“Totes aquelles cançons”

Com neix la nova cançó? Com són els seus protagonistes?

La resposta la podeu trobar a l’Edu3.cat amb aquesta nova proposta:

1958-1962: els sons del silenci

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955249.rm" width="352" height="288"/]

Aquest capítol de “Totes aquelles cançons” comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l’aparició d’Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l’any 1960.

Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l’Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. “Ens calen cançons d’ara”, l’article de Lluís Serrahima, inspirat per l’historiador Josep Benet i publicat a la revista “Germinabit”, va ser una mena de tret de sortida.

Els primers cantants “moderns” en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals.

L’any 1959, el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a “La Vanguardia” i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure.

L’any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L’assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'”El cant de la senyera”. Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets.

En aquesta època, el grup inicial d’Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d’Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup.

L’any 1962 va ser l’any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista “Serra d’Or”, l’editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de “West Side Story” interpretades per Salvador Escamilla.

Us recomanem gaudir de “Totes aquelles cançons” des d’aquest enllaç.

Gràcies per visitar l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat

Les cançons de matinada les pots escoltar a l’Edu3.cat

Totes aquelles cançons” dedica el capítol 1965-1967: cançons de matinada a l’aparició de noves estrelles com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, i a fets històrics com la Caputxinada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955246.rm" width="508" height="416"/]

Totes aquelles cançons LA SÈRIE: “Totes aquelles cançons”

La dictadura franquista va representar una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes. Però, malgrat les circumstàncies polítiques adverses, “Totes aquelles cançons” mostra com homes i dones d’àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a recuperar l’ús de la llengua a través de la cançó.

Des de principis dels anys 60 fins al final de la dècada dels 70, centenars d’intèrprets van aconseguir que sentir cançons en català esdevingués un fet normal. A més, la Nova Cançó va ocupar amb eficàcia els espais de reivindicació política.

Aquesta és la història que s’explica a la sèrie “Totes aquelles cançons“, a través de les opinions dels seus protagonistes i dels documents audiovisuals del moment.

Cançons de matinada EL CAPÍTOL: 1965-1967: cançons de matinada

L’any 1965, Els Setze Jutges presenten en un recital el “jutge” número 13. Era Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que va triomfar arreu amb èxits com “Ara que tinc 20 anys”, “Cançó de matinada” o “Paraules d’amor”.

També va aparèixer amb força la cantant Núria Feliu, que va buscar la inspiració en l’estàndard nord-americà, amb versions en català de temes internacionals.

Més tard, la llista d’Els Setze Jutges es va completar amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

I també van ser els anys més fèrtils de Raimon, amb l’actuació a l’Olympia de París i la publicació del disc del concert.

En definitiva, tota una època històrica per descobrir, que t’espera a l’Edu3.cat.

No t’ho deixis perdre! Fes clic al nostre portal!

Equip edu3.cat