Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.
Mostra tots els articles de vramiro
X(p)rimenta 2013
X(p)rimenta 2013 és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, que enguany compta amb el patrocini dels Vilars Rurals, del Grup SERHS.
X(p)rimenta s’adreça a professors i alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Es tracta de filmar un experiment senzill en vídeo amb l’objectiu d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic interessant. Els vídeos han de ser de durada curta (3 minuts com a màxim). Cada escola, i cada grup escolar, pot participar amb diversos vídeos. Vegeu-ne les bases per a copsar-ne els detalls.
Es concediran tres premis als millors vídeos presentats, un per a cada categoria (primària, secundària, i batxillerat/cicles formatius). Els premis per a l’alumnat consisteixen en entrades per a visitar el centre Cosmocaixa de Barcelona i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a Terrassa. A banda, s’atorgaran un seguit de Mencions a d’altres vídeos meritoris.
Els vídeos guardonats amb Premis i Mencions podran seran penjats a Recerca en Acció per tal que serveixin d’exemple a qualsevol persona interessada i alimentin la base de dades d’experiments del portal.
La inscripció es clou el 31 de març, però hi ha temps per a realitzar i lliurar el vídeo fins al 30 d’abril.
Visiteu el projecte X(p)rimenta la ciència més jove per veure els vídeos distingits la passada convocatòria.
Ficus rubiginosa
Nom científic: Ficus rubiginosa
Família: Moraceae
Nom comú: En català, castellà i en anglès es diu: ‘’ficus’’
Nom del alumne: Berta Tomas Gómez
Data i lloc: 29-12-12 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: Port arbustiu, les fulles estan tancades dins d’un parell de estípules soldades al principi, és un arbust de fulla caduca. Comprén unes 2000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals. El representant de la família del ficus a Europa és la figuera, i el ficus més conegut desde fa poc es el ficus cautxú.
Fonts d’informació: Enciclopèdia catalana i wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ficus
Relació amb els éssers humans o altres espècies: És una planta hornamental, és tòxica i és pol·linitzada per algun animal.
Euphorbia pulcherrima
Nom cientifíc: Euphorbia pulcherrima
Familia: Euphorbiaceae
Nom comú: pastora, pascuero, nit bona, flor de pasqua o estrella federal
Nom de l’alumne: Andrea Servià Jornet
Data i lloc: 10 de Desembre a casa els meus avis.
Hàbitat: En jardins com arbust, però principalment com a planta d’interior per Nadal
Descripció: Arbust o petit arbre l’alçada pot variar entre 0,6 i 3 m, amb grans fulles dentades de color verd fosc (7 a 16 cm) i petites inflorescències grogues. Les cridaneres bràctees que formen la part superior de la planta, de color vermell, rosa, blanc verdós o blanc groguenc són sovint confoses amb flors.
Floreix a l’hivern. A l’hemisferi nord floreix de novembre a febrer i és essencial que la planta no rebi llum durant 12 hores, aproximadament des d’octubre fins Nadal perquè floreixi.
Fonts d’informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Euphorbia_pulcherrima, http://www.botanical-online.com/florpoinsettiacatala.htm.
Olimpíada de Geologia de Catalunya 2013
El passat divendres dia 1 de febrer es va celebrar a Tarragona, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya, que representa la primera fase de l’Olimpíada Internacional de les Ciències de la Terra que aquest any es celebrarà a l’Índia.
Quatre alumnes de Batxillerat del nostre centre van participar: de primer curs, Jordi Rullo, i de segon, David García, que ja va participar a l’edició anterior i va quedar classificat per a la fase estatal, Patricia Ferré i Sílvia Toscas. La prova va consistir en cinquanta preguntes tipus test sobre coneixements generals de Geologia, a respondre de forma individual en una hora i, després d’un descans, una prova pràctica que s’havia de resoldre en grups de fins a quatre estudiants. Aquesta va consistir en la resolució d’un bloc diagrama en el que s’havia de completar el tall geològic i la història dels materials i respondre unes preguntes sobre el mateix, i en la identificació d’una sèrie de mostres de minerals, roques i fòssils.
Els estudiants que obtinguen els tres millors resultats passaran a la fase estatal, que aquest any es celebrarà a Girona. A banda, la Universitat Rovira i Virgili ofereix matrícula gratuïta per al primer curs d’una carrera d’aquesta universitat per a qui quede en primera posició.
Independentment dels resultats dels nostres estudiants, els objectius de l’activitat estan més que assolits des del moment que els alumnes decideixen preparar i enfrontar-se voluntàriament a una prova de Geologia, cosa que sens dubte contribueix a la seua formació en aquest àmbit de coneixement i a l’adquisició tant d’una nova perspectiva en la forma d’encarar els continguts, com d’habilitats per a la realització d’una prova molt distinta d’aquelles que fan habitualment. Esperem que això puga contribuir a consolidar els bons resultats a la matèria de Ciències de la Terra, que al nostre centre a la convocatòria de les PAU del juny passat van estar un punt per sobre de la mitjana de Catalunya.
Un any més el professorat de Ciències de la Terra agraïm l’entusiasme dels nostres estudiants i els encoratgem a seguir així. Enhorabona!
Visita la pàgina de la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya »
Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica
Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)
Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.
La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:
• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.
Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.
Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.
Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.
A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.
La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.
Continua la lectura de Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica
Ruta graveolens
Nom científic: Ruta graveolens
Família: Rutaceae
Nom comú: Ruta (català) Ruda (castellà) Rue (anglès)
Nom de l’alumne: Paula Curto Temprado
Data i lloc de la imatge: el 29 de Desembre al jardí de casa
Hàbitat: A Europa meridional, en llocs poc humits.
Descripció: La ruta es un arbust molt ramificat. Es una planta que es troba en un clima temperat i càlid, aquesta planta no necessita molta humitat.
Medeix entre 70 i 100cm. Les seves fulles son semi-perecnes, de color verd focs. Els laterals de les fulles son allargats i els finals son ovalats.
Les flors estan formades per rametes i tenen entre 4 i 5 pètals de color groc viu.
El fruit es una espècie de capsula en 5 lòbuls. Té un aroma molt fort, difícil de confondre amb altres plantes.
Relació: La ruda es una plata medicinal i també s’utilitza per cuina.
S’utilitza per cuina, perquè el sabor de la fulla es picant i amarg a l’hora, però el seu aroma s’utilitza per fer diferents salses o mescles alcohòliques.
També s’utilitza per a la medicina, ja que talla molt bé les hemorràgies oculars i nasals. No es gens bo utilitzar-la en grans quantitats i no es aconsellable consumir-la si tens problemes al ronyons.
Fonts d’informació:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_graveolens
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/aromaticas-y-medicinales/ruda-eficaz-pero-con-prudencia_184033.html
Relats científics
Dimarts vinent, 29 de gener de 2013, a les 16:30h, es farà a l’Institut una reunió per part de professorat dels Departaments de Ciències i de Llengua i literatura per informar i donar pautes a tots aquells alumnes interessats en realitzar un relat científic dins del marc dels concursos Fem contes de Ciència o Inspiraciència. Els relats poden fer-se tant en català com en castellà i, per part dels departaments implicats rebreu tot l’assessorament que necessiteu, tant des del punt de vista científic com literari.
Ànims!
Recordeu: Dimarts 29 de gener a les 16:30h a l’Institut
Inspiraciència 2013
Inspiraciencia és un concurs de relats d’inspiració científica. És una iniciativa que relaciona la ciència i la literatura d’una manera lúdica i participativa. La ciència i la literatura recorrena la creativitat per encarar nous reptes i combinar-les pot generar noves i fresques idees en direccions imprevisibles. Inspiraciència pretén ser un espai obert a tothom on pensar i imaginar la ciència, des de la ficció.
Inspiraciencia és una invitació a tothom a pensar i imaginar la ciència, a través de l’escriptura.
Modalitats: El concurs té dues modalitats competitives: relats curts (entre 800 i 1.500 paraules) i microrelats (fins a 500 paraules).
Categories: El concurs té dues categories: públic general (a partir de 18 anys) i públic juvenil (menors de 18).
Els participants s’han de registrar a una de les dues categories i poden enviar com a màxim un relat per a cada modalitat competitiva. És a dir, cada participant pot enviar un relat curt i un microrelat.
Llengua: Els relats poden estar escrits en català, en castellà o en gallec.
Premis: Els premis s’atorgaran durant el mes d’abril de 2013, en un acte que s’anunciarà oportunament. El concurs contempla un premi institucional i un premi del públic, per a cada modalitat i categoria.Els premis seran varis dispositius electrònics, llibres de divulgació, cursos d’escriptura o tallers similars. L’organització del concurs es reserva el dret de declarar deserta la convocatòria si considera que els originals presentats no assoleixen la qualitat mínima necessària.
Pothos aureus
Nom Científic: Pothos aureus
Família: Araceae
Nom Comú: Poto (Català); Poto (Castellà); Devil’s ivy (Anglès); Scindapsus (Francès)
Nom de l’alumne: Albert Sabaté Garcia
Data i lloc: Al menjador de casa meva. El dia 30 de desembre de 2012
Hàbitat: Es troben en la selva tropical
Descripció: És una planta adaptada a zones tropicals que pot arribar als 20 m d’altura i les seves fulles poden arribar a 1 m de llargària i tenen unes flors blanques tot el any. També s’adapta molt bé en zones interiors, que ja no creix tant com al tròpic, a l’interior pot arribar a créixer de 5 a 8 m, les fulles són de dimensions normals i les seves flors no arriben a florir.
És de color verd intens, ja que en algunes zones te uns tons blanquinosos. És una planta enfiladissa, ja que es pot posar en un test penjant o en un test terrestre.
Relació: És una planta que s’utilitza per a ornamentar interiors de cases o altres llocs com consultes o en oficines, etc.