Per Adriana Puigcerver i Madalina Pop
NOTÍCIA:
TweetPee és una aplicació presentada per la coneguda marca de bolquers Huggies, que avisa amb un tuit als pares sobre la necessitat de canviar-li el bolquer al seu nadó.
Consisteix en col·locar un dispositiu de plàstic enganxat a la part davantera del bolquer llavors el “gadget” avisa del canvi, degut a que té sensors d’humitat, i quan supera els valors establerts, envia un missatge a la “app”.
Un altres funcions de l’aplicació serien ; la consulta de l’estadística que es crea a través del canvis de bolquers i el consum del mateix, apart d’avisar de la necessitat de comprar més, de fet Huggies ofereix la possibilitat de comprar-los sense sortir de casa, a través d’TweetPee.
http://www.abc.es/tecnologia/moviles-aplicaciones/20130511/abci-tweetpee-aplicacion-bebe-201305101059.html
INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet es composa d’innumerables ordinadors i dispositius informàtics connectats els uns amb els altres.
Com s’organitza internet
Cada màquina s’identifica per un codi numèric regular per protocol IP ( Internet protocol). Actualment es segueix el protocol IPv4 que utilitza adreces de 32 bits. Aquest protocol permet identificar de manera única 232 = 4.294.967.296 màquines. Tanmateix, el creixement posterior d’Internet i la manera de repartir les adreces entre els diferents països han fet necessari implantar el protocol IPv6, que utilitza adreces de 128 bits i permet identificar un nombre incommesurable d’adreçaments.
Dominis i subdominis
Les adreces numèriques es transformen en paraules ja que a les persones ens resulta més fàcil recordar lletres que números.
El domini són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s’assignen paral·lelament a una o més adreces IP. També hi ha una màquina que s’encarrega exclusivament de la traducció dels noms dels dominis als seus equivalents numèrics.
El subdomini es correspon amb carpetes de la màquina on és el domini. A nivell d’Internet es podria dir que el subdomini s’utilitza per a referir-se a una adreça web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d’un domini principal.
Altres protocols disponibles a Internet són l’FTP ( transferència de fitxers), el Telnet (control remot) i l’SMTP (correu electrònic).
L’arquitectura client-servidor
Tots aquests protocols funcionen sota l’arquitectura client-servidor, en què la màquina client és la que fa la petició i la màquina servidor és on hi ha les dades que se sol·liciten.
Els protocols TCP-IP
El protocol TCP s’encarrega de fragmentar la informació en paquets en la màquina d’origen i de reagrupar-los en la màquina de destinació.
El protocol IP afegeix i controla l’adreça de destí i d’origen dels paquets fins que arriben al seu destinatari.
NAVEGAR PER INTERNET
Els navegadors
Els navegadors interpreten les instruccions rebudes, generalment a través d’Internet, de la màquina servidor i mostren el resultat a l’usuari final. A través de l’arquitectura client-servidor, el navegador sol·licita el resultat de l’execució del codi present en la màquina servidor.
Cada navegador incorpora diferents funcionalitats i són ampliables amb més funcionalitats o extensions. La majoria també permeten la instal·lació de barres de navegació pròpies amb accés a les funcions de cerca més habituals.
Els navegadors més utilitzats són:
· El firefox, de la fundació Mozilla, que és d’ús lliure i gratuït.
· L’Internet Explorer, que és present a prop del 90% d’ordinadors del planeta però també és el que té major atacs amb virus informàtics i codis maliciosos.
· L’Opera, que és gratuït i disposa de versions per a telèfons mòbils, ordinadors de butxaca i agendes electròniques.
· El Safari, que està optimitzat per als ordinadors d’Apple amb el sistema operatiu MAC OS.
· Altres navegadors menys utilitzats com ara K-Meleon, Konqueror o Plucker
I per últim, el més actual, el Google Chrome que és gratuït i és un navegador web desenvolupat per Google.
Les aplicacions complementàries
Les més utilitzades actualment són:
· Acrobat Reader: llegeix fitxers en format PDF.
· Llibreries de Java: permeten executar el codi en la màquina client i visualitzar les miniaplicacions, fragments de codi en llenguatge Java.
· Flash Player: visualitza vídeos, animacions, gràfics dinàmics i presentacions interactives en Flash.
· QuickTime: reprodueix documents d’àudio i vídeo elaborats amb tecnologia d’Apple i iTunes.
· WinZIP i WinRAR: serveixen per comprimir i descomprimir arxius
· Microsoft Office: és una aplicació que interrelaciona aplicacions d’escriptori, servidors i serveis per als sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS X.
· Adobe Photoshop: és un editor de gràfics desenvolupat i publicat per Adobe Systems. És l’actual líder de mercat per a mapes de bits comercials i manipulació d’imatges.
· Real Player: reproductor de multimèdia, creat per RealNetworks, que reprodueix diversos formats multimèdia.
LES MESURES DE SEGURETAT
Cal protegir l’ordinador i la connexió contra l’entrada de qualsevol mena d’element nno desitjat que pugui alterar els continguts de la màquina, permetre el control remot del terminal, o enviar informació des del seu interior. És important:
· Configurar correctament els elements de privadesa del nostre sistema.
· Utilitzar un antivirus permanentment actualitzat per prevenir qualsevol infecció a l’ordinador.
· Reforçar l’ordinador amb tallafocs que controlen i regulen l’accés a l’ordinador a través de la connexió, i amb programes detectors de codis maliciosos ( els cavalls de Troia, per exemple) que poden provocar fuites incontrolades d’informació del nostre terminal.
· Estar permanentment informats.
· Ser prudents amb les webs que visitem.
SMS I LA MISSATGERIA INSTANTÀNIA
El servei de missatges curts o SMS (Short Message Service) és un servei disponible en els telèfons mòbils que permet l’enviament de missatges curts entre telèfons mòbils, telèfons fixes y altres dispositius de mà. L’SMS ha reemplaçat sistemes de comunicació clàssics, com ara el correu postal o el telèfon de veu.
La missatgeria instantània és un sistema d’intercanvi de missatges i continguts entre les persones d’una llista de contactes, generalment a través d’Internet. Algunes xarxes de missatgeria instantània bastant utilitzades avui dia són: MSN Messenger, Jabber, ICQ, Google Talk, Yahoo Messenger, AOL Messenger i Facebook.
Actualment, amb l’aplicació Whatsapp es pot parlar per missatgeria instantània a través del mòbil. Automàticament, aquest programa es sincronitza amb tots els contactes de l’agenda del telèfon mòbil, de manera que no cal afegir-los manualment.
Els mòbils que poden tenir aquesta aplicació són els coneguts smartphones els quals són ordenadors de butxaca però amb la funció de trucar.
Les característiques de Whatsapp són:
· Multiplataforma i gratuïta (o amb cost de 0,79€ segons la plataforma de telefonia mòbil).
· Detecció automàtica d’usuaris de WhatsApp mitjançant la comparació de continguts de l’agenda de d’adreces del telèfon mateix.
· Nombre de caràcters il·limitat en enviament i recepció de missatges.
· Tria d’un estat (per defecte surt Hey there! I am using WhatsApp.)
· Confirmació a temps real de si el missatge ha estat enviat (un tic) i rebut (dos tics).
· Enviament de fotos, vídeos, música, etc.
· Enviament de localització.
· Creació i participació en xats en grup.
· Aplicar icones de grup.
· Possibilitat de triar o d’afegir un fons de pantalla.
CERCAR INFORMACIÓ A INTERNET
Comencem amb el més important, el millor cercador d’Internet actualment (o el més popular), el cercador de Google (en 0.14 segons li apareixen 25.900 resultats) seguit de Bring, Ask, Windovs Live, Yahoo entre d’altres.
Entre els cercadors de cercadors, hi destaca Wikipedia (enciclopèdia en línia), Youtube (cercador de videos), Linkcat (cercador d’informació de Catalunya) que son normalment més específics o més temàtics.
Els cercadors monogràfics, com Scirus, Medicina ,son cercadors més adients per científics.
EL CORREU ELECTRÒNIC
Sobre el correu electrònic, es una de les tecnologies més pràctiques de l’àmbit de les comunicacions, molt semblant al correu postal però digitalment.
L’enviament dels correus electrònics, es basa en el protocol SMTP (simple mail transfer protocol), que utilitza un protocol client-servidor enomenat TCP.
Per rebre els mails s’utilitza el protocol POP (post office protocol) el qual descarrega tots els missatges del servidor a la teva bústia per poder llegir-los.
Els servidors més utilitzats son per exemple el Hotmail, Gmail, Mozzilla Thunderbird, Outlook, encara que el que s’utilitza més avui dia, son servidors de missatges, no en forma de mail, sinó de missatges a temps real, al qual pots rebre missatges, imatges, etc… Els més importants son Whatsapp, Twitter, Tuenti, Facebook entre d’altres.
DE TOTHOM A TOTHOM
Les noves tecnologies populars per transferir arxius entre usuaris de diferents ordinadors i diferents parts del món.
S’utilitza el FTP (file transfer protocol) per a transferir arxius entre dispositius, utilitzant l’SCP (secure copy) i l’SFTP (SSM file transfer protocol) que milloren els aspectes xifrant el transit de les dades.
L’altre manera de traspassar arxius es el P2P (peer to peer), que serveix per compartir arxius entre ordinadors en una xarxa en què cada ordinador actua com a client i com a servidor a la vegada, dels quals els més utilitzats son Ares, JDownloader, BitTorrent, UTorrent, Tucan entre molts d’altres.
LA TELEFONIA MÒBIL
Els primers telèfons mòbils generació zero (0G) van aparèixer l’any 1946 i eren una mena de transmissors-receptors de ràdio. L’any 1970 van començar a desenvolupar els mòbils de primera generació (1G), ja anomenats com a telèfons cel·lulars, que duien bateries i eren portables. L’any 1980 es van desenvolupar la tecnologia de segona generació (2G) totalment digitals. Amb el GSM (global system for mobiles) es va fer popular l’ús de telefonia mòbil, l’any 1997 en que van sortir la tercera generació (3G). Amb l’UMTS (universal mobile telecommunications system) que suporta ja la videoconferència, quan va aparèixer l’HSDPA amb velocitats de transmissió de fins a 14Mbits per segon.
La quarta generació (4G) suporta velocitats d’entre 100Mbits i 1Gb per segon i es basa en el protocol IP (Internet), la qual ofereix serveis multimèdia, de vídeo xat, televisió en HD o difusió de vídeo digital.
Ara mateix s’està estudiant en una de les grans companyies com és Samsung, la tecnologia de cinquena generació (5G) que en principi estarà en el mercat en el 2016. Aquesta última generació, el que oferirà serà poder agafar una velocitat per Internet que permetrà descarregar, per exemple, una pel·lícula completa en menys d’un segon, que es traduiria en desenes de gigabits per segon. Aquesta investigació per la 5G té una inversió per l’estudi i per impulsar aquesta tecnologia de 50 millons d’euros.
ELS SISTEMES GLOBALS DE NAVEGACIÓ PER SATÈL·LIT
Es tracta de sistemes que permeten calcular d’una manera força precisa la nostra posició, a partir d’una xarxa de satèl·lits distribuïts al voltant del món. Actualment hi han dues xarxes militars, la xarxa més utilitzada i més comuna es la del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica (sistema GPS) i l’altre es la xarxa del Ministeri de Defensa de la Federació Russa (sistema GLONASS). Tots dos s’utilitzen per a serveis civils, que erren expressament la posició entre 15 i 30m.
La posició es calcula a partir de la detecció, almenys, de tres satèl·lits de la xarxa, dels qual coneix la distància a què es troben de l’aparell. La distància es calcula a partir del temps que tarda un senyal de ràdio a viatjar des de l’aparell fins al satèl·lit i la posició. Tot el procés es basa fonamentalment en la gran precisió dels rellotges interns dels satèl·lits i de l’aparell de posicionament mateix.
Avui dia, podem trobar els sistemes de localització GPS, tant en els aparells de GPS com en telèfons mòbils de 4G.