Via DIM m’arriba el bloc de l’Aureli, ull de verècula, on fa pública la carta d’un exdirector d’un institut de Banyoles que adreça al Conseller d’educació, Ernets Maragall.
La carta està molt ben argumentada i expressa els problemes que estem vivint als nostres centres, a l’educació de Catalunya.
La resposta del Conseller no té desperdici i és una mostra evident de la sordesa, ceguesa, llunyania… del nostre Departament d’Educació.
Val la pena que ho llegiu, aquí teniu l’enllaç:
Vull anomenar així el títol d’aquest post, tot i que també el podria
anomenar "amb l’excusa"… amb l’excusa de la crisi es tanquen moltes
coses (o es trenquen).
Però prefereixo anomenar-lo "Salut i
pedagogia", que és la frase amb la que acaba sempre el programa Digues
Com el Miquel Giménez.
No
sé si el post es pot llegir com a pataleta, reivindicació,
homenatge… que cadascú el llegeixi com vulgui però, el que és segur, és
que l’escric des de l’afecta i la indignació.
Indignació
perquè m’he assebentat que el Digues Com s’acaba, el tanquen, el
finiquiten…. i indignació perquè el motiu és la crisi. Que hi hagi un
programa de ràdio que teballi amb les escoles, que aquestes omplin els
estudis de la Com Ràdio (emissora pública), que motivin setmana a
setmana a alumnat de primària i secundària per a treballar la ràdio es
veu que no és rendible. I la pregunta que ens hauríem de fer és… "ha
de ser rendible?". És vergonyós que un mitjà adreçat a l’educació el
tanquin per raons econòmiques mentre que per altres mitjans com la tv
veiem propaganda militar (aquesta si que la podrien eliminar i ens estalviaríem uns quants euros).
Afecte,
perquè només tinc paraules d’agraïment cap el Miquel Giménez i el seu
equip del DiguesCom. Perquè han captat la sensibilitat que necessiten
els nostres nens i nenes, per la seva implicació amb projectes educatius
i de barri i en el món educatiu en general.
Només em queda
esperar que qui hagi decidit que un projecte com aquest hagi de plegar
s’ho pugui repensar, que s’adoni que és una llàstima donar l’esquena a
projectes que en el fons són la base del nostre futur: les escoles, els
infants i els joves.
Mentre espero m’acomiado amb les paraules del
Miquel, paraules que mai han de faltar a la nostra societat (encara que qui amb l’excusa de la crisi les vulgui eliminar):
SALUT
I PEDAGOGIA!
Educació vol suprimir el batxillerat de l’IES
Miquel Tarradell i de vint instituts més
L’Institut Miquel
Tarradell, del Raval de Barcelona, és un de la vintena
instituts que el Departament d’Educació vol deixar sense batxillerat el
curs vinent. Segons el Departament els alumnes de l’IES Tarradell
hauran d’anar el curs vinent, doncs, a un centre més gran l’insitut
Milà i Fontanals. Educació considera que són massa pocs i que representa
un cos massa alt. Però professors, pares i alumnes no ho veuen així.
Volen i defensen l’institut
i el model educatiu d’un centre, en què més del 80% dels alumnes són de
famílies immigrades. Creuen que el model educatiu funciona i malden
perquè els estudis es mantinguin: és el Raval que vol continuar
estudiant (vídeo).
El proper diumenge 11 d’abril, a les 12 hores, coordinadores d’AMPAs de
diferents localitats han convocat una concentració a Plaça Sant Jaume.
Com
iniciativa de base, que agrupa la voluntat de diferents AMPAs,
coordinadores d’AMPAs de diferents localitats, pensem que és una bona
oportunitat per sumar-se en contra del tancament dels batxillerats que
vol imposar el Departament.
El lema de la concentració és el
següent:
Per una educació de qualitat, una escola pública de
qualitat.
Des de la coordinadora d’AMPAs es proposa portar globus a
la concentració, amb cares dibuixades, que en un moment donat es
deixaren anar. L’escola pública és com un globus que si no la subjectem
bé se’ns volarà i se’ns escaparà de les mans.
A més s’han
proposat alguns eslògans:
Prou retallades de recursos
L’educació
és un dret i l’educació de qualitat una obligació.
L’educació és una
prioritat
Les mares i els pares amb els nostres fills ja som aquí.
Suport
a les tasques de les AMPA.
Per una setmana de febrer com cal.
Per
una verdadera conciliació de la vida professional amb la familiar.
A les notícies avui escolto com quedaran suprimides les aules taller pel proper curs. Em passen avui també un enllaç a Indymedia sobre la supressió del Batxillerat al Miquel Tarradell. Rebo per tercer cop una presentació sobre ser mestra avui dia…. res, que en el panorama actual comparteixo la presentació i dic ben alt que sempre seré una formiga-mestra treballadora que es queixa quan l’administració navega lluny de la realitat i de les necessitats de mestres, pares i alumnes.
Aquests últims dies hem sabut que el Departament d’Educació té la intenció de suprimir Cicles Formatius i Batxillerats a forces instituts. Les raons, diuen, són econòmiques: en temps de crisi cal racionalitzar recursos. La mesura en si ja és prou conflictiva i traumàtica però encara ho és més si parlem que dos dels instituts afectats són els dos instituts (els dos únics!) del barri del Raval.
A l’Ies Milà i Fontanals volen treure els Cicles Formatius, i a l’Ies Miquel Tarradell el Batxillerat. La mesura ha sorprés a tothom per les conseqüències que pot comportar: En el cas del Milà i Fontanals és l’únic institut del barri que ofereix cicles formatius tècnics on molts dels joves del Raval es poden acollir per continuar estudiant. En el cas del Miquel Tarradell és curiós veure com es retira el batxillerat a un ies que ha estat Premi Educació de Catalunya recentment.
Davant aquesta amenaça cal que ens preguntem quin és el futur que espera als nois i noies del Raval. Sempre he pensat (i ho continuo pensant) que la millor manera de lluitar contra la pobresa i la marginació social és l’educació ja que és la base de la igualtat d’oporuntitats.
Què és el que passa al Raval? És que el nostre Departament d’Educació no pensa igual? No creu que l’educació sigui la base del futur dels nois i noies? Hem de mesurar els recursos educatius en base a criteris mercantilistes i econòmics?
El barri del Raval lluita des de fa molt temps perquè els seus joves tinguin un futur digne, cal no oblidar això i reclamar el que és just.
"El departament d’Educació finançarà, a través d’un moneder
electrònic, els llibres de text bàsics. La plataforma també disposarà
de material complementari que les famílies podran comprar amb la seva
aportació econòmica."
Aquest és un fragment del text que podem llegir a la web del Departament d’educació que anuncia la creació d’una web de continguts digitals anomenada Empúries.
Amb aquesta plataforma apareix el gran dubte: No es crea amb la plataforma la diferència d’accés als materials educatius segons el nivell econòmic?
És d’esperar que a la plataforma hi hagi materials gratuïts, però també ho és que hi haurà nens i nenes que "pagant" podran accedir a més continguts digitals.
No és una llàstima, que si fins ara
tots, TOT L’ALUMNAT, ha estat accedint a continguts digitals de forma
gratuïta i igualitària (edu365, JCLIC, moodle…) a partir d’ara ho
hagi de fer pagant? i no és una llàstima que no es potenciï la
feina feta fins ara si no tot el contrari?.. acabem parlant de
"moneders digitals"?
Crec que cal recordar que l’educació és un dret irrenunciable per a tothom, tingui el nivell econòmic que tingui, i que cal assegurar, ASSEGURAR, la igualtat de condicions i oportunitats, IGUALTAT DE CONDICIONS I OPORTUNITATS…. feina que des de les TAC o TIC, fa molt de temps que es treballa (molts projectes educatius ho avalen!).
Si amb el calendari escolar tenim la sensació que es vol potenciar econòmicament les pistes d’esquí, amb el moneder electrònic què es vol potenciar? ha de potenciar l’educació els diferents sectors econòmics?
Anant cap a Madrid amb l’AVE per passar el pont aprofito per fer algunes feines del curs de formació que estem preparant de cara al gener, s’ha de dir que és comodíssim treballar a l’Ave!
Això si, increïblement m’he haugt d’esperar a sortir de Catalunya per poder tenir cobertura d’internet, des de que he sortit de Barcelona no hi ha hagut manera… amb coses com aquestes t’adones que realment el nostre país té problemes molt greus d’infraestructures, no pot ser que des de Sant Andreu de la BArca no et puguis connectar fins que no arribes als Monegros, amb connexió perfecte (túnels inclosos!).
Reflexionant sobre aquestes mancances, i potser perquè estic a les portes d’aquests 4 dies de festa no puc evitar reflexionar sobre el nou calendari escolar, i aquí deixo algunes reflexions amb forma de pregunta:
1- Per la ràdio he sentit com periodistes se n’enfotien de la calor a les aules durant el mes de juny i setembre… la pregunta seria, podem entendre tenir 26 persones en un espai de 40 metres quadrats sense aire condicionat? Per què en el nostre país tot s’arregla tenint les criatures més hores o més dies aparcades i a la resta de l’estat o a altres països d’Europa les classes només es fan al matí? No estan ben condicionades les escoles dels països nordics?… No serà que els polítics que tenim només es volen semblar a Europa quan els convé?
2- Un altre fet del calendari escolar és començar el 7 de gener enlloc del 8, i davant d’aquest canvi de data ningú està dient res, però jo em pregunto: Com podrem tenir els nens el dia 7 a les classes si el dia 6 s’han llevat tant aviat? O és que els que proposen el canvi no recorden que els nens el dia 6 estan histèrics? Si trenquem la tradició que els nens podien jugar amb els regals el dia 7, serà que aviat arribarà la proposta de canviar el dia de reis? El passem del 6 al 5? 🙂
3- Sobre la setmana de febrer… no m’ho puc creure! La frase del Sr. Maragall dient que havíem d’aconseguir que el 50 % dels nostres nens aconsegueixin anar a esquiar…. Realment aquest és l’objectiu de la reforma del calendari escolar? L’escola també ha de ser la que soluciona els problemes econòmics de les pistes d’esquí? Realment s’ha de potenciar l’esquí???
No sé, però ja veieu, agafant l’AVE i prenent distància t’adones dels problemes que tenim al nostre estimat país, potser cal començar a dir les incongruències que tenim i adonar-nos que estem bastant enrera amb moltes coses.
Bon pont!
Aquest passat diumenge en el programa Eureka de la ComRàdio s’ha tornat a produir un inetressant debat sobre l’escola del futur i l’ús dels ordinadors a l’aula.
El debat planteja la importància del treball pedagògic i el canvi metodològic més enllà d’interessos comercials i empresarials.
Felicitats Carme Barba i Núria Alart per les vosres intervencions!
Si voleu sentir el debat… no desespereu, els primers 18 minuts el programa parla de "l’aniversari dels teleñecos" (gran innovació educativa??)….per tant comença a partir del minut 19, podeu anar directament.
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).