Com ja sabeu, aquesta setmana s’ha obert una tasca al nostre Moodle anomenada Pervivència en la literatura, i vaig pensar que potser jo podia fer un article posant un poema sobre algun poeta espanyol que tingués algun poema que parlés de quelcom de la mitologia clàssica relacionat amb alguna de les històries mitològiques que hem llegit a l’adaptació ovidiana de Narracions de mites clàssics. Buscant buscant, vaig trobar un poema de Góngora sobre el mite de Tisbe i Píram. Góngora va néixer el dia 11 de juliol de 1561, va ser un poeta i dramaturg del tan popular Segle d’or espanyol, va ser dels més importants del culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres. Va morir el 23 de mig de 1627.
Per el que sé, la faula de Tisbe i Píram és un romanç composat el 1618 en cinc-cents vuit versos octosíl·labs. En aquesta pàgina podreu trobar la faula sencera de Tisbe i Píram, amb alguns comentaris per ajudar-vos a entendre el poema que segons diuen, és un dels més difícils de Góngora.
Tot i això, he trobat una versió prèvia de la mateixa història que Góngora va deixar sense acabar el 1604:
De Tisbe y Píramo quiero,
si quisiere mi guitarra,
cantaros la historia, ejemplo
de firmeza y de desgracia.
Desde la barba al pie, Venus,
su hijuelo y las tres Gracias,
deshojando están jazmines
sobre rosas encarnadas.
No sé quién fueron sus padres,
mas bien sé cuál fue su patria,
todos sabéis lo que yo,
y para introducción basta.
Su edad, ya habéis visto el diente,
entre mozuela y rapaza,
pocos años en chapines
con reverendas de dama.
Era Tisbe una pintura
hecha en lámina de plata,
un brinco de oro y cristal
de un rubí y dos esmeraldas.
Señor padre era un buen viejo,
señora madre una paila;
el dulce favor implora
conserva de calabaza.
Su cabello eran sortijas,
memorias de oro y del alma;
su frente el color bruñido
que dal el Sol hiriendo el nácar.
Regalaban a Tisbica
tanto, que si la muchacha
pedía leche de cisnes,
le traían ellos natas.
La alegría eran sus ojos,
si no eran la esperanza
que viste la primavera
el día de mayor gala.
Mas, ¿qué mucho si es la niña,
como quien no dice nada,
alma de sus cuatro ojos,
los ojos de sus dos almas?
Sus labios la grana fina,
sus dientes las perlas blancas,
porque, como el oro en paño,
guarden las perlas en grana.
Los brazos de el uno fueron,
y del otro eran las faldas,
los primeros años cuna,
los siguientes almohada.
Luis de Góngora y Argote.
Què n’opineu? Us agrada? Comenteu tot el que passi pel vostre cap! De ben segur, ara no podreu parar de veure-hi pervivència arreu i entendreu millor la història dels amors en què Shakespeare es va inspirar per crear els cèlebres personatges de Romeu i Julieta i, fins i tot, l’entendreu millor en llatí o riureu amb la performance d’uns músics molt coneguts, els Beatles.
Noelia Nistal García, 4t. C
LLatí (opt.3)
Bona feina, Noèlia. Un mite tan romàntic com el de Píram i Tisbe sempre és agraït i Góngora l’utilitza en altres poemes. A veure si fas recerca i en trobes aquesta pervivència. Avant!
Bonum diem,
Noelia, moltes felicitats per l’artícle! Està molt bé!
El poema es molt bonic, m’agrada. No el coneixia i a l’autor tampoc, m’ha agradat que hagis possat una mica d’informació de l’autor!
Un altre cop, es increíble com hi han tants referents clàssics en tantes cosas, i moltes són coses cotidianes i no ens donem compte!
Salve!
Bonum diem
Havia sentit parlar de Góngora, però realment no sabia qui era ni res.
Es tot un misteri que hi hagi tanta pervivència, tants referents clàssics.
Salve
Bonumdiem!!
Bon treball!
Tot i que no m’agraden molt els poemes, aquest m’ha agradat bastant.
No el coneixia, tampoc a l’autor. Es increíble tots els referents classics que hi ha.
Salve!
Salve!
Enhorabona per aquesta article, està molt bé! No coneixia el poema, però m’ha agaradt, crec que és molt bonic.
Vale!
Bonum diem
Havia sentit parlar de Góngora, però realment no sabia qui era ni res.
Es tot un misteri que hi hagi tanta pervivència, tants referents clàssics.
El poema es molt bonic, m’agrada. No el coneixia, pero si conexia al autor. Es increíble tots els referents classics que hi ha.
I molt bon treball, m’agradat bastant.
Bonum diem!
El poema no el coneixia però m’agradat molt. L’autor tampoc sabia qui era però el nom si que em sonava molt.
Salve!
Salve!
Enhorabona per aquesta article, està molt bé! No coneixia el poema, però m’ha agaradt, crec que és molt bonic.
Vale!
Salve!
Molt bonic aquest article, està molt bé! No coneixia el poema, però m’ha agaradat, crec que és molt bonic i interessant
Salve!
M’ha agradat molt el article! No coneixia el poema però m’ha agradat molt! Felicitats!
Bonum Diem!
M’ha agradat molt l’article. El poema no el coneixia,però m’ha agradat, no ha estat malament, això si, és molt bonic.
Ave!
Bonum diem!
El poema el desconeixia totalment pero m’ha agradat. L’autor no se qui és pero em sona d’alguna cosa… Un molt bon article i molt interessant!
Salve 😀
Salue!
Havia sentit parlar de Góngora, però realment no sabia qui, ni sobre aquest poema. El poema està bé però no m’agradat molt. Per cert, molt bon article, molt complet!
Ave
Salue!
Aquest poema i el seu autor no tenia idea de la seva existencia, pero esta bé i l’article força interessant!
Bonum diem!
No coneixia el poema però m’ha agradat molt! L’article és molt interessant.
Salve!
Salve!
M’ha agradat molt el poema, moltes felicitats per el article!
Vale!
Retroenllaç: Pervivència literària dels mites: Luis de Góngora | El fil del mite grec