Gimcana mitològica III: El cicle tebà

Les alumnes de 2n batxillerat de l’Albéniz aquest any ens endinsem de fons en els cicles mítics. I ho fem amb el cicle tebà. Seguint la feina de les companyes de l’any passat, hem elaborat una Gimcana mitològica d’aquest cicle, perquè a part que ens serveix per repassar-ho, també vosaltres podreu aprendre i gaudir d’aquesta història.

Per a algú que sigui una mica desconegut en el món de la mitologia grega aclareixo el dubte i deixo la definició. El cicle tebà és el conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).

Aquesta gimcana consisteix que vosaltres esbrineu a quin episodi o moment del cicle tebà correspon la imatge. Per això, a continuació, teniu una presentació on hi ha un total de nou obres d’art que mostren els diferents moments del cicle, tots ordenats cronològicament, seguint el cicle Tebà.

Abans que comenceu us dono una pista: la majoria d’imatges que hem trobat corresponen als episodis d’Europa, Antígona i Èdip.

La recerca d’imatges no ha estat gens fácil. Hi ha episodis en que prácticament no hi havia imatges o a vegades no trobavem bé les fonts. On més em trobat obres d’art ha sigut en la página de Wikimedia Commons. Allà em trobat una gran quantitat d’imatges i amb totes les dades necessàries.

Esperem que us hagi agradat aquesta gimcana i que hagueu aprés una història més de la complexa mitologia grega, nosaltres també ho em fet!

Abans, però, dir-vos que d’aquí uns dies publicarem les respostes en els comentaris, perquè pogueu comprovar si heu encertat.

Fins el próxim article aràcnides i aràcnids!

Alumnes de 2n batxilerat humanístic Institut Isaac Albéniz.

Marina Ruiz

11 thoughts on “Gimcana mitològica III: El cicle tebà

  1. Noah Gómez Cano

    CICLE TEBÀ: Conjunt d’episodis mítics que giren al voltant de la casa reial de Tebes (Θῆβαι) i tenen com a protagonista principal Èdip (Οἰδίπους).

    1- Pintura sobre el rapte d’Europa, causa per a la posterior fundació de Tebes. A la representació es poden visualitzar Europa, filla del rei Agenor i Telefasa, asseguda sobre un bou, el qual segons el mite es tracta de Zeus (Júpiter), rei dels déus i representant del cel i el poder absolut. El mite explica com Zeus va veure Europa i aquest es va enamorar completament de la seva bellesa, per tal d’apropar-se a Europa, Zeus es va transformar en un bou fins que aquesta, ja animada es va pujar al llom del bou i l’animal va començar a córrer cap al mar fins arribar a Gortina, on allà els dos es van unir i van tenir tres fills.
    2-
    3- Escultura sobre l’abandó d’Èdip. A la representació es poden veure a Èdip nadó, fill del rei Laios i Iocasta, i un home que el recull, un pastor corinti. Segons el mite Èdip és abandonat quan el seu pare (Laios) descobreix mitjançant un oràcle que el seu fill el matarà, prendrà el seu tron i es casarà amb la seva pròpia mare (Iocasta). Èdip és acollit després per o bé la reina Peribea, esposa de Pòlib o bé per un pastor que porta el nadó al rei Pòlib i el monarca l’acolleix.
    4-
    5- Pintura sobre l’Esfinx i Èdip. A la representació es poden veure l’Esfinx, monstre meitat lleó meitat dona que plantejava enigmes als viatgers i devorava als que no sabien respondre, i a Èdip, fill del rei Laios i Iocasta. Segons el mite, després d’haver matat a qui no sabia que era el seu pare, Laios, de camí a Tebes, es troba amb l’Esfinx que turmentava els tebans i després d’endevinar dos enigmes seus va ser recompensat amb la má en matrimoni de la vídua Iocasta, la seva mare.
    6- Pintura del moment en que Èdip descobreix la veritat sobre el seu naixement i d’haver comés incest. A la representació apareixen Èdip segut al centre envoltat dels seus quatre fills i altres tebans. Després de la seva unió amb Iocasta, la seva mare, i haver tingut quatre fills amb ella, una pesta va assolar la ciutat de Tebes qua acabaria quan es vengés la mort de Laios, l’antic rei Tebà, exmartit de Iocasta i pare d’Èdip. Finalment, el vident Tirèsies va explicar tota la situació que va resultar en el suicidi de Iocasta i Èdip cegant-se ell mateix.
    7- Pintura sobre la matança mútua dels germans Etèocles i Polinices. A la representació es poden visualitzar els dos germans, fills d’Èdip i Iocasta, que s’havien matat entre ells pel tron de Tebes. Després de la notícia sobre el naixement d’Èdip i l’incest, els dos fills d’Èdip i Iocasta, Etèocles i Polinices, insultaven i es burlaven del seu pare, aquest els va maleir. Per evitar la maledicció del seu pare, van decidir tronar-se el tron de Tebes, però Eteòcles es negà resultant en un guerra (el Set contra Tebes). Després de la lluita dels germans i la victòria dels tebans, Etèocles va tenir una sepultura digna mentre que Polinices no.
    8- Pintura d’Èdip exiliat. A la representació es poden veure Èdip segut i la seva filla Antígona sobre ell. Segons el mite, Èdip va ser exiliat de Tebes i va recorre camí amb la seva filla Antígona, finalment, Èdip va morir a Colonos i aquesta ciutat rep una benedicció dels déus.
    9- Ceràmica de l’enfrontament d’Antígona amb Creont. A la representació hi apareixen Creont (rei de Tebes i germà de Iocasta) assegut al tron, Antígona (filla d’Èdip i Iocasta) i Ismene (filla d’Èdip i Iocasta). Després de la mort d’Èdip i la dels seus dos germans (Etèocles i Polinices), Antígona enfronta a Creont per la llei que va imposar de no poder sepultar al seu germà Polinices per haver-se enfrontat contra Tebes.

    Reply
  2. Lidia Silveira

    – El rapte d’Europa: en aquesta imatge es pot veure a Zeus (Ζεύς, en llatí Júpiter, fill de Cronos i Rea, déu del cel i els seus atributs són l’àguila, l’alzina, el ceptre, el tro i el llamp), convertit en bou portant a Europa (filla del rei Agenor i Telefasa, té set germans) al seu llom. Es tracta de la part del mite on ella seu a sobre de Zeus i, ell s’endinsa al mar; ella s’ha d’aferrar a les seves banyes per no caure. Ell va anar fins a Creta tot i que ella anava cridant i, es van unir prop d’una font a Gòrtina i van tenir tres fills.
    – Rapte de Crisip: en aquesta imatge es pot veure quan Laios va haver de fugir de la seva ciutat i en arribar a la cort de Pèlops, es va enamorar del seu fill Crisip; se’l va emportar de la cort i Pèlops va maleir a Laios. Aquest va tornar a Tebes però, ja amb la maledicció.
    – Abandó d’Èdip: en aquesta imatge es pot veure un nadó, el qual és Èdip i, un home que l’agafa, el qual se suposa que és un pastor que el troba en una gerra al mont Citeró i el van entregar al rei de Corint Pòlib.
    – Laios i Èdip: en aquesta imatge podem veure l’escena en què Èdip mata al seu pare Laios; hi ha dues versions del mite: la primera és que Laios va insultar cruelment a Èdip i aquest el va matar i la segona és que Laios va matar a un dels cavalls d’Èdip i aquest, emprenyat, el va matar.
    – Èdip i l’Esfinx: en aquesta imatge es veu a Èdip amb l’Esfinx. L’Esfinx turmentava a Tebes amb els seus enigmes i devorava als que no responien bé. Èdip va alliberar a la ciutat envidinant els dos enigmes (“¿Quin és l’ésser que camina amb dues, amb tres o amb quatre potes i que, contràriament a la llei general, és més feble com més potes té?” “L’home” i “¿Són dues germanes, una de les quals engendra l’altra i, al seu torn, és engendrada per la primera?” “La nit i el dia”) i, per salvar a tots els tebans de l’Esfinx, com a premi li van donar la mà de Iocasta.
    – Èdip descobreix la veritat. En aquesta imatge es veu a Èdip, quan s’entera de que ha complit la maledicció i que, si va mataral seu pare i que es va casar amb la seva mare; la imatge és just abans de desterrar-se a Colonos.
    – Etèocles i Polinices. En aquesta imatge es veu la baralla entre els dos germans, fills d’Èdip. El detonant d’aquesta baralla es podria dir que és la mort del seu pare, ja que la baralla la comença Polinices perquè teòricament anaven a ser rei de Tebes cada any un però, Etèocles va decidir que només regnaria ell, pel fet que alguns ciutadans es van queixar de com regnava el seu germà. Això va causar la baralla i, posteriorment, la mort d’ambdós germans.
    – Èdip a Colonos. En aquesta imatge es pot veure a Èdip, exiliat a Colonos amb la seva filla Antígona a sobre; ella el va acompanyar des de Tebes fins a Colonos i, finalment ell va morir a la ciutat i aquesta va rebre la benedicció dels déus.
    – Creont i Antígona. En aquesta ceràmica de figures negres es pot veure a Creont, actual rei de Tebes i germà de Iocasta assegut al tron i a Antígona i Ismene, filles d’Èdip i Iocasta. Antígona està intentant que Creont la deixi enterrar al seu germà Polinices, ja que Creont ha decidit que només enterraran a Etèocles, perquè Polinices ha lluitat contra la seva ciutat. Finalment, Antígona no aconsegueix res i ha d’incomplir la llei per enterrar-ho; això posteriorment li costa la vida.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *