Avui celebrem el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.A l’Edu3 ens unim a aquesta data amb una proposta de recerca jove.
Qüestions obertes: On són els Drets Humans?
Data: 10 de desembre de 1948
Lloc:Paris
Tema:Declaració dels Drets Humans
Proposta:
La declaració dels Drets Humans no ha impedit que encara ara tinguem el deure de fer respectar i millorar la seva aplicació al món global.
El programa “Latitud júnior” ens proposa una recerca relacionada amb els drets humans des d’una mirada jove i contemporània:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/940488.rm" width="352" height="288"/]
El programa “Latitud júnior” mostra les dures condicions de vida de la ciutat de Nablus, a Palestina, mitjançant l’experiència d’un jove. Després, estudiants de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació dels palestins.
Durant la dècada de 1940, milers de jueus que fugen de la persecució nazi es refugien a Palestina, un territori de majoria àrab, on segles enrere havia existit l’antic Israel: la patria històrica dels jueus.
El 1947, enmig d’un esclat de violència entre jueus i àrabs, les Nacions Unides reconeixen el dret dels jueus a crear un estat propi en territori de Palestina. Centenars de milers de palestins en són expulsats o es veuen obligats a fugir.
L’any 1948, les Nacions Unides reconeixen l’estatus de refugiats als que han hagut de marxar, i mentre no se solucioni definitivament la seva situació, l’ONU els garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques. Però el que havia de ser una ajuda provisional s’ha perllongat generació rere generació i encara avui milers de refugiats palestins sobreviuen gràcies a l’ajuda internacional, sovint en condicions precàries.
L’any 2000 es produeix la segona Intifada: la segona gran revolta popular palestina contra l’ocupació. Israel la reprimeix durament i decideix tancar bona part de les ciutats palestines amb controls militars i encerclar-les amb un mur que, a poc a poc, aïlla els palestins.
Una de les ciutats que pateix aquest aïllament és Nablus, amb una taxa d’atur del 60 %, que acull dos camps de refugiats. L’aïllament, la violència quotidiana i la falta de perspectives de futur fan molt dur el dia a dia a les ciutats palestines.
Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer ha viscut sempre al camp de refugiats d’Askar, a la ciutat de Nablus (Cisjordània). En Wael ens mostra la vida quotidiana en una ciutat on només es pot entrar i sortir a través de controls militars israelians.
En Wael col·labora amb el centre cívic del camp de refugiats, on intenten oferir alternatives d’oci i cultura a una població asfixiada per dècades de conflicte. Unes alternatives d’oci que posen èmfasi en els més petits.
Després de veure el reportatge, nois i noies de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació que viuen els refugiats palestins.
O aquest altre:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/958833.rm" width="352" height="288"/]
El programa “Latitud júnior” es trasllada a Xauen, al nord del Marroc, per conèixer quina és la situació de les dones i com les noves generacions treballen per millorar-la. Tot seguit, alumnes d’un institut de Reus opinen sobre el reportatge.
Durant el segle XX, les dones van anar aconseguint igualar els seus drets als dels homes i, actualment, en un gran nombre de països són iguals davant la llei. Però, en molts llocs, la igualtat de drets encara sembla llunyana. És el cas, per exemple, de la major part dels països de cultura islàmica, on sovint les lleis reconeixen menys drets a les dones i la tradició fa que fins i tot estigui mal vist que nenes i nens juguin junts.
El Marroc és un dels països en què la condició de la dona encara ha de millorar molt. Tot i que darrerament ha avançat la legislació, el ritme del canvi és molt lent.
A les zones rurals, la situació acostuma a ser pitjor, i al sentiment d’inferioritat i la humiliació que generen la manca de drets s’hi afegeixen les conseqüències de no tenir marit, que fan que algunes dones acabin sent marginades per la societat i visquin en una situació de pobresa extrema.
L’Associació Tallassemtane treballa des de Xauen, una població del nord del Marroc, per millorar la condició de les dones i per aconseguir la igualtat de drets. Un dels seus projectes és un centre social, patrocinat per la cooperació catalana, que facilita que nois i noies puguin desenvolupar activitats culturals conjuntament, o, simplement, compartir el seu temps lliure.
Mouna Bakali és una noia de 20 anys que viu a Xauen. Ella ens mostra quina és la situació de discriminació que pateixen les dones en algunes zones del Marroc i els esforços de les noves generacions per millorar la situació.
La Mouna viu en una societat en què no està ben vist que noies i nois surtin junts, i les dones han de demanar permís als homes (pare, marit o germans) per a qualsevol decisió important que les afecti.
La Mouna col·labora com a monitora al centre Tallassemtane, l’únic lloc de Xauen on noies i nois poden compartir el seu temps lliure fent activitats conjuntes. També promouen cooperatives de dones perquè les que no tenen marit no acabin en la misèria.
Després del reportatge, nois i noies de l’IES Baix Camp, de Reus, reflexionen sobre la situació de la dona al Marroc i sobre els seus esforços per aconseguir la igualtat de drets.
Visiteu el web del programa:
Ideaula: entrevistem als protagonistes
Us proposem afegir-vos a la proposta i enviar-nos les vostres entrevistes realitzades a protagonistes propers.Agafeu les vostres càmeres, llibreta i altres eines reporteres i compartiu la vostra proposta a l’espai experiències de l’Edu3.cat o bé envieu-nos l’enllaç del resportatge al nostre correu:
edu3@xtec.cat
Endavant joves reporters!
Equip Edu3