Ja sabeu que jo crec molt en l’efecte Pigmalió en l’educació (#EfectoPigmalión). Tenia previst publicar aquest article i mireu per on que una alumna, Bouchra, ja me l’ha trepitjat a Aracne fila i fila. Perfecte! Realment ja teixiu articles millor que la mestra i això és tot un orgull per a mi. L’he retocat amb alegria i he decidit publicar-lo per avançar en aquest aprenentatge col·lectiu que ens hem imposat. Per tant, després de llegir l’article Pigmalió i Galatea, ja podreu traduir aquest text en llatí de les Metamorfosis d’Ovidi i establir un paral·lelisme entre el mite ovidià i la pervivència en el cinema o en la literatura infantil, com és el cas de Pinotxo.
Interea niveum mira feliciter arte
sculpsit ebur formamque dedit, qua femina nasci
nulla potest, operisque sui concepit amorem.
Virginis est verae facies, quam vivere credas
et, si non obstet reverentia, velle moveri:
Ars adeo latet arte sua.
Ovidi, Metamorfosis
Un xic d’ajut:
nasci: infinitiu de present de nascor; credas:creuries; velle: voldria.
- Què passa a Pigmalió? Què significa avui l’efecte Pigmalió?
- Quin paral·lelisme podríem establir amb Pinotxo?
Si en l’article de la Bouchra, heu arribat al Pigmalió de G. Bernard Shaw, no us perdeu la versió televisiva de 1977 amb música de My Fair Lady de F. Loewe amb les genials interpretacions dels ballarins E. Maximova i M.Liepa. Si us agraden els contes de Jorge Bucay, no us perdeu el de Pigmalió!
Mentrestant va esculpir feliç l’ivori blanc com la neu amb un art sorprenent i li va donar forma, amb la qual cap dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. És un rostre de veritable donzella, la qual creuries veure que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: L’art fins aquest punt s’amaga en el seu art.
Mentrestant va esculpir feliç l’ivori com de neu amb un art sorprenent i li va donar forma, amb la qual cap dona no pot haver nascut i va agafar amor envers la seva obra. És un rostre de veritable donzella, la qual creuries que viu si no fos un obstacle modest, ella voldria moure’s: Fins a tal punt l’art s’amaga en el seu art.
Jo crec que ja la podem donar per acabada!
Ara que ja ho doneu per acabat, m’agradaria fer un comentari de profe feminista.
Ovidi és molt bon poeta, sens dubte, i s’ha de llegir, però molt críticament pel que fa a les relacions afectivosexuals. Cal anar en compte amb les trampes de l’amor romàntic i cal anar en compte amb creure que podem “fer” la parella al nostre gust.
Efectivament, tal com diu Mercè Otero, cal llegir Ovidi amb una mirada ben crítica. Les seves Metamorfosis estan plenes de raptes, de violacions, de domini masculí, etc.
A mi m’agrada el mite de Pigmalió pel que s’ha anomenat l’efecte Pigmalió en educació (és a dir, si jo crec en vosaltres per moltes dificultats d’aprenentage que tingueu ens en sortirem -en canvi, si pensés que sou uns ineptes, no aconseguiria inculcar-vos res de res-); però no per aplicar-lo a les relacions afectivosexuals, ja que no podem fer de la nostra parella el que nosaltres volem ni a l’inversa. Què n’opineu vosaltres?
Joan Oliver va adaptar la cèlebre peça teatral Pigmalió, de Bernard Shaw. Ambientada a la Barcelona dels anys cinquanta del segle passat, el protagonista, el professor Jordana, s’ha especialitzat en l’estudi de la fonètica. Un dia es troba amb una florista, Roseta, que viu en un dels barris més pobres de Barcelona i que li dóna la idea de realitzar un experiment: es tracta de corregir els errors de dicció i de vocabulari de la noia i al cap de sis mesos presentar-la en societat i fer-la passar per una refinada marquesa.
Alumnes de primer d’ESO de català: Abulai & Eva
Informació extreta del llibre de català TEXT LA GALERA
Moltes gràcies, Abulai i Eva, per contribuir amb aquesta interessant aportació del mite de Pigmalió en la literatura catalana!
Un enllaç molt interessant per treballar Pigmalió a l’aula: http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaspigmalion.htm
Pingback: Her, de Spike Jonze | La cinta de Νίκη
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/235709
Pingback: Pinotxo | La cinta de Νίκη
Pingback: Anònim
V.I.STOICHITA The Pygmalion Effect: From Ovid to Hitchcock, Chicago 2006
http://books.google.es/books/about/The_Pygmalion_Effect.html?id=R1zYDPNoLiwC&redir_esc=y
Més efecte Pigmalió en la publicitat (Divina Pastora Seguros):
http://criatures.ara.cat/blogs/trivium/familia-Educacio-Expectatives_6_1724887495.html
… la predisposició a tractar algú de manera determinada condiciona en major o menor mesura el que ens han explicat d’aquesta persona.
…Podem dir que les espectatives positives i realistes de l’educació influeixen positivament en l’alumne i que les negatives ho fan de manera negativa. Aquestes poden potenciar el que està latent en l’alumne, i amb això podem crear un clima més adequat per al creixement i més profitós. Els alumnes tendeixen a fer el que s’espera d’ells…