovira i Virgili. Si finalment, la nota em dóna per entrar a fer Comunicacions Audiovisuals i puc entrar a la Pompeu, també intentaré fer el càsting per entrar a l’Aula de Teatre, i qui saps Lida! Potser també representarem una obra de Farsa atel•lana!
Aquest tipus de teatre fou molt popular pels volts del segle II a.C. però actualment no s’acostuma a veure en els teatres generalment.
Penso que és un gènere suficientment ric, enginyós i graciós com per a que sigui representat a dia d’avui. Tot i així, existeixen les representacions de monologuistes i humoristes, ja sigui en teatre o en televisió , que podria ser un apropament a aquest tipus de teatre.
Això significa que no s’ha perdut del tot.
Ja m’agradaria ben molt, Rebeca, que aconseguissis d’entrar!
Quina passada! Mai m’hagues atrevit a dir que en époques romanes hi hagués obres teatrals com aquestes. M’encantaria poder anar a alguna representació actual ja que les obres comiques que fan riure són sempre les millors.
Es podria relacionar amb les típiques pel·lícules actuals americanes de comedia tipus American Pie o Scary Movie no? Ja que fa una fusió entre comedia i escenas erotiques.
Que en penseu?
Ave!
És realment sorprenent l’imatge que ens mostra com deurien ser les representacions teatrals de romà.
Les representacions que tenien lloc en el teatre en aquella època, competien en desavantatge amb els jocs de circ i d’amfiteatre.
De l’organització dels espectacles s’encarregaven els edils. A més a més, contractaven una companyia teatral, en llatí “grex” i el seu director, en llatí “dominus”, que no només dirigia sinó que també actuava, ja que comprava la peça teatral al poeta. Sobre els seus actors o “histriones” s’ha de dir que eren cinc o més.
Respecte al que diu l’Edgar, les comèdies són unes de les millors representacions, pel fet que fan riure.
D’aquella època, hi ha dos grans comediògrafs: Plaute (volia divertir i fer riure el seu públic, mitjançant un llenguatge vigorós i expressiu) i Terenci (busca més el somriure que les riallades mitjançant la suavització de la comicitat).
Vale!
Potser no vas massa desencaminat en la teva comparació, Edgar.
Està bé aquesta referència al fet que els “ludi scaenici” eren minoritaris. Podríeu ordenar els altres dos “ludi” segons la seva atracció d’espectadors?
Si us interessa aquest tema, us recomano el llibre «Teatre popular romà. Memòria d’una excavació teatral. Projecte de reconstrucció de farses atel·lanes per a les jornades de divulgació històrica romana Tàrraco Viva. Aula de Teatre de la URV. Arola Editors, 2004». Els autors som Joan Pascual Mallada (director de l’Aula de Teatre de la URV i de Zona Zàlata) i jo mateix, que havia estat membre de l’Aula i sóc de Zona Zàlata). Hi expliquem tot el procés d’investigació i de reconstrucció, amb fotografies, dades de les representacions a Tàrraco Viva i, també, hi ha les tres farses que vaig escriure del 2001 al 2003, en català, i la traducció al castellà que en va fer el poeta Tarragoní-Sorià Juan González Soto.
Moltes gràcies, Enric! Desconeixíem aquesta interessant publicació, tot i que és del 2004.
Salve.
Jo també crec que és molt interessant que ha moltes universitats facin aquestes representacions teatrals. Les farses atel·lanes eran un génere teatral d’origen romà. El seu nom principalment prové de una ciutat anomenada Atel·la. Una de les principals finalitats d’aquestes representacions era fer riure a la gent.
Valeeee.
Les Farses atel·lanes són un gènere teatral clàssic que sense text, de caràcter còmic que va aconseguir sobreviure a l’Edat Mitjana i va tornar a tenir el seu apogeu amb La Comèdia de l’Art al Renaixement.
Salve!!
Les Farses atel·lanes són un gènere de teatre clàssic que va aconseguir pertànyer a l’Edat Mitjana i va tornar a aparèixer amb la Comèdia de l’Art a l’època del Renaixement. La finalitat i l’objectiu més important era que la gent passès una bona estona rient. El nom que tenen provè d’una ciutat que es deia Atel·la.
D’aquella època podem veure els comediògrafs més importants que ere, Plaute, era per fer riure al públic i Terenci que aquest buscava el somriure abans que les riallades.
Vale!!
Salve!!!
Ami m’agrada bastant el teatre però mai havia sentit parlar d’aquest tipus de teatre. Son un gènere teatral clàssic. Apareix a varies èpoques de l’història con a l’Edat Mitjana o al renaixement. Té finalitat còmica. Tinc curiositat per veure una obra de teatre d’aquest estil, trobo que seria una gran experiència.
Vale!!!
Salve!
Les Farses atel·lanes són un gènere de teatre clàssic que va aconseguir pertànyer a l’Edat Mitjana i va tornar a aparèixer amb la Comèdia de l’Art a l’època del Renaixement.
Té finalitat còmica, és a dir que l’onjectiu era que el públic passes una bona estona, divertida.
Vale!
Salve!
Primer dir que no tenia ni idea de l’existencia d’aquest tipus de teatre,que es :
La farsa atelana, originariamente en idioma osco, se remonta al siglo IV a. C. y se suele atribuir su origen a los habitantes de la antigua ciudad de Atella, en Campania. Según el historiador Tito Livio, fue importada a Roma en 391 a. C..
Normalmente se configuraba por medio de improvisaciones satíricas y populares que mezclaban todo tipo de bromas y chascarrillos, tanto en prosa como en verso, según el ingenio y atrevimiento de quien la representara. En su puesta en escena se utilizaban máscaras, que siempre eran las mismas, y que recibían los nombres de Dossennus, Maccus, Bucco, Manducus y Pappus.
-viquipedia-
VALE
Salve!
M’ha impressionat bastant aquest genere, ja que es el primer cop que sento parlar d’ell. Sols se que té finalitat còmica, és a dir que l’objectiu era que el públic passes una bona estona, divertida.
Salve!
La veritat és que no sabia l’existencia d’aquest tipo de teatre:
Les farses Atel·lanes eren farses populars improvisades de to satíric, barreja de versos i de prosa intercalada amb termes rústics, s’empraven màscares fixes, els noms eren: Dossennus, Maccus, Bucco, Manducus, Pappus. Al segle I aC hi va haver autors, sobretot Lucio Pomponi i Nuvi, que li van donar dignitat literària.
Salve!!
Les farses atel·lanes són, com ja han dit molts dels meus companys, un gènere de teatre clàssic. Va aconseguir pertànyer al teatre de l’Edat Mitjana.
Les farses atel·lanes es caracteritzaven per ser una peça breu, de caràcter desenfadat, que utilitzava principalment elements satírics, picants i grollers. Per la línia d’estil que desenvolupava el teatre romà va quedar palès que aquest havia trobat la seva principal inspiració en la tradició grega.
He estat buscant i posant en l’enciclopèdia online de Catalunya la paraula “teatre” surt això:
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0154275
Quan llegim l’entrada surten les Frases Atel·lanes com a mòdel de teatre en l’època romana.
He buscat altres enllaços que puguin ser interessants, i alguns exemples però la veritat és que no he trobat gaire cosa més, i molt menys interessant. Tot i així, gràcies a aquest article he conegut un altre mòdel teatral que fins ara desconeixia.
Segurament va ser un estil que va marcar tendència en aquella època perquè va arribar a grans etapes de la història de la humanitat: l’Edat Mitjana i el Renaixament.
Salve!!
Les Farses atel·lanes són un gènere de teatre clàssic sense text, de caràcter còmic, va pertànyer a l’Edat Mitjana i va tornar a aparèixer amb la Comèdia de l’Art a l’època del Renaixement.
Eren caracteritzades per ser una peça breu de caràcter desenfadat que feia molt ús d’elements satírics, picants i grollers.
La finalitat i l’objectiu més important era que la gent passès una bona estona rient. El nom que tenen provè d’una ciutat que es deia Atel·la.
D’aquella època podem veure els comediògrafs més importants que eren, per exemple, Plaute que volia fer riure al públic i Terenci que aquest buscava el somriure abans que les riallades.
He buscat més informació però la veritat és que no he trobat res interessant.
Vale!!
Salvete!
Com a amant del teatre, he de dir que em sembla genial que una universitat tingui la iniciativa de fer representacions teatrals i més com aquestes,que et treguin una bona rialla!
Alguna vegada havia sentit parlar sobre les farses atel·lanes, però no sabia què eren ni de que tractaven, ni tampoc el seu origen. Ara gràcies a aquest apunt i a les aportacions dels meus companys ho he pogut saber!
Avui en dia, es continuen fent representacions teatrals amb alguns dels personatges que formaven part de les farses atel·lanes, és a dir que ens han deixat pervivència!
Per desgràcia no hi ha massa cosa a la red sobre aquest tema; posant farses atel·lanes al google, els dos unics enllaços que tracten sobre el tema són del fil de les clàssiques! jajaj
Resumint, dir que m’ha semblat molt interessant aquest article, he descobert coses que desconeixia i que és una pena que el curs que fem enguany no sigui més llarg, ja que si ho fós jo mateixa proposaria de fer alguna petita representació teatral d’aquest tema!
Valete!
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=601548679858658&set=a.579711748709018.145871.204192376260959&type=1&theater
http://seecgalicia.org/wp-content/uploads/u1/clausura_tarraco_01.jpg
Salve!
Les Farses atel·lanes són un gènere de teatre clàssic que va aconseguir pertànyer a l’Edat Mitjana i va tornar a aparèixer amb la Comèdia de l’Art a l’època del Renaixement.
Té finalitat còmica, és a dir que l’objectiu era que el públic passes una bona estona, divertida.
Segons Titus Livi, va ser importada a Roma l’any 391a.C.
Vale!
Les farses atel·lanes es caracteritzaven per ser una peça breu, de caràcter desenfadat, que utilitzava principalment elements satírics, picants i grollers. Per la línia d’estil que desenvolupava el teatre romà va quedar palès que aquest havia trobat la seva principal inspiració en la tradició grega.
Deixo un enllaç sobre les farses atel·lanes:
http://www.tinet.cat/portal/sheet-showold.do?sheet=20660
Salve!
Està molt bé! Les Universitats s’interesen en fer obres de temes clàssics i això fa que la cultura perduri.
Parlant de teatre, ahir vam fer una excursió a Hospitalet (Catalunya) a veure dues obres de tatre representades per joves de la nostra edad.
La primera va ser una tragèdia i la segona una comèdia, ho vam passar tots molt bé i l’únic que va faltar va ser un dia amb sol.
Nosaltres podriem representar una obra de comèdia (per no adormir al públic)i anar a instituts a representar-la o a escoles així els més petits.
Salve!
Doncs la proposta que fa la Paula no està malament, podriem fer alguna petita representació o alguna parodia imitant alguna obra de Plaute.
El seu nom deriva de la ciutat d’Atella on hi havia un petit teatre en el que actuaven els ciutadans amb màscares.
Unes de les farses artel·lanes més conegudes eren Maccus (golafre); Buceo (presumit); Dossenus (el geperut); Pappus (el vell maniàtic); Sannio (el pallasso).
Els actor de les farses artel·lanes nventaven previament la intriga i després la portaven a escena on cadascú portava a terme el seu paper.
La veritat és que les farses atel·lanes van derivar als entremeses del segle XVI, era una peça dramàtica jocosa i d’un sol acte, protagonitzada per personatges de classes populars i que es feia entre acte i acte d’una obra de teatre.
Deixo aquí un enllaç on parla de les farses artel·lanes:
http://www.prosoponteatro.com/3autores/autores6.htm
Salve!
Les Farses atel·lanes són un gènere de teatre clàssic que va pertanyía a l’Edat Mitjana i va tornar a aparèixer amb la Comèdia de l’Art a l’època del Renaixement.L’objectiu més important era que la gent passes una bona estona. El nom que tenen provè d’una ciutat que es deia Atel·la.
D’aquella època podem veure els comediògrafs més importants que eren, Plaute, era per fer riure al públic i Terenci.
Roger, em fa feliç que finalment t’hagis posat a treballar! Endavant! Vols dir, però, que les farses atel·lanes no són de l’època romana?
No estava assabentant sobre aquest tipus d’actuacions, però sembla bastant interessant i em crida l’atenció.
Pel que me pogut informar, aquest tipus de teatre clàssic pertanyia a l’edat mitjana, i a l’època del renaixement va tornar a aparèixer a la comèdia d’art.
Pel poc que m’he pogut informar tinc entés que aquest tipus de teatre pretenia fer passar una bona estona de forma còmica als espectadors.
Per tant em sembla una representació interessant i m’agrada que es tornin a representar obres com aquests a en els nostres temps.
https://ddd.uab.cat/pub/methodos/methodos_a2019n4/methodos_a2019n4p7.pdf