Monthly Archives: desembre 2007

Les aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea d’Homer. Teide 2006

les-aventures-dulisses.png  Després de la guerra de Troia, Ulisses decideix tornar a la seva pàtria, Ítaca, on l’esperen la seva dona Penèlope i Telèmac, el seu fill. El viatge que emprèn, però, serà ple d’aventures i perills. Mentrestant, a Ítaca, els pretendents de Penèlope han pres el palau d’Ulisses. Telèmac, guiat per la deessa Atena, sortirà a la recerca de notícies del seu pare. Finalment, la força i l’audàcia d’aquests herois, juntament amb la voluntat dels déus, els permetran fer realitat el seu somni. 

( http://fernandolillo.blogspot.com/  “Nuevas adaptaciones de la Ilíada y de la Odisea”)
Les aventures d’Ulisses, editorial Teide

Felicitem el cap d’any a la romana

Els romans es felicitaven l’Any Nou, tal com ho testimonia una tauleta de fusta (Tabulae Uindolandenses II. Bowman-Thomas nº 261) trobada a Vindolanda, un fort a la muralla d’Adrià a Gran Bretanya, en què Hostili Flavià saluda el seu amic Cereal i li desitja un Any Nou pròsper i feliç: Hostilius Flauianus Cereali suo salutem. annum nouom faustum felicem tibi precor

Experts i expertes llatinaires ja podeu fer la vostra felicitació d’Any Nou en llatí per e-mail o deixant aquí un comentari.Si sou dels que feliciteu pel mòbil, teniu a continuació el format abreujat: ANFF = annum nouum faustum felicem.  

 Aquesta és la meva felicitació d’Any Nou: 

Margalida discipulis et amicis suis salutat: annum nouum faustum felicem uobis precor.

Per saber-ne més, podeu consultar les activitats del meu amic Fernando Lillo, professor de llatí a Vigo, i les interessants explicacions de Salva Muñoz, professor de llatí a València.

La còlera d’Aquil·les, adaptació de la Ilíada d’Homer. Teide, 2006

aquile.jpg Aquil·les en el novè any de la guerra de Troia s’enfada amb el cap de l’expedició grega perquè li ha arrabassat la seva esclava Briseida i es retira del combat. Grecs i troians decideixen la seva sort en un combat singular entre Menelau i Paris, el raptor d’Hèlena; però Afrodita se’n porta aquest últim en el moment en què anava a ser raptat pel seu rival. Continua la batalla, les coses van maldades per als grecs, però Aquil·les no vol tornar a la lluita. Quan els troians arriben fins a les naus, Pàtrocle, l’amic fidel d’Aquil·les, es vesteix amb les armes d’aquest i llança una contraofensiva. Quan mor a mans d’Hèctor, Aquil·les deposa la seva còlera i, amb les armes que el déu Hefest li ha forjat per encàrrec de Tetis, venja la mort del seu amic matant Hèctor.

La còlera d’Aquil·les, Teide / La cólera de Aquiles

A la recerca d’una pàtria, adaptació de l’Eneida de Virgili. Vicens Vives, 2006

110845

Després de deu anys de setge, Troia cau i Eneas surt amb l’encàrrec de fundar una nova pàtria. Durant el seu periple per la Mediterrània, es toparà amb tempestats terribles, monstres antropòfags, déus i semidéus dominats per una vella rancúnia… Eneas amb els seus esforços abnegats i sacrificis traumàtics aconseguirà arribar a Itàlia i fundar una ciutat que serà l’origen d’un immens imperi. 

Museu d’arqueologia de Catalunya

asclepi de dia En el Crèdit Variable de Mitologia Grecoromana vàrem anar el set de novembre al museu d’arqueologia de Catalunya. Després del viatge amb tren i metro, vam pujar uns quants carrers per arribar al museu. Un cop allà vam esmorzar mentre la Margalida estava agafant les entrades i la informació.

En entrar ens va explicar que faríem una gimcana que va començar a la salaasclepi de cultura postalaiòtica balear, on vam haver de fer la primera prova que consistia en completar un text sobre alguns déus. A les darreres sales vam haver de completar una sèrie d’exercicis semblants a aquest. En acabar les proves vàrem fer una visita al temple del déu Asclepi (Esculapi), on ens vam estar asseguts al terra durant una estona per descansar una mica. En sortir del temple vam signar al llibre de visites i comentaris, on dèiem què ens havia semblat.

El que més ens va impressionar d’aquesta sortida va ser un crani amb un clau incrustat al costat esquerra, a part del ben conservades que estan totes les escultures, eines, i altres objectes com ara penjolls, braçalets i el mirall del judici de Paris.

Per finalitzar la sortida vam pujar al segon pis a veure els sarcòfags, on hi havia esculpit escenes de la mitologia.

Autors: Oriol Moreno i Sara Ochoa (alumnes de mitologia, 4t ESO)