Neus Jordi, professora de clàssiques jubilada, m’ha fet arribar uns relats de mitologia per a un públic infantil, però crec que poden ser unes lectures estiuenques molt interessants per a tothom per motivar-nos a llegir les obres literàries gregues fonts i a seguir-ne la pervivència …

Comencem, doncs, amb el primer lliurament de LA NISSAGA DELS DÉUS:

Com va començar tot segons la mitologia grega

ELS PRIMERS , GEA I ÚRANOS

Abans que existís l’univers amb els planetes, les galàxies i tots els éssers vivents hi havia el Caos.
El Caos era desordre, confusió i barreja. No existia la terra, ni el cel, ni déus, ni animals, ni homes, ni plantes. Res de res.
No sabem com, segurament per una causa extraordinària, es va ordenar l’univers, el Cosmos. Els primers éssers que el van habitar van ser els déus.

La deessa Gea va ser la primera, la gran mare Terra. Era immensa perquè havia de tenir molts fills i alimentar-los, per això tenia un gran pit. Primer d’ella van sortir les altes muntanyes i també el mar, els rius, les valls…, però estava sola. Faltava algú que la pogués acompanyar.
Per això la terra va engendrar Úranos, el cel ple d’estels, que es va posar a sobre d’ella i la va cobrir per complet.
Eros, el déu de l’amor, va fer que la terra i el cel s’ajuntessin. Sense aquest déu res del que va succeir després hauria passat.

 

ELS MONSTRES

Gea i Úranos  van tenir molts fills perquè calia poblar la terra.

Els  primers fills que van tenir eren uns éssers monstruosos, els primers gegants.

En aquest temps tan llunyà, la terra estava habitada pels fills de Gea i Úranos, tots  gegants o monstres.  De vegades tenien forma humana i  altres  vegades eren una barreja d’home i fera.

Els HECATONQUIRS eren gegants de cent braços i cinquanta caps.Tenien una gran força, només n’hi havia tres.

Uns altres gegants, germans d’aquests, eren els CICLOPS, que tenien un sol ull al mig del front.  Eren molt violents i també només n’eren  tres.

Quan  Úranos va veure que els seus fills eren monstres,  horroritzat,  els tancà al centre de la terra, un lloc llunyà i terrible  on no hi havia llum.

Gea es va enfadar moltíssim amb Úranos perquè no volia que els seus fills  estiguessin tancats i castigats, encara que fossin monstres.

Gea  va pensar que algun dia es venjaria d’Úranos. De moment no sabia com fer-ho; havia d’esperar una bona ocasió.

Passat un temps i malgrat  tot  Gea i Úranos encara van tenir uns altres fills, els TITANS.

 ELS TITANS

ELS TITANS tenien forma  humana, però eren molt més grans que els homes. 

Eren  una dotzena. Sis  nois i sis noies, les titànides. No eren tan  lletjos i monstruosos com els gegants, però eren enormes i poderosos.

El més jove de tots,  va ser CRONOS.

La mare Gea va creure aleshores que havia arribat l’ocasió de venjar-se d’Úranos i per això va reunir tots els titans  i els va dir:

 _“Fills meus, m’heu d’ajudar a alliberar els vostres germans.  Són  monstres però també són fills meus i germans vostres. El vostre pare ha fet una cosa indigna i no pot seguir en el tron.

 CRONOS, que era el més valent, va ser l’únic que va parlar:  _No t’amoïnis, mare, jo t’ajudaré – li va dir.

I així doncs,  Cronos,  fent cas als consells de la seva mare,  va aconseguir  destronar el seu pare i  es va posar  en el seu lloc.

A partir d’aquell moment,  Cronos va regnar tot sol en el món dels déus.

El primer que va fer va ser  alliberar els seus germans, els Ciclops d’un sol ull  i els hecatonquirs.  Així  va complir el desig de Gea, la seva mare.

Cronos va ser  un déu molt poderós.  Era  el déu del temps,  el temps que passa:  els anys ,els mesos, els dies, les hores… Per això el seu símbol era  un rellotge de sorra.

                                            (Continuarà…)