La finalitat d’aquest concurs és seleccionar la imatge de la 18a Setmana de la Ciència que se celebrarà el proper mes de novembre.
Participa-hi! El concurs és obert a tothom
1.000 € de premi per al guanyador/a!
Convocatòria oberta fins al 15 de juliol de 2013
Consulta les bases »
Descarrega aquí el material necessari »
El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.
Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.
Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).
Professors, pares i alumnes convoquen una vaga general a l’ensenyament públic el 9 de maig
La Plataforma Estatal per l’Escola Pública ha anunciat la convocatòria d’una vaga general de docents, alumnes i pares a totes les etapes de l’ensenyament per al pròxim 9 de maig. La jornada està convocada per protestar contra les retallades i la reforma educativa i universitària que prepara el ministre Wert.
La vaga s’emmarca en un calendari de mobilitzacions a abril i maig convocat pels sindicats CCOO, STES, FETE-UGT i CGT, la Confederació Espanyola de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), el Sindicat d’Estudiants i els Moviments de Renovació Pedagògica.
Organitzada per la Societat Catalana de Biologia i per la Universitat de València, el passat dissabte 20 d’abril es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la ciutat de València la II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Va ser una interessant trobada entre professionals de l’ensenyament i el món de la Biologia per intercanviar experiències i conèixer noves activitats i metodologies que fan servir alguns companys, en la que es van presentar una sèrie de comunicacions orals.
 |
Raquel Ortells, del Departament d’Ecologia de la Universitat de València (UV), va presentar un joc que modelitza la selecció natural a la matèria de Biologia al primer curs del grau de Químiques, en grups de quinze a vint alumnes. L’escenari del joc són fotografies, preferiblement a color i mida gran, de distints ecosistemes (desert, selva tropical, glacera…) sobre les que es situen quaranta petites fitxes de distints colors que representen varietats d’individus d’una mateixa espècie. D’aquestes fitxes, situades a l’atzar sobre la imatge de l’ecosistema, vint són eliminades per un depredador visual que consumeix preferiblement aquelles més vistoses, les que tenen un color que destaca més sobre el seu fons. A continuació la població es reprodueix, de forma que els estudiants fiquen una fitxa del mateix color al costat de cadascun dels supervivents. L’operació es repeteix successivament fins que s’observa com determinats caràcters desaparèixen o d’altres es fixen a la població, per exemple. El joc pot complicar-se simulant mutacions (introduint una nova fitxa d’un color aleatori al joc), migracions, o colls d’ampolla, per exemple.
 |
 |
Des de l’Escola PIVE de Tona (Osona), Isabel Sirerol va presentar un interessant projecte per, a través de l’estudi de les aigües sulfuroses al seu entorn, introduir conceptes com el cos humà, la contaminació, o fins i tot la història de la població, al nivell de 3r ESO. El projecte inclou una reunió conjunta amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, en què s’intercanvien coneixements i els de 3r aporten les mostres d’aigua que han agafat.
Seguint els passos de Leeuwenhoek, Belén Garrido i Matilde Barcía, del Col·legi Guadalaviar de València, presenten un projecte per elaborar un senzill microscopi òptic com el que aquest precursor de la microscopia va fer servir per realitzar les seues observacions. A partir de capil·lars de vidre els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat obtenen lents esfèriques que col·loquen posteriorment entre dues plaques foradades i que permeten observar preparacions microscòpiques. L’elaboració de la lent de vidre mitjançant una flama al laboratori és la part crítica de l’activitat, ja que aquesta ha de tenir un diàmetre d’un o dos mil·límetres com a màxim i no ha de presentar bombolles d’aire. Aconseguir les lents, diuen les ponents, pot costar tres o quatre sessions de laboratori. Malgrat això, el resultat és realment espectacular. Com a alternativa es pot usar uuna gota d’aigua com a lent, tot i que no s’aconsegueixen tants d’augments.
L’activitat presentada per Carlos Giménez, del C. Sant Gabriel de Viladcans, proposa fer servir eines informàtiques per cercar informació en bases de dades moleculars a la Biologia de 2n de Batxillerat. En concret, seqüències d’aminoàcids i nucleòtids i relacionar-les amb les corresponents proteïnes o fragments d’ADN, respectivament. Carlos va proposar un exercici on els alumnes, per parelles, havien d’identificar tres seqüències d’aminoàcids trobades a unes mostres d’hamburguesa, a través d’una guia que els explica el procediment per cercar aquesta informació. L’objectiu d’aquest cas concret era conèixer si hi havia frau alimentari en l’origen de la carn i aquesta procedia efectivament d’on indica l’etiqueta. A més, l’alumnat havia de respondre quins passos hauria d’haver fet el professor per arribar a elaborar l’activitat: conèixer l’eina de cerca informàtica, plantejar un context, buscar les seqüències de les proteïnes per les que es vol demanar… i, a continuació, proposar-ne ells una nova activitat.
María Ángeles Raduán, del Departament de Zoologia de la UV, va mostrar un mètode per identificar aus, petjades i excrements, a través d’una guia virtual.
Continua la lectura de II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament
Contes de microbis Arthur Kornberg
Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.
Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »
Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga
El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.
Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »
Sense possibilitats d’accedir a la sala de control i sentint-me completament impotent vaig decidir apagar l’alarma per evitar que la gent entrés en pànic, i en una postura completament covarda, ho reconec, vaig decidir marxar. Darrera meu la porta es va tancar. Jo quedava fora i els demés a dintre sense que ningú pogués accedir a l’altra banda. La porta va quedar bloquejada. Vaig córrer i va ser quan enfilava el meu carrer, ben entrada la nit, quan va esclatar la central nuclear de Txernòbil.
Aquest és un fragment del relat Insomni, escrit, sota el pseudònim de Paco Miralles, per un dels nostres estudiants de 3r ESO, que ha estat preseleccionat al concurs de relats científics Inspiraciència. Pots llegir el relat sencer en aquest enllaç i, si el vols votar pots fer-ho aquí (cal registrar-se) fins el 15 d’abril.
T’animem a fer-ho!
Al nostre Institut comencen les jornades de portes obertes. En les següents dates i horaris es duran a terme les activitats d’acollida dels alumnes de 6è de Primària i de les seues famílies en vistes a la preinscripció per al curs vinent 2013-2014 a l’ESO:
Dijous 28 de febrer (15 a 17h): Escola Consol Ferré
Dilluns 4 de març (15 a 17h): Escola Agustí Barberà
Dimarts 5 de març (15 a 17h): Escola Soriano Montagut
Dimecres 6 de març (15 a 17h): Escola Miquel Granell
Dijous 7 de març (20h): reunió pares i mares d’alumnat de 6è
Us hi esperem!
X(p)rimenta 2013 és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, que enguany compta amb el patrocini dels Vilars Rurals, del Grup SERHS.
X(p)rimenta s’adreça a professors i alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Es tracta de filmar un experiment senzill en vídeo amb l’objectiu d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic interessant. Els vídeos han de ser de durada curta (3 minuts com a màxim). Cada escola, i cada grup escolar, pot participar amb diversos vídeos. Vegeu-ne les bases per a copsar-ne els detalls.
Es concediran tres premis als millors vídeos presentats, un per a cada categoria (primària, secundària, i batxillerat/cicles formatius). Els premis per a l’alumnat consisteixen en entrades per a visitar el centre Cosmocaixa de Barcelona i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a Terrassa. A banda, s’atorgaran un seguit de Mencions a d’altres vídeos meritoris.
Els vídeos guardonats amb Premis i Mencions podran seran penjats a Recerca en Acció per tal que serveixin d’exemple a qualsevol persona interessada i alimentin la base de dades d’experiments del portal.
La inscripció es clou el 31 de març, però hi ha temps per a realitzar i lliurar el vídeo fins al 30 d’abril.
Visiteu el projecte X(p)rimenta la ciència més jove per veure els vídeos distingits la passada convocatòria.
Dimarts vinent, 29 de gener de 2013, a les 16:30h, es farà a l’Institut una reunió per part de professorat dels Departaments de Ciències i de Llengua i literatura per informar i donar pautes a tots aquells alumnes interessats en realitzar un relat científic dins del marc dels concursos Fem contes de Ciència o Inspiraciència. Els relats poden fer-se tant en català com en castellà i, per part dels departaments implicats rebreu tot l’assessorament que necessiteu, tant des del punt de vista científic com literari.
Ànims!
Recordeu: Dimarts 29 de gener a les 16:30h a l’Institut