Clicant a sobre les imatges, s’engrandiran.
Després d’observar la il·lustració anterior amb els elements que caracteritzen els ordres arquitectònics clàssics, digues a quin ordre arquitectònic pertanyen les imatges següents i per què?
Ara que ja sou experts i expertes en columnes, feu recerca i enllaceu una fotografia CC de cada ordre arquitectònic tot explicant els motius de la vostra elecció!
La primera fotografia pertany al ordre jònic per la forma del fust i del capitell. La segona imatge es d’ordre corinti per com te el capitell ple de fulles d’acant. I la tercera es d’ordre Dòric perque és més sencill.
Hola! Ara diré a quina imatge pertany cadascun.
1.Ordre Jònic, 2.Ordre Corinti i 3.Ordre Cònic.
Espero que serveixi la meva petita explicació. 😉
Eran preciosas aquestes columnes que feien. A més són enormes.
1. Jonic
2. Corinti
3. Doric
😀
Hola!
Aquí torno a escriure perquè com m’has dit sense voler vaig escriure malament el tercer punt.
3. Ordre Dòric.
Ho sento.
Fio. 😉
Doncs, no es pot dir gaire cosa aqi,
que estic dacor amb el qe diu la fio.
ii qe mencantan les fotos antiigas.
Fiins dijous lidaa!:)
Lida!
Et diré l’ordre, el perquè ho tinc més difícil..
1-Jònic
2-Corinti
3-Dòric
Laura.
1. Jònic.
2. Corinti.
3. Dòric.
Sempre que veig columnes o parlem de columnes men recordo de la Marta Gallart jajajajaja que l’any passat ens va maxacar amb l’art grec, romà…
La primera imatge correspon a l’ordre jònic per la forma que té el capitell. La segona és d’ordre corinti degut a decoració del capitell amb les fulles d’acant. L’última imatge és d’ordre dòric per la forma de la base i l’arquitrau i la seva senzillesa i poca decoració.
home amb la explicació es massa fàcil,tothom ho sap no cal que escrigui res més.
Pues crec que seran:
1. Jonic
2. Corinti
3. Doric
He de reconeixer que aquest és un dels temes que menys m’agradaven cuan l’any passat vaig veure a socials els ordres asquitectoniques xd.
un petó
1. pertany a l’ordre jònic per la forma del capitall
2. Corint per aquelles fulles del capitell
3. i l’últim pertany a l’ordre dòric perque te una forma més senzilla.
El primer és jònic per com té la forma el capitell, el segon és Corinti per les seves fulles, i el tercer es dòric, perquè és molt més senzill.
Ho he reconegut perquè també vaig veure fotos semblants, a la ESO.
Hola! L’ordre de les imatjes es el següent:
1-El primer es Jonic
2-EeL segon es Corinti
3-El tercer es Doric
Per al meu gust es menjaven massa el cap amb les formes que hi esculpien!
Adeu!
La primera és jònica, la segona és coríntia i la tercera és dòrica.
No és difícil considerant que quant més ornamentat sigui el capitell, més proper a nosaltres és.
Vale!
Salve.
La primera fotografia a l’ordre jònic, ja que el seu capitell es caracteritza per tindre volutes. La segona fotografia és l’ordre corinti, amb el capitell caracteritzat per fulles d’acant. La última, és dòric, perque és el més senzill, i el fust es caracteritza per tenir unes estries.
Vale.
Χαίρε!
La columna de la primera fotografia pertany a l’ordre jònic. Els ordres jònic i corinti es caracteritzen per la seva rica decoració. Però el tret essencial per diferenciar aquests dos últims ordres és que el capitell jònic acostuma a tenir volutes.
Les columnes de la segona fotografia són corínties caracteritzades per les seves fulles d’acant.
Per últim, les de la tercera fotografia són dòriques ja que són llises, no tenen base i al fris de l’entaulament podem trobar tríglifs i mètopes.
Crec que us heu oblidat l’última part! On són els vostres exemples?
Pingback: L’arquitectura a l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila
Pingback: Art a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila
Pingback: El temple d’Atena Nice a Atenes | Aracne fila i fila
Salve!
La primera fotografia ens mostra una columna d’ordre jònic. És fàcilment identificable gràcies a les “volutes” adornen la seva part superior.
La següent pertany a l’ordre corinti, amb més motius decoratius pel que fa a la part superior.
I finalment, l’última és dòrica, per la seva textura llisa i sense base.
Vale!
Xaipe!!
Pel que fa l’art grec, és el model a seguir. Apart dels períodes que engloba l’art de Grècia se’n poden trobar ordres arquitectónics com són el Dòric, el Jònic i el Corinti.
L’estil dòric és el més primitiu i simple. Es va utilitzar en la Grècia continental des del segle VII aC. Un exemple d’aquest estil el podriem trobar en el Partenó, el temple dedicat a Atena.
Característiques de l’ ordre Dòric:
-No utilitza base, el fust de la columna descansa directament sobre el graó superior la peça.
– La mida total de la columna mai sobrepassa els setze mòduls, i normalment la mida del fust és de vuit a tretze mòduls.
– El seu diàmetre no és constant, sinó que va disminuint amb l’alçada.
– Està estriat per 20 estries.
En l’ordre Jónic no es coneix la data exacte de la seva invenció ni el lloc exacte, encara que es situa al voltant de la Mar Egea durant el 650aC. Es solia utilitzar per edificis funeraris. Un exemple d’ordre Jònic seria el Temple d’Atena Nike) a l’Acròpolis d’Atenes de Cal·lícrates.
Característiques de l’ordre Jònic:
-La columna jònica té una altura d’entre 8½ i 9½ vegades el seu diàmetre.
– Escultures i columnes amb molts detalls.
L’últim dels ordres és l’ordre Corinti. S’atribueix la seva creació a Calímaco en el segle IVaC. Un exemple d’aquest art seria el Temple de Diana-
Característiques de l’ordre Corinti:
– constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
– detalls encara més minuciosos.
La primera fotografia pertany al ordre arquitectònic Jònic, la segona al Corinti i la tercera al Dòric.
De l’estil dòric podem reconèixer l’Herèon d’Olímpia, el temple d’Àrtemis a Corfú i el El Partenó; de l’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco, i el Didimèon de Milet; i del període Corinti podem destacar el teatre de Dionís a Atenes.
L’estil dòric és el més rude i s’emprava en l’exterior de temples dedicats a divinitats masculines, per altre banda els estils jònic i corinti s’empraven en interiors o en exteriors de temples dedicats a divinitats femenines.
En l’estil dòric les columna s’aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí sobre el qual hi ha un capitell format per l’equí i l’àbac. L’entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s’alternen els tríglifs i les mètopes.
L’estil Jònic és més esvelt que no pas el dòric. La columna en aquest cas té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L’arquitrau no és llis, està dividit en tres platabandes i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica.
Per últim l’estil corinti representa la decoració i la vistositat i és més estilitzat que el jònic. Tanmateix la principal diferència entre ambdós ordres és en el capitell que en aquest cas lluirà una decoració vegetal amb fulles d’acant.
Els tres ordres arquitectònics són el Dòric, el Jònic i el Corinti.
Característiques de l’ordre Dòric:
No utilitza base, el fust de la columna esta directament sobre el graó superior la peça.La mesura de la columna es de setze mòduls, i normalment la mida del fust varia entre vuit a tretze mòduls.El seu diàmetre no és igual, sinó que disminueix amb l’alçada. Està estriat per 20 estries.
Característiques de l’ordre Jònic:
La columna jònica té una altura d’entre 8½ i 9½ vegades el seu diàmetre.Escultures i columnes amb molts detalls.
Característiques de l’ordre Corinti:
Constituït per una columna esvelta i estriada, que esta sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
Ordres arquitectònics clàssics
– Estil dòric: És el més antic i simple dels ordres arquitectònics clàssics. Va ser utilitzat a la Grècia continental des del segle VII a.C. És l’ordre grec per excel·lència. Com més antics són els temples construïts dins d’aquest ordre més simples són i més sensació de robustesa donen. En canvi, com més “moderns” són més esvelts i proporcionats. Es caracteritza sobretot per no utilitzat base, és a dir, les columnes descansen directament sobre l’estilobat, i per tenir un fust curt de secció circular. El capitell està integrat per tres peces. Un exemple d’aquest estil podria ser el Temple de Segesta a Sicília o el Partenó d’Atenes.
– Estil jònic: És el segon ordre segons el sentit cronològic . El seu origen data del segle VI a.C a la costa oest de l’Àsia Menor i a les illes Cíclades. Es caracteritza per ser més esvelt i airós que l’ordre dòric. Les seves peculiaritats principals són les següents: Les columnes estan dotades de base, el fust és de secció circular i la més important i més representativa són es capitells que es reconeixen per dues volutes amb les que s’adorna. Un exemple de construccions d’ordre jònic podrien ser el Temple d’Atenea Niké a l’Acròpolis d’Atenes i la versió posterior més admirada, el Temple de Portunus.
– Estil corinti: És l’ordre més elegant i ornamentat dels ordres arquitectònics clàssics. S’atribueix la seva creació a l’escultor grec Calímac el segle IV a.C. Essencialment és similar a l’ordre jònic bàsicament per la forma i la mida dels capitells. Es caracteritza per columnes dotades de base, un fust de secció circular i capitells reconeguts per l’aparença de campana invertida de les que emanen les fulles d’acant, donant lloc a una espècie de volutes. Una de les construccions executades segons aquestes pautes estilístiques és el monument de Lisícrates a Atenes datat de l’any 334 a.C.
Xaipete!
Els tres ordres arquitectònics són dòric, jònic i corinti. El material per construir per excel·lència era la pedra i el marbre.
L’ordre Dòric és el més antic i simple i és el de cànon més baix. Les columnes no tenen base i el fust té acanaladures que acaben en arestes vives. Els capitells consten simplement d’un equí i un àbac. L’arquitrau és llis i sense decoració i el fris alterna mètopes i triglifos, i per últim el entaulament consta d’un timpà amb gàrgoles i acroteris. Una bona demostració d’aquest ordre és el Partenó.
L’ordre Jònic és caracteritza perquè les seves columnes són més esveltes que les columnes dòriques, el capitell té dues volutes o espirals, l’entaulament consta d’un arquitrau amb tres bandes i el fris que pot estar decorat amb un relleu continu o pot ser completament llis, i per últim el entaulament consta d’un timpà amb gàrgoles i acroteris. Una bona demostració d’aquest ordre és l’Erecteó.
L’ordre Corinti es pot considerar com una varietat de l’estil jònic, la columna és molt semblant a la jònica en la base i el fust, els capitells són molt variats però en general el tambor està decorat amb fulles d’acant (coronades per quatre volutes) i caulícoles (petites espirals en els extrems superiors).Per últim el entaulament consta d’un timpà amb gàrgoles i acroteris. Una bona demostració d’aquest ordre és el temple de Zeus Olímpic a Atenes.
XAIPETE!
Els tres ordres arquitectònics clàssics són:
-Dòric
-Jònic
-Corinti
L’estil dòric és el més simple i correspon a la imatge número de tres de l’article. Un bon exemple són els temple dòrics de Paestum a Itàlia. Les característiques de l’estil dòric són:
-No utilitza base.
-El fust és de secció circular, curt i poc esvelt. El seu diàmetre no és constant, sinó que va disminuint amb l’alçada
-El capitell està integrat per tres peces: l’àbac, l’equi i el collarí.
-L’entaulament està compost per: L’arquitrau, una espècie de biga grossa i llisa que recorre tota l’alineació de columnes. El fris decorat per una alternança de tríglifs i mètopes. La cornisa.
L’estil Jònic correspon a la imatge número u de l’article. Exemples de l’ordre jònic són Temple d’Atena Nike a l’Acròpolis d’Atenes de Cal·lícrates, Erectèon de Mnèsicles o Fílocles i Altar de Zeus a Pèrgam d’autor desconegut. Les característiques de l’estil jònic són:
– El fust reposa sobre una base. que pot ser de dos tipus, àtica o jònica. La base àtica presenta dues motllures convexes, la inferior més grossa que la superior, anomenades tors, i una còncava anomenada escòcia que, de vegades, reposen sobre un pedestal quadrat anomenat plint; la base jònica és formada per un plint, dues escòcies entre astràgals, i un tor.
-El fust és cilíndric.
-El capitell és compost per dues volutes característiques, coixinet i àbac ornamentat.
– L’arquitrau de l’entaulament, presenta habitualment tres bandes llises que sobresurten esgraonadament.
-El fris, presenta ornaments de motllures o figures esculpides en baix relleu.
– La cornisa es caracteritza per presentar una renglera de dentells, quadrats o rectangulars, a més d’òvuls i altres tipus de motllures.
L’últim dels tres ordres arquitectònics és el corinti, corresponent a la segona imatge de l’article. Un bon exemple d’aquest ordre són els temples de Vesta a Tívoli. Les característiques d’aquest estil són les següents:
-La columna va dotada d’una base
-El fust és de secció circular i consta de l’èntasi.
-El capitell és l’element més representatiu per el seu aspecte de campana invertida on estan les fulles de l’ala d’angel.
-L’entaulament està format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.
Xaipe!
L’ordre dòric és el més antic i es distingeix per la seva senzillesa i fortalesa, pròpia de la manera de ser dels doris, ja que es crea com a conseqüència del domini cultural d’aquests.
Deriva de les antigues construccions en fusta del període geomètric, d’un pilar de fusta de secció quadrada, al qual van ser bisellar les cantonades fins a fer circular.
Característiques:
La columna no té base, descansa directament sobre el basament, que té tres graons. El superior es diu estilobat.
El fust és més ample a baix que a dalt, posseeix estries de cants vius, l’èntasi de la columna dòrica és fonamental, a èntasi més pronunciats, major arcaisme de la columna dòrica. Té de 16 a 20 estries en aresta viva, i el perfil és lleugerament convex. L’alçada del fust és d’uns 15 mòduls.
El capitell es compon de collarí, equí i àbac, els quals sobresurten considerablement (tret d’arcaisme).
Sobre l’àbac descansa l’entaulament compost per: l’arquitrau o llinda (llis), el fris i la cornisa.
El fris és interromput per tríglifs i mètopes. A la mètopa del fris dòric hi ha l’interior dels frontons, on es desenvolupa l’escultura.
L’estil jònic és el segon, en sentit cronològic, dels tres ordres. Se situa l’origen a les costes de la mar Egea d’Anatòlia i les illes Cíclades al voltant de l’any 650 aC, possiblement per ser usat en edificis funeraris.
La columna jònica té una altura d’entre 8 i 9 vegades el seu diàmetre, el fust reposa sobre una base, d’una altura equivalent a la meitat del seu diàmetre, que pot ser de dos tipus: àtica o jònica. La base àtica presenta dues motllures convexes, la inferior més grossa que la superior, anomenades tors, i una còncava anomenada escòcia que, de vegades, reposen sobre un pedestal quadrat anomenat plint; la base jònica és formada per un plint, dues escòcies entre astràgals, i un tor. El fust és cilíndric i presenta normalment vint-i-quatre canaladures sense aresta viva, de vegades amb èntasi. El capitell és compost per dues volutes característiques (uns elements decoratius en forma d’espiral que presenten un canaló que ressegueix l’espiral), coixinet (amb una decoració d’òvuls) i àbac ornamentat. Sobre el capitell se situa un àbac. L’arquitrau de l’entaulament, d’una altura de 3/4 del diàmetre del fust, presenta habitualment tres bandes llises que sobresurten esgraonadament. El fris, una mica més petit que l’arquitrau, presenta ornaments de motllures o figures esculpides en baix relleu. La cornisa es caracteritza per presentar una renglera de dentells, quadrats o rectangulars, a més d’òvuls i altres tipus de motllures.
Exemples de l’ordre jònic són:
• Temple d’Atena Nike o Nikè Àptera (421 aC) a l’Acròpolis d’Atenes de Cal·lícrates.
• Erectèon (421 aC-406 aC) de Mnèsicles o Fílocles.
• Altar de Zeus (~188 aC) a Pèrgam d’autor desconegut.
L’ordre corinti és una manifestació artística que va aparèixer a la segona meitat del segle V aC, després d’aquests dos ordres clàssics de l’arquitectura grega. L’origen d’aquest ordre es troba a Grècia clàssica.
L’orde corinti va ser l’ordre més elegant i ornamental de tots els ordres clàssics. La creació d’aquest ordre va ser per l’escultor grec Cal·límac en el segle IV aC.
El capitell corinti va ser caracteritzat i format per estar decorat amb fulles d’acant i culícoles (petites espirals en els extrems superiors).Va ser un tipus de columna que la podies veure des de qualsevol direcció per tant et permetia una gran major simetria.
Aquest ordre té trets similars a l’ordre jònic, encara què no del tot, perquè es diferencien per exemple (per la grandària dels capitells).
L’ordre Corint es caracteritzà de la següent manera:
La columna va dotada de base. Es tractà d’una peça de suport composta
per tres motllures: dos boceles circulessis o mitjos toros i una escocia intercalada entre ambdós que pot anar adornada per uns listeles.
A vegades, aquesta basa recolza al seu torn sobre un plint
(peça prismàtica de planta quadrada de poc gruix).
El fust és de (secció circular i presenta un lleuger èntasis), està acanalat
per 24 estries separades entre si per filets longitudinals. La grandària tota
el de la columna sol ser de vint mòduls i el del mateix fust de setze i
dos terços.
El capitell és l’element més representatiu d’aquest ordre i és reconeix
per la seva aparença de campana invertida o cistella de la qual
desborden les fulles d’acant, que les seves tiges donen lloc
a una espècie de volutes o espirals (caulícoles) en quatre cantonades.
L’entaulament mesura generalment un cinquè de l’ordre total.
Està format per: l’arquitrau, que és mostra usualment descompost en
tres bandes horitzontals superposades i escalonades (fasciae).
El fris és una banda contínua (sense mètopes ni tríglifs) adornada amb una successió de figures en relleu. Càrrega directament sobre l’arquitrau.
La cornisa coronada pel ràfec forma un selènic que generalment
explica amb una motllura de tipus cimaci.
-Després d’observar la il·lustració anterior amb els elements que caracteritzen els ordres arquitectònics clàssics, digues a quin ordre arquitectònic pertanyen les imatges següents:
1. Jonic
2. Corinti
3. Doric
Els grecs tenien un concepte de la bellesa arquitectònica inèdit. A més de valorar la monumentalitat de l’edifici, consideraven la seva proporció, tan en les seves parts com en relació amb la persona.
El material constructiu per excel·lència era la pedra i el marbre. Les edificacions eren decorades amb diferents elements segons els distints ordres: dòric, jònic i corinti. Aquests tres poseeixen característiques que els diferencien entre ells.
ORDRE DÒRIC: L’ordre dòric és el més antic i el més simple. Les columnes no tenen base i el fust té acanaladures que acaben en arestes vives. Els capitells consten simplement d’un equí i un àbac.
L’arquitrau és llis i sense decoració i el fris alterna mètopes i triglifos.
Un clar exemple d’arquitectura dòrica, és el Partenó d’Atenes.
El disseny del temple estava condicionat per albergar l’estàtua d’or i ivori d’Atenea Polias creada per Fidias. Una enorme estàtua que medeix més de 12 metres.
La sala principal es dividida en tres naus mitjançant una doble columnata, formada per dos ordres superposats d’estil dòric. La nau central mesurava deu metres d’amplada. A la zona oest, al fons de l’interior de la columnata de quatre columnes, existia el basament de l’estàtua, per al culte a Atenea Parthenos amb un ampli estany, poc profund, que produïa un efecte de brillantor mitjançant l’aigua enfront d’aquesta. Ambdues cellas estaven tancades per portes de bronze. La cella de l’est estava dedicada a Atenea Polias (protectora de la ciutat), i la cella de l’oest estava dedicada a Atenea Parthenos, “la verge”, per la qual cosa tot l’edifici va acabar sent conegut com el Partenó.
ORDRE JÒNIC: L’ordre jònic és més esvelt que no pas el dòric. La columna té base formada per un plint i una successió de motllures còncaves (escòcia) i convexes (tor); el fust és acanalat i es remata en un característic capitell format per dues volutes. L’arquitrau està dividit en tres platabandes i el fris no té cap compartimentació: és llis o presenta un relleu continu.
Un exemple és el Temple d’Atenea Niké , l’arquitecte va ser Cal·lícrates. En ser d’ordre jònic les columnes tenen una base de motllures circulars, que és l’element intermedi entre el fust o cos de la columna i el primer graó o estilòbat . Si en l’ordre dòric els fustes de les columnes són gruixuts , al jònic són més estrets i d’una sola peça. Les estries d’aquestes columnes ( que presenten 24 estries ) no tenen arestes vives, són semicirculars en comptes d’el·líptiques i acaben en una franja bombada decorada amb ovals .
ORDRE CORINTI : Pot ser considerat com una varietat de l’estil jònic. La columna és molt semblant a la jònica en la base i el fust. Els capitells corintis són molt variats però en general el tambor està decorat amb fulles d’acant coronades per quatre volutes. És el més ornamental o decoratiu dels tres ordres.
Ordres arquitectònics