Arxiu de l'autor: aperez83

Com veuen la immigració els nostres alumnes?

Publicat el per
Respon

Aquest vídeo és una clara mostra de com veu el nostre alumnat el fet de conviure en una mateixa aula gent d’origen tan divers…: El món sencer en un sol vídeo, en un sol espai que és l’escola i nuls problemes de convivència.

Això si, estaria millor que també hi fossin els catalans del barri, així també tindrien oportunitat de ser amics del nen autor d’aquest vídeo 🙂

També és una mostra de com i per què fan servir les xarxes socials els nostres alumnes: es comuniquen, es reivindiquen i expressen els seus sentiments.

Els Meus Amics de l'escola. Slideshow: Adrash’s trip from Barcelona, Cataluña, España to 6 cities China, Marruecos, Filipinas, Santo Domingo, Ecuador and Pakistán was created by TripAdvisor. See another China slideshow. Create a free slideshow with music from your travel photos.

 

IV JORNADES DE WEBQUEST

Publicat el per
Respon

Ja tenim aquí les IV Jornades de webquest que organitza WEBQUESTCAT:

Jornades organitzades per la Comunitat Catalana de WebQuest i l’ICE de la UAB.

Aquesta activitat està inclosa en el Pla de formació permanent del professorat del Departament d’Ensenyament.

La jornada tindrà lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Disponibilitat de connexió WI-FI.

QUAN?
25 de febrer de 2012

QUAN ES FON LA LLUM DEL VÍDEOPROJECTOR

Publicat el per
1

Participació al programa Altra Ràdio a l’escola del 21 de gener a Ràdio 4

Dilluns, comença una setmana del segon trimestre. Els nanos estan contents que sigui dilluns, perquè, encara que els encanti jugar pel carrer, els nens i nenes de la meva classe estan esperant que arribi aquest dia per tornar a anar a l’escola.

Ens retrobem, comentem com ha anat el cap de setmana i ens posem a treballar. Arriba la 1h del migdia i alguns marxen a dinar a casa, altres van al menjador. Les mestres del mateix nivell, com cada dilluns al migdia, ens trobem per programar i preparar materials.

Ens situem davant la PDI, pissarra digital, per tal de mirar el funcionament d’una web interactiva sobre percentatges… i és que els tants per cents els treballarem a partir de conceptes molt i molt familiars per l’alumnat: El transport s’apuja, la T-10 un 12%, i estem de rebaixes i quin èxit, es ven més ara que per la campanya de reis… estem segures que els nens i nenes estan acostumats a veure el símbol del tant per cent i a sentir parlar de descomptes i pujades. Treballarem també a partir d’una factura, la de l’aigua ens servirà i veuran que sempre surt l’IVA, un altre tant per cent a sumar a les despeses.

Estem realment ficades dins el tema quan, de cop i volta, sona un so estrident, un espatec i la PDI deixa de funcionar. Ens hem realment espantat, què ha passat? Evidentment mirem el canó de projecció i si, ha deixat de funcionar, ha petat la bombeta.

Comença aquí el calvari de buscar per l’escola un videprojector per no deixar de fer el que teníem previst. Necessitem la PDI, som escola educat 2.0 i hem descobert la finestra al món que representa tenir una pissarra interactiva. Comencem també a parlar amb l’empresa i…. si, tenen una bombeta amb stock però ja no entra en garantia. Per tant ens tocarà pagar la substitució de la llum, i tot i que l’empresa ens ho deixa molt bé de preu, per l’escola us asseguro que és un pal dels grans. Mentre pensem alternatives ens preguntem…Perquè l’administració no ha previst, i menys amb tanta retallada, que pot ser molt normal que es fongui una bombeta del vídeoprojector….? I aquesta pregunta pren més força si tenim en compte que, avui en dia, totes les escoles estan dotant les aules de pissarres interactives i videoprojectors…

Ai a la que comencin a petar les llums dels canons!
Això si, també us ho puc assegurar, a les escoles estem més que acostumades i acostumats a tirar endavant. Malgrat no tenir recanvis pel canó de projecció ens espavilarem i farem que torni a funcionar… ara bé, hauria estat bé que algú hi hagués pensat.
Mentre tant, és dilluns i acaba de començar una setmana a l’escola.

SOBTADAMENT

Publicat el per
1

Començàvem l’any amb la notícia que un jove que havia participat a la xarxa d’iearn, en Marc, havia mort d’accident.  Les males notícies continuen aquest gener, aquesta setmana ens ha deixat la Montse del Valle, una jove del TEB i Ravalnet que va participar en el projecte de Ràdio comunitària i “Del Raval al Brasil”: Vídeo sobre el projecte “Del Raval al Brasil”. La Montse és la veu en off.

Ho ha fet sobtadament, no tenia cap malaltia ni ha patit cap accdient… ha estat de mort sobtada. Del tot inesperat. Encara estem assimilant la seva pèrdua i per fer-ho, recordem.

Un dia em van dir que “recordar” ve del llatí i que vol dir tornar a passar pel cor… doncs sense masses pretensions passo a fer això en aquest escrit, tornar a passar pel cor moments de la Montse,  perquè recordant-te sé que et mantèns viva.

Et vas apropar al TEB perquè et volies implicar en un projecte de barri, del teu barri el Raval,  i alhora conèixer i milorar la situació dels meninos i menines de rua del Brasil. I mare meva si et vas implicar! Vas  anar al Brasil amb un grup de joves de l’entitat i vas ser educadora del TEB. Tenies les idees molt clares, com a bona educadora, això si, sempre amb un somriure a la boca i amb un gran sentit comú.

Has deixat a l’entitat una petjada important, més de la que et penses… així ho comentaven avui algun dels joves dels quals tu vas ser educadora i que han estat avui al tanatori.

No podem fer massa cosa, a no ser tornar-te a passar pel cor, agafar el teu exemple i omplir-nos d’energia per fer el que tu volies fer: ser feliç i millorar el teu entorn.

Sempre et recordarem Montse, descansa en pau.

Aquí deixo la imatge que des del TEB s’ha fet per homenatjar-te


 

Treballant la ràdio: El magazine a 6è.

Publicat el per
2

Comencem de nou un altre timestre, un trimestre dur, igual que l’any que ens espera.

Ens retallaran el sou, ens treuran recursos i ens augmentaran hores, això si, hi ha una cosa que mai ens treuran: els nens i nenes i la seva il·lusió per fer les coses. Tampoc ens retallaran les ganes que tenen els alumnes d’aprendre, i això que si ens parem a pensar en el futur dels nostres joves és per posar-se a tremolar…

Precisament el nostre alumnat ens dóna força per tirar endavant i per intentar millorar les coses.

Així doncs, i per donar-nos ànims per aquest any difícil que comencem deixo aquí el magazine de 6è, tota la feina d’un trimestre en una mica més de vint minuts.

ALTRA RÀDIO: APRENDRE ANGLÈS VIVENCIALMENT, EN PERSONA I A TRAVÉS DEL FACEBOOK

Publicat el per
2

Reflexió emesa el 17 de desembre a l’Altra Ràdio a l'escola, dins el programa "El millor de cada casa".

Aquests dies he tingut un holandès de 15 anys a casa, el motiu? L’intercanvi que organitza l’institut del meu fill per millorar l’anglès.

La veritat és que en un moment on l’aprenentatge de l’anglès està a debat, on es qüestiona tant l’aprenentatge d’aquesta llengua en els centres educatius t’adones com a mare, i com a professional, que l’aprenentatge d’una llengua no té misteris, la solució és més senzilla del que sembla: Aquests dies el meu fill ha practicat més l’anglès que en qualsevol classe senzillament perquè l’idioma ha estat present les 24 hores del dia.
I no només durant la setmana que hem tingut al “Mijiu”, que així es diu el noi, si no durant les setmanes prèvies a través del facebook.

I és que encara hi ha qui s’atreveix a dir que les xarces socials no aporten res als nostres joves. Des del mateix moment que van tenir el nom del seu partener, tots els nois i noies els van buscar pel facebook, i evidentment hi eren, perquè a l’actualitat, si tens 15 anys i no estàs al facebook o a les xarxes socials, no ets. Les xarxes socials són més que un mitjà per comunicar-se, són una plataforma per a reivindicar-se, comunicar-se i sobretot per crear lligams.

Ara el noi holandès no hi és, ja ha tornat a casa seva, però com que l’intercanvi continua, ja que els nostres fills aniran a Holanda al mes d’abril, els nois i noies es continuen escrivint. Parlen de la seva quotidianitat, des de l’últim partit del Barça, al resultat de les notes o recordar el que van fer durant la setmana que van estar junts a Barcelona. Estan i es parlen.

On està doncs el misteri d’aprendre una nova llengua? És fàcil, en que sigui present. Potenciem des de les escoles que es comuniquin amb alumnes de països de parla anglesa o aque aquesta sigui molt present, com és el cas d’Holanda, fem que es passin més pel.lícules en versió original, fem que des dels mitjans de comunicació l’anglès sigui més present… deixant per exemple, les intervencions que fan en anglès els periodistes esportius al Guardiola després d’un partit, i no tallant la connexió en aquell moment.

L’aprenentatge de l’anglès és de tota la societat, no caiguem en l’error de deixar tota la responsabilitat a l’escola. Adonem-nos del potencial de les xarxes socials per aprendre, obren unes portes enormes a la comunicació en altres idiomes.

LA CULTURA ÉS CREADA

Publicat el per
Respon

Sovint sentim que les coses són “així” o de tal “altra manera” perquè així ho marquen les tradicions, la cultura… En el Raval, el barri on treballo, aquesta idea és molt present entre la població del barri, tant mussulmans com no mussulmans. La veritat és que hi conviuen moltes cultures diferents, i tot i la riquesa que això suposa, és evident també que les tradicions de vegades acaben sent obstacles per a la convivència o l’adptació a la manera de fer d’aquí: que les nenes vagin a piscina, facin educació física, puguin anar de colònies… són activitats que moltes vegades les nenes no poden fer a causa de “la tradició o la cultura”.

Avui m’han passat el vídeo del Vijay Kumar, un exalumne i un intocable, una persona exclosa del sistema tradicional de castes de l’India, però que vol trencar amb aquest sistema perquè creu que perpetua les injustícies. És tota una lliçó i una demostració que les coses poden canviar i el motiu és fàcil d’entendre: les coses poden canviar perquè som els humans qui fem les tradicions i qui construïm la cultura.

Agraeixo al Vijay la seva valentia, és tot un exemple del que hem de fer: CONSTRUIR UNA NOVA SOCIETAT.

TAmbé és un orgull com a ex-mestra sentir-lo 🙂