Monthly Archives: febrer 2008

El Cafè de la Granota

31012008286.jpg Eric Chito , Enric Subiranas 1Batx B

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.7.”SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES”Aquest capítol , comença al cafè de la Granota on Miquel Garrigues esta escrivint una carta a la senyora mort. Ell abans de que construïssin el pont que creua el riu, treballava de barquer on transportava d’una banda al altre a la gent, la majoria minaires.Una vegada fet el pont, es queda sense treball i es dedica a ser miner on carregava llaüts de carbó.Un dia l’apotecari li va ensenyar un quadre on hi havia una barca igual que la seva. Li va explicar que eren les figures que es mostraven al quadre. Deia que els morts havien de travessar un riu molt ample per arribar al seu destí.

Una vegada explicada l’historia personal, Miquel expressa la seva petició a la carta de fer de barquer en el més enllà, per passar les ànimes dels difunts al lloc on viuen els morts, ja que Caront (el barquer oficial) esta cascadot.

13.”AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ”

 

En Gervasi Fenolleda recorda als seus avantpassats, aleshores s’avergonyeix d’aquests, i d’ell mateix. S’avergonyeix del frau que havia sigut tota la seva família (ell inclòs).

Gervasi tenia una relació matrimonial amb Júlia, on aquesta sempre buscava una escusa per no tenir relació amb ell.

Tota la seva casa estava plena de retrats dels seus avantpassats, i com que sent vergonya de la seva família , allibera tota la ràbia apunyalant la foto de Clàudia Cardinale.

 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

 

En el capítol de la “SENYORA MORT, CARTA DE MIQUEL GARRIGUES” narra la història Miquel Garrigues (dels Garrigues del carrer Nou), es un narrador protagonista perquè escriu la carta en primera persona i participa en els esdeveniments.

 

En el capítol “AMOR FATAL EN DECÚBIT SUPÍ” el narrador el narrador es omniscient, perquè es fica dins del personatge explicant els seus pensaments i utilitza la tercera persona del singular.

 

 

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

 

  • Botifarra: f Joc de cartes.
  • Doble: mesura de capacitat.
  • Llaüt: m embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
  • Servar: v Governar, menar, una embarcació un llaüt.
  • Mica, miqueta: adv Gens.
  • A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valents…    Molló: petit moll.
  • Eixia: Sortir.
  • Ataüllar: mirar des d’un lloc alt per observar alguna cosa.    

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …) Mequinensa és una vila molt petita que està situada entre els rius Segre i Ebre

La gent de la vila de Mequinensa apareixen retratats com llaüters , minaires, botiguers, pagesos. En aquesta vila es suposa que es coneix tothom, perquè com hem dit es petita, per tan la gent quan es reunia als cafès, s’explicaven totes les tafaneries dels uns i altres.

Això fa que aquesta vila sigui tranquil·la, bastant familiar, i acollidora per als seus habitants.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text? Aquests dos contes tenen una certa gràcia, ja que un dels contes escriu una carta a la senyora mort, i a l’altre conte en Gervasi com a finalitat apunyala un retrat, es a dir que l’escriptor te bastant d’humor, i amb la finalitat dels contes una mica inesperats.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

La imatge es realitzada per nosaltres. Amb aquesta imatge volem il·lustrar els dos contes que ens han tocat amb un sentit comú entre ells.

 

En el capítol “Senyora mort, carta de Miquel Garrigues” podem relacionar a la imatge la persona que hi apareix ajaguda, que esta pensant el que pot escriure a la carta.

Sobre el capítol “Amor fatal en decúbit supí”, hi ha una relació amb la mort, el ganivet representa un gest de ràbia com si estigués apunyalant el quadre.

El café de la granota

Capítol tretze i catorce ( El café de la granota) 

Al repartir-nos els capítols del llibre ens van tocar els dos últims, el tretze i el catorce.

 

El capitol tretze s’anomena, “amor fatal en desúbit supí”, i tracta d’un home, en Gervasi Ferrolleda, que té una empresa Liguites del Ebre S.L., aquest home és adulter, es a dir enganya a la seva esposa. Ell s’enpanedeix de tot el que li a fet a la seva dona, però tot i això encara té ganes de tornar-ho a fer. Encara que  hi hagi una part d’ell que vol, també té una altre que lid emana que no ho torni a fer.

 

El capítol catorce s’anomena, “guardeu-vos de somiar genives esdentades”, aquesta altre tracta d’un home, en Marcelí Montenegre, que va anar a veure al seu administrador, aquest li va dir que auria de portar carbó de Tortosa, cosa que va alegrar molt en Marcelí, perquè això volia dir que s’estaria tres dies fora de casa i veuria a una noia,
la Paulina, però ell ja tenia dona,

la Gabriela. La Gabriela anava amb el seu fill, en Carles, cap a Lleida amb l’autobús de linea.
La Natalia, l’avia estava preocupada. L’Adelaida va somiar que se li queien les dents i això volia dir que es moriria algú, cosa que la va engoixar molt. A
la Gabriela, una bruixa li havia dit que el primer que se li acostés al nen li volia mal, ella quan van baixar de l’autobús, portava la navalla oberta, per això estaven fene el judici, per portar la navalla oberta.

 

 

En aquests dos capitols que em llegit, em trovat aquestes paraules caracteristiques de la zona de mequinença;

 

eztalzí

xiquet

xalava

eixir

catxamones

espill

sumena

juntetes

espanyaportes

 

 

Semblantes entre capítols  

Trovem que la relació o la semblanza que hi ha entre auqests dos contes es que tots dos tenen com a protagonista un home, que amés té tendéncies adúlteres, es a dir, tots dos tenen la tendéncia o la facilitat d’enganyar a les seves esposes. Tots dos són homes que probablament estimin a les seves dones, o  no, però que tot i aixì, tot i saber que estàn compromisos tenen la necessitat d’estar amb altres dones. Sobretot el del primer capítol, en Gervasi, intenta reprimir aquests impulsos d’estar amb una altre dona.

Són dos capítols que esncara que expliquen históries diferents, estan molt relacionades.

El cafè de la Granota

treball-catala-001.jpg
1. Títols dels contes.
Absoltas i sepeli de Nicolau Vilaplana.

Els delfins.

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
Absoltas i sepeli de Nicolau Vilaplana: Nicolau un home molt estimat pel seu poble, mor, això significà que la gent del poble tindria que anar a l’enterrament, però just en el moment de la despedida del difunt, es jugava un partit de futbol molt important, i la gent del poble va quedar força insatisfeta.

Els delfins: L’home encarregat de donar el condol als enterraments, està sotmès a molta pressió, la gent del poble el critica massa, i sense raons de pes. Té un greu problema, creu que ninguna persona esta capacitat per substituir-lo en la seva tasca de donar el condol als familíars dels morts, i no para de donar-li voltes al assumpte.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
Al capítol tres, el narrador es omnipresent. I al nou el narrador es l’encarregat de donar el condol a la família dels difunts.
Els narradors secundaris son gent del poble, reforçant el que pensa el narrador, no tenen gaire importància.
Els dos protagonistas son residents al poble de Vilaplana.
Son històries curtes, i narran un problema puntual.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
D’escopetada: ràpidament, s’encistella: surt bé, eixen rodones: surten los coses bé, patolla: sense organització, envestir: topar, feix de bitllets: molts bitllets, bocí de pa: bona persona, borratxeria de personal: molta gent, ataüllar: matar, pansida: sense vida.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text
Es un poble petit, situat al nord de Catalunya, on hi viuen persones emblemàtiques, hi ha un cafè on es reuneixen tots, per esmorzar, o prendre unes copes despres de la feina. Sembla que part del poble es dedica a la mineria. No es un poble gaire creient, i els hi agrada molt el futbol, diria que es l’esport líder del poble. La manera de ser dels ciutadans es tranquil•la, i valoren els savis del poble. Els moments d’oci són molt importants per a ells.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
Tenen força gràcia ja que els textos narren problemes del dia a dia d’un petit poble, i en cada un dels capítols ens posan a la pell d’un dels ciutadans en concret.
Penso que l’element irònic que afavoreix la genialitat del text son las expressions, i las aportacions narratives d’altres ciutadans del poble. Resulta còmic pel lector, el tipus de problema que narra el protagonista.

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Absoltas i sepeli de Nicolau de Vilaplana Els delfins

El primer dibuix plasma el capítol tres, podem apreciar com el partit de futbol es veu eclipsat per la mort.

En el segon dibuix que he fet sobre el capítol nou, podem veure com l’encarregat de donar el condol ( esquerra ) somriu satisfet del seu treball, mentre que els seus possibles substituts, carreguen amb la creu (dreta).

Treball fet per: Marc Pelegrín i Cesar Liso.

El cafè de la Granota

imgcccc.jpgEls títols dels contes que ens han tocat llegir són: Paraules des d’un oliver i Preludi del traspàs.
El conte Paraules des d’un Oliver parla sobre un home que està collint les olives d’un altre que es diu Isidre. Parla amb ell. Li diu que a pogut collir moltes olives, i que si no les hagués collit ell s’haguessin fet malbé. Diu que si a rebut el missatge que li va dir a la Basilissa que li digués, que aniria ell a collir les olives. Per les exclamacions del narrador es pot deduir que l’Isidre no s’ho creu massa que li volgués collir les olives sinó que se les estava robant, ja que al poble si havia parlat molt de que el narrador era un lladre.
El conte Preludi de traspàs parla d’un noi a punt de perdre la seva àvia, explica el problema que té l’àvia en morir per coses que van passar en el passat. Ens parla de la tia Ramona, que era la germana del seu avi, recorda tot el que passa i tenia al cap el perquè l’àvia tenia tanta por a morir. Va ser perquè el seu marit ja difunt, volia plantar una figuera, però ella s’hi negava, sempre li buscava qualsevol excusa per no posar-la. Fins que la va posar, però l’àvia només mort el marit no fa altre cosa que tallar-la . Amb tot això que va passar, l’àvia té por a morir per si el seu marit l’està esperant per demanar-l’hi comptes.
El narrador es l’únic que parla al conte de Paraules des d’un oliver, té un diàleg ell sòl, excusant-se del que a fet, amb un altre personatge que es diu Isidre però que no diu res en tot el conte. Les accions que fa l’Isidre les va dient el narrador del conte.
La història de Preludi de traspàs la narra el net de l’àvia que és apunt de morir, és un narrador omniscient. Els seus actors secundaris són la tia Ramoneta que és qui ha explicat i recordat la història del figuer. El narrador és el net.
Els dos contes tenen en comú que els narradors apareixen dintre de la historia i que són habitants de la vila de Mequinensa. Creiem que si que té importància la tria dels narradors, perquè depenent de qui sigui el narrador enfocarà l’historia d’una manera o d’un altre.
Als contes apareixen molts mots típics de Mequinensa, com, per exemple: Guaita, mira; afitora; ablanir, suavitzar; galindaines, tonteries; no anar a mau; mosca balba; ufanosos, que es glorieja; codís, Palet de riera; Rampinya; marres.
Al conte Paraules des d’un oliver són citats llocs que formen part de Mequinensa, com la botiga de l’Isidre, els olivers, el mas de Vidallet etc. Però sempre parlant de dintre de Mequinensa. Els personatges d’aquest conte són mesquins, no tenen escrúpols, arreglen les coses a baralles. Es veu clarament al conte quan l’Isidre es pensa que li està robant les olives i agafa un bastó per picar al narrador. Al poble, segons el conte i han pagesos i botiguers, són personatges masculins els que apareixen.
I al conte de Preludi de traspàs també hi surten llocs de Mequinensa, s’esmenten el Segre i l’Ebre, i la casa de l’àvia. El noi parla de la seva àvia i de la seva tia Ramona també esmenta una tia que es diu Teresa. Són personatges que tenen molt present a la mort, tant per al seu avi com per la por que sent la seva àvia.
Això es el que fa especials els contes del cafè de la Granota, que casi tots parlen sobre la mort. Al de Paraules des d’un oliver no es veu tan clar perquè no diu clarament el final però es pot deduir, i a Preludi de traspàs es veu amb claredat.
La genialitat del conte Paraules des d’un oliver es troba en que només parla el narrador, però ell amb les seves paraules ens explica el que fa l’altre personatge sense que en tot el conte digui res. Crec que es una forma d’explicar el conte molt enginyosa i que per això agrada. Utilitza frases curtes, i les paraules exactes per fer que el conte no sigui avorrit ni cansat, per això són tan breus.
A Preludi de traspàs, el més significatiu es troba en que d’una figuera es desencadena tota la acció i que l’àvia tingui por a que l’avi l’estigui esperant quan es mori, son fets que fan que l’historia prengui un aire humorístic encara que parli de la mort. També utilitza frases curtes com a l’altre conte i fa que no es faci molt llarga la historia, ja que explica el que vol de manera directa.
La imatge, il•lustra d’alguna manera els dos contes, a la primera, de Paraules des d’un oliver es veu a l’Isidre am el bastó, tot enfadat perquè el lladregot li vol prendre les olives. Al segon, que pertany a Preludi de traspàs, es veu a l’avia, amoïnada perque quan es mori, l’avi que ja es mort, li passarà comptes per haver tallat l’olivera, i això es el que està pensant des del seu llit.

Anabel Torredeflot
Yaiza Fussimanya

Amb un vent ferm

Amb un vent ferm, segur, fred però familiar, confiat, amb aquest vent es va moure, va donar un balanceig radical, un balanceig que mai havia fet. Amb aquest balanceig va trobar molt més que un vent, va trobar a tot un huracà de coses bones, aquest vent fort va venir a balancejar-lo expressament a ell, no va escollir cap balancí més, solament a ell… Aquest balancí necessitava un vendaval, aquest balancí volia per fi poder balancejar-se sense temors a trencar-se, que algú es pogués asseure en ell, al costat d’ell. Aquest balancí volia construir un nou conte amb un balanceig senzill, suau i dolç. Aquest vent va moure la meva vida, li va donar un altre sentit, per fi miro a l’altre costat i trobo aquest vent que m’ajuda, aquest huracà que simbolitza tota la teva família, aquest vent que ets tu, i el balancí és la meva vida. Hi ha molts balancins i molts vents, però si hi ha un vent que ens fa especial, és que ens tenim l’un a l’altre, gràcies per aquest aire càlid que em va fer volar a un altre món, gràcies per aquesta confiança que em vas fer agafar cap a tu i gràcies per deixar-me balancejar per tu. Gràcies per mai deixar d’esbufegar-me, gràcies per portar-me un huracà ple d’històries, ple de rialles i preocupacions, gràcies per aparèixer en la meva vida, gràcies a tu i a tota la teva família per ser així de forts. Gràcies per ser sempre estiu en el meu interior. El teu es el vent que mou la meva vida.
    

Oriol  Moreno  Fernandez 4tA                                                              250120082529.jpg

El Cafè de la Granota

vca.jpg
 1. Títols dels contes.           
3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana. 8. Preludi de traspàs
2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.
            3.  En aquesta història el vell Cristòfol explica a l’escriptor la mort i l’enterrament de l’oncle Nicolau. Aquest fa vint anys que va morir i encara la gent ho recordava, ja que va coincidir amb un dels partits mes importants de la lliga de futbol. Com que el rector, un gran amant del futbol que hauria intentat fixar una hora per poder assistir al partit, no hi era, van tenir que acceptar l’horari del rector suplent, que era la mateixa que la del partit.
            8. En aquesta història s’explica el patiment que pateix una àvia. Ningú sap perquè fins que la tieta Ramona, que sempre ho sap tot, se’n recorda de que feia temps l’avi havia plantat una figuera sense el consentiment de l’àvia. Aquesta mai ho va oblidar i quan ell va morir la va tallar sense pensar-ho. Per aquesta raó l’àvia tenia por a morir perquè pensava que el seu marit l’estava esperant a l’altra banda per demanar-li comptes.
3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?
            La historia “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és narrada pel vell Cristòfol, un home del poble. En canvi en la història “Preludi de traspàs” el narrador és el net. Encara que l’autor utilitza bastants narradors secundaris per tal d’obtenir diferents punts de vista. Tots aquests narradors són narradors interns i la tria d’aquests és molt important per donar realisme a les històries.
4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.
Albardrà: fer algú objecte de burla, enganyar. 
Caloi: persona desvalguda, indefensa.
Engarvinat: emboirat, confús.
Llaüt: embarcació de poc tonatge ormejada de vela llatina.
Fumeral: xemeneia.
Melitxa: petita formiga rogenca i, per extensió, marrec.
Plegar: entendre alguna cosa d’una conversa aliena.
Servar: governar, menar, una embarcació, un llaüt.
Xollar: tallar arran els cabells, el pel, d’una persona o, en especial, d’un animal.
Totxada: bastonada.    
5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)
            El poble de Mequinensa és petit i molt humil. La gent sol treballar en el camp, la mineria i el comerç. Com tots els pobles té una església per anar-hi a resar, la plaça per anar-hi a xerrar, els bars i botigues necessaris, etc. El que més els hi agrada als homes del poble es anar els caps de setmana al camp de futbol a veure els partit del seu equip per animar-lo,  fins hi tot es podrien perdre un enterrament per anar-hi, al camp de futbol. Tot hi això, en els enterraments hi participa tot el poble, ja que al ser petit tothom es coneix.  
6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?
            Aquests contes tenen molts trets graciosos. El primer que podríem explicar és què la gent és molt tafanera i sempre ho volen saber tot. Però el més destacat es el punt d’ironia i humor que posa l’autor en els contes, com per exemple en el conte en que l’àvia té por de morir perquè el seu marit l’està esperant per demanar-li explicacions. Això fa que el text guanyi molt, ja que sinó seria un conte qualsevol.
7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.
            Per fer aquesta imatge em representat un element important de cada conte. “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” l’hem representat amb una pilota i “Preludi de traspàs” amb una figuera. Després com que els dos contes tenen en comú el tema de la mort hem decidit buscar la imatge d’una tomba i fer aquest muntatge.
Saulo i Arnau

El Cafè de la Granota

escanear00012.jpg

1. Títols dels contes.

Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies.

 Ø Els delfins

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Ø Informe provisional sobre la correguda d’Elies:

El cronista del poble vol saber a quina hora va sortir l’Elies de la seva casa corrents, i per aixó pregunta a diferents veïns que ho van presenciar. Els testimonis no es posen d’acord de l’hora en que va sortir de casa seva. Desprès de interrogar als veïns, i ajuntant els punts per on diuen que el van veure, pot arribar a saber quin camí va seguir fins arribar finalment a davant del cafè de Silveri, d’on sortien els autocars per anar a Lleida. Hi havien moltes teories, però al final es va saber que si havia corregut tant fins aquell lloc era perque la seva dona, la Joana, estaba malalta i habia empitjorat, i el metge l’havia dit que no tenia ni dos hores de vida. Llavors ell es va veure obligat a anar corrents a avisar a l’ordinari per dir-li que no els portes les medicines perque ja no eren necessàries.

Ø Els delfins:

En Miquel sempre és el primer en donar el còndol als familiars en els enterraments. Ell explica com va aconseguir arribar a tenir aquesta tasca. Diu que, tothom sempre volia ser el primer en donar el condol, però els que ho habien intentat donar abans que ell sempre habien caigut pel camí. Finalment explica que té un pensament que el preocupa, i és qui el substituirà quan ell no hi sigui, i pensa quina de les diferents persones que volen el càrrec és la més indicada.

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundàris que aportin informacions? Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

En el primer text qui narra és l’autor, però se suposa que va explican l’informació que ha reunit el cronista mitjançant unes preguntes fetes al diferents veïns que van veure els fets. Les persones interrogades van ser en Víctor Cardona, en Juliet de Peris, el vells que estaben al cafè de la Silveri, en Jaume Vilanova, la vella Antònia, la Carme Noguera, la Remei Ulldecora, la Rosa Arbiol, en Ramon i finalment en Pere Torres que va proporcionar una informació erronea sobre el camí que va seguir l’Elies. En el segòn conte qui narra la història és en Miquel. Si que surten més personatges, però no aporten informació, només formen part de la història, com el Constantí Cirera, la Carme, en Ramon Granera, la Carme Valls, en Joan Campells, en Joaquim Coloma i en Pere Cistella.En el primer text jo crec que narra l’escriptor perque és una història que s’ha d’explicar de manera objectiva, i en el segòn narra en Miquel perque l’història és sobre ell i perquè és l’adequat per explicar-la, a més parla dels seus temors, ell té una visió diferent i veu molt clar les intencions dels seus veïns, per aixó dona a entendre que ha d’anar amb cautela en qüestions tan delicades com les que te que tractar ell.Les semblances que hi trobo són les tafaneries dels veïns, tothom ho sap tot de tothom, no pot haber secrets perque sempre estan tafanejant.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Acaçar- perseguir Amallada– acció d’embarrancar.Ataüllar– mirar.Cerç– vent fred del nord-oest que baixa per la canal de l’Ebre; tramuntana.Costera– via urbana.Embotir– entaforar.

Espellotar– criticar ferotgement.

Garbinada– Vent fresc que remunta la vall de l’Ebre; marinada.

Plegar– entendre alguna cosa d’una conversa aliena.

Saber com s’ha de menjar bé la bresca– saber com s’han de fer bé les coses.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text ( personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions…).

És un dia calorós, al cel només es veu un núvol sobre el campanar. El forn està davant de la ferreria. En la porta del forn està el forner descarregant els sacs de farina i en la porta de la Ferreria està el Víctor, que és el ferrer, desclavant la ferradura malmesa a la Florida, la somera de Juliet de Peris. El sabater, Jaume Vilanova, està escombrant la vorera i fixant-se en les espardenyes i les sabates del veïns. La vella Antònia està pesant els tomàquets de la Rosa Arbiol, que està tafenajant amb altres dos parroquianes del poble. L’home de l’estanc està a la porta del seu establiment fumant-se un cigarret. En la plaça, el gos del baster, entre le parades del mercat, tafaneja les gàbies i possa nervioses a les gallines. En el Cafè del Silveri, els típics vellets parlen sobre d’on bufa el vent. Davant del café surten els diferents autocars que tenen com destinació Lleida.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

En els contes l’únic que destaca és que tothom ho sap tot de tothom, que són molt tafaners, però cada un té la seva versió dels fets. És el típic poblet on tothom es coneix. També sembla que les históries hagin sigut recollides directament de la veu del poble.

7. Creeu una imatge que il·lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

En la meva imatge s’il·lutra la coreguda de l’Elies. Es veu representada una petita part de Mequinensa. El que mostra la imatge sobre els dos contes és la tafaneria dels veïns, que estan tots atents a la mateixa qüestió, que és l’Elies.

 Isamar Casado

EL CAFÈ DE LA GRANOTA

cata.JPG

1. Títols dels contes.

  • Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
  • Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues
  • Amarga reflexió sobre un manat de cebes

2. Expliqueu en cinc línies l’argument de cada conte.

Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana

Ens explica la història del dia que va ser enterrat l’oncle Nicolau. El seu enterrament va ser un èxit rodó tot i que coincidia amb el partit de futbol més important de la temporada. La mort de Nicolau també va coincidir amb la falta del rector del poble, les males llengües deien que els de l’equip Masos de Cinta havien acordat amb el rector de Vallperdiu perquè fessin l’enterrament el mateix dia del partit, i així desanimar als jugadors de Mequinensa. Els membres del poble estaven decepcionats per aquesta coincidència i van acabar interrompen l’enterrament per veure el partit, això si al final fins i tot el mateix àrbitre es va apuntar a la cerimònia de comiat de l’oncle Nicolau.

Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues

Aquesta carta es una sàtira cap a la mort. Escrita per Miquel, barquer d’ofici familiar, que és dedicava a transportar de punta a punta del riu Ebre a treballadors. El seu ofici se’n va anar en orris quan va començar la construcció del pont, que el va reemplaçar. Així que va passar vint anys treballant de miner abans de la seva jubilació. Un dia l’apotecari del poble li va ensenyar un quadre que reconstruïa l’antiga creença de que els humans després de morir tenien que travessar un riu, i el senyor Caront era l’encarregat de transportar-los amb una barca. Miquel demana a la senyora mort, si podria reservar-li aquest càrrec per quan arribés la seva hora, i així recuperar el seu ofici perdut en vida.

Amarga reflexió sobre un manat de cebes

Aquest és el cas de Manuel la Lloca, que la policia l’enxampa robant un manat de cebes i a canvi de no posar-lo a la presó li diuen que faci de delatador. Així que tothom l’estomaca per confessar a la policia els secrets de la gent del poble. Aquesta història l’explica en Manuel a l’Horaci Campells, sereno de la vila. Aquest recull en el seu diari els afers de la localitat. La guàrdia civil pressiona al Manuel perquè el sereno sigui un còmplice seu  a canvi de no esbombar que l’Horaci té una amant en el cuartel. Al final d’aquesta història l’Horaci es veu obligat a matar al Manuel perquè no escampi el seu secret al marit de la seva amant. 

3. Qui narra les històries? Hi ha narradors secundaris que aportin informacions?  Qui són els narrataris? Té alguna importància la tria d’aquests narradors? Quines semblances hi ha entre els dos textos?

El narrador de “Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana” és el vell Cristòfol juntament amb intervencions d’altres vilatans que complementen els fets de la historia i fan de narradors secundaris; el narrador de “Senyora Mort, Carta de Miquel Garrigues” és el mateix Miquel Garrigues i el narrador de “Amarga reflexió sobre un manat de cebes” és el vell Cristòfol però amb grans monòlegs del protagonista, el Manuel la Lloca, explicant la seva història. El Vell Cristòfol és el narratari més important ja que es el que te més informació sobre les històries del poble, però sempre complementat amb petites informacions d’altres vilatans. En el nostres cas són tres textos, ja que hem intervingut tres persones dins d’aquest treball. L’única semblança que trobem entre els tres contes és que comparteixen el mateix tema principal de la narració, que és la mort.

4. Indiqueu deu mots típicament mequinensans que hàgiu trobat en els textos. Definiu-los, si podeu.

Mentre llegíem hem pogut observar molts mots típicament mequinensans, però només hi posarem 10 mots.             

– Eixia: Sortir.           

– Enllepolir: Engrescar.            

– Ataüllar: mirar des d’un lloc alt per observar alguna cosa.           

– Conciliàbul: reunió per parlar.           

 –  van xombar: van robar o agafar.           

 – Posat de Pinxo: adoptar una postura xulesca.           

– S’avià: se’n va anar, sortir…           

 – A cabassos: amb molta quantitat, moltíssim, de valents…           

– Esmuny: escapar-se de manera dissimulada.           

 – En orris: que es quedava en res.

5. Feu una descripció de l’espai de Mequinensa a partir de dades del text (personatges, oficis, locals, maneres de ser, espais, aficions, …)

L’acció dels contes té l’epicentre en la vila de Mequinensa, un poble petit situat a prop de les poblacions de Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Tortosa… i en la confluència entre els rius Ebre i Segre, per això els habitants d’aquet petit poble patien moltes riuades.Les accions es situen dins del poble per els seus carrers empinats, en els seus cafès on la gent es reunia per xafardejar (d’aquí ve el títol de l’obra: El Café de la Granota) i places. Mequinensa disposava de mines de lignit i de la navegació fluvial, amb terres d’horta, petits nuclis ramaders i una caça abundant. Minaires, llaüters i hortolans dedicaven els lleures a caçar conills, perdius, senglars (i a vegades cérvols), la qual cosa donava lloc a converses de cafè molt animades, en el transcurs d’unes partides de cartes memorables. Ens representa la vila com un lloc plàcid, rialler i tranquil.

6. Quina gràcia tenen aquests contes? Hi ha algun element irònic que afavoreixi la genialitat del text?

La gracia d’aquets contes es la sorpresa final. Durant el plantejament i nus segueix el mateix estil, no ens deixa res clar i al desenllaç acaba amb un sorprenent final i a vegades poc lògic o inesperat. Moncada utilitza un tó d’humor i forta ironia en la major

7. Creeu una imatge que il•lustri els dos contes. Ha de ser una imatge pròpia. Justifiqueu la vostra feina.

Aquesta imatge té una mica dels tres contes, ja que en els tres es contempla la mort dels personatges principals. Es veu el riu on en Miquel Garrigues vol treballar després de morir, ja que en vida no va tenir la oportunitat.

Es veu el cementiri on enterraven a Nicolau, amb el camp de fútbol al costat, impedint que el seu enterrament fos com cal. I dins el cementiri també es pot veure una tomba amb el nom de Manuel la Lloca, després de que l’Horaci el matés abans que delatés el seu secret. Surt la mort al mig dels tres dibuixos com a símbol que cal destacar dels tres contes.

Aida Caba

Sandra Granados

Carla Martínez

1 Batx-A