Avui us presentem una sèrie que ens apropa a la història a través de l’arquitectura, “L’oblit del passat”. En aquesta ocasió us proposem el següent capítol dedicat al patrimoni artístic que es conserva del regne musulmà d’Al-Andalus, amb exponents interessants a Sevilla, Granada i Còrdova.
La debilitat de l’herència grecoromana a l’àrea de la Mediterrània va afavorir la ràpida penetració de l’islam. A partir de l’any 660, les tropes àrabs van recórrer el nord d’Àfrica, van travessar l’estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica. Van deixar com a herència un patrimoni cultural sense precedents en tota aquesta àrea, per exemple la mesquita de Kairouan, a Tunísia.
Després de la conquesta de la Península, al segle VIII, Còrdova es va convertir en la capital d’Al-Andalus i, al segle X, Abderraman III va proclamar el califat independent. Una de les obres cabdals de l’arquitectura islàmica és la mesquita de Còrdova, aixecada l’any 785 sobre una basílica visigòtica.
Sevilla conserva un altre monument islàmic d’interès, la Giralda, del segle XII, que té un minaret de dues torres. L’edifici de la mesquita va ser transformat en catedral catòlica. Té un interior fastuós, on es guarden les despulles de Cristòfol Colom. També cal destacar els Reials Alcàssers, amb una interessant barreja d’estils.
Després de la conquesta de Sevilla, Granada va esdevenir l’últim reducte de la civilització musulmana a la Península. L’any 1238 es va començar a construir l’Alhambra, que vol dir “castell vermell”. L’entrada, l’any 1492, dels Reis Catòlics a Granada només va deixar dos opcions als musulmans: l’assimilació o l’exili al nord d’Àfrica.
L’Edu3 us ofereix aquest recorregut per l’arquitectura musulmana al territori cristià medieval!!!
