El món de les clàssiques està de dol per la mort de Margalida Capellà Soler, natural de Campanet, catedràtica de grec de Secundària i una de les veus més influents en la modernització de l’ensenyament del grec i el llatí a Catalunya.
Capellà va destacar per haver sabut rompre amb la idea de les llengües clàssiques com a “llengües mortes”, incorporant de manera pionera les noves tecnologies a l’aula i apostant per metodologies innovadores que acostaven el món clàssic a l’alumnat des d’una mirada viva, contemporània i connectada amb la realitat.
Va exercir com a catedràtica de grec a l’Institut Premià de Mar i, des del 2019, era professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al llarg de la seva trajectòria també va assumir responsabilitats de gestió educativa, com ara el càrrec de cap de Departament de Català de l’Institut Premià.
La seva tasca docent i divulgativa la convertí en un referent per a diverses generacions de professors i alumnes, especialment per la seva defensa d’un ensenyament humanístic adaptat als nous temps, sense renunciar al rigor acadèmic.
El seu llegat intel·lectual i creatiu també té continuïtat en l’àmbit cultural i audiovisual a través de la seva filla, Valèria Cuní, directora del curtmetratge Cementeri d’estiu (2025). L’obra, ambientada a la Mallorca dels anys seixanta, explora el despertar emocional i sexual d’una adolescent en un context marcat pel turisme i els vincles familiars, i ha rebut el suport de l’Ajuntament de Campanet i la Fundació Baleària.
La mort de Margalida Capellà deixa un buit profund en el món educatiu i cultural, però també una empremta duradora en la manera d’entendre i transmetre les llengües clàssiques com a part viva del present.
Font: diari Ara
Avui necessito compartir aquesta trista notícia amb tots els que visiteu aquest blog.
La persona que va crear aquest blog ens ha deixat. Va ser ella qui, en el seu moment, va fer possible que aquest espai existís i que jo pogués començar aquest projecte.
Per això avui volia dedicar-li unes paraules de record i d’agraïment. Sense el seu gest inicial, aquest espai no existiria. Des d’aquí, gràcies per haver fet possible el començament de tot.
Descansa en pau, Margalida.
