Qui va escriure aquests fragments i a quins tòpics literaris fan referència?
I. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.
II. Beatus ille, qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis.
III. Auream quisquis mediocritatem
diligit, tutus caret obsoleti
sordibus tecti, caret inuidenda
sobrius aula.
Si encara no saps el nom del seu autor, potser Maria Àngels Anglada et donarà un cop de mà:
Però us voldria presentar físicament el nostre amic …, aquest ” homenet graciosíssim” com l’anomenava l’emperador. No era alt, certament; més aviat força baix, i, amb els anys, es va tornar grassonet, ja que tampoc no menyspreava el bon menjar. Ell mateix es comparava, amb sentit de l’humor, amb “un porc grassonet del ramat d’Epicur”. Amb això volia dir que li agradava l’ensenyament d’aquest filòsof grec, que recomanava gaudir del plaer amb moderació… era ric, no de terres, sinó de sentiments afectuosos i profunds, de saviesa, d’amistat i, sobretot, del do de les muses gregues: la poesia. Ell adaptà les més belles estrofes i els ritmes grecs a la llengua llatina; ell cantà l’amor, el pas del temps, l’amistat, la bellesa de les fonts, la grandesa de Roma. Però també gosà de trepitjar un camí nou: explicar la senzilla vida de cada dia en poemes: un àpat, un viatge des de Roma fins a Bríndisi -i no eren tan còmodes com ara!-, una passejada pels carrers de Roma, una simple conversa amb el seu esclau. Tot això ho va fer en uns llibres anomenats Sàtires; i donà preceptes i opinions sobre art i literatura a les Epístules. Aquests llibres, al costat de les seves Odes immortals i l’anomenat Èpodes, formen el conjunt de la seva obra.
Maria Àngels Anglada, Retall de la vida a Grècia i a Roma (Empúries, 1997)
Són tòpics d’Horaci, i són el “carpe diem” i el “beatus ille”, l’altre no sé quin és.
Val, ja he trobat l’altre és “Auream […] mediocritatem”!
Són d’Horaci pobre home ¿per què la gent creativa ha de ser pobra,lletg… ? pero més important de tot això que estigui bé amb sí mateix
I. carpe diem (viu el moment)
II. beautus ille (feliç aquell)
III. aurea mediocritas (penosa mediocritat durada)
faig una mica de tard a tot arreu.. però bueno!
Val més tard que mai!
jo tmbé faig tard..són d’Horaci, i veig que la berta ja ha dit els tòpics i la seva traducció.!
Son topics literaris d’Horaci, alguns els hem fet a llati com ha expressions llatines pero la majoria encara no els hem fet!!
Alguns ja els hem fet però hi ha d’altres que no.
Més val a poc a poc, i que els poguem memoritzar.
PD. son topics literaris d’horaci,
petons.
Pingback: El fil de les clàssiques » Blog Archive » Pervivència dels tòpics horacians
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Horaci, el poeta dels tòpics
Gràcies, Margalida, per aquesta selecció de textos tan encertada.
Més enllà de les qüestions que us ha posat la Margalida i que han quedat força respostes en els comentaris fets fins ara, podríeu aprofitar per fer un comentari més detallat dels fragments horacians que hi apareixen i també del text de la Maria Àngels Anglada? Eviteu llençar-vos al cercador i concentreu-vos en el que hem estudiat a classe sobre Horaci. Aprofiteu que esteu immersos en la lectura de la lírica d’aquest autor i entrellaceu els vostres coneixements clàssics amb el que apreneu a Literatura catalana sobre l’escriptora empordanesa. Suposo que a Premià també llegiu “Quadern d’Aram”, oi?
Jo ja m’he llegit “Quadern d’Aram” i trobo molta relació amb la carrera de l’autora, pel fet que part de l’acció està situada a Grècia i descriu bé algunes de les tradicions o costums, com la vida al mar dels pescadors i bucejadors en busca de coral o bé cerimònies de purificació en les quals es fan fogueres. El gust per les llengües es reflexa en el fet que ella ja comença escrvinnt que la història surt de textos escrits en armeni i que són traduïts. Llavors no em sembla estrany que escrigui sobre filòsofs hedonistes com Epicur (filosofia del qual inspira Horaci) o bé que que sàpiga estructurar els tipus en què les obres d’Horaci estàn classificades: Sàtires, Epodes i Odes.
Aquest text d’aquesta traductora/escriptora plasma completament el que fins ara em estudiar d’Horaci, poc a poc, he llegit el text unes quantes vegades i diu coses que en els eodes i odes que em llegit fins ara surten, per exemple, el sentiment patriotic d’Horaci cap a Roma que fa referencia a l’Oda I 14 (La nau com a al·legoria de l’estat) o a l’epoda XVI (Poema patrotic. Lament per la sort dels romans).
Anglada també diu que és un home sencill, inteligent i aixó també surt a la llum a les seves Odes i Epodes, tot el vocabulari que utilitza des de tematica juridica fins a cientifica…
Nosaltres encara no hem començat amb la lectura de “Quaderm d’Aram”, però com hem danar a la conferència de dilluns a dijous farem una introducció per tal de saber-ne alguna cosa abans de sentir la conferència. Respecte al fragment de la Mara Àngels Anglada, es una descripció a nivell físic i psicològic del gran autor clàssic Horaci. Pel que ha comentat Anglada, era un personatge grassonet que no despreciava el bon menjar, cosa que al llarg dels seus poemes es fa referència, el gust pel vi i la bona vida, no agafada com un vici sinó com un plaer.
Bé doncs com ja han dit molts ara estem començant “Quadern a’Aram” i la veritat és que pinta molt bé pel que hem parlat a classe.
Fent referéncia al que hi ha escrit he de dir que el vers numero 1 fa referència al “carpe diem”, el número 2 fa referència al “beatus ille” i el número tres “aurea mediocritas”. El seguent text sembla una descripció d’Horaci.
Ave!
El tòpics literaris que tracta MªÀngels Anglada surten a la poesia de l’escriptor llatí Horaci.
I. Tracta el tòpic literari del “carpe diem”
II.fa referència al “beatus ille”.
III.”aurea mediocritas”
Ara si que hem començat “Quadern d’aram”, però estem al principi. Té molt bona pinta.
No me n’havia adonat que el text que surt, en aquest article, de Maria Àngels Anglada, “Retall de la vida a Grècia i a Roma” és el que va sortir a l’examen de civilització d’ahir!! Sense cap tipus de problema vaig poder esbrinar que es tractava d’Horaci. Em va ajudar a saber-ho la esmentació de la filosofia epicúria, perquè ell n’era un gran seguidor i els temes que també estan esmentats, perque surten en les seves odes.
Trobo que MªÀngels Anglada, per a nosaltres, és un exemple a seguir, per la seva trajectòria al món clàssic.
valee!!
L’has encertada, Thaïs. No l’havies reconegut perquè encara no l’havies comentat, però m’alegro que en reconeguessis els referents sense problemes! A l’avaluació TIC que he publicat no consta aquest comentari, però m’ho apunto.
Com molts aràcnids i aràcnides han contestat a les preguntes del tòpics correctament, jo em fixare més en el fragment de M. Àngels Anglada.
Maria Àngels Anglada (1930-1999) és autora d’una obra extensa i diversa; va conrear la poesia, la narrativa, la traducció, l’assaig i la crítica literària. Al llarg de la seva trajectòria literària va demostrar un interès especial per dos temes: l’antiguitat clàssica, sobretot el món hel·lènic i els temes relacionats amb Catalunya, Vic o l’Empordà.
En aquest fragment, l’autora fa referència a Horaci, en llatí Quintus Horatius Flaccus, un poeta llatí.
En aquest text es poden observar tres part: la primera que acaba en la cita “ un porc grassonet del ramat d’Epicur”, on ens presenta el poeta llatí físicament, la segona part que va de la cita fins “ la grandesa de Roma”, en el qual ens explica que Horaci era partidari de l’ensenyament del filòsof grec Epicur, en grec Επίκουρος, i per últim la tercera part, que arriba fins el final del text, on M. Ànglada ens fa saber que Horaci tambés és un gran innovador i que aixó ho fa en els seus llibres de Sàtires i Epístules.
Així doncs, el tema principal del text és el poeta Horaci.
A més a més, també s’ha de relacionar el que he dit al principi del comentari, que la M. Àngels mostra gran interès per el món clàssic i sobretot Grècia, que és pot veure clarament ja que parla d’Horaci i les seves obres i Epicur.
Tan Horaci com Epicur són i van ser molt importants per a la cultura.
Salve!
Els tòpics que menciona MªÀngels Anglada són tòpics d’Horaci.
I. Tracta el tòpic literari del “carpe diem”
II.fa referència al “beatus ille”.
III.”aurea mediocritas”