El nostre regal de Nadal

L’equip de l’Edu3 us desitja unes bones festes nadalenques i un bon any 2009 per a tots els nostres públics.Us volem agrair les vostres aportacions al portal i convidar-vos a seguir visitant l’Edu3.cat

La proposta d’avui inclou un regal ben especial: el calendari 2009 de l’Edu3.cat que poder descarregar des d’aquest enllaç:

Calendari 2009

I també us facilitem algunes Idees-regal amb els audiovisuals del portal.Us proposem enviar un audiovisual als vostres amics com a felicitació de Nadal.

Només cal que escolliu un audiovisual i polsar la icona del sobre, tot seguit tindreu a punt un correu amb l’audiovisual triat on podreu escriure la vostra felicitació nadalenca .

Algunes propostes:

Per als menuts de la casa:

“Contes contats”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/contescontats/955289.rm" width="352" height="288"/]

El conte “The Magical Bagpipe (“La gaita meravellosa”) explica la història d’una princesa que no pot riure. Les Tres Bessones i en Pessoa han de trobar la gaita meravellosa que farà riure la princesa.

Les Tres Bessones són en un palau, on diversos pretendents intenten fer riure la princesa per aconseguir la seva mà. Les Bessones riuen i el rei, enfadat, les envia a presó. Allà coneixen en Pessoa, que les ajuda a escapar. Tots quatre van a buscar la “gaita meravellosa”, l’únic que pot fer que la princesa rigui.

Per als joves:

“Un forat a la butxaca”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/forat_butxaca/001_770671.rm" width="352" height="288"/]

Abans de fer un regal, cal tenir en compte diverses coses. L’espai “Un forat a la butxaca” n’explica unes quantes.

Si s’ha de fer un regal, cal pensar en els gustos o les necessitats de qui l’ha de rebre. De tota manera, per si l’hem de tornar, hem de guardar-ne sempre el tiquet.

Hi ha èpoques en què es compren més regals, com ara durant les festes de Nadal. Tot i el volum de compres, però, set de cada deu catalans no preveuen els diners que s’hi volen gastar. Per estalviar sorpreses, cal fer una llista de compra.

El programa recomana fer regals originals i amb imaginació, regals solidaris comprats en botigues de comerç just o regals que respectin les normes mediambientals.

Per als més grans:

“Sense embuts”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/sensembuts/1154685.rm" width="352" height="288"/]

Hi ha vida més enllà dels 80? Deu homes i dones en plena vellesa parlen “Sense embuts” i amb molt sentit de l’humor sobre les xacres de l’edat, l’amor i el sexe, la solitud, les residències, la família o els preparatius per a la mort.

A Catalunya hi ha 322.000 persones més grans de 80 anys. 56.000 viuen en residències per a gent gran. L’esperança de vida és de 83 anys en les dones i de 77 en els homes. S’estima que, d’aquí a vint anys, el 8 % de la població tindrà més de 80 anys.
Per a les famílies:

“Eduqueu les criatures”

“Especial Nadal”

Download link

En aquest capítol del programa radiofònic “Eduqueu les criatures” presentat per en Carles Capdevila es dedica al Nadal amb un especial sobre els quinze primers programes.

Els col·laboradors habituals del programa fan una revisió als millors moments. La Care Santos recomana els vuit millors llibres recomanats fins ara.

“Eduqueu les criatures” vol ser un lloc de pas per a experts, pares, canalla i mestres, per plantejar i intentar resoldre dubtes sobre l’educació dels fills. Per parlar junts, de bon humor, amb passió i sense complexos de com els intentem educar, com fracassem, fins i tot de com ens en sortim, amb paciència i sort.

I continuarem intentant conciliar el que conciliem sempre, l’humor amb les ganes d’aprendre, les opinions dels experts amb les batalletes els inexperts que fem el programa, que som simples aprenents d’educadors.
Per als melòmans:

“Històries d’Òpera”

Download link

En aquest capítol “d’Històries d’òpera” els conductors del programa ens apropen a la figura i personalitat d’una gran diva: Maria Callas. El personatge de Maria Callas ha esdevingut un mite.

El seu nom era el de Cecilia Sophia Anna Maria Kalogeropoulou, la seva figura va provocar passions i un seguit de controvèrsies al voltant de la seva figura.La seva vida va tenir un final tràgic que va desvetlla l’interès per aquest personatge. Na Maria Callas tenia un sentit tràgic del cant, el seu to de veu tenia aquesta cadència melanconiosa amb un rerefons de tragèdia.La seva carrera es va desenvolupar al llarg de 18 anys. “Històries d’òpera” és una emissió d’una hora de durada, durant la qual els seus dos presentadors, el Marcel Gorgori i el Roger Alier, comenten a manera de tertúlia distesa i amistosa, cinc grans moments de la història de l’òpera. Cadascun d’aquests fragments operístics té les característiques estètiques, ideològiques i musicals representatives dels cinc grans corrents artístics que, a grans trets, es poden distingir en la història d’un espectacle que, aquest any 2007, ha complert 400 anys: L’òpera. Els cinc fragments triats són diferents en cada capítol, però sempre s’emmarquen en els cinc grans corrents artístics esmentats.

La millor programació de ràdio i televisió personalitzada al vostre gust.Per aquest Nadal regala un audiovisual!

Equip Edu3

La cuina amb ciència!

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest interessant capítol del programa Què qui com, dedicat a la fundació Alicia, laboratori obert que promou la recerca en una cuina d’excel·lència i els bons hàbits alimentaris.

La fundació compta amb un consell assessor presidit pel xef Ferran Adrià i amb l’assessorament del cardiòleg Valentí Fuster.

El proppassat dia 10 de desembre d’enguany Alicia i elBulli estableixen un acord de col·laboració científica amb la Universitat de Harvard

Alícia, la cuina al país de la ciència

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/1149263.rm" width="352" height="288"/]

La Fundació Alícia combina alimentació i ciència i la presideix el cuiner Ferran Adria. “Quèquicom” visita el laboratori de la fundació, a Sant Fruitós de Bages, per conèixer com es treballa per aconseguir plats sense proteïnes aptes per als afectats de fenilcetonúria.

La ciència, normalment, entra a la cuina per analitzar el que s’hi fa. L’equip de Ferran Adrià circula en sentit contrari: prenent com a punt de partida la ciència, intenta crear idees i receptes noves. L’objectiu és que els nous coneixements generats puguin ser aprofitats per la societat.

Amb el químic Pere Castells, el reporter del programa, Miquel Piris, aprèn, literalment, a obtenir el gust de la terra del Bages: amb un rotavapor n’extreu l’essència gràcies a una tecnologia de destil·lació a baixa temperatura desenvolupada per Alícia (Alimentació i Ciència).

Més enllà del plaer de jugar amb els sentits, Alícia treballa per millorar la vida de persones que necessiten fer dieta, com ara els afectats de fenilcetonúria, un trastorn que pot provocar retard mental greu si el malalt ingereix aliments amb proteïnes.

En Pol i en Dídac no poden menjar cap tipus de proteïna, i a Alícia estan treballant per crear una dieta especial per a ells i per als que pateixen la seva malaltia, la fenilcetonúria.

Per detectar aquesta malaltia s’extreu sang del taló dels nadons acabats de néixer. La prova del taló no es va generalitzar a Catalunya fins a finals dels 80. Per tant, hi ha persones amb problemes mentals que ni tan sols saben que la fenilcetonúria és la responsable d’haver-los trencat la vida.

En aquests casos ja és massa tard. Però a Catalunya hi ha uns dos-cents afectats de fenilcetonúria que fan una vida normal. La detecció precoç i la dieta són les úniques armes que hi ha per combatre aquesta malaltia, que no va ser descrita fins a l’any 1934.

La Laia té 22 anys i té fenilcetonúria. El seu pare recorda que, quan era petita, aquesta malaltia era desconeguda i cuinar per a la Laia, una odissea. Ara, gràcies a la tasca d’Alícia, la Laia pot tastar sabors fins ara prohibits.

D’altra banda, al plató del programa, el presentador, Marc Boada, explica els secrets de l’esferificació i quins són els aliments més sans segons la Universitat Yale.

I bona recerca gastronòmica!

Equip Edu3

On anem?

A l’Edu3.cat us proposem sortides interessants per aquest dies nadalencs.El programa On anem? us acompanya per les nostres comarques i us ofereix les millors visites.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/onanem/1161695.rm" width="352" height="288"/]

“On anem?” dedica el programa a la Costa Brava, concretament a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, amb visites a les ruïnes d’Empúries, el Museu Dalí de Figueres o el Parc Natural del Cap de Creus.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, comença l’itinerari a Cadaqués, on fa una passejada amb barca per la costa i un recorregut pels carrers del poble.

La parada següent són les ruïnes d’Empúries, on s’entrevista Xavier Aquilué, director de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Molt a prop es visita l’empresa de conserves Anxoves el Xillu, a l’Escala.

L’Elisabet també fa un bateig de mar a la costa de l’Estartit, una experiència que li permet conèixer com és el fons marí. Tot seguit fa una aturada gastronòmica al restaurant Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós.

I el ninotaire Òscar Nebreda descobreix els racons de la cala Tamariu i els seus voltants, com el passeig de Ronda, Aigua-xellida o el far de Sant Sebastià. També es conversa amb Joan Carles Bisbe, “Rambo”, de l’Hotel Llafranc, a Llafranc, i es fa una visita a un local típic d’havaneres de Calella de Palafrugell, La Bella Lola.

El recorregut també inclou el Teatre-Museu Dalí, a Figueres, i els paisatges del Parc Natural del Cap de Creus. Finalment, a Empuriabrava, la presentadora salta en paracaigudes des d’una avioneta.

Equip Edu3

Un Nadal especial amb l’Edu3.cat

A l’Edu3.cat volem compartir amb tots voslatres la preparació d’aquestes festes nadalenques, uns dies especial per compartir amb els nostres i oferir un missatge de pau.

Des de l’Edu3 us ajudem a tenir present les tradicions nadalenques: el tió, l’arbre de nadal, els torrons, els antics villancets i les nadales.

Us proposem:

Eth pichon auet

Un conte en occitan dera val d’aran per conèixer i regalar un tresor lingüístic i culturals de casa nostra.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/625705.rm" width="352" height="288"/]

Per miei d’un certan nombre de tecniques, un artista illustre en aguest capítol deth programa “Ua man de condes” era istòria d’”Eth pichon auet”. Un viatge ère un auet que demorave ath som d’ua montanha. Cada an, abantes de Nadau, i anaven es boscatèrs tamb es sues destraus (piques) anar cercar es mielhors arbes entà virar-les en arbes de Nadau. Er auet vedie coma cuelhien es sòns frairs e amics, mès ada eth lo vedien massa petit. Un dia arribèc ua familha que cercave un auet entà casa sua. Es dues hilhes alistèren eth pichon auet e lo carguèren en coche. Er auet ère fòrça content donc fin finau serie un arbe de Nadau. En casa l’ornèren e entornegèren de presents. Er auet passèc uns dies plan erosi enquiath qu’eth Nadau acabèc. Alavetz, sa papa volec hèr-ne lenha d’eth, mès, en veir qu’er auet s’estrementie, se n’encuedèc qu’encara ère viu e lo plantèc en jardin e l’adaigüèc. A passat plan de temps e toti es Nadaus era familha seguís ornant er auet e metent-i ua estela ath cap deth cimalh.
I un munt més de bones idees i bons regals per aquest Nadal,

Equip Edu3

60th Anniversary of the Universal Declaration of Human Rights (UDHR).

Avui celebrem el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.A l’Edu3 ens unim a aquesta data amb una proposta de recerca jove.

Qüestions obertes: On són els Drets Humans?

Data: 10 de desembre de 1948

Lloc:Paris

Tema:Declaració dels Drets Humans

Proposta:

La declaració dels Drets Humans no ha impedit que encara ara tinguem el deure de fer respectar i millorar la seva aplicació al món global.

El programa “Latitud júnior” ens proposa una recerca relacionada amb els drets humans des d’una mirada jove i contemporània:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/940488.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Latitud júnior” mostra les dures condicions de vida de la ciutat de Nablus, a Palestina, mitjançant l’experiència d’un jove. Després, estudiants de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació dels palestins.

Durant la dècada de 1940, milers de jueus que fugen de la persecució nazi es refugien a Palestina, un territori de majoria àrab, on segles enrere havia existit l’antic Israel: la patria històrica dels jueus.

El 1947, enmig d’un esclat de violència entre jueus i àrabs, les Nacions Unides reconeixen el dret dels jueus a crear un estat propi en territori de Palestina. Centenars de milers de palestins en són expulsats o es veuen obligats a fugir.

L’any 1948, les Nacions Unides reconeixen l’estatus de refugiats als que han hagut de marxar, i mentre no se solucioni definitivament la seva situació, l’ONU els garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques. Però el que havia de ser una ajuda provisional s’ha perllongat generació rere generació i encara avui milers de refugiats palestins sobreviuen gràcies a l’ajuda internacional, sovint en condicions precàries.

L’any 2000 es produeix la segona Intifada: la segona gran revolta popular palestina contra l’ocupació. Israel la reprimeix durament i decideix tancar bona part de les ciutats palestines amb controls militars i encerclar-les amb un mur que, a poc a poc, aïlla els palestins.

Una de les ciutats que pateix aquest aïllament és Nablus, amb una taxa d’atur del 60 %, que acull dos camps de refugiats. L’aïllament, la violència quotidiana i la falta de perspectives de futur fan molt dur el dia a dia a les ciutats palestines.

Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer ha viscut sempre al camp de refugiats d’Askar, a la ciutat de Nablus (Cisjordània). En Wael ens mostra la vida quotidiana en una ciutat on només es pot entrar i sortir a través de controls militars israelians.

En Wael col·labora amb el centre cívic del camp de refugiats, on intenten oferir alternatives d’oci i cultura a una població asfixiada per dècades de conflicte. Unes alternatives d’oci que posen èmfasi en els més petits.

Després de veure el reportatge, nois i noies de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació que viuen els refugiats palestins.

O aquest altre:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/958833.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Latitud júnior” es trasllada a Xauen, al nord del Marroc, per conèixer quina és la situació de les dones i com les noves generacions treballen per millorar-la. Tot seguit, alumnes d’un institut de Reus opinen sobre el reportatge.

Durant el segle XX, les dones van anar aconseguint igualar els seus drets als dels homes i, actualment, en un gran nombre de països són iguals davant la llei. Però, en molts llocs, la igualtat de drets encara sembla llunyana. És el cas, per exemple, de la major part dels països de cultura islàmica, on sovint les lleis reconeixen menys drets a les dones i la tradició fa que fins i tot estigui mal vist que nenes i nens juguin junts.

El Marroc és un dels països en què la condició de la dona encara ha de millorar molt. Tot i que darrerament ha avançat la legislació, el ritme del canvi és molt lent.

A les zones rurals, la situació acostuma a ser pitjor, i al sentiment d’inferioritat i la humiliació que generen la manca de drets s’hi afegeixen les conseqüències de no tenir marit, que fan que algunes dones acabin sent marginades per la societat i visquin en una situació de pobresa extrema.

L’Associació Tallassemtane treballa des de Xauen, una població del nord del Marroc, per millorar la condició de les dones i per aconseguir la igualtat de drets. Un dels seus projectes és un centre social, patrocinat per la cooperació catalana, que facilita que nois i noies puguin desenvolupar activitats culturals conjuntament, o, simplement, compartir el seu temps lliure.

Mouna Bakali és una noia de 20 anys que viu a Xauen. Ella ens mostra quina és la situació de discriminació que pateixen les dones en algunes zones del Marroc i els esforços de les noves generacions per millorar la situació.

La Mouna viu en una societat en què no està ben vist que noies i nois surtin junts, i les dones han de demanar permís als homes (pare, marit o germans) per a qualsevol decisió important que les afecti.

La Mouna col·labora com a monitora al centre Tallassemtane, l’únic lloc de Xauen on noies i nois poden compartir el seu temps lliure fent activitats conjuntes. També promouen cooperatives de dones perquè les que no tenen marit no acabin en la misèria.

Després del reportatge, nois i noies de l’IES Baix Camp, de Reus, reflexionen sobre la situació de la dona al Marroc i sobre els seus esforços per aconseguir la igualtat de drets.

Visiteu el web del programa:

Ideaula: entrevistem als protagonistes

Us proposem afegir-vos a la proposta i enviar-nos les vostres entrevistes realitzades a protagonistes propers.Agafeu les vostres càmeres, llibreta i altres eines reporteres i compartiu la vostra proposta a l’espai experiències de l’Edu3.cat o bé envieu-nos l’enllaç del resportatge al nostre correu:

edu3@xtec.cat

Endavant joves reporters!

Equip Edu3

Com fer front a una crisi anunciada?

Des de l’Edu3 us proposem conèixer de prop  els indicadors d’aquesta “crisi” de la qual n’hem sentit molts auguris, però ara que la tenim davant cal estar preparats per afrontar i superar aquests  moments.

La paraula crisi no és un concepte aliè a d’altres entorns, la mateixa ciència ha tingut moment semblants i la sortida ha estat positiva.Cal doncs mirar-se la crisi amb altres ulls i aprendre d’altri per poder superar el moment.

A l’Edu3.cat us recomanem una proposta de  la mà dels millors experts en el tema esmentat i també us volem recomanar alguns audiovisuals que poden ser tot un referent per superar aquest present:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/1142471.rm" width="352" height="288"/]

“Valor afegit” tracta d’esbrinar com influeix el factor psicològic en la crisi econòmica i recorda com van ser els inicis del conreu d’arròs a Pals.

Psicologia de la crisi
Hi ha molta gent que es pregunta quant hi ha, en la crisi econòmica, d’impacte psicològic en l’actitud dels consumidors, i quant d’impacte real en les seves butxaques. A falta d’un estudi científic més detallat, el programa surt al carrer a preguntar-ho en llocs on es venen productes bàsics, com ara bars, botigues o mercats, i també en altres establiments de consum més prescindible. I ho fa acompanyat per un observador de luxe, el professor Fernando Trias de Bes.

Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la UPF
Hi hagi molta o poca crisi, el que es fa més necessari que mai és saber administrar bé els diners amb què s’ha d’arribar a final de mes. A l’espai de l’entrevista es parla de comptabilitat domèstica i de com organitzar el pressupost familiar per no acabar tenint disgustos amb Oriol Amat. Aquest catedràtic d’Ecomia Financera explica quina quantitat cal destinar a inversió i a estalvi, i, també, si és un bon moment per entrar a borsa o comprar un pis.

Mots clau:crisi, psicologia, ciència,paradigma, treball

I molt més per tots nosaltres,

Equip Edu3.cat

Matemàgia…Edu3.cat

A l’Edu3 fem matemàgia nomès cal dir la paraula clau:

“Àlia”

I tot seguit s’obrirà un univers de propostes per aprendre matemàtiques amb enginy, emoció i és clar treure suc del temps!.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/alia/977626.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa sobre matemàtiques “Àlia”, es fan diversos càlculs de probabilitats per trobar una clau oculta.

A l’Àlia li ha sorgit una feina nova: desxifrar la clau d’un ordinador. Primer de tot, calcula el nombre de les possibles claus que hi pot haver, tenint en compte que hi ha 4 xifres del 0 al 9. El resultat és 10 elevat a la 4a potència, és a dir, 10.000 claus possibles.

A l’Àlia li donen una pista que redueix el nombre de possibilitats: les xifres no es repeteixen. D’aquesta manera, ara només queden 5.040 claus possibles.

Gràcies a una trucada, l’Àlia sap que la clau comença per 1 i acaba en 3. Així, ja només queden 56 possibilitats per trobar la clau.

Finalment, l’Àlia se’n surt i troba la clau: 1643, l’any de naixement d’Isaac Newton.

A l’Edu3 hem començat a incloure les primeres guies didàctiques per donar-vos suport en la tasca docent.Les esmentades guies han estat elaborades especialistes de la matèria i són accessibles per al professorat.Per obtenir les guies cal identificar-se com usuari de la XTEC des de la pastilla “àrea del professorat “del portal Edu3.cat. Un cop identificats podeu triar qualsevol capítol del programa “Àlia” i trobareu el document de suport didàctic associat a l’audiovisual triat.

Us convidem també a incloure les vostres experiències i propostes al costat dels audiovisuals triats, a compartir les vostres pràctiques i a sumar i formar part del portal Edu3.cat.

Us proposem visitar el Creamat, centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques.El centre us proposa activitats en família i bona dosi de matemàgia.Amb idees per aquest nadal.

Esperem els vostres comentaris i propostes!

Equip Edu3.cat

“Totes aquelles cançons”

Com neix la nova cançó? Com són els seus protagonistes?

La resposta la podeu trobar a l’Edu3.cat amb aquesta nova proposta:

1958-1962: els sons del silenci

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955249.rm" width="352" height="288"/]

Aquest capítol de “Totes aquelles cançons” comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l’aparició d’Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l’any 1960.

Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l’Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. “Ens calen cançons d’ara”, l’article de Lluís Serrahima, inspirat per l’historiador Josep Benet i publicat a la revista “Germinabit”, va ser una mena de tret de sortida.

Els primers cantants “moderns” en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals.

L’any 1959, el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a “La Vanguardia” i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure.

L’any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L’assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'”El cant de la senyera”. Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets.

En aquesta època, el grup inicial d’Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d’Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup.

L’any 1962 va ser l’any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista “Serra d’Or”, l’editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de “West Side Story” interpretades per Salvador Escamilla.

Us recomanem gaudir de “Totes aquelles cançons” des d’aquest enllaç.

Gràcies per visitar l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat

El medi ambient: un valor afegit

Des de l’Edu3.cat us oferim una selecció acurada de programes audiovisuals que recolzen l’educació mediambiental i les bones pràctiques.Els recursos que podeu trobar són a l’abast de la comunitat educativa i el públic en general i promouen la sostenibilitat i d’altres principis respectuosos amb el mediambient per al SXX.

Us proposem:

Europa promou la bicicleta

Un capítol del programa “El medi ambient” per promoure l’ús de la bicicleta i col·laborar en reduir la contaminació als nostres llocs de residència o de visita.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/890208.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “El medi ambient” es fa ressò de diversos projectes de la Unió Europea per promoure l’ús de la bicicleta.

Tot i que milions de persones fan servir la bicicleta diàriament, aquest mitjà de transport està poc valorat en el medi urbà arreu d’Europa. La falta d’infraestructures, la gran quantitat d’automòbils, la contaminació i el mal estat de les calçades fan que anar en bici per la ciutat comporti un veritable risc per als ciclistes. Per combatre aquest perill, la Unió Europea du a terme diversos projectes, finançats pel programa Energia Intel·ligent, per donar una empenta a aquest mitjà alternatiu.

A Bromley, als afores de Londres, la seguretat del joves ciclistes és el més important, i l’Ajuntament ha organitzat sessions d’aprenentatge dirigides als nens. D’aquesta manera prenen consciència de com circular per la carretera de manera segura, que han respectar els vianants i de quins són els senyals bàsics que s’han de fer perquè els conductors dels cotxes sàpiguen cap on es dirigeixen.

Aquestes classes possibiliten que els joves coneguin diversos avantatges de la bicicleta, com ara l’exercici, l’entreteniment i la preservació del medi ambient.

Al nord d’Itàlia, a Bolzano, o Bozen, l’ús de la bicicleta està força estès, fins al punt que aquest mitjà ja representa més del vint-i-cinc per cent del trànsit de vehicles. En pocs anys, aquesta ciutat del Tirol del Sud s’ha convertit en un model de mobilitat sostenible. Com més d’un centenar de municipis europeus, Bolzano es va acollir al programa BYPAD. Gràcies a això ha pogut dur a terme una forta inversió per fer la ciutat més accessible als ciclistes, perquè sigui un lloc més agradable per viure-hi.

S’hi han incorporat carrils bici de manera adequada. S’hi han creat pàrquings i un sistema de lloguer i s’hi han fet campanyes per atraure més usuaris. Bolzano és ara una ciutat molt més tranquil·la, on tothom està satisfet dels resultats.

Són moltes les ciutats europees que tenen projectes per promoure l’ús de la bicicleta. Ja no es tracta només d’eradicar el perill que corren els ciclistes, sinó també de protegir el medi ambient i reduir la contaminació del transport.

I molts més audiovisuals per descobrir, aprendre i educar per a un futur millor i més sostenible,

Equip Edu3

“Jugamón”:propostes de lleure i interculturalitat

A l’Edu3 ens agrada compartir algunes propostes ben originals per al cap de setmana.El programa “Jugamón” ens ofereix un seguit de jocs per compartir amb els nostres amics i de passada conèixer altres cultures.

Avui us proposem un joc de papiroflexia amb en Kento, un noi japonès molt eixerit.En kento a més ens apropa a casa seva, a la cultura del país del sol ixent i als jocs que juguen els nens japonesos.

Us presentem:

En Kento i els jocs japonesos

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/jugamon/1157688.rm" width="352" height="288"/]

En aquesta edició de “Jugamón”, en Kento rep els companys de la colla del programa i els proposa dos jocs. En un cal dominar l’art de la papiroflèxia, i l’altre és una versió japonesa del joc de pedra, paper, tisora.

En Kento viu al barri de les Corts, a Barcelona. La seva mare és japonesa i a ell li agrada molt llegir en japonès, especialment còmics manga. També li agrada jugar a videojocs i practicar waterpolo.

Primer de tot, en Kento ensenya casa seva als companys del programa. Després, en un parc, els proposa dos jocs. Com que en Kento és aficionat a la papiroflèxia, l’art de fer figures de paper, per jugar al primer joc cal que tothom es prepari un barret de samurai i estrelles ninja de paper. Per jugar-hi s’han de fer tres equips i cada grup s’ha de col·locar en un arbre, que fa de base. Cada equip ha de perseguir els jugadors de l’arbre de la dreta i escapar-se dels de l’esquerra. Guanya l’equip que atrapa els rivals o que els pren totes les estrelles.

El segon joc és una versió japonesa del joc de pedra, paper tisora. Després, el joc acaba en pessigolles.

I per practicar aquest cap de setmana també podreu descobrir moltes més propostes i cultures a d’altres Jugamón . I per conèixer i posar en pràctica més jocs, també us recomanem visitar el web del programa Jugamón

Equip Edu3.cat