Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Alguns efectes del canvi climàtic
Previsions per al futur:

• Si la temperatura mitjana dels oceans segueix augmentat al ritme actual. Pujarà el nivell del mar.
• Disminució de les precipitacions i una menor disponibilitat d’aigua.
• El canvi climàtic pot fer que moltes malalties s’estenguin a regions que n’estaven protegides.
• Blanqueig dels coralls: els pòlips dels coralls expulsen les algues responsables del seu color i acaben morint en faltar-los els elements nutritius que aportaven les algues.

Alguns canvis necessaris
El protocol de Kyoto, redactat el 1997, incorporava mesures enèrgiques vinculats des d’un punt de vista jurídic. Els acords a hores d’ara son els següents:

• Es reconeix que el darrer informe del IPCC es l’estudi científic mes complet i el document de referencia sobre l’escalfament del planeta.
• Es reconeix la necessitat de canviar el model de desenvolupament econòmic basat en el consum desmesurat d’energia procedent de combustibles fòssils.
• Es reconeix que els països pobres i en vies de desenvolupament necessiten finançament de les nacions riques per afrontar els desastres naturals i els efectes negatius de l’escalfament del planeta.
• Es concediran ajudes a les nacions en vies de desenvolupament per conserver i protegir els seus boscos i jungles.
• Es reconeix la necessitat urgent d’actuar per reduir les emissions de diòxid de carboni provinents de la desforestació i que son responsables del 20% dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle.

La contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica es la presencia a l’aire d’algunes substancies que, a partir d’uns límits determinats, poden ocasionar d’una manera directa o indirecta efectes nocius tant en els materials com en els esser vius.
Tot i que l’aire rep emissions naturals de molts productes químics, els diversos mecanismes d’autodepuració que posseeix l’atmosfera son capaços d’esmorteir aquest efecte contaminant de les emissions naturals. Però els humans accelerem la producció de contaminants naturals a causa de determinades practiques agrícoles o dels incendis forestals fortuïts o provocats.

L’afebliment de la capa d’ozó
L’ozonosfera i la seva importància
A l’atmosfera hi ha una concentració considerables d’ozó, un gas que es tòxic, però que absorbeix gran part de les radiacions ultraviolades del Sol.
Els clorofluorocarburs son molècules amb carboni, clor i fluor utilitzades en diverses activitats industrials que alteren el cicle natural de l’ozó. En incidir la llum ultraviolada sobre els CFC, s’alliberen radicals de clor. El clor es molt reactiu i es combina amb l’ozó provocant-ne la destrucció. Aquest procés es unes 1500 vegades mes ràpid que la destrucció en que intervé la radiació ultraviolada
Quines conseqüències pot tenir ?
La disminució de la concentració d’ozó a l’estratosfera te com a conseqüència un augment de la radiació ultraviolada que incideix en la superfície terrestre.

La pluja acida
L’aigua de la pluja es lleugerament acida, sobretot a causa de la dissolució del CO2 atmosfèrica. En cremar combustibles fòssils, el sobre que aquests combustibles contenen dóna lloc a diòxid de sofre. Les elevades temperatures del procés de combustió sovint faciliten la formació d’òxids de nitrogen. Aquest gasos reaccionen amb l’aigua atmosfèrica.
Els efectes de la pluja acida
Els ecosistemes aquàtics son especialment vulnerables a la pluja acida. L’acidificació dels estanys i els llacs afecta els organismes que no poden tolerar l’acidesa.
La pluja acida perjudica també la salut de les persones. La seva acció directa provoca un augment de les malalties cardiovasculars i de les vies respiratòries, de la conjuntivitis i de les al·lèrgies.
Els materials de construcció i els monuments també son vulnerables a la pluja acida: l’acidesa afecta les roques de carbonat de calci, les dissolen progressivament i ocasionen l’anomenada “ malaltia de la pedra ”.

Els riscos sísmics
Els efectes dels terratrèmols
Els terratrèmols, els moviments sobtats de la superfície terrestre, es produeixen a causa l’alliberament d’energia acumulada en les capes de l’interior de la Terra. Quan parlem de riscos naturals, com és el cas del risc derivat dels terratrèmols, hem de considerar simultàniament dos conceptes:
La perillositat: deriva de la probabilitat que s’esdevingui el procés natural, amb un abast, una intensitat i una durada determinats.
La vulnerabilitat: deriva de la capacitat de la societat per fer front a les conseqüències potencials del fenomen natural.
Els factors que determinen els danys que produeix un terratrèmol son els següents:

• L’energia alliberada (o magnitud) i la durada del sisme
• L’estabilitat dels materials del subsòl i la qualitat de les construccions i les estructures
• La data i l’hora del sisme i la densitat de població de l’àrea on es produeix.
• La magnitud d’un terratrèmol es una mesura de l’energia alliberada en un moviment sísmic. Es calcula a partir de l’amplitud de les ones que es registren en els sismogrames quan vibra la Terra.

Les causes dels terratrèmols
Un terratrèmol es pot produir en gairebé qualsevol lloc del mon. Tot i això, la major part dels sismes, i els mes destructors, s’esdevenen en les regions on entren en contacte les plaques litosfèriques. A causa de la dinàmica interna del planeta a les zones de contacte entre les plaques s’acumulen importants tensions que s’alliberen sobtadament.
A banda d’educar la població sobre com s’ha de comportar durant els moviments sísmics, es indispensable:

• Elaborar un pla d’edificació que reguli on es pot construir i quines han de ser les característiques dels edificis i les infraestructures annexes.
• Elaborar i fer el seguiment d’una normativa estrica sobre els materials i estructures de les construccions.

Els riscos volcànics
Els materials volcànics
Un volcà es una obertura o esquerda a l’escorça terrestre, a traves de la qual s’allibera material rocós fos de l’interior del planeta, el magma. El procés al llarg del qual es produeix la sortida del material de l’interior s’anomena erupció. Les erupcions expulsen diversos tipus de materials, els quals es poden classificar en:

• Productes líquids o lava: és el magma alliberat de gasos.
• Gasos volcànics: son una barreja d’hidrogen, vapor d’aigua, diòxid de carboni, meta, diòxid de sobre, àcid sulfhídric, àcid clorhídric i clor.
• Productes sòlids o piroclasts: poden ser cendres, gredes i bombes de mida progressivament mes gran.

Les manifestacions perilloses
La naturalesa dels perills depèn del tipus de volca i de la seva activitat eruptiva:

• Els fluxos de lava son la manifestació volcànica mes coneguda; no obstant això, no son el mes perillós.
• Els fluxos piroclàstics tenen un abast inferior i els seues efectes s’estenen a pocs quilometres al voltant del volca.
• Els núvols de cendres contaminen fortament l’aire i poden provocar asfixia a les persones i a altres animals
• Els lahars son corrents de fang i roques produïts per la fusió del gel o la neu de l’edifici volcànic.

Notícia: El calentament global sa ralentitzat durant la passada dècada
La dècada passada va ser la més càlida des que van començar els registres el 1880. Tot i això, el ritme d’increment de l’escalfament observat des de 2000 fins 2009 va ser menor, segons un estudi internacional liderat per la Universitat d’Oxford, que conclou que això podria invalidar les prediccions més dures sobre els efectes del canvi climàtic per a la segona meitat del segle.
Els científics expliquen aquesta estabilització de la taxa de creixement, tot i els nivells cada vegada més alts de diòxid de carboni a l’atmosfera (fa unes setmanes es van superar les 400 parts per milió), per una disminució de l’activitat solar, major absorció de la calor per part dels oceans o un augment dels aerosols volcànics, entre altres raons.
Sigui com sigui aquesta «interrupció» podria portar a que l’escalfament en els propers 50 a 100 anys es trobi dins de les projeccions, «però no en l’extrem superior d’aquest rang», que era d’una pujada de 6,4 ºC, va explicar Alexander Otto, investigador de l’Environmental Change Institute de la Universitat d’Oxford i coautor de l’estudi.
No obstant, adverteix, seguim estant en rangs molt per sobre de l’augment de 2 ºC considerat el límit segur.
http://www.abc.es/sociedad/20130520/abci-calentamiento-global-frena-201305201925.html