Des de la matèria de Física de segon de Batxillerat s’ha organitzat una visita a la Instal·lació Nuclear Vandellòs I, i al parc eòlic Les Colladetes, al Perelló. El dia 6 de febrer l’alumnat ha estudiat el procés de desmantellament de la central nuclear de Vandellòs I i ha pogut veure de prop els aerogeneradors, la qual cosa els ha permès aprofundir en el seu coneixement de dues formes distintes de producció energètica a les Terres de l’Ebre.
El 13 de desembre, els alumnes de Física i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de segon de Batxillerat han fet una sortida relacionada amb la producció d’energia. Han visitat la central nuclear de Vandellòs I on han pogut veure com es desmantella una instal·lació d’aquestes característiques amb totes les mesures de seguretat, així com entendre millor sobre el terreny com funcionen aquestes centrals quan estan actives.
Més tard han anat al parc eòlic del Perelló on han vist una altra alternativa, en aquest cas renovable, de producció d’energia. Tot i que la pluja no els ha deixat visitar el parc en la seva totalitat, els han fet una explicació molt completa del seu funcionament i han pogut veure algunes pales que estaven en reparació.
En els dos llocs els han remarcat la importància de tenir professionals experts en aquest àmbit i que siguin del territori, i els han animat a especialitzar-se en el camp de les energies.
Els estudiants de Física de 2n de Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia han fet una visita dins de la programació de la Setmana de la Ciència. Acompanyats del seu professor de Física Xavi Curto i de Tecnologia Vicent Úbeda, el dia 7 de novembre han visitat el Centre Tecnològic Mestral i el Parc Eòlic Les Colladetes. En el primer cas han pogut visitar el desmantellament de la central nuclear de Vandellòs I, dut a terme per l’empresa pública Enresa. A continuació han anant al Perelló a visitar el parc eòlic, on han pogut veure de prop els aerogeneradors i estudiar la producció elèctrica eòlica.
Els estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat, acompanyats dels estudiants de Tecnologia de 2n de Batxillerat, han visitat el Centre Tecnològic Mestral. Allí, guiats per Encarni Bello, han après com s’ha dut a terme el desmantellament de la Central Nuclear Vandellòs I. Han visitat el centre d’interpretació i han pogut pujar al reactor clausurat i fer un recorregut per les instal·lacions de l’antiga central. A continuació han anat al Parc Eòlic Les Colladetes, al Perelló, on la Carme Bladé els ha explicat les característiques de la generació eòlica i el funcionament dels aerogeneradors, que han pogut veure de prop.
Aquest divendres dia 12, alumnes de Batxillerat Científic i Tecnològic del nostre centre van visitar el Centre d’Informació de la Central Nuclear d’Ascó, i el Parc Eòlic Les Colladetes, El Perelló. La visita ajuda a completar el currículum de les matèries de Física i de Ciències de la Terra i del medi ambient, i va permetre als estudiants conèixer de més a prop dues de les formes de producció d’electricitat més significatives per la seua rellevància a les nostres Terres.
Fa un any, un terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter (el major al Japó i un dels majors mai enregistrats des que es pot mesurar la magnitud dels sismes) produïa a la costa est del Japó un tsunami de grans dimensions. Entre les moltes destrosses provocades pel terratrèmol i posterior tsunami, es va trobar l’accident a la central nuclear de Fukushima Daiichi, que ja es considera el pitjor accident nuclear de la història després del de Txernòbil (Ucraïna).
L’augment de la contaminació per radiactivitat va forçar l’evacuació de la població en un radi de 30 km al voltant de la central nuclear, que en molts casos, encara no ha tornat a les seues cases.
A pesar de l’elevada exposició, deguda a l’alta densitat de població (hi viuen més de 120 milions de persones) Japó és el lloc del planeta més preparat davant dels moviments sísmics. L’arxipèlag és un arc d’illes en una zona de subducció en què convergeixen les plaques tectòniques Pacífica, Eurasiàtica, Nord-americana i Filipina. Aquesta catàstrofe, però, va superar les previsions dels japonesos que, malgrat tot, van mostrar al món la seua capacitat organitzativa i solidaritat davant una situació tan adversa. Així mateix, l’accident de Fukushima ha reobert la polèmica sobre l’ús de l’energia nuclear al Japó i arreu del món.
Llegeix al National geographic: Japón, refugiados nucleares i La calma antes de la ola »
Més recursos sobre el terratrèmol i el tsunami al Japó a l’XTEC »
L’aniversari de la notícia al 3/24, El Periódico, El Punt Avui i El País »
Els residus generats per les centrals nuclears són emmagatzemats en piscines dins de les mateixes centrals. Però una alternativa quan parlem de residus d’alta activitat és recórrer a un cementiri nuclear o magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.
Fins ara els residus d’alta activitat de les nostres centrals eren enviats al Regne Unit o a França, però l’expiració dels contractes amb aquests països a tal efecte ha impulsat la creació d’un MTC a l’Estat Espanyol. Tretze municipis van presentar les seues candidatures, i el passat mes de desembre es va desvetllar la futura ubicació del primer MTC d’Espanya. Aquest es construirà finalment en Villar de Cañas (Conca), que era la quarta opció, darrere de Zarra (València), Ascó (Tarragona) i Yebra (Guadalajara).
La vida útil d’un MTC és d’uns 50 anys. Cal no confondre’l amb el magatzem geològic profund, que permet guardar residus d’alta activitat durant milers d’anys.
Aquesta és una notícia no exempta de polèmica, donat que els municipis candidats solen dividir-se entre els partidaris i els detractors. Normalment sol tractar-se de localitats petites, amb una demografia decreixent i economia estancada, que veuen en el MTC una font d’ingressos per al municipi i una possibilitat de revifar la seua activitat industrial i crear llocs de treball. Per altra banda hi ha qui pensa que el risc de tindre a prop residus tan perillosos no compensa els possibles beneficis, especialment des de les localitats veïnes que no reben directament la injecció de diners que aquesta instal·lació suposa, però sí comparteixen els riscos potencials.
Alemanya tancarà tots els reactors nuclears que té en funcionament abans del 2022 i es converteix així en la primera potència industrial que renuncia a l’energia atòmica, segons ha anunciat aquest dilluns el ministre de Medi Ambient, Norbert Röttgen, després d’unes intenses negociacions en el si de la coalició del Govern que dirigeix la cancellera, Angela Merkel.
Després de rebre l’informe de l’anomenada Comissió Ètica, un equip d’experts convocat pel Govern després de la crisi de Fukushima per analitzar el futur energètic d’Alemanya, Merkel ha assegurat avui que l’acord per abandonar l’energia nuclear suposa l’inici d'”una nova arquitectura per al subministrament elèctric”. Ha assenyalat que l’electricitat del futur ha de ser “segura i fiable”. (…)
Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Això és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.
Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.
En l’energia nuclear sol donar-se el fenomen que es designa en anglès amb l’acrònim NIMBY (“Not in my back yard”) i que alguns tradueixen al català com SPAN (“Sí, però aquí no”), és a dir, que molts ciutadans no la veurien malament, sempre que les corresponents centrals s’instal·laren lluny de casa seva.
La relació dels humans amb les fonts d’energia ha solgut ser conflictiva, des del mateix moment en què Prometeu li va robar el foc a Zeus per emportar-se’l a ells i, en un altre ordre de coses, encara que el Quixot no es caracteritzava per una fidedigna percepció dels fets reals, la veritat és que va trencar una llança, precisament, contra un molí de vent, que és un artefacte que aprofita l’energia de la natura. Però aquest llibre no discorre en el món del mite, el de Prometeu i el Quixot, sinó en el pla científic, el dels arguments i les dades empíriques i, a partir d’ells, tracta d’informar el lector de quins són els avantatges i els riscos de l’energia nuclear.
La deflagració va alliberar en una hora l’equivalent al límit de radioactivitat que un ésser humà pot suportar en un any
El govern intenta tranquil·litzar el món i diu que l’explosió a la planta de Fukushima no va ser en el reactor
L’endemà d’haver patit el pitjor terratrèmol de la seva història i quan el país encara tremola per les fortes rèpliques que segueixen al sisme, la principal preocupació del Japó són les dues centrals nuclears de Fukushima, a 240 quilòmetres de Tòquio, que van resultar afectades. (…)
