En commemoració del setanta-cinquè aniversari de la mort de Konstandinos Kavafis, l’Associació Catalana de Neohel·lenistes, en col·laboració amb la Residència d’Investigadors, la Institució de les Lletres Catalanes, el PEN club català i el Departament de Grec modern de l’EOIBD, organitza aquesta tardor a Barcelona un seguit d’aproximacions a la poesia kavafiana: conferències i diàlegs que abordaran aspectes de l’obra del gran poeta grec d’Alexandria, el seu significat i importància, la seva recepció i influència des de diferents punts de vista.
Per anar fent boca, us deixo aquí en grec modern i en català un dels meus poemes kavafians preferits des que l’escriptor Jordi Bilbeny em va regalar el llibre Kostandinos P.Kavafis Poemes, traduïts per Carles Riba (i la segona part per Alexis Solà a Clàssics Curial) en el meu vintè aniversari, (recordeu que en un altre post ja vàrem tractar l’excel·lent Ítaca):
LA CIUTAT
Has dit:”Me n’aniré en una altra terra,
me n’aniré en una altra mar.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
¿Fins quan ha de ser que em romangui
l’esperit en aquest marasme?
Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
aquí on he passat tants anys
i he devastat i he fet destrossa”.
Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris
t’envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat quí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n’has fet la destrossa.
M’agradat el poema, encara que en alguns versos sigui una mica pesimista. Sembla com un càstig a algú però està molt bè.
Hola Margalida!
Et deixo un altre poema de Kavafis que a mi també m’agrada…
Un vell
Al cafè sorollós, a dins, hi seu un vell
amb el cap cot damunt la taula. Davant d’ell
té el diari, i ningú no li fa companyia.
I, en el menyspreu del seu pobre cos envellit,
pensa que, al cap dels anys, a penes ha gaudit
de quan tenia enginy, bellesa i vigoria.
Ja ho sap, que s’ha fet vell; prou que ho nota
i que ho veu.
I és com si fos ahir, que era un galifardeu.
Quin interval més curt! Que curt li sembla, ara!
Comprèn fins a quin punt el Seny l’ha ensarronat,
el mentider, a qui ell es confià —l’orat!—,
que li deia: «Demà. Tens molt de temps, encara».
Rememora els impulsos que reprimí, la por
i el goig sacrificat. I cada ocasió
perduda ara fa escarn del seu tan foll saber.
… Però, de tant rumiar, de tant recordar,
el vell s’ha atabalat. I es deixa adormissar,
repenjant-se damunt la taula del cafè.
(1897)
Gràcies, Jordi, per deixar-nos aquest poema de Kavafis en la bella traducció al català de Joan Ferraté, Les poesies de K.P. Kavafis. Barcelona: Quaderns Crema, 1987.
Carpe diem!
LA CIUTAT
Has dit:”Me n’aniré en una altra terra,
me n’aniré en una altra mar.
Cada esforç meu és una sentència que em condemna;
i el meu cor sembla un mort colgat dins una tomba.
¿Fins quan ha de ser que em romangui
l’esperit en aquest marasme?
Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro
veig de la meva vida aquí les negres runes,
aquí on he passat tants anys
i he devastat i he fet destrossa”.
Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà. Pels mateixos
carrers faràs el tomb. I en els mateixos barris
t’envelliràs, i en aquestes mateixes
cases et sortiran els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
no hi ha vaixell per’tu, no hi ha camí.
Tal com has devastat quí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n’has fet la destrossa.
aquest poema maquissim lida.
si esque et mereixes tot i més que un premi.
unpetó lida.
El poemaa és molt trist.. el que ho escriu està malament..
però és preciós Gali!
Aue!!!
És precios aquest poema,
de veritat m`agrada molt. És nota com el autor intenta transmetre el seu sentiment, definitivament es precios.
Adeu!!!
El poema pas a pas: http://www.scribd.com/doc/45089670/%CE%97-%CE%A0%CE%9F%CE%9B%CE%99%CE%A3
De les diverses maneres de traduir Kavafis
Joaquim Gestí
http://www.visat.cat/newsletter/article_2016.php?id=23&idArt=34
Carles Riba, traductor de Kavafis: De l’arxiu del poeta a les cartes retrobades
Eusebi Ayensa
http://www.visat.cat/newsletter/article_2016.php?id=23&idArt=26