Autor: Núria Fuertes

On anem?

Posted by

0

A l’Edu3.cat us proposem sortides interessants per aquest dies nadalencs.El programa On anem? us acompanya per les nostres comarques i us ofereix les millors visites.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/onanem/1161695.rm" width="352" height="288"/]

“On anem?” dedica el programa a la Costa Brava, concretament a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, amb visites a les ruïnes d’Empúries, el Museu Dalí de Figueres o el Parc Natural del Cap de Creus.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, comença l’itinerari a Cadaqués, on fa una passejada amb barca per la costa i un recorregut pels carrers del poble.

La parada següent són les ruïnes d’Empúries, on s’entrevista Xavier Aquilué, director de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Molt a prop es visita l’empresa de conserves Anxoves el Xillu, a l’Escala.

L’Elisabet també fa un bateig de mar a la costa de l’Estartit, una experiència que li permet conèixer com és el fons marí. Tot seguit fa una aturada gastronòmica al restaurant Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós.

I el ninotaire Òscar Nebreda descobreix els racons de la cala Tamariu i els seus voltants, com el passeig de Ronda, Aigua-xellida o el far de Sant Sebastià. També es conversa amb Joan Carles Bisbe, “Rambo”, de l’Hotel Llafranc, a Llafranc, i es fa una visita a un local típic d’havaneres de Calella de Palafrugell, La Bella Lola.

El recorregut també inclou el Teatre-Museu Dalí, a Figueres, i els paisatges del Parc Natural del Cap de Creus. Finalment, a Empuriabrava, la presentadora salta en paracaigudes des d’una avioneta.

Equip Edu3

Un Nadal especial amb l’Edu3.cat

Posted by

0

A l’Edu3.cat volem compartir amb tots voslatres la preparació d’aquestes festes nadalenques, uns dies especial per compartir amb els nostres i oferir un missatge de pau.

Des de l’Edu3 us ajudem a tenir present les tradicions nadalenques: el tió, l’arbre de nadal, els torrons, els antics villancets i les nadales.

Us proposem:

Eth pichon auet

Un conte en occitan dera val d’aran per conèixer i regalar un tresor lingüístic i culturals de casa nostra.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/625705.rm" width="352" height="288"/]

Per miei d’un certan nombre de tecniques, un artista illustre en aguest capítol deth programa “Ua man de condes” era istòria d’”Eth pichon auet”. Un viatge ère un auet que demorave ath som d’ua montanha. Cada an, abantes de Nadau, i anaven es boscatèrs tamb es sues destraus (piques) anar cercar es mielhors arbes entà virar-les en arbes de Nadau. Er auet vedie coma cuelhien es sòns frairs e amics, mès ada eth lo vedien massa petit. Un dia arribèc ua familha que cercave un auet entà casa sua. Es dues hilhes alistèren eth pichon auet e lo carguèren en coche. Er auet ère fòrça content donc fin finau serie un arbe de Nadau. En casa l’ornèren e entornegèren de presents. Er auet passèc uns dies plan erosi enquiath qu’eth Nadau acabèc. Alavetz, sa papa volec hèr-ne lenha d’eth, mès, en veir qu’er auet s’estrementie, se n’encuedèc qu’encara ère viu e lo plantèc en jardin e l’adaigüèc. A passat plan de temps e toti es Nadaus era familha seguís ornant er auet e metent-i ua estela ath cap deth cimalh.
I un munt més de bones idees i bons regals per aquest Nadal,

Equip Edu3

La volta al món en 80 clics!

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat us proposem una volta al món en 80 clics.

Primer clic! Ports de Tortosa-Beseit

La sortida des de casa nostra, llocs de Catalunya que són un tresor.en els propers dies ens portarà fins les terres ben llunyanes.Avui comencem per un esplèndid paisatge natural que trobem als Ports de Tortosa-Beseit de la mà de l’equip del “Quèquicom”:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/1143880.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Quèquicom” visita els Ports de Tortosa-Beseit per mostrar-ne la diversitat biològica i geològica i per conèixer, entre altres coses, com hi viuen els voltors, les cabres hispàniques o insectes com ara les libèl·lules.

El reporter Pere Renom comença la seva visita als Ports al tossal del Rei. Tot seguit, al Mas de Bunyol, a Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya, assisteix a un espectacle propi d’un safari: el festí de centenars de voltors en un canyet. Els voltors són uns dels ocells més grossos que hi ha. Tenen tanta envergadura que els és molt costós batre les ales. Per aquest motiu planen i depenen dels corrents d’aire ascendent per volar.

Al Boixar, al Baix Maestrat, el reporter busca fòssils marins. A Fredes, també al Baix Maestrat, i a Mas de Barberans, al Montsià, comprova el tipus de vegetació present als Ports, com ara orquídies, belladones, teixos o fajos.

Els rius que neixen als Ports són els més ben conservats de Catalunya. S’hi troben llúdrigues, moltes espècies de peixos autòctons, serps i tortugues d’aigua i molts invertebrats aquàtics: un dels més bonics és la libèl·lula. Al riu Algars, a Arnes, a la Terra Alta, Pere Renom en captura unes quantes i n’observa el cicle vital. A Lledó, a la comarca del Matarranya, el reporter agafa una musaranya, un petit mamífer.

Finalment, a les Moletes de Venanci, a Alfara de Carles, al Baix Ebre, Pere Renom observa l’animal més emblemàtic del parc natural: la cabra hispànica.

Al plató, el presentador del programa, Marc Boada, mostra alguns fòssils trobats als Ports, explica com es formen els corrents tèrmics i com els ocells han d’aprendre a localitzar-los, i també descriu les glaciacions, que són el fenomen que explica la presència de fajos i altres arbres centreeuropeus als Ports, un paratge de clima mediterrani.

Ideaula:

Us proposem geolocalitzar els llocs que ens presenten aquest “dream team” de professionals del món televisiu i científics que col·labora en aquest programa.

Per du a terme aquesta proposta podem emprar eines que ens permeten geolocalitzar cada etapa com per exemple les que ofereixen Google maps o Google Earth.

La propera etapa:

Els boscos d’argània del Marroc

Us convidem a proposar-nos noves etapes i desitjar-vos un bon viatge,

Equip Edu3.cat

60th Anniversary of the Universal Declaration of Human Rights (UDHR).

Posted by

0

Avui celebrem el 60è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.A l’Edu3 ens unim a aquesta data amb una proposta de recerca jove.

Qüestions obertes: On són els Drets Humans?

Data: 10 de desembre de 1948

Lloc:Paris

Tema:Declaració dels Drets Humans

Proposta:

La declaració dels Drets Humans no ha impedit que encara ara tinguem el deure de fer respectar i millorar la seva aplicació al món global.

El programa “Latitud júnior” ens proposa una recerca relacionada amb els drets humans des d’una mirada jove i contemporània:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/940488.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Latitud júnior” mostra les dures condicions de vida de la ciutat de Nablus, a Palestina, mitjançant l’experiència d’un jove. Després, estudiants de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació dels palestins.

Durant la dècada de 1940, milers de jueus que fugen de la persecució nazi es refugien a Palestina, un territori de majoria àrab, on segles enrere havia existit l’antic Israel: la patria històrica dels jueus.

El 1947, enmig d’un esclat de violència entre jueus i àrabs, les Nacions Unides reconeixen el dret dels jueus a crear un estat propi en territori de Palestina. Centenars de milers de palestins en són expulsats o es veuen obligats a fugir.

L’any 1948, les Nacions Unides reconeixen l’estatus de refugiats als que han hagut de marxar, i mentre no se solucioni definitivament la seva situació, l’ONU els garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques. Però el que havia de ser una ajuda provisional s’ha perllongat generació rere generació i encara avui milers de refugiats palestins sobreviuen gràcies a l’ajuda internacional, sovint en condicions precàries.

L’any 2000 es produeix la segona Intifada: la segona gran revolta popular palestina contra l’ocupació. Israel la reprimeix durament i decideix tancar bona part de les ciutats palestines amb controls militars i encerclar-les amb un mur que, a poc a poc, aïlla els palestins.

Una de les ciutats que pateix aquest aïllament és Nablus, amb una taxa d’atur del 60 %, que acull dos camps de refugiats. L’aïllament, la violència quotidiana i la falta de perspectives de futur fan molt dur el dia a dia a les ciutats palestines.

Wael Alhelo té 24 anys i des que va néixer ha viscut sempre al camp de refugiats d’Askar, a la ciutat de Nablus (Cisjordània). En Wael ens mostra la vida quotidiana en una ciutat on només es pot entrar i sortir a través de controls militars israelians.

En Wael col·labora amb el centre cívic del camp de refugiats, on intenten oferir alternatives d’oci i cultura a una població asfixiada per dècades de conflicte. Unes alternatives d’oci que posen èmfasi en els més petits.

Després de veure el reportatge, nois i noies de l’IES Sentmenat opinen sobre la situació que viuen els refugiats palestins.

O aquest altre:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/latitud/958833.rm" width="352" height="288"/]

El programa “Latitud júnior” es trasllada a Xauen, al nord del Marroc, per conèixer quina és la situació de les dones i com les noves generacions treballen per millorar-la. Tot seguit, alumnes d’un institut de Reus opinen sobre el reportatge.

Durant el segle XX, les dones van anar aconseguint igualar els seus drets als dels homes i, actualment, en un gran nombre de països són iguals davant la llei. Però, en molts llocs, la igualtat de drets encara sembla llunyana. És el cas, per exemple, de la major part dels països de cultura islàmica, on sovint les lleis reconeixen menys drets a les dones i la tradició fa que fins i tot estigui mal vist que nenes i nens juguin junts.

El Marroc és un dels països en què la condició de la dona encara ha de millorar molt. Tot i que darrerament ha avançat la legislació, el ritme del canvi és molt lent.

A les zones rurals, la situació acostuma a ser pitjor, i al sentiment d’inferioritat i la humiliació que generen la manca de drets s’hi afegeixen les conseqüències de no tenir marit, que fan que algunes dones acabin sent marginades per la societat i visquin en una situació de pobresa extrema.

L’Associació Tallassemtane treballa des de Xauen, una població del nord del Marroc, per millorar la condició de les dones i per aconseguir la igualtat de drets. Un dels seus projectes és un centre social, patrocinat per la cooperació catalana, que facilita que nois i noies puguin desenvolupar activitats culturals conjuntament, o, simplement, compartir el seu temps lliure.

Mouna Bakali és una noia de 20 anys que viu a Xauen. Ella ens mostra quina és la situació de discriminació que pateixen les dones en algunes zones del Marroc i els esforços de les noves generacions per millorar la situació.

La Mouna viu en una societat en què no està ben vist que noies i nois surtin junts, i les dones han de demanar permís als homes (pare, marit o germans) per a qualsevol decisió important que les afecti.

La Mouna col·labora com a monitora al centre Tallassemtane, l’únic lloc de Xauen on noies i nois poden compartir el seu temps lliure fent activitats conjuntes. També promouen cooperatives de dones perquè les que no tenen marit no acabin en la misèria.

Després del reportatge, nois i noies de l’IES Baix Camp, de Reus, reflexionen sobre la situació de la dona al Marroc i sobre els seus esforços per aconseguir la igualtat de drets.

Visiteu el web del programa:

Ideaula: entrevistem als protagonistes

Us proposem afegir-vos a la proposta i enviar-nos les vostres entrevistes realitzades a protagonistes propers.Agafeu les vostres càmeres, llibreta i altres eines reporteres i compartiu la vostra proposta a l’espai experiències de l’Edu3.cat o bé envieu-nos l’enllaç del resportatge al nostre correu:

edu3@xtec.cat

Endavant joves reporters!

Equip Edu3

Com fer front a una crisi anunciada?

Posted by

0

Des de l’Edu3 us proposem conèixer de prop  els indicadors d’aquesta “crisi” de la qual n’hem sentit molts auguris, però ara que la tenim davant cal estar preparats per afrontar i superar aquests  moments.

La paraula crisi no és un concepte aliè a d’altres entorns, la mateixa ciència ha tingut moment semblants i la sortida ha estat positiva.Cal doncs mirar-se la crisi amb altres ulls i aprendre d’altri per poder superar el moment.

A l’Edu3.cat us recomanem una proposta de  la mà dels millors experts en el tema esmentat i també us volem recomanar alguns audiovisuals que poden ser tot un referent per superar aquest present:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/1142471.rm" width="352" height="288"/]

“Valor afegit” tracta d’esbrinar com influeix el factor psicològic en la crisi econòmica i recorda com van ser els inicis del conreu d’arròs a Pals.

Psicologia de la crisi
Hi ha molta gent que es pregunta quant hi ha, en la crisi econòmica, d’impacte psicològic en l’actitud dels consumidors, i quant d’impacte real en les seves butxaques. A falta d’un estudi científic més detallat, el programa surt al carrer a preguntar-ho en llocs on es venen productes bàsics, com ara bars, botigues o mercats, i també en altres establiments de consum més prescindible. I ho fa acompanyat per un observador de luxe, el professor Fernando Trias de Bes.

Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la UPF
Hi hagi molta o poca crisi, el que es fa més necessari que mai és saber administrar bé els diners amb què s’ha d’arribar a final de mes. A l’espai de l’entrevista es parla de comptabilitat domèstica i de com organitzar el pressupost familiar per no acabar tenint disgustos amb Oriol Amat. Aquest catedràtic d’Ecomia Financera explica quina quantitat cal destinar a inversió i a estalvi, i, també, si és un bon moment per entrar a borsa o comprar un pis.

Mots clau:crisi, psicologia, ciència,paradigma, treball

I molt més per tots nosaltres,

Equip Edu3.cat

Visca la constitució!

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat us convidem a veure aquest capítol de dibuixos animats del programa “Història de Catalunya” on en Dragui en fa passar una bona estona, aprendre i passar-t’ho d’allò millor.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_783157.rm" width="352" height="288"/]

Després de la retirada de les tropes napoleòniques, Ferran VII va tornar a Espanya com a rei. Els seus canvis constants d’orientació política van originar crisis importants, tal com destaca en Dragui en aquest capítol de la sèrie de dibuixos animats “Història de Catalunya”.

L’any 1812, a Cadis, les Corts van proclamar la primera constitució espanyola. La tasca desenvolupada per les corts de Cadis va donar a la monarquia un caràcter social i polític diferent al que havia tingut durant gairebé sis segles.

El març de 1814, mentre les tropes napoleòniques vençudes s’anaven retirant cap a França, va entrar a Espanya el rei Ferran VII, que no va voler acatar la Constitució. El rei va voler tornar a l’antic règim, amb tots els beneficis i prerrogatives que això comportava per a determinades classes socials, i va reprimir els liberals i els afrancesats.

Mentrestant s’anaven independintzant les colònies d’Espanya a Amèrica: l’Argentina, Colòmbia, el Paraguai, Veneçuela, Xile, l’Uruguai, el Perú, l’Equador, Bolívia… Només quedaven Cuba i Puerto Rico.

El general Riego es va aixecar a favor de la Constitució i contra Ferran VII, que va acabar acatant-la, fet que va donar pas al Trienni Liberal, entre els anys 1820 i 1823, i a la supressió de la Inquisció.

El rei, però, va canviar d’opinió i va demanar ajuda a la Santa Aliança europea. El rei de França, Lluís XVIII, va enviar a Espanya, amb l’ajuda econòmica dels altres estats de l’Aliança, un gran exèrcit, els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Així es va posar fi al liberalisme.

El rei Ferran VII es va posar malalt i va assumir el govern la seva quarta esposa, Maria Cristina de les Dues Sicílies, que va concedir l’amnistia.

L’any 1833, Ferran VII va morir. La seva filla gran, Isabel, només tenia tres anys i el país es va dividir per un problema de successió. Van sorgir els partidaris de la reina, de tendència liberal, i els carlins, tradicionalistes i partidaris del germà de Ferran VII, al qual van anomenar Carles V. Els dos bàndols van lluitar durant set anys. Hi va destacar el general Ramon Cabrera, anomenat el Tigre del Maestrat.

L’any 1835 va accedir al poder el nou govern liberal de Juan Álvarez Mendizábal, però les lluites van continuar fins al 1839. El general Espartero, pels liberals, i Maroto, pels carlins, van firmar la pau en l’anomenat conveni de Bergara, rubricat amb l’abraçada de tots dos, l'”Abrazo de Vergara”.

Espartero no va solucionar els problemes i a Barcelona s’hi va produir una revolta. Espartero es va presentar personalment a la ciutat i va actuar sense contemplacions. Des del castell de Montjuïc va bombardejar la ciutat, que es va rendir el 2 de desembre de 1842. Però cada vegada hi havia més amotinaments i Espartero es va veure obligat a exiliar-se.

L’any 1843 es va formar un govern moderat presidit pel general Narváez.

Aprofita l’Edu 3 i comparteix aquesta proposta amb els teus amics i amigues!

Equip Edu3

Les “Veus literàries”

Posted by

0

El portal Edu3.cat us ofereix nous capítols del programa “Veus literàries” per apropar-nos als nostres escriptors. La col·lecció dóna a conèixer algunes de les Veus Literàries més emblemàtiques de la literatura catalana contemporània.

Us proposem:

Maria Antònia Oliver

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/5m7284.rm" width="352" height="288"/]

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) es dóna a conèixer com a escriptora amb 23 anys amb la publicació de la novel·la “Cròniques d’un mig estiu”. Casad el 1969 amb el també escriptor Jaume Fuster, amb qui va compartir vida i literatura, s’instal·la a Barcelona, on s’integra en els moviments literaris més avantguardistes. Escriure es converteix per a ella en una necessitat vital. D’una banda, col·labora en la premsa escrita, treballa per a la ràdio i la televisió i fa guions de cinema. Paral·lelament escriu narrativa, en la qual es mou en els camps i els gèneres més diversos, entre altres, sagues familiars, móns mitològics, novel·la detectivesca, literatura juvenil o teatre. Cal destacar les seves novel·les “Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà”, “Crineres de foc”, “Joana E.” i “Amor de cans”. També ha traduït al català diversos autors de la literatura universal. Una greu operació i la mort el 1998 del seu company, Jaume Fuster, l’aboquen durant uns anys al silenci literari. El 2000 publica la novel·la “Tallats de lluna”. Ha obtingut diversos guardons, entre els quals remarcarem, el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull del Govern Balear i el Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

Podeu trobar més informació relacionada amb els escriptors de veu literàries des d’aquest enllaç
de l’Associació d’Escriptors En Llengua Catalana i l’Edu365

Equip Edu3

Matemàgia…Edu3.cat

Posted by

0

A l’Edu3 fem matemàgia nomès cal dir la paraula clau:

“Àlia”

I tot seguit s’obrirà un univers de propostes per aprendre matemàtiques amb enginy, emoció i és clar treure suc del temps!.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/alia/977626.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa sobre matemàtiques “Àlia”, es fan diversos càlculs de probabilitats per trobar una clau oculta.

A l’Àlia li ha sorgit una feina nova: desxifrar la clau d’un ordinador. Primer de tot, calcula el nombre de les possibles claus que hi pot haver, tenint en compte que hi ha 4 xifres del 0 al 9. El resultat és 10 elevat a la 4a potència, és a dir, 10.000 claus possibles.

A l’Àlia li donen una pista que redueix el nombre de possibilitats: les xifres no es repeteixen. D’aquesta manera, ara només queden 5.040 claus possibles.

Gràcies a una trucada, l’Àlia sap que la clau comença per 1 i acaba en 3. Així, ja només queden 56 possibilitats per trobar la clau.

Finalment, l’Àlia se’n surt i troba la clau: 1643, l’any de naixement d’Isaac Newton.

A l’Edu3 hem començat a incloure les primeres guies didàctiques per donar-vos suport en la tasca docent.Les esmentades guies han estat elaborades especialistes de la matèria i són accessibles per al professorat.Per obtenir les guies cal identificar-se com usuari de la XTEC des de la pastilla “àrea del professorat “del portal Edu3.cat. Un cop identificats podeu triar qualsevol capítol del programa “Àlia” i trobareu el document de suport didàctic associat a l’audiovisual triat.

Us convidem també a incloure les vostres experiències i propostes al costat dels audiovisuals triats, a compartir les vostres pràctiques i a sumar i formar part del portal Edu3.cat.

Us proposem visitar el Creamat, centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques.El centre us proposa activitats en família i bona dosi de matemàgia.Amb idees per aquest nadal.

Esperem els vostres comentaris i propostes!

Equip Edu3.cat

“Totes aquelles cançons”

Posted by

0

Com neix la nova cançó? Com són els seus protagonistes?

La resposta la podeu trobar a l’Edu3.cat amb aquesta nova proposta:

1958-1962: els sons del silenci

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955249.rm" width="352" height="288"/]

Aquest capítol de “Totes aquelles cançons” comença amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50 i acaba amb l’aparició d’Els Setze Jutges. També repassa els fets que van tenir lloc al Palau de la Música l’any 1960.

Durant els anys 50, algunes emissores van començar a radiar cançons tradicionals catalanes interpretades per Emili Vendrell, Gaietà Renom o l’Orfeó Català. Al final de la dècada, però, el somni de gravar cançons noves en català comença a agafar cos. “Ens calen cançons d’ara”, l’article de Lluís Serrahima, inspirat per l’historiador Josep Benet i publicat a la revista “Germinabit”, va ser una mena de tret de sortida.

Els primers cantants “moderns” en català van ser les Hermanas Serrano i Josep Guardiola, que interpretaven en català els èxits internacionals.

L’any 1959, el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, assisteix a una missa en català, cosa que el treu de polleguera i fa que insulti Catalunya. La societat civil hi va respondre amb un boicot a “La Vanguardia” i la catalanitat resistent va començar a fer-se veure.

L’any 1960, Franco visita Barcelona per intentar apaivagar la situació. Un dels actes de la visita és un concert de l’Orfeó Català al Palau de la Música per celebrar el centenari del naixement del poeta Joan Maragall. L’assistència de quatre ministres va fer que es prohibís la interpretació d'”El cant de la senyera”. Una part del públic, però, va cantar el tema, tal com recorden Josep Espar Ticó, Xavier Polo i Jordi Pujol, aquest últim detingut i condemnat pels fets.

En aquesta època, el grup inicial d’Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d’Influència Catòlica Femenina, a Barcelona. Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra i Remei Margarit formaven part del grup.

L’any 1962 va ser l’any en què la cultura catalana es modernitza. Neix la revista “Serra d’Or”, l’editorial Edicions 62 i la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa. El seu primer gran èxit van ser les cançons de “West Side Story” interpretades per Salvador Escamilla.

Us recomanem gaudir de “Totes aquelles cançons” des d’aquest enllaç.

Gràcies per visitar l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat

El medi ambient: un valor afegit

Posted by

0

Des de l’Edu3.cat us oferim una selecció acurada de programes audiovisuals que recolzen l’educació mediambiental i les bones pràctiques.Els recursos que podeu trobar són a l’abast de la comunitat educativa i el públic en general i promouen la sostenibilitat i d’altres principis respectuosos amb el mediambient per al SXX.

Us proposem:

Europa promou la bicicleta

Un capítol del programa “El medi ambient” per promoure l’ús de la bicicleta i col·laborar en reduir la contaminació als nostres llocs de residència o de visita.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/890208.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “El medi ambient” es fa ressò de diversos projectes de la Unió Europea per promoure l’ús de la bicicleta.

Tot i que milions de persones fan servir la bicicleta diàriament, aquest mitjà de transport està poc valorat en el medi urbà arreu d’Europa. La falta d’infraestructures, la gran quantitat d’automòbils, la contaminació i el mal estat de les calçades fan que anar en bici per la ciutat comporti un veritable risc per als ciclistes. Per combatre aquest perill, la Unió Europea du a terme diversos projectes, finançats pel programa Energia Intel·ligent, per donar una empenta a aquest mitjà alternatiu.

A Bromley, als afores de Londres, la seguretat del joves ciclistes és el més important, i l’Ajuntament ha organitzat sessions d’aprenentatge dirigides als nens. D’aquesta manera prenen consciència de com circular per la carretera de manera segura, que han respectar els vianants i de quins són els senyals bàsics que s’han de fer perquè els conductors dels cotxes sàpiguen cap on es dirigeixen.

Aquestes classes possibiliten que els joves coneguin diversos avantatges de la bicicleta, com ara l’exercici, l’entreteniment i la preservació del medi ambient.

Al nord d’Itàlia, a Bolzano, o Bozen, l’ús de la bicicleta està força estès, fins al punt que aquest mitjà ja representa més del vint-i-cinc per cent del trànsit de vehicles. En pocs anys, aquesta ciutat del Tirol del Sud s’ha convertit en un model de mobilitat sostenible. Com més d’un centenar de municipis europeus, Bolzano es va acollir al programa BYPAD. Gràcies a això ha pogut dur a terme una forta inversió per fer la ciutat més accessible als ciclistes, perquè sigui un lloc més agradable per viure-hi.

S’hi han incorporat carrils bici de manera adequada. S’hi han creat pàrquings i un sistema de lloguer i s’hi han fet campanyes per atraure més usuaris. Bolzano és ara una ciutat molt més tranquil·la, on tothom està satisfet dels resultats.

Són moltes les ciutats europees que tenen projectes per promoure l’ús de la bicicleta. Ja no es tracta només d’eradicar el perill que corren els ciclistes, sinó també de protegir el medi ambient i reduir la contaminació del transport.

I molts més audiovisuals per descobrir, aprendre i educar per a un futur millor i més sostenible,

Equip Edu3