Mostra tots els articles de vramiro

El món petit: la societat de la informació i del coneixement

1r BAT, , , ,

Per Andreu Castells i Sergi Martínez

NOTÍCIA: Pas decisiu en la computació quàntica
http://noticiasdelaciencia.com/not/6347/paso_decisivo_en_la_computacion_cuantica/

S’ha descobert un nou sistema per observar l’informació quàntica sense distorisonar-la. Aquesta informació s’emmagatzema en bits quàntics anomenats qubits, que a diferència dels convencionals poden representar simultànimanet 1 i 0, accelerant notablement qualsevol operació que efectua l’ordinador.

ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Un sistema de representació numèrica és un mètode que ens permet representar una quantitat de unitats en forma escrita.
El més utilitzat és el de base 10 (el que utilitzem habitualment) i l’utilitzat pels ordinadors és el de base 2.

Representació en base 10
Agrupem les unitats en potències de 10 i comptem els grups que obtenim. D’aquesta manera si tenim 38 unitats es comptarien tres grups de deu i un grup de vuit unitats.

Representació en base 2
Agrupem les unitats en potències de 2 i, com abans, comptem els grups que obtenim. Prenent l’exemple anterior com a referència, en aquest cas contaríem un grup de 32 unitats, un de 4 i un de 2, que ens donaria com a resultat la codificació 100110.

Mètode pràctic
Am aquest mètode es pot traduir qualsevol número decimal en base 10 al sistema de representació que volguéssim. El procediment consisteix en dividir el nombre per la base al què el volem traduir fins a que el quocient sigui 0.

Degut a que la base 2 genera nombres molt llargs, es tradueixen a numeració hexadecimal, composta per setze símbols: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E i F, on les lletres representen agrupaments de 10 (A són 10 unitats, B són 11…). Així, el nombre 38 es representaria com a 26.

Cada dígit d’un nombre binari s’anomena bit. Els bits s’agrupen en grups de quatre, anomenats nibble i, al mateix temps, dos nibbles constitueixen un byte.

Continua la lectura de El món petit: la societat de la informació i del coneixement →

Nous reptes, nous materials

1r BAT, , , , ,

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials →

Els recursos naturals i l’ús que en fem

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, , ,

Per Simba Ravi

Classificació del recursos:
• renovables (aigua i biomassa)
• no renovables (comb. fòssils i urani)
• inesgotables (sol, onades, marees, vent).

Perspectives en l’ús de les energies
• Queden combustibles fòssils per a 100 anys…
• Fissió
• Fussió (dificultats tècniques. Projecte Iter)
• Hidroelèctrica (problemes si disminueixen els cabals)
• Mareomotriu, eòlica, geotèrmica, fotovoltaica…
• Els biocombustibles (etanol a partir de canya de sucre i blat de moro): avantatges (és renovable –producció ràpida i de ritme similar a l’explotació-) i inconvenients (la quantitat de CO2 que es consumeix en la producció de la biomassa és semblant a la que es desprén en la combustió, desequilibra els mercats, el monocultiu extensiu provoca problemes alimentaris ja que no es conreen plantes alimentàries…)
• L’aigua: un recurs imprescindible

Continua la lectura de Els recursos naturals i l’ús que en fem →

Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , , ,

Per Alex Moraru i Guillem Carbó

El canvi climàtic: quan un impacte es converteix en un risc
S’entén per canvi climàtic l’alteració del clima de la Terra. Aquest fenomen es manifesta per l’alteració de tota mena de paràmetres climàtics. S’hi inclouen variacions anormals de les temperatures, les precipitacions i els vents, canvis en la freqüència i intensitat de determinats processos meteorològics naturals.
El diòxid de carboni i altres gasos present a l’atmosfera, exerceixen l’anomenat efecte d’hivernacle. Aquest efecte consisteix en l’absorció de la radiació infraroja, impedit que part d’aquesta radiació s’escapi de la Terra i es difongui a l’espai exterior. La seva conseqüència immediata es l’augment de la temperatura de la superfície.

Les causes del canvi climàtic
Fonts naturals de diòxid de carboni
Respiració: tots els esser vius expulsem diòxid de carboni en el procés de la respiració per obtenir energia per a les seves activitats.
Descomposició: el procés de degradació de la matèria orgànica per convertir-la en inorgànica emet diòxid de carboni.
Erupcions volcàniques: els volcans emeten gran quantitat de diòxid de carboni barrejat amb altres gasos.
Fonts antròpiques de diòxid de carboni
Combustió de combustibles fòssils: la combustió de carbo, de gas i de derivats del petroli es la base dels processo de producció d’energia elèctrica i es relaciona directament amb el transport, un element indispensable per a l’activitat industrial i urbana
Desforestació: la reducció de la superfície forestal afecta l’equilibri de la concentració de diòxid de carboni per dues raons principals. En primer lloc, la combustió de la vegetació allibera aquest gas i, en segon lloc, com que els arbres que componen les masses forestal absorbeixen quantitats importants de diòxid de carboni en el procés de la fotosíntesi, la desforestació redueix les absorcions d’aquest gas.

Continua la lectura de Els impactes i els riscos naturals: la Terra es revolta →

XIII Matinal de l’Evolució

General, , , , , , , , ,

El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.

Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.

Vídeo en què un corb fa servir un instrument com a eina mostrant la seua capacitat d’aprenentatge i cognició, que va servir d’inspiració a la investigació que compara els primats amb els còrvids (d’aquí allò de “primats amb plomes”).

Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).

Continua la lectura de XIII Matinal de l’Evolució →

Viu la Geologia a la UB

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , ,

Aquest any la Universitat de Barcelona (UB) repeteix l’activitat Viu la Geologia! del 18 al 20 de juny de 2013, per portar a estudiants de 4t d’ESO i de Batxillerat motivats per la Geologia, vulguin o no estudiar-la en un futur, a conèixer la feina de geòleg i d’enginyer geòleg i traslladar-los a la facultat, lloc on s’imparteixen els estudis que porten a poder desenvolupar aquestes apassionants professions. És un curs dirigit a aquells estudiants de 4t d’ESO i batxillerat de ciències que tinguin inquietuds per la muntanya i la natura, fins i tot l’aventura, i que vulguin viure durant uns dies, la feina del geòleg. És una activitat completament gratuïta (dinars i sortida al camp inclosos), i amb la que tindreu la possibilitat d’estar amb estudiants i professors de la facultat de Geologia, durant 3 dies.

Hi ha 24 places disponibles. Per participar cal omplir el full d’inscripció i estar avalat per un professor del centre de secundària el qual enviarà el full d’inscripció a la facultat de Geologia abans del 31 de maig. En cas d’haver molts alumnes interessats, per una selecció definitiva pot ser necessària una entrevista personal. Els coordinadors de la facultat de Geologia es posaran en contacte amb els alumnes seleccionats per confirmar la seva assistència a través del telèfon o del correu electrònic. Aquí podreu consultar el llistat d’alumnes seleccionats.

Troba tota la informació a la pàgina de la UB »

Nova aturada a l’Ensenyament

General, ,

Professors, pares i alumnes convoquen una vaga general a l’ensenyament públic el 9 de maig

La Plataforma Estatal per l’Escola Pública ha anunciat la convocatòria d’una vaga general de docents, alumnes i pares a totes les etapes de l’ensenyament per al pròxim 9 de maig. La jornada està convocada per protestar contra les retallades i la reforma educativa i universitària que prepara el ministre Wert.

La vaga s’emmarca en un calendari de mobilitzacions a abril i maig convocat pels sindicats CCOO, STES, FETE-UGT i CGT, la Confederació Espanyola de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), el Sindicat d’Estudiants i els Moviments de Renovació Pedagògica.

Continua llegint al 324.cat »

II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament

General, , ,

Organitzada per la Societat Catalana de Biologia i per la Universitat de València, el passat dissabte 20 d’abril es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la ciutat de València la II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Va ser una interessant trobada entre professionals de l’ensenyament i el món de la Biologia per intercanviar experiències i conèixer noves activitats i metodologies que fan servir alguns companys, en la que es van presentar una sèrie de comunicacions orals.

Raquel Ortells, del Departament d’Ecologia de la Universitat de València (UV), va presentar un joc que modelitza la selecció natural a la matèria de Biologia al primer curs del grau de Químiques, en grups de quinze a vint alumnes. L’escenari del joc són fotografies, preferiblement a color i mida gran, de distints ecosistemes (desert, selva tropical, glacera…) sobre les que es situen quaranta petites fitxes de distints colors que representen varietats d’individus d’una mateixa espècie. D’aquestes fitxes, situades a l’atzar sobre la imatge de l’ecosistema, vint són eliminades per un depredador visual que consumeix preferiblement aquelles més vistoses, les que tenen un color que destaca més sobre el seu fons. A continuació la població es reprodueix, de forma que els estudiants fiquen una fitxa del mateix color al costat de cadascun dels supervivents. L’operació es repeteix successivament fins que s’observa com determinats caràcters desaparèixen o d’altres es fixen a la població, per exemple. El joc pot complicar-se simulant mutacions (introduint una nova fitxa d’un color aleatori al joc), migracions, o colls d’ampolla, per exemple.

Des de l’Escola PIVE de Tona (Osona), Isabel Sirerol va presentar un interessant projecte per, a través de l’estudi de les aigües sulfuroses al seu entorn, introduir conceptes com el cos humà, la contaminació, o fins i tot la història de la població, al nivell de 3r ESO. El projecte inclou una reunió conjunta amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, en què s’intercanvien coneixements i els de 3r aporten les mostres d’aigua que han agafat.

Seguint els passos de Leeuwenhoek, Belén Garrido i Matilde Barcía, del Col·legi Guadalaviar de València, presenten un projecte per elaborar un senzill microscopi òptic com el que aquest precursor de la microscopia va fer servir per realitzar les seues observacions. A partir de capil·lars de vidre els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat obtenen lents esfèriques que col·loquen posteriorment entre dues plaques foradades i que permeten observar preparacions microscòpiques. L’elaboració de la lent de vidre mitjançant una flama al laboratori és la part crítica de l’activitat, ja que aquesta ha de tenir un diàmetre d’un o dos mil·límetres com a màxim i no ha de presentar bombolles d’aire. Aconseguir les lents, diuen les ponents, pot costar tres o quatre sessions de laboratori. Malgrat això, el resultat és realment espectacular. Com a alternativa es pot usar uuna gota d’aigua com a lent, tot i que no s’aconsegueixen tants d’augments.

L’activitat presentada per Carlos Giménez, del C. Sant Gabriel de Viladcans, proposa fer servir eines informàtiques per cercar informació en bases de dades moleculars a la Biologia de 2n de Batxillerat. En concret, seqüències d’aminoàcids i nucleòtids i relacionar-les amb les corresponents proteïnes o fragments d’ADN, respectivament. Carlos va proposar un exercici on els alumnes, per parelles, havien d’identificar tres seqüències d’aminoàcids trobades a unes mostres d’hamburguesa, a través d’una guia que els explica el procediment per cercar aquesta informació. L’objectiu d’aquest cas concret era conèixer si hi havia frau alimentari en l’origen de la carn i aquesta procedia efectivament d’on indica l’etiqueta. A més, l’alumnat havia de respondre quins passos hauria d’haver fet el professor per arribar a elaborar l’activitat: conèixer l’eina de cerca informàtica, plantejar un context, buscar les seqüències de les proteïnes per les que es vol demanar… i, a continuació, proposar-ne ells una nova activitat.

María Ángeles Raduán, del Departament de Zoologia de la UV, va mostrar un mètode per identificar aus, petjades i excrements, a través d’una guia virtual.

Continua la lectura de II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament →