Evitem els refredats!!!

Avui us proposem un programa de la sèrie “Salut!” que ens oferirà una sèrie de consells sobre com evitar els refredats en aquests dies en què els canvis de temperatura es converteixen en organismes més vulnerables.

Però en aquest capítol es parla també d’altres tipus d’infeccions respiratòries com la grip, la legionel·la, la síndrome de Reye o la tuberculosi, i dóna consells per prevenir-les.

Les infeccions respiratòries són molt freqüents i cada any afecten un gran nombre de persones de totes les edats. Les més comunes són la grip i el refredat, unes malalties que són lleus per a la majoria de gent, que no necessiten tractament, però que són molt molestes. S’agafen quan es tenen baixes les defenses de l’organisme, i obliguen a frenar el ritme de vida habitual. Altres malalties respiratòries són molt més greus i alguna, com la tuberculosi, tenen una incidència cada vegada més gran. Però moltes d’aquestes afeccions es poden prevenir i per fer-ho cal conèixer quins són els factors de risc i com protegir-se’n.

Alguns dels consells més importants per prevenir les infeccions respiratòries són mantenir les defenses en forma, tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar, rentar-se les mans sovint, fer servir mocadors de paper, ventilar l’habitació on hi ha algú malalt, vacunar-se anualment de la grip si hi ha un risc elevat de complicacions o de transmetre-la i, en cas de patir-la, no fer us d’antibiòtics perquè són ineficaços davant dels virus.

Edu3.cat

Aprèn a cuidar-te amb l’Edu3!!!

+Web del programa

L’inici del cinema a Catalunya

Aquest capítol del programa radiofònic “En guàrdia!” presenta els orígens del cinema i l’impacte social que va representar aquest invent.

La periodista Dolors Genovés, professora de la Universitat Ramon LLull, ens ofereix la seva mirada especialitzada sobre aquest període intens.

El dia dels Sants Innocents de l’any 1895 es va presentar a París per primera vegada al públic, un invent que revolucionaria els costums de milions de persones: el cinema. Un any després el desembre de 1896 el cinema arribava a Catalunya.

L’any 1891 Thomas A. Edison havia presentat un projector d’imatges: el kinetoscopi. Tot i que va patentar l’invent als EUA no ho va patentar a Europa.

L’any 1895 els germans Lumière van projectar per primera vegada una filmació en públic. Els Lumière provinents d’una família burgesa de Lió van començar amb filmacions familiars.

El cinema, el seu impacte sobre la societat i la seves implicacions en la vida quotidiana són els temes sobre els que gira aquest programa presentat per Enric Calpena i acompanyat per l’historiador del programa Oriol Junqueras.

Descobreix l’inici del cinema amb l’Edu3!!!

Edu3.cat

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La música als inicis de la ràdio.

Avui us presentem un programa de la sèrie radiofònica “Vistes al mar” on farem un repàs pels inicis de la música a la ràdio. Aquesta sèrie radiofònica ens apropa amb tots els seus capítols a la història de la música catalana presentant-nos els seus protagonistes, les seves obres i les principals característiques de cada moment històric de la música.

En aquest capítol ens parlen de la importància de la música clàssica als inicis de la ràdio, als anys 20. Què sonava en aquella època?, quines preferències tenien els oients? Parlem d’una època en que no existia la música enregistrada, ni els cassetes, ni els compactes,… era l’època en que la música s’havia d’escoltar només per la ràdio o en directe.

Descobriu la màgia de la ràdio amb l’Edu3!!!

Edu3.cat

+Web del programa

L’animació digital

Avui us presentem un vídeo que forma part de la sèrie “Dígits”, es tracta del capítol dedicat a l’animació digital.

L’ordinador ha aconseguit posar en moviment tota mena d’imatges, amb un exponent ben visible en el món del cinema. Aquest capítol de “Dígits” parla de l’aplicació de l’animació digital en diversos àmbits.

Tot va començar quan un estudiant de la Universitat de Utah, Ivan Sutherland, va programar un ordinador perquè tracés unes ratlles en una pantalla. De seguida es van començar a produir imatges en moviment amb aquesta tècnica, però visualment eren molt limitades. Un altre animador pioner va ser Charles Csuri. Els investigadors van treballar per donar als dibuixos un aspecte real. En van fer desaparèixer les línies i després van cobrir els objectes amb cares i superfícies. Tot seguit, els van il·luminar i els van crear les ombres corresponents. També els van donar color i textura. Un altre pas va ser donar moviment als objectes. Per fer-ho hi ha diverses tècniques, com la interpolació. Es donen les posicions inicial i final de la seqüència, i l’ordinador en calcula les intermèdies.

Els programes d’animació tenen diverses aplicacions. Es fan servir, per exemple, en l’arquitectura, l’enginyeria, la genètica o l’art. L’aplicació més espectacular de l’animació digital és el cinema. El primer curtmetratge per ordinador va ser “Fam”, de Peter Foldes, i el primer llargmetratge amb una part significativa realitzada per ordinador va ser “Tron”, de Steven Lisberger.

Descobreix els origens del cinema d’animació amb l’Edu3.

Edu3.cat

+info

+programes

logo Edu3
Equip Edu3.cat

L’arquitectura d’Al-Andalus

Avui us presentem una sèrie que ens apropa a la història a través de l’arquitectura, “L’oblit del passat”. En aquesta ocasió us proposem el següent capítol dedicat al patrimoni artístic que es conserva del regne musulmà d’Al-Andalus, amb exponents interessants a Sevilla, Granada i Còrdova.

La debilitat de l’herència grecoromana a l’àrea de la Mediterrània va afavorir la ràpida penetració de l’islam. A partir de l’any 660, les tropes àrabs van recórrer el nord d’Àfrica, van travessar l’estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. Van deixar com a herència un patrimoni cultural sense precedents en tota aquesta àrea, per exemple la mesquita de Kairouan, a Tunísia.

Després de la conquesta de la Península, al segle VIII, Còrdova es va convertir en la capital d’Al-Andalus i, al segle X, Abderraman III va proclamar el califat independent. Una de les obres cabdals de l’arquitectura islàmica és la mesquita de Còrdova, aixecada l’any 785 sobre una basílica visigòtica.

Sevilla conserva un altre monument islàmic d’interès, la Giralda, del segle XII, que té un minaret de dues torres. L’edifici de la mesquita va ser transformat en catedral catòlica. Té un interior fastuós, on es guarden les despulles de Cristòfol Colom. També cal destacar els Reials Alcàssers, amb una interessant barreja d’estils.

Després de la conquesta de Sevilla, Granada va esdevenir l’últim reducte de la civilització musulmana a la Península. L’any 1238 es va començar a construir l’Alhambra, que vol dir “castell vermell”. L’entrada, l’any 1492, dels Reis Catòlics a Granada només va deixar dos opcions als musulmans: l’assimilació o l’exili al nord d’Àfrica.

L’Edu3 us ofereix aquest recorregut per l’arquitectura musulmana al territori cristià medieval!!!
Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

+activitats

Reaprofitem l’aigua

Avui us presentem un vídeo sobre com economitzar el consum de l’aigua a través de la recollida de l‘aigua de pluja, que es pot destinar al reg o a les cisternes dels vàters, comporta un gran estalvi. Aquest capítol de “El medi ambient” mostra com funcionen els dipòsits de captació d’aigua instal·lats en diferents habitatges.

En aquest vídeo se’ns mostren diferents maneres de recollir l’aigua, des de la instal·lació de cinc grans dipòsits en una casa de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, passant per un sistema que recull l’aigua de la pluja a través de la teulada, fins als dipòsits que un veí de Barcelona té al terrat de casa seva per regar les plantes.

Mira aquest vídeo i proposa alternatives per estalviar aigua!!!

Edu3.cat

Web del programa

logo Edu3
Equip Edu3.cat

La revolució russa i la vaga general

Avui us proposem el següent capítol del programa radiofònic En guàrdia! En aquest, el presentador Enric Calpena i el professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, compten amb la presència de la professora d’Història de la UAB, Anna Sallès.

Junts repassen els esdeveniments que varen provocar la vaga general del 1917 a Catalunya, relacionant-la amb el moviment revolucionari que va tenir lloc a Rússia que va acabar amb el tsarisme i va instaurar la Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes (URSS). La influència que aquesta revolució va tenir sobre el moviment obrer va ser molt important al llarg de tot el segle XX.

El programa analitza les causes i conseqüències que aquesta vaga va comportar, sobretot dos anys després amb la vaga general de la Canadenca.

L’Edu3.cat us convida a la reflexió històrica amb el següent programa!

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Escriptors i relats

A través de la mirada de cinc estudiants d’Erasmus ens aproparem a la vida i els relats de cinc escriptors que en algun moment de la seva vida i obra van estar vinculats amb una de les ciutats on s’hi troben els estudiants.

Julio Cortázar, “Rayuela” i París, Kafka i Praga, Hamlet i Dinamarca, Pessoa i Lisboa, i Tintín i Bèlgica: la literatura, els autors i els personatges van sovint molt lligats a les seves ciutats o països.

París. Marta Sábado

L’any 1951, l’escriptor Julio Cortázar es va instal·lar a París i, durant els anys següents, va escriure “Rayuela”, una obra mestra publicada l’any 1963, que es va convertir en un llibre de culte durant generacions. Marta Sábado proposa una passejada per alguns dels llocs de la ciutat on passa la història i s’acosta al París que Cortázar va plasmar a “Rayuela”.

Praga. Sibila Estruch

La literatura txeca és onírica, satírica i kafkiana. Milan Kundera, Franz Kafka, Karel Capek, Rainer Maria Rilke… La ciutat de Praga ha acollit a alguns dels autors més originals del darrer segle. Sibila Estruch parla dels efectes de la censura comunista i mostra com Praga i Kafka han acabat sent sinònims antagònics.

Copenhaguen. Cristina Oliver

La tragèdia de Hamlet s’associa directament al Castell de Kronborg, que és el lloc on Shakespeare la va ambientar utilitzant, bàsicament, la seva imaginació. Tant el castell com Helsingor per extensió, reben gran quantitat de visitants que volen endinsar-s’hi i imaginar-se la història dins d’aquests murs. Cristina Oliver visita els escenaris de l’obra teatral “Hamlet”.

Lisboa. Letícia Martín

Lisboa és una ciutat literària. S’ha escrit molt sobre aquesta ciutat, i, passejant-hi, ens trobem amb records i marques literàries, sobretot, les realitzades pel poeta Fernando Pessoa, un dels escriptors més importants de la literatura portuguesa i universal. La ciutat encara guarda records d’aquest escriptor lisboeta, i el reportatge de Letícia Martín els descobreix.

Bèlgica. Maria Diumaró

Bèlgica va ser un país colonitzador durant molt de temps. Això, però, no és massa conegut pels joves d’aquest país: per a ells és una “història passada”. Georges Remi, més conegut com Hergé, creador de Tintín i les seves aventures, va viure i va crear la seva obra durant aquests temps; una època on les diferències socials i racials eren el pa de cada dia. Per això ell mostrava el que sabia, el que coneixia. Però avui en dia, aquestes expressions segueixen a les seves tires. Maria Diumaró esbrina què en pensen els més grans i els més joves.

Edu3.cat

Descobriu Europa amb l’Edu3.cat!!!

+info

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Alfons X el Savi, el rei científic

Avui us proposem el següent vídeo que forma part de la sèrie Nostranau i tracta sobre la figura del rei Alfons X el Savi, qui gràcies a les seves inquietuds científiques va permetre preservar els coneixements científics de l’antiguitat.

Després dels grecs, els coneixements científics van caure en un oblit gairebé absolut arreu del món. Els àrabs, primer, i Alfons X el Savi, més endavant, van preservar-los.

Els grecs van elaborar un model de l’Univers que va durar segles: la Terra estava al centre; el Sol, la Lluna, els planetes giraven al voltant seu, i les estrelles estaven fixes sobre un sostre esfèric.

Els àrabs van fer un ús sobretot pràctic dels llibres de l’Almagest ja que una part important d’aquests llibres eren unes taules per calcular els moviments del Sol, la Lluna i el planetes.

Bona part de les obres àrabs sobre aritmètica, geometria i astronomia, va ser traduïda al llatí pels monjos del monestir benedictí de Ripoll. Durant la segona meitat del segle XI, un important grup d’astrònoms, a Toledo, van elaborar unes taules molt precises sobre els moviments planetaris.

L’actuació més rellevant a favor de la preservació de l’astronomia antiga la va encapçalar un rei de Lleó i Castella, Alfons X, conegut com el Savi, al segle XIII. qui va organitzar una cinquantena d’astrònoms, i els va proveir amb els recursos necessaris per dedicar-se a l’estudi dels astres, sobre la base dels coneixements antics.

Gràcies a aquell mecenatge, el grup va produir diversos documents, entre ells uns llibres amb descripcions cosmològiques. El més notable va ser les detallades explicacions per a la construcció d’instruments d’observació i de mesura del temps: astrolabis, esferes armil·lars, rellotges de sol, rellotges d’aigua -les clepsidres-… En total, van produir quinze llibres, coneguts com Llibres del Saber de l’Astronomia d’Alfons X.

Alfons X el Savi i la seva cort d’astrònoms i traductors, van fer possible, en definitiva, el trànsit de l’astronomia grega a la del Renaixement.

L’Edu3.cat us convida a descobrir i a disfrutar l’espectacle de l’Univers a través d’aquest capítol de la sèrie Nostranau la que ofereix un conjunt d’episodis que permet una introducció variada i assequible a l’astronomia.

Edu3.cat

logo Edu3
Equip Edu3.cat

El Portal de la Cultura Catalana

Avui us presentem un nou recurs que trobareu a l’apartat “Recursos Audiovisuals” dins de la pàgina de l’Edu3.cat, es tracta del portal “culturcat”.

Els continguts d’aquest web es presenten en cinc idiomes —català, occità (aranès), castellà, anglès i francès— i estan formats per 500 articles, 180 documents audiovisuals, 2.000 imatges i una selecció d’enllaços a webs externs (documents audiovisuals de TV3 a la Carta,documents digitalitzats del Museu d’Arts Escèniques, articles de Lletra, etc.). Els articles i els audiovisuals són de nova creació i han estat elaborats amb l’assessorament d’especialistes en els diferents temes.

culturcat


Culturcat ofereix una visió global de tots els àmbits de la cultura catalana i en contempla 12: Literatura, Arts visuals, Gastronomia, Arts escèniques, Llengua, Història, Cultura popular, Ciència, Cinema, Pensament, Música i Mitjans de comunicació. El portal s’adreça al públic en general, a la comunitat educativa i a persones interessades en la cultura catalana de dins i fora del país.

A més, el web compta amb un cercador intel·ligent, que mostra el resultat de la cerca conjuntament amb altres possibles informacions d’interès per la seva proximitat temàtica, cronològica, geogràfica o conceptual, així com també el podeu trobar a les xarxes socials a través de Facebook, Twitter i altres blocs culturals.

Entreu a www.culturcat.cat i endinseu-vos en la cultura!


logo Edu3
Equip Edu3.cat