Arxiu d'etiquetes: Kyoto

Cimera del clima de París

Dilluns 30 de novembre comença la COP21, la decisiva cimera sobre canvi climàtic que se celebra a París fins a l’11 de desembre amb l’objectiu d’assolir un acord, real, just i aplicable per mantenir l’escalfament del planeta per sota dels 2ºC.

L’esdeveniment culmina un llarg procés que va començar amb la COP de Durban, l’any 2011, i que hauria d’ acabar en un compromís global de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que entraria en vigència en el 2020.

Continueu llegint la notícia al 324 »
Com ens afectaria un augment de 2 graus de la temperatura? »
Consulteu la pàgina oficial de la Cimera »

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

Cimera del clima de Durban

Prorrogada per assolir un acord de mínims

Del 28 de novembre a, en principi, el 9 de desembre d’aquest 2011, s’ha celebrat a la ciutat sud-africana de Durban la que de moment, i fins la propera que es celebrarà a Qatar l’any vinent, és la última Cimera de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, coneguda amb el nom de COP 17 (Conferència de les Parts). La Cimera s’ha hagut de prorrogar dos dies més del previst per poder arribar a un acord, que s’ha assolit amb l’absència de delegacions de països que ja havien abandonat la reunió davant les dificultats de la negociació i la finalització dels terminis.

El tema més transcendent de la Cimera era l’ampliació o substitució del conegut Protocol de Kyoto, resultat de la Cimera celebrada en la ciutat japonesa que li dóna nom, l’any 1997, i en el que es fixaven límits per a les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle, en especial el diòxid de carboni, amb l’objectiu de disminuir l’escalfament global antropogènic i el conseqüent canvi climàtic. Aquest protocol, que expira en 2012, va trobar-se amb l’oposició d’alguns dels principals emissors, com ara els Estats Units d’Amèrica, que van negar-se a signar-lo en el seu moment.

La Cimera de Durban ha arribat a l’acord de prorrogar el Protocol de Kyoto fins 2017, negociar un instrument legal, encara no definit, que s’hauria de signar en 2015, per limitar les emissions a partir de 2020, i establir un fons verd que proporcione ajudes econòmiques als països més afectats pels efectes del canvi climàtic.

Aquest acord tan poc definit i tan disputat fins a l’últim moment, qüestiona, una vegada més, la credibilitat de les resolucions preses en aquest tipus de trobades internacionals en les que és difícil arribar a postures comunes i, quan s’aconsegueix, massa vegades tot ha quedat en paper mullat. En una reunió amb delegacions de més de 190 estats, cadascun amb uns interessos distints, és evident que el consens no pot estar mai fàcil. Els més reticents aquesta vegada han estat Estats Units, Xina i Índia, que veuen en les limitacions de les emissions de gasos contaminants un impediment al seu desenvolupament industrial i econòmic.

Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »

Cimera del clima de Cancún

Modest acord a la cimera de Cancún que prorroga la vigència de Kyoto tot i l’oposició de Bolívia

Els 190 països que participen en la cimera del canvi climàtic de Cancún han aconseguit arribar a un modest acord de mínims que prorroga la vigència del Protocol de Kyoto, espera més retallades en les emissions de diòxid de carboni i crea un fons verd per ajudar els països en vies de desenvolupament a reduir les seves emissions. Bolívia és l’únic país que no ha signat aquest document i amenaça d’anar al Tribunal Penal Internacional (TPI) de la Haia per impugnar el resultat de la cimera. (…)

Continua llegint »