“Qui els va parir!” pica l’ullet als pares i mares amb un nou capítol a l’Edu3.cat

En aquest episodi, “Qui els va parir!” convida Jordi Sabater Pi, pare de Floquet de Neu, i els actors Mònica Glaenzel i Lluís Marco. Durant el programa es tracten temes com la visita al pediatre o la manera d’abordar la qüestió de la mort amb els menuts.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quielsvaparir/1011026.rm" width="508" height="416"/]

La visita al pediatre Televisió La visita al pediatre i parlar de la mort

Que els micos i els homes no són tan diferents ja se sabia però, quan s’analitzen els vincles entre pares i fills en ambdues espècies, la semblança es fa més evident. Mireia Segú, la reportera del programa, visita els micos del Zoo de Barcelona acompanyada de la conservadora de primats Maria Teresa Abelló. Al plató es continua tractant aquest tema amb l’etòleg i primatòleg Jordi Sabater Pi, descobridor de Floquet de Neu.

Mireia Segú acompanya una pediatra de l’Hospital General de Vic per saber quin tipus de consultes rep. I al plató hi ha dues persones que són metges en la ficció i pares en la vida real: els actors Mònica Glaenzel i Lluís Marco.

Els pares i mares que integren el Consell de Pares expliquen com es pot parlar de la mort als fills, què se’ls ha de dir quan es mor l’avi, un amic o un animal de companyia, si s’ha d’evitar o no que els nens assisteixin als enterraments, etc.

Una bona proposta per al dia d’avui.

Trobareu més capítols de “Qui els va parir!” al nostre portal!

Equip Edu3.cat

L’Edu3.cat estrena capítols en Occitan dera Val d’Aran

La sèrie “Ua man de condes” s’incorpora al nostre portal. El primer episodi que podeu veure i escoltar és Carolina e era tronca de Nadau.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/625706.rm" width="508" height="416"/]

Carolina e era tronca de Nadau Televisió Carolina e era tronca de Nadau

A Carolina li agradave fòrça eth Nadau, ère era sua tempsada mès predada. Amassa tamb es sòns pairs, placèc era tronca caperada tamb ua hlatsadòta ath cant deth larèr de huec.

Ath ser, Carolina descaperèc era tronca e s’i calèc laguens entà conéisher eth mistèri des presents. Eth laguens dera tronca ère plan escur e comencèc de caminar. I vedec fòrça joguets: un ossardet, pipes, gredons de colors, ua bicicleta … Un conilhòt tamb mala encólia la pelegèc e li didec qu’ère defenut de calar-se laguens era tronca.

Es joguets determinèren d’embarrar Carolina en magasin des lecaries. Aquiu, Carolina coneishec Ot, un becut qu’en torn d’espantoriar hège arrir.

Còp sec, era tronca comencèc a trambalejar. Èren es pairs de Carolina, que la pataquejaven a balhoades en tot cantaven ua cançon.

Alavetz, Carolinae Ot ne gesseren coma un relampit enquia anar quèir dejós es pès des pairs.

Ben aviat tindrem nous capítols disponibles.

I per molts anys d’Occitan!

Equip Edu3.cat

Les noves aventures marítimes de “Thalassa” t’esperen a l’Edu3.cat

Els grecs, com a civilització que va progressar en estreta relació amb el mar, tenia diverses paraules per anomenar-lo. Thalassa és la paraula grega per designar el mar d’una manera genèrica i àmplia. La superfície marina ocupa les 3/4 parts del nostre planeta, i el 70% de la població mundial viu a prop de les zones costaneres, alimentant-se dels seus recursos. En el darrer capítol de “Thalassa“, descobrim alguns exemples d’aquesta convivència.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/thalassa/858762.rm" width="508" height="416"/]

 

Els fugitius de la mar Groga Televisió Els fugitius de la mar Groga / Retrats de Garraf

El primer reportatge d’aquest capítol de “Thalassa” recorda la història d’una família nord-coreana que, embarcada en un pesquer, va fugir a Corea del Sud. El segon reportatge està dedicat a la població de Garraf, que encara manté l’aire mariner.

  • Els fugitius de la mar Groga

El 18 d’agost de 2002, Seül es desperta amb la increïble notícia que uns fugitius de Corea del Nord han arribat al sud per la mar Groga. El pescador Soon Young Bum és considerat un heroi perquè ha aconseguit endur-se les 21 persones de la seva família, de manera que el govern del Nord no podrà complir les seves amenaces de represàlies als familiars dels fugitius.

  • Retrats de Garraf

Entre Castelldefels i Sitges, a 25 quilòmetres de Barcelona i sobre una cala de mitja lluna, hi ha el petit poble de Garraf. Aquest va ser un lloc solitari durant molts segles fins que, a començaments del XX, amb la construcció del ferrocarril i l’arribada dels primers automòbils, hi van aparèixer banyistes i excursionistes. Tanmateix, Garraf continua sent un poble petit, que no ha sucumbit a l’especulació, on el pas del temps encara es pot viure assossegadament.

Atreviu-vos a navegar amb nosaltres per tots els capítols de “Thalassa“!

Equip Edu3.cat

“Qui els va parir!” dóna nous consells per als pares i mares a l’Edu3.cat

El part i els rols de gènere és l’últim episodi del programa incorporat a l’Edu3.cat. En aquesta edició, la model Judit Mascó, que ha viscut tres parts, dóna consells a l’actor i presentador Carlos Sobera, que està a punt de ser pare per primera vegada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quielsvaparir/991919.rm" width="508" height="416"/]

Qui els va parir! EL PROGRAMA: “Qui els va parir!”

“Qui els va parir!” és un programa dirigit i presentat per Carles Capdevila, on es parla de la feina dels pares i mares. Des del sentit comú i el sentit de l’humor, aquesta producció aporta algunes pistes a les famílies, comparteix experiències i transmet que potser educar cada dia és més difícil, però no impossible.

El part i els rols de gènere EL CAPÍTOL: El part i els rols de gènere

El part centra una bona part del capítol, ja que ha nascut la filla de la parella que estava seguint “Qui els va parir!”. La reportera Mireia Segú va viure amb ells els dies abans del part i el moment emocionant del naixement de la Daila.

A més, durant el programa es dóna a conèixer una nova iniciativa: “Qui els va parir!” busca els millors avis i àvies de Catalunya. Per això, es demana que els espectadors facin arribar vídeos on apareguin els avis, els néts i els fills. Volen que la gent es gravi i expliqui per què creu que el seu avi o àvia és el millor.

D’altra banda, en aquest episodi el Consell de Pares parla dels rols de gènere. Eduquen de la mateixa manera un nen i una nena? Compren joguines per a nens o per a nenes? La pedagoga Imma Marín dóna consells per evitar l’educació sexista.

Trobareu molts altres capítols de “Qui els va parir!” a l’Edu3.cat, i podeu obtenir més informació sobre el programa visitant la seva pàgina web: http://www.tv3.cat/quielsvaparir/index.html.

No deixeu de visitar el nostre portal, i fins aviat!

Equip Edu3.cat

Les cançons de matinada les pots escoltar a l’Edu3.cat

Totes aquelles cançons” dedica el capítol 1965-1967: cançons de matinada a l’aparició de noves estrelles com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, i a fets històrics com la Caputxinada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955246.rm" width="508" height="416"/]

Totes aquelles cançons LA SÈRIE: “Totes aquelles cançons”

La dictadura franquista va representar una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes. Però, malgrat les circumstàncies polítiques adverses, “Totes aquelles cançons” mostra com homes i dones d’àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a recuperar l’ús de la llengua a través de la cançó.

Des de principis dels anys 60 fins al final de la dècada dels 70, centenars d’intèrprets van aconseguir que sentir cançons en català esdevingués un fet normal. A més, la Nova Cançó va ocupar amb eficàcia els espais de reivindicació política.

Aquesta és la història que s’explica a la sèrie “Totes aquelles cançons“, a través de les opinions dels seus protagonistes i dels documents audiovisuals del moment.

Cançons de matinada EL CAPÍTOL: 1965-1967: cançons de matinada

L’any 1965, Els Setze Jutges presenten en un recital el “jutge” número 13. Era Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que va triomfar arreu amb èxits com “Ara que tinc 20 anys”, “Cançó de matinada” o “Paraules d’amor”.

També va aparèixer amb força la cantant Núria Feliu, que va buscar la inspiració en l’estàndard nord-americà, amb versions en català de temes internacionals.

Més tard, la llista d’Els Setze Jutges es va completar amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

I també van ser els anys més fèrtils de Raimon, amb l’actuació a l’Olympia de París i la publicació del disc del concert.

En definitiva, tota una època històrica per descobrir, que t’espera a l’Edu3.cat.

No t’ho deixis perdre! Fes clic al nostre portal!

Equip edu3.cat

 

“Tot un món” aborda les possibilitats afectives de l’escola a l’Edu3.cat

Fathia Benhammou, tècnica en educació i immigració de la Fundació Jaume Bofill, planteja en aquest capítol de “Tot un món” la necessitat d’una escola més afectiva, que potenciï les activitats de cooperació i d’empatia entre l’alumnat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/887862.rm" width="508" height="416"/]

El programa: “Tot un món

“Tot un món” aborda els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya. Ho fa des de les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat.

El capítol: Educació. L’escola afectiva

Fathia Benhammou és mestra d’educació infantil. Especialitzada en intervenció socioeducativa, diversitat cultural i exclusió social, fa deu anys que treballa a la Fundació Bofill. L’anàlisi i la diagnosi del camp educatiu li ha permès veure les contradiccions i proposar millores en aquest àmbit.

Per conèixer i poder contribuir en les seves propostes, només has d’entrar a l’Edu3.cat. Aquest i altres episodis de “Tot un món” t’hi estan esperant!

Equip Edu3.cat

“Energi K” resol tots els vostres dubtes científics a l’Edu3.cat

Per què vola un estel? Com funciona un interruptor? Per a què serveixen els aliments energètics? Vivim en una societat que en pocs anys ha doblat el consum d’energia. A l'”Energi K” descobrirem les diverses fonts energètiques, com funcionen i com en podem fer un bon ús. Els dos últims capítols incorporats a l’Edu3.cat parlen de l’aigua i de la tecnologia nuclear.

Energi K

L’espai compta amb la presència d’un especialista en cada tema que aporta consells i dades tècniques de manera planera i comprensible. Però el veritable mestre del programa és el Professor K. En els últims episodis inclosos a l’Edu3.cat, aquest simpàtic presentador parla de l’aigua i de l’energia nuclear:

Aplicacions de l'aigua en moviment Televisió Aplicacions de l’aigua en moviment

L’aigua està en constant moviment: s’evapora, cau en forma de pluja o neu, baixa pels rius i el cicle es torna a repetir. “Energi K” explica com aquest moviment constant de l’aigua pot servir per generar energia i també pot ser útil per als transports.

Lluc Piejó, físic, afirma que l’aigua corrent és una aigua que té energia fruit del seu propi moviment. En canvi, l’aigua estancada no es mou, però té una energia amagada, l’energia potencial.

Aplicacions de la tecnologia nuclear Televisió Aplicacions de la tecnologia nuclear

La tecnologia nuclear es fa servir tant per produir energia com en l’àmbit de la medicina. Les reaccions nuclears es basen en la fusió o la fissió del nucli d’elements com l’urani o el plutoni.

Francesc Puig, enginyer industrial, explica que un dels primers usos de l’energia nuclear va ser la fabricació d’armes, com les bombes atòmiques que es van fer servir a finals de la Segona Guerra Mundial. Pel que fa a la medicina, les aplicacions de la tecnologia nuclear són molt diverses: en el diagnòstic, en els radiofàrmacs o en la radioteràpia.

Descobreix els secrets més amagats de la natura de la mà de l'”Energy K“! Els trobaràs tots a l’Edu3.cat!

Equip Edu3.cat

Ready, steady,… “Play”!, amb més capítols a l’Edu3.cat

El programa “Play” segueix fomentant l’aprenentatge de la Llengua Anglesa amb música, cinema i jocs de lletres i números. Els concursants són nois i noies de sisè de Primària de diferents escoles de Catalunya, que s’enfronten a proves de comprensió oral, de vocabulari i de calcul mental en anglès. L’Edu3.cat incorpora, com a novetats, els capítols “L’amor” i “Ballar”.

Play

L'amor Televisió L’amor

Les escoles protagonistes són el CEIP Jacint Verdaguer, de Sils, i el CEIP Escola del Mar, de Vilassar de Mar, que interpreten cançons sobre l’amor. En concret, s’han triat els temes “Start of Something New”, de la banda sonora de “High School Musical”, “Accidentally in Love”, de la banda sonora de “Shrek”, “Love Is All Around”, dels Wet, Wet, Wet, i “Way Back Into Love”, de la banda sonora de “Music & Lyrics”.

A més de respondre a preguntes relacionades amb la lletra de les cançons, els concursants han de formar paraules en anglès i descobrir una errada lingüística amagada en una paròdia de la pel·lícula “Titanic”. D’altra banda, el capítol també inclou un seguit de consells per poder lligar en anglès, amb frases com ara: “Do you fancy a dance?”, “Would you like something to drink?” o “By the way, what’s your phone number?”.

Ballar Televisió Ballar

Els alumnes del CEIP Folch i Torres, d’Esplugues de Llobregat, i del ZER Baix Camp Nord, de l’Aleixar, Vilaplana i Riudecols, interpreten en anglès cançons dedicades a la temàtica del ball: “When the Stars Go Blue”, de The Corrs & Bono; “Hey Jude”, de The Beatles; “Let’s Dance”, de David Bowie, i “Dancing Queen”, d’Abba.

Igualment, les escoles participants han de superar una prova de vocabulari i han de trobar el parany amagat en un diàleg de la pel·lícula “Grease”. A més a més, el programa els convida a repassar expressions lingüístiques relacionades amb les compres: “I’m only looking”, “How much is it?”, “Have you got this in my size?”, etc.

Si vols estimar i ballar en anglès, només has de fer un click a l’Edu3.cat, que t’ofereix moltes altres temàtiques per practicar aquesta llengua!

See you on the next post!

Equip Edu3.cat

Si vas de matemàtiques, l’Àlia t’espera a l’Edu3.cat

El programa “Àlia” s’acosta a les matemàtiques amb petits trucs que ens poden facilitar el dia a dia. Els capítols “200 metres-taca!” i “Arbre a la vista!” són les dues últimes incorporacions d’aquesta producció a l’Edu.cat.

Àlia

L’Àlia, la protagonista del programa, és una boja de les matemàtiques. Una autodidacta que s’ho passa la mar de bé amb les xifres, amb els conceptes matemàtics aplicats a la vida quotidiana i… amb els acudits. En cadascun dels episodis, exerceix una professió diferent, que li permetrà trobar-se en situacions ben diverses amb solucions matemàtiques.

L’àlgebra, la trigonometria, la combinatòria i moltes altres formes integren aquest programa, que difon el següent missatge: aplicar els conceptes matemàtics és útil i divertit. Concretament, els continguts acadèmics que es tracten corresponen a l’alumnat entre 12 i 14 anys.

A l’Edu3.cat trobareu, com a últimes novetats, els capítols següents:

200 metres-taca Televisió 200 metres-taca!

L’Àlia fa de monitora de paintball o guerra de pintura. Per jugar-hi, cada equip ha d’agafar la bandera contrària i protegir la seva disparant boles de pintura. En cada partida, les banderes se separen una distància de 200 metres. L’Àlia, però, ha perdut la rodeta per mesurar distàncies, i ha de comptar els 200 metres fent servir un sistema alternatiu: L’estadística i el càlcul de mitjanes l’ajudaran a aconseguir-ho.

Arbre a la vista! Televisió Arbre a la vista!

En aquesta ocasió, l’Àlia ha de treballar com a jardinera i tallar una magnòlia que molesta un veí. Ella, però, s’estima més no haver de tallar l’arbre, així que es proposa demostrar que el creixement de la magnòlia és molt lent. Els càlculs trigonomètrics seran la millor ajuda en aquest cas.

Com sempre, aquestes són només algunes de les propostes del programa “Àlia” recollides a l’Edu3.cat.

Animeu-vos a descobrir la resta d’episodis disponibles!

Equip Edu3.cat

El documental “Catalunya.cat” aterra al nostre portal

Aquest audiovisual forma part de la mostra “Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007”, que des del passat 19 de maig amplia l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/catcat/1019967.rm" width="508" height="416"/]

Catalunya.cat

A partir d’una successió d’imatges, sense narració en “off” i amb banda sonora pròpia, “Catalunya.cat” recorre la història més recent del nostre país, repassant els fets i els personatges que han caracteritzat una època de canvis socials, polítics, econòmics i culturals. Per fer-ho, utilitza el llenguatge de les sensacions, dels sentiments i de les impressions.

Entre les transformacions més importants, “Catalunya.cat” destaca el pas de la dictadura a la democràcia o la normalització del català als mitjans de comunicació. Però, sobretot, el títol de l’obra respon als darrers anys en què la societat catalana ha estat irreversiblement vinculada al món de la globalització i als efectes de la tercera gran revolució de la humanitat: la revolució tecnològica. Per això, el documental es refereix a la televisió digital, Internet i els desafiaments culturals, així com a les noves religions, el problema de l’habitatge i el terrorisme.

Doris Lessing

Catalunya.cat” finalitza amb una reflexió de l’escriptora Doris Lessing, premi Nobel de Literatura i distingida, el 1999, amb el Premi Internacional Catalunya: “Una raó per la qual sento simpatia per Catalunya és la seva història, tan agitada i tan variada…”.

Per reviure-la, només heu d’entrar al nostre portal!

Equip Edu3.cat