El temps s’acaba

La responsabilitat en el canvi climàtic ens afecta a tots. No només als caps de govern, o polítics, als qui recau tota la culpa per no fer campanyes en contra.

Des de petits que a l’escola o a l’àmbit on ens trobem, ens han ensenyat a reciclar, a no malgastar l’aigua, el paper, o a no encendre la calefacció i anar poc abrigats. Però la majoria d’avisos i advertiments no els hem agafat seriosament. Hem pensat que ja faria la feina una altra persona per nosaltres, que el món seguiria igual per molt que el desgastem, que les energies i fonts són inexhauribles. Però les coses no són així. No fa falta mirar molt lluny. A les costes cantàbriques hi havia temperatures característiques de l’estiu. La gent en la platja en plena tardor és una cosa totalment anormal. D’aquí a menys de deu anys tot el sur d’Espanya serà desert i el gel dels casquets polars haurà desaparegut, i moltes costes estaran inundades per l’aigua descongelada. A més, desapareixeran moltes més espècies d’animals de les que ja han desaparegut i les temperatures baixaran i pujaran de manera estranya fins causar malalties i morts. La meitat dels terrenys seran només terra perquè els arbres no tindran els elements necessaris per crèixer i si la pluja àcida anés en augment, totes les plantes s’extingirien. Només és questió de temps per destruir en poc temps el que avantpassats nostres van trigar segles en construir. El temps s’acaba i, si no actuem ràpid, tot això s’acabarà.

Aturar el canvi climàtic hauria de ser un dels nostres principals reptes avui dia. No proposo un canvi dràstic, sinó que a poc a poc anem estalviant energies com el petroli, buscar-ne d’altres més ecològiques, fonts d’energia renovables, promoure molt més el reciclatge, etc. Fer que aquest món sigui millor i durader per nosaltres i per als que vindran.

 

 

Hajar El Harrak Regrag

4t A

Indignació RENFE

 Benvolgut Sr.;

Li escric per presentar-li la meva queixa sobre els problemes de la RENFE.

Jo visc a Premià de Dalt, i estudio medicina a la facultat de Girona. Com que no m’arriba el pressupost per a una segona residència, ni per contribuir en una d’estudiants, visc a la meva residència familiar. Cada matí, m’aixeco a dos quarts de sis de la matinada, per poder agafar el tren a un quart de set a l’estació de Premià de Mar, i fer transbord a Barcelona el Clot – Aragó.

Gairebé cada dia hi ha retards, de quinze minuts o trenta, i tenint en compte que el trajecte des del Clot fins a Girona és d’una hora i deu minuts aproximadament, més el trajecte del autobús fins a la facultat, fa que arribi tard a la primera classe, que comença a les vuit.

Això va fer que cada vegada m’hagués d’aixecar més d’hora, fins que vaig caure malalta per les poques hores que dormia al llarg de la setmana.

Entre que m’aixeco a dos quarts de sis, i que encara, malgrat l’hora que es, arribo tard a la primera classe, hi surto perdent; Perdo hores de son, i per tant hores d’estudi. I això provocarà, que, si continua així la RENFE, perdi un any de la carrera, i hagi de repetir. I això, no m’ho puc permetre.

Jo li demano que trobi alguna solució a aquest problema, ja que cada dia viatgen al tren milers de persones que es troben en una situació semblant. Busquin alguna solució el més aviat possible, ja que és impossible continuar la rutina del dia a dia amb aquest caos.

Atentament;

Marina Royo Terol

Museu d’arqueologia de Catalunya

asclepi de dia En el Crèdit Variable de Mitologia Grecoromana vàrem anar el set de novembre al museu d’arqueologia de Catalunya. Desprès del viatge amb tren i metro, vam pujar uns quants carrers per arribar al museu. Un cop allà vam esmorzar mentre la Margalida estava agafant les entrades i la informació.

En entrar ens va explicar que faríem una gimcana que va començar a la salaasclepi de cultura postalaiòtica balear, on vam tenir que fer la primera prova que consistia en completar un text sobre alguns déus. A les darreres sales vam haver de completar una sèrie d’exercicis semblants a aquest. En acabar les proves vàrem fer una visita al temple del déu Asclepi (Esculapi), on ens vam estar asseguts al terra durant una estona per descansar una mica. En sortir del temple vam signar al llibre de visites i comentaris, on dèiem què ens havia semblat.

El que més ens va impressionar d’aquesta sortida va ser un crani amb un clau incrustat al costat esquerra, a part del ben conservades que estan totes les escultures, eines, i altres objectes com ara penjolls, braçalets i el mirall del judici de Paris.

Per finalitzar la sortida vam pujar al segon pis a veure els sarcòfags, on hi havia esculpit escenes de la mitologia.

Dilluns 5 de Novembre, del 2007  

Senyors editors de La Vanguardia: 

Envio aquesta carta, on exposo la meva opinió, perquè m’agradaria que fos publicada al vostre diari. I així, donar-me la possibilitat d’aconseguir justícia mitjançant la paraula i la veritat.El passat dia 20 d’octubre, em disposava a agafar un tren cap a Barcelona amb les meves amigues. Ens havien advertit de que hi havien retards, però nosaltres no hi vam fer cas…Quan vam arribar a l’estació, vam comprar els bitllets i vam seure a esperar. L’espera es va fer interminable el tren no apareixia, ja havia passat més d’una hora. Això no podia ser! vam parlar amb el taquiller. Ell ens va comunicar que no passaria cap tren per Premià, ja que amb les obres del AVE, molts s’havien quedat aturats.

Per això vull reclamar, a més del meu bitllet i el temps perdut, que la gent disposi de més informació. No pot ser que ningú ens informi del que passa, que estem allà perden el temps com tontos. Amb aquest article, pretenc conscienciar tant a la gent que ha d’agafar el tren cada dia, com als directius de Renfe i de l’AVE.La construcció d’aquest tren d’alta velocitat, és un gran avenç per Espanya, però també ens demostra la falta d’organització.

Que hauria d’haver sigut un tema pensat i parlat abans de la construcció de totes les vies, es nota que no ha estat important pels empresaris. Espero que molt aviat, aquests problemes tinguin una solució ràpida i eficient. Att. Una ciutadana indignada!   

Luciana Ledesma             

1. Conèixer Escoles en Xarxa

Ja sabeu que utilitzarem el suport d’Escoles en Xarxa com a revista del nostre centre.

A partir d’ara, sou els editors d’aquesta revista, per tant, us heu convertit en l’equip de redacció.

1. Connecteu-vos a escoles en xarxa.

2. Observareu que hi ha dues columnes, una per als CEIPs i l’altra per als IES.

El primer que farem serà visitar alguns blocs i alguns articles d’altres centres. Heu de:

a) Observar els noms que tenen aquests blocs

b) Observar quin tipus de textos hi pengen.

c) Fer algun comentari als articles que hi ha presents. Recordeu que cal una màxima correcció en el vocabulari i en les formes ja que encara que signeu amb un àlies, se sap perfectament qui sou.

Un cop hagis escrit tres o quatre comentaris, tenim un seguit de feines a fer entre tots abans de començar:

3. Busqueu el nostre IES i observeu el nostre bloc:

a) Hauríem de proposar un nom per al nostre bloc.

b) Hauríem de fer una petita descripció del que pretenem fer amb la nostra revista.

Penseu tot això i ho poseu en forma de comentari en aquesta activitat[en aquest mateix bloc, no a escoles en xarxa].

UNA TARDA AL TEATRE: La Plaça del Diamant

La plaça del diamantEl dia 20 de novembre d’aquest any, els alumnes de primer de batxillerat i una part dels alumnes de segon vàrem anar al Teatre Nacional de Catalunya, per veure l’obra de teatre de
La Plaça del Diamant, basada en la novel·la escrita per Mercè Rodoreda als anys seixanta.
            La tarda va començar bé, ningú va arribar tard a l’estació de Premia de Mar, el lloc de trobada. De seguida vàrem agafar el tren fins a Sant Adrià i d’allà el tramvia fins a la parada de davant del teatre. Varem esperar uns minuts i de seguida vàrem entrar i ens vam asseure al nostre lloc. L’obra va començar puntual, i després d’una hora i mitja va arribar el primer descans, aquesta part de l’obra potser és la que es va fer més llarga de totes, ja que ja l’havíem llegit i passava tot molt lentament. De seguida, sense gaire temps per descansar, va començar la segona part, una mica més atractiva que la primera per l’interès de saber com continuava la història que ja havíem vist i llegit. Després d’una altre hora i mitja, el segon descans. El qual va ser un altre cop massa curt i la tercera i última part, el final de l’obra, aquesta potser va ser la part que va agradar més a la gent tot hi que en general l’obra era massa lenta i la gent ja estava una mica agobiada. Quan va acabar, va haver-hi una forta ovació per als actors, que van fer un bon treball. Tot seguit, fèiem el mateix trajecte de l’anada, però al inrevés, agafàvem el tramvia fins a Sant Adrià i allà el tren fins a Premià.
            Per el que vaig veure, va ser una tarda bastant agradable per tothom, tot va sortir com estava previst, tot i que les cares de la gent en els descansos i al final de l’obra demostraven que se’ls hi havia fet una mica pesada, en part per la llargada de l’obra i també perquè no estaven acostumats a anar al teatre.

Corresponsal: Arnau Gómez

Matilda

Roald Dahl, Matilda. Editorial Empúries

Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible. Abans decomplir cinc anys, ja havia llegit Dickens i Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els seus pares la tracten més aviat com una nosa. Però quan a l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra, Miss Honey. matilda és un llibre deliciosament divertit, i la protagonista un personatge que no es pot oblidar.

La pedra màgica

Miquel Fañanàs, La pedra màgica. Editorial Cruïlla

És possible que el mundialment famós diamants Tiffany de Nova York espugui convertir en una pedra màgica de Barcelona postolímpica? Un espectacular robatori al Palau de la Virreina, una troballa insòlita dins un contenidor de brossa, persecucions io sorpreses se succeeixen en aquesta història història, que té, a la vegada, un contingut humà. es tracta d’una novel·la realista i d’aventures.

La noia del temps

Eva Piquer. La noia del temps. Editorial Cruïlla

A l’Iris, una noia de tretze anys, li toca fer les prediccions meteorològiques en un telenotícies de l’escola. Com per art de màgia, les seves previsions sempre es compleixen. En pocs dies, l’Iris aprèn per què el cel és blau, què és una calamarsada o què passa quan plouen granotes. Tambéw aprèn que la visa no és sempre com voldríem, que fer-se gran porta maldecaps i que l’amor pot tenir gust de xocolata desfeta. I, sobretot, descobreix que no plou mai al gust de tothom. Es tracta d’una novel·la realista amb trets fantàstics

El secret del doctor Givert

Agustí Alcoberro El secret del doctor Givert. Edicions de la Magrana

Dos amics estudiants descobreixen casualment el segrest d’un famós neuròleg, el cèlebre doctor Givert, i comencen a investigar fins que el troben. Però la recerca no s’acaba aquí. El protagonista de la història dubta de tot i de tohom fins i tot del seu amic Jaume, perquè no ho veu gaire clar i decideix continuar la investigació pel seru compte. Es tracta d’una novel·la d’intriga.

Hem nedat a l’estany amb lluna plena

Ramon Esplugafreda. Hem nedat a l’estany amb lluna plena. Columna Jove.

Recuperar una marededéu romànica pot portar molts maldecaps, i en Raimon i la Miquela prou que ho saben. Aquesta desesperada recerca de camins i dreceres del Pirineu més feréstec els farà descobrir una petita comunitat aïllada entre muntanyes, un paradís idíl·lic on és permès entrar-hi, però d’on no es pot sortir. Els nostres protagonistes saltaran d’embolic en embolic i alhora naixerà en ells una profunda amistat que els portarà a tastar el risc de l’aventura i l’atracció del primer amor.

El manuscrit perdut

Xavier Moret. El manuscrit perdut. Empúries-L’Odissea.

Al Líban actual, en plena guerra civil, un periodista català coneix una jove historiadora nord-americana i se’n mig enamora. Sota els bombardeigs, entre atemptats i crueltats de tota mena, en un país dividit, l’atzar els porta a fer un descobriment excepcional: un fragment inèdit de la Crònica de Ramon Muntaner on el gran escriptor empordanès parla, en termes enigmàtics, del famós tresor dels càtars. Comença aleshores la recerca d’aquest tresor, que es desenrotlla buscant alhora en el pasat, per esbrinar quins camins va seguir el tresor, i en el present, amb els perills que comporta la situació explosiva del Pròxim Orient. El manuscrit perdut és la història d’una aventura apassionant, que durà el protagonista del del Líban a Tunis i, finalment, a Catalunya, on trobarà el desenllaç: “Rera la màscara s’oculta la veritat”

Viatge al centre de la terra

Jules Verne. Viatge al centre de la terra. Diverses editorials.

viatgealcentre4.jpgLa descoberta d’uns misteriosos jeroglífics entre les pàgines d’un llibre portaran el professor Otto Lidenbrock i el seu nebot, el jove Axel, a emprendre el viatge més al·lucinant que s’hagi fet mai: endinsar-se en les profunditats de la Terra. Amb l’ajut d’en Hans, un guia hàbil i valent, i arriscant la seva vida a cada pas, descobriran les meravelles que s’amaguen a l’interior del planeta.

Un estiu amb l’Anna

Núria Prades. Un estiu amb l’Anna. Editorial Cruïlla.

unestiuamblanna4.jpgL’Oriol no entén la seva mare. No entén per què el vol obligar a passar tot el mes de juliol a Sant Pol. No entén com pot tenir un “noviet” tan pesat com en Joan. No entén per què es va separar del seu pare, i per què va permetre que se n’anés tan lluny. L’Oriol no entén res. Però aquell mes, a sant Pol, L’oriol coneixerà l’Anna. I, llavors, moltes preguntes començaran a trobar resposta.