Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.
Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).
Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.
Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.
La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.
Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!
Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.
Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!
Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.
Marina Ruiz
El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).
L’inici del cicle tebà parteix del rapte d’Europa (Εὐρώπη). Zeus va veure Europa jugant a la platja de Sidó, on regnava el seu pare, amb les seves companyes. Enamorat de la seva bellesa, Zeus es va transformar en toro blanc i va apropar-se a ella. Europa es va espantar en un començament, però després va acariciar l’animal i es va asseure al seu llom. Aleshores el toro es va endinsar corrents en les onades mentre que Europa s’aferrava a les seves banyes per no caure. Tot i que ella cridava, Zeus s’allunyava de la platja fins a arribar a Creta. A Gòrtina, Zeus i Europa es van unir a prop d’una font i sota uns plàtans que mai perdran les fulles en memòria del seu amor, i van tenir tres fills: Minos (Μίνως), Radamant (Ῥαδάμανθυς) i Sarpedó (Σαρπηδών). Finalment, el toro la forma del qual havia adoptat Zeus es va transformar en una constel·lació i va passar a ser un signe del Zodíac.
En aquesta pintura es veu la representació d’Europa sobre Zeus convertit en toro tot just en mig de la imatge, i cinc Cupidos al voltant després que els hi llancessin fletxes d’amor.
Seguidament, apareix també una pintura, però en aquest cas possiblement està sobre un gerro. Apareixen Laios (Λάϊος) a l’esquerra agafant en braços a Crisip (Χρύσιππος), i Pélops (Πέλοψ) a la dreta intentant maleint-lo.
Quan el rei Làbdac va morir, el seu fill Laios era molt jove. Després de la presa de poder per part de Zetos i Amfíon, Laios va haver de fugir de la ciutat i buscar refugi a la cort de Pèlops, on es va enamorar del jove Crisip. Laios va raptar el noi i Pèlops, fill de Tàntal i Dione, el va maleir. Quan Zetos i Amfíon van desaparèixer del seu tron a causa d’un fill mort, Laios va tornar a Tebes reclamat pels seus ciutadans, però la maledicció sobre la família per la negació de Làbdac a realitzar els rituals relacionats amb Dionís encara era vigent.
Així doncs, Laios, contra la voluntat dels déus va engendrar Èdip amb Iocasta filla de Meneceu (Μενοικεύς), altres versions citen que podia ser la madrastra d’Èdip, ja que apareixen altres possibles mares biològiques com Euriclea, filla d’Ecfant, Eurigania o Eurianassa filles d’Hiperfant i Astimedusa filla d’Estènel. Finalment, va néixer el nadó amb una maledicció que recauria sobre la seva vida i els qui l’envoltaven. El rei tebà perforà els turmells al seu fill, els lligà i d’aquí el seu nom que vol dir ‘peu inflat’, després l’abandonà o bé el llençà al mar en una cistella, fins a ser rescatat per la reina Peribea (Περίβοια), esposa de Pòlib rei de Corint, que el van adoptar, o bé l’abandonà en una gerra en el mont Citeró d’on va ser rescatat per uns pastors corintis que el van entregar al seu rei Pòlib (Πόλυβος). El va rescatar Forbant (Φόρβας), un pastor que li salvaria la vida al lactant Èdip, i qui finalment el lliuraria a Pòlib de Corint.
En el camí de Tebes, després d’exiliar-se Èdip de la seva pàtria adoptiva, Laios li diu que no passi (situats a Lafístion) però ell, tot i això, vol seguir el seu camí. Com a conseqüència de la desobediència, Laios li mata un dels seus cavalls, la qual cosa provoca que Èdip enfureixi i el mati amb les seves pròpies mans, a Laios i Polifontes. A la imatge 4 s’observa clarament la “matança” entre pare i fill al centre, a causa de l’assassinat d’un dels cavalls d’Èdip com el que apareix a la dreta. Al voltant hi ha Polifontes entre d’altres.
Després de matar inconscientment el seu pare Laios, va dirigir-se a Tebes, on va derrotar l’Esfinx que turmentava amb els seus enigmes tots els Tebans i devorava els qui no sabien la resposta. Com bé apareix a la representació 5, Èdip endevina els dos enigmes que li feia l’Esfinx, monstre meitat dona i meitat lleó li preguntà:
1r enigma: <> / Èdip contestà correctament: <>
2n enigma: <> / <> va dir Èdip.
Així va ser com va derrotar l’Esfinx i alliberar els ciutadans, tot rebent el poder Tebà per part dels ciutadans com agraïment o perquè Creont transferí el poder com a recompensa de venjar la mort del seu fill a mans de l’Esfinx.
Èdip maleí l’assassí del seu pare Laios, sense adonar-se que era ell mateix. Investigant i buscant culpables, el rei tebà i Creont van barallar-se i Iocasta, per evitar la baralla, va posar en dubte l’art endevinatòria de Tirèsies, el qual sabia tot el que havia succeït i ho va explicar. En aquell moment un missatger de Corint comunicà que Pòlib (Πόλυβος) havia mort i que havia d’ocupar el tron vacant Èdip, tot afirmant també que no patís per l’oracle, ja que era un nen adoptat. Davant d’això, en comprendre que realment ell era l’assassí de Laios, Èdip va complir les ordres del quart oracle i va venjar la mort del rei, tot i ser ell mateix el culpable. Abans, Iocasta, en no poder suportar el seu incest, s’havia pres la vida amb el seu fermall, peça que també utilitzà Èdip per cegar-se.
En el moment que Èdip se cegà amb el fermall, després de descobrir el parricidi i l’incest que havia comès, els seus dos fills es burlaren i l’insultaren. Com a conseqüència, Èdip maleeix els dos nois amb dues malediccions: que mai romanguessin en pau, i que es matessin mútuament. A la imatge es veu Èdip ja ceg i els seus fills sobre d’ell; Antígona la més dolguda. Mentre que al voltant d’ell apareixen soldat i ciutadans observant la situació de desolació.
Èdip, ja ceg, va ser desterrat de Tebes i va començar un existència en companyia de la seva filla Antígona. Després d’un fatigós camí arriba a Colonos, a la regió d’Àtica, on mor rebent així aquesta ciutat la benedicció dels déus. També s’esmenta una mort causada en una guerra contra els seus veïns.
Les malediccions d’Èdip van pronosticar una guerra entre germans, i per evitar-la van decidir regnar alternativament durant un any cadascun (Polinices i Etèocles). Etèocles (Ἐτεοκλῆς) va ser el primer a assumir el poder. En passar un any, Polinices li reclamà el poder i Etèocles l’hi negà. Després de demanar-li de bones maneres, va decidir formar una expedició, anomenada els “Set contra Tebes”, contra la seva ciutat, amb ajuda d’Adrast, rei d’Argos, i pare de la seva esposa Argia. Adrast li va prometre que recuperaria el seu reialme si el seu endeví fidel, Amfiarau, l’aprovava. Com que aquest endeví estava sotmès al que deia la seva dona Erifile, Polinices la subornà amb el collaret d’Harmonia, la seva avantpassada, i així s’efectuà l’expedició.
Els dos germans s’enfrontaren cos a cos i perderen els dos la vida, com bé es veu representat a la imatge 8: la lluita de Polinices i Etèocles amb llances i escuts, darrere hi ha un cavall blanc. Després de la victòria tebana, Etèocles rep una sepultura digna, mentre que Polinices resta sense honors fúnebres. El poder queda en mans de Laodamant, un fill d’Etèocles.
En últim lloc, apareix Antígona davant Creont escoltada per dos guàrdies en el qual el context comença durant el combat dels Set contra Tebes, que Creont, per orde de l’endeví Tirèsies, va oferir el seu propi fill en sacrifici a Ares i d’aquesta manera salvà Tebes. Derrotats els enemics, Creont va decidir que Polinices, que havia lluitat contra la seva pàtria, quedés insepult.
Antígona, després d’acompanyar el seu (Èdip) pare exiliat en el seu camí, cec i pidolant, fins a la seva mort, ella retornà a Tebes a viure amb la seva germana Ismene. Després que els seus dos germans es matessin l’un a l’altre, Antígona va negar la prohibició de sepultura del seu germà Polinices, ja que era una dret sagrat imposat pels déus als familiars. Així que li vessà un grapat de terra al damunt. Per aquest acte pietós va ser condemnada i tancada en vida en la tomba dels seus avantpassats Labdàcides, i s’hi va penjar. A continuació se suïcidà Hèmon, el seu promès, fill de Creont, i Eurídice, mare d’Hèmon i esposa de Creont.
En conclusió, per ordenar cronològicament els episodis mítics dels quals està format el cicle tebà, podria esmentar-se que la primera imatge pertany als antecedents d’Èdip, el protagonista d’aquest cicle. La dos ja forma part de la història de la vida del propi Èdip, fins quan mor (la 7). Posteriorment, aquí també hi ha descendents a ell i, que ells mateixos acabarien amb el tancament d’aquest cicle; com el cas de la mort d’Antígona, la que va acompanyar a Èdip fins a morir, i la dels dos germans Polinices i Etèocles (de la 8 a la 9).
Molt bon comentari, Leah, amb una definició concisa del cicle al principi i la didtribució cronològica al final.
El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i que tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).
El cicle tebà comença amb el Rapte d’Europa, on encara no participa Èdip, per tant, aquesta escena pertany al primer bloc del cicle: Fundació de Tebes. Té lloc a Sidó.
Europa (Εὐρώπη), princesa fenícia de Tebes, va ser raptada per Zeus (Ζεύς) mentre jugava amb les donzelles a la platja. Zeus es va metamorfosejar en un bou blanc i gran. Les donzelles es van espantar, però Europa es va apropar a ell i li va semblar dòcil i simpàtic. El bou va entrar a la platja i se’n va allunyar amb Europa de la riba. L’escriptor de lírica, Ovidi, relata que la noia tenia una mà posada a una banya del bou per no caure i l’altra als vestits. Això no obstant, en aquesta representació Europa s’agafa a les dues banyes, el bou no és blanc i està rodejada per divinitats menors.
Posteriorment, Zeus s’emporta Europa a Creta, on s’uneix a ella i tenen tres fills: Minos (Μίνως), Sarpedó (Σαρπηδών) i Radamant (Ῥαδάμανθυς).
Anteriorment, Laios (Λάϊος) havia sigut desterrat de Tebes per Anfió (Ἀμφίων) i Zeto (Ζήθος), els seus cosins que li van usurpar el tron, així que va emigrar cap al Peloponnès on el van rebre amb grat, al palau de Pèlops (Πέλοψ). Quan Laios va arribar a la majoria d’edat, la mare de Crisip (Χρύσιππος), Pèlops, encomana a Laios com a tutor del seu fill perquè l’ensenyés les arts dels cavalls. Laios traeix la confiança de Pèlops, s’enamora del seu fill i el sedueix.
L’escena representada succeeix durant els Jocs Nemeus, en què la parella competia en carreres de carros, Crisip (centre) és segrestat per Laios (esquerra) quan l’escoltava, amb la seva mare, Pèlops, presenciant el robatori (dreta).
Seguidament, Laios va portar Crisip a Tebes on el va retenir per la força. L’actitud dels tebans, que no el castiguen pel rapte, serà causa de la còlera d’Hera, que envia l’Esfinx a atacar-los. Pèlops maleeix Laios i la seva descendència, si té fills, que ells mateixos el matin.
Després de la mort d’Anfió, Laios va accedir al regne de Tebes, es va casar amb Iocasta (Ἰοκάστη) i durant molt de temps no van tenir descendència. Laios va anar a l’oracle de Delfos per buscar una solució per a la seva manca de descendència. L’oracle li va dir que el seu fill mataria el seu pare i es ficaria al llit amb la seva mare. Laios mai no li va explicar això a Iocasta. En una nit d’embriaguesa Laios va engendrar Èdip amb la seva dona. Quan va néixer el seu fill, Laios va enviar a un pastor que el portés al bosc i allà el sacrifiqués. Però el pastor es va apiadar del nen i el va abandonar.
Al bosc va ser recollit pels pastors dels reis de Corint, Peribea (Περίβοια) i Pòlib (Πόλυβος), a qui l’oracle de Delfos havia aconsellat no tenir fills. Entre aquests pastors es trobava Forbas (Φόρβας). Van acollir Èdip com el seu fill, encara que fos adoptiu.
A partir d’aquesta escena, s’inicia el segon bloc del cicle tebà, on sí que participa el seu protagonista. El bloc porta com a nom “Èdip”.
Un dia un company diu a Èdip que és fill adoptat. Encara que els seus pares els ho neguen, el dubte ja està plantat. Èdip acudeix a l’oracle i li pregunta si realment és fill de Pòlib i Peribea. L’oracle, com sol ser el seu costum, no contesta la pregunta d’Èdip, sinó que li diu: “Mataràs el teu pare i et casaràs amb la teva mare”
Per tal de no cometre tal acte de mala fe, Èdip marxa de Tebes. Laios venia en carro camí cap a l’oracle de Delfos. Es van creuar a la cruïlla de camins entre Daulis i Tebes. Laios, ja vell i acompanyat per altres tres homes, li va demanar a Èdip de forma dolenta que s’apartés per poder passar, aquest es va negar. Laios va sortir del carro i van començar a discutir. A la pintura es representa el desenllaç de la discussió, el qual va ser el que havia predit l’oracle: Èdip mataria al seu pare.
Així és com Tebes es va quedar sense rei. A més, vivien amenaçats per l’esfinx, encomanda prèviament per la còlera d’Hera. L’esfinx era un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’au i urpes de lleó. Situada en un turó a l’entrada de la ciutat, a tots els vianants els proposava un enigma i, si no li donaven resposta, els devorava. Llavors, Creont, germà de Iocasta, essent temporalment rei de la ciutat, va anunciar que entregaria la corona i a la seva germana a qui resolgués l’enigma de l’esfinx, que era el següent: “Quin és l’animal que al matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?” Èdip va acudir per donar-li la resposta: “L’ésser humà. A la infantesa camina a quatre grapes; quan és adult, amb dos peus, i que és vell, va amb bastó”. Havent resolt l’enigma, l’esfinx es va suïcidar. Es presenta l’esfinx com una representació de la ὕβρις en la tragèdia, creure’s superior als déus ignorant la condició humana. A cada ὕβρις li correspon una νέμεσις, un càstig diví. En el cas de l’esfinx, fou el suïcidi. De tal manera, Èdip va esdevenir rei de Tebes i es va casar, sense saber-ho ningú dels dos, amb la seva mare, Iocasta.
Èdip i Iocasta van tenir quatre fills, dos homes; Etèocles i Polinices, i dues dones; Antígona i Ismene. Anys després, una pesta terrible penetrava la ciutat i era letal a tota la població. Èdip va enviar a Creont a l’oracle de Delfos per tal de trobar-ne la solució al gran suplici. L’oracle respon que la pesta finalitzarà quan es trobi i castigui a l’assassí de Laios, present a Tebes. Èdip inicià la seva recerca i no aconsegueix la veritat fins que un missatger provinent de Corint anuncia la mort de Pòlib i confessa qui el va salvar del bosc, tot explicant-li el perquè del seu abandó, el missatger era el mateix Forbas i d’aquesta manera Èdip va conèixer que les prediccions de l’oracle s’havien acomplert fastuosament.
Iocasta, incapaç d’assimilar l’incest, es va suïcidar penjant-se i Èdip es buidà els ulls amb la punta d’una espasa perquè no es pot pernet veure, després dels seus crims, els seus pares a l’infern, els fills que ha engendrat, ni el poble de Tebes i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.
Així, al quadre s’observa Èdip (centre), ja cec, amb Antígona a les seves cames i Etèocles i Polinices a la dreta del quadre, rodejats de conciutadans.
Èdip va arribar a Colono, municipi d’Atenes, acompanyat per la seva filla Antígona. Alguns ciutadans el van voler fer marxar, però no se’n va anar. Volia morir allà tal com li havia dit l’oracle que ho fes.
Amb Èdip ja mort, passem a la tercera part del cicle: Els set contra Tebes.
Els dos fills barons d’Èdip, Etèocles (Ἐτεοκλῆς) i Polinices (Πολυνείκης) es van negar a ajudar al seu pare quan aquest va descobrir els seus crims, així que els va maleir dient que moririen l’un en mans de l’altre. La maledicció d’Èdip es va complir poc temps després.
Van convenir regnar un any cadascun a Tebes, però quan va acabar el seu termini, Etèocles no va voler cedir el tron al seu germà, per la qual cosa Polinices, Adrast (rei d’Argos) i altres herois van reclutar un exèrcit i van iniciar una expedició de conquesta coneguda com els set contra Tebes en què Polinices i Etèocles es van donar mort mútuament.
Al quadre s’observa Etèocles dempeus travessat per la llança del seu germà Polinices que roman a terra també travessat per la mateixa arma. Al fons un cavall blanc de guerra.
Eteocles va ser enterrat dignament, mentre que Creont va ordenar no rebre honors a Polinices perquè havia causat la guerra a la ciutat, quedava prohibit i es considerava il·legal.
Antígona retorna a Tebes per enterrar a Polinices, tot desafiant la llei de la polis i demana ajuda a la seva germana Ismene, aquesta es nega per por a les possibles represàlies. Antígona retreu a la seva germana la seva actitud i decideix seguir amb el seu pla.
Posteriorment, un guardia anuncia que Polinices ha estat enterrat, sense que cap guàrdia sabés qui ha realitzat aquesta acció. El cor de gent gran creu que els déus han intervingut per resoldre el conflicte de lleis, però Creont ordena que el cos de Polinices sigui desenterrat. Aviat es descobreix que Antígona era qui havia enterrat el cos, ja que intenta una vegada més enterrar-lo i dur a terme els ritus funeraris, però és capturada pels guàrdies.
Tal com podem veure a la imatge, Antígona és portada davant Creont i explica que ha desobeït perquè les lleis humanes no poden prevaler sobre les divines. Per ella, enterrar al seu germà era molt important, igual que per a tots els grecs, ja que significava que l’ànima enterrada era una ànima en pau, al contrari, l’ànima vagaria infinitament i sense rumb a la Terra.
A més, se’n mostra orgullosa i no tem les conseqüències. Antígona és condemnada a mort. Serà tancada viva en una tomba excavada a roca, abans, però, se suïcida penjant-s’hi.
En conclusió, el cicle tebà em sembla un cicle dels més dinàmics i en el qual primen els conflictes familiars sempre orientats a la recerca del poder (assassinat dels dos germans) o la defensa de l’honor dels personatges que és molt rellevant i que, quan manca, els fa sentir com criminals (Èdip quan s’assabenta de l’incest), així com deixa veure característiques pròpies de la cultura grega (Antígona defensant les lleis divines per damunt de tot).
Bon comentari, Almudena. Ben contextualitzat en el cicle el moment plasmat en les obres. Introducció i conclusió interessants i ben fet de posar els noms originals grecs en alguns casos.