PLANIFICACIÓ PROJECTE ÀLIGUES 1R (Escola Montserrat)

Els alumnes de 1rA estem preparant el tema dels animals, fem una conversa sobre quin animal voldríen estudiar i fer-ne un projecte. Després de fer diverses propostes que anotem a la pissarra, cada un tria el que vol i s’aprova per majoria: les àligues.


TEMPORALITZACIÓ

Un trimestre.

ÀREA: Coneixement del medi natural, llengua castellana, llengua anglesa, visual i plàstica.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

  • L’ús social de la llengua. Competència oral: interacció, escolta, producció en gran grup i grups reduïts.
  • Ser progressivament competent en l’expressió i comprensió de missatges orals i escrits.
  • Ser capaç d’usar funcionalment la reflexió, revisant i reformulant les seves produccions.
  • Transferir el que ha après en altres situacions.
  • Valorar el seu treball i decidir com millorar-lo.
  • Comprendre i composar missatges diferents, amb intencions comunicatives o creatives, en suports diversos.

COMPETÈNCIA ARTÍSTICA

Expressar-se mitjançant codis artístics.

Habilitats de cooperació, apreciar iniciatives i col·laboracions d’altres.

COMPETÈNCIA D’AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Relacionar-se, cooperar, tenir empatia, valorar les idees dels altres, dialogar, negociar, fer saber als altres les pròpies decisions, treballar en equip.

Ser capaç d’imaginar, desenvolupar i avaluar accions o petits projectes individuals o col·lectius, amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

CONTINGUTS

Les aus, característiques fisiològiques internes i externes.

Les rapinyaires diurnes i nocturnes.

Les àligues.

Alimentació.

Reproducció.

Habitat.

TEMA: MORFOLOGIA INTERNA I EXTERNA DE L’ÀLIGA

 

PREGUNTA CLAU:

Per què l’àliga pot volar i la gallina no??

 

OBJECTIUS:

  1. Identificar les característiques generals del grup de les aus, i en particular de les àligues.
  1. Conèixer com són les parts externes (plomes, bec, potes i urpes, ales, ulls…) d’una àliga.
  1. Conèixer les parts internes del cos de l’àliga (esquelet i òrgans: pulmons).
  1. Identificar l’àliga dins d’un dels grups de les aus (rapinyaires).
  1. Reproduir sobre el paper una àliga amb tots els coneixements que tenen
ACTIVITATS:

    1. Dibuix inicial de com creuen que és una àliga.
    2. Pluja d’idees de com són les aus.

1.3 Observació directa a partir d’una excursió (Cim de les àligues).

2.1 Portar imatges d’àligues o de les seves parts.

2. 2 Classificar en diferents murals, les imatges que han portat de casa, de les diferents parts externes del cos d’una àliga (Cap / cos/ extremitats).

2.3 Fer grups d’experts de cadascuna de les parts (Cap/ cos/ extremitats). Cada grup d’especialitzarà, analitzarà i buscarà informació de la seva part.

2.4 Barreja de grups d’experts.

2.5 Exposició de cada grup inicial.

2.6 Trencaclosques d’una àliga.

3.1 A través de l’observació indirecta a través de fotografies, projeccions a la pissarra digital… identificarem com és l’esquelet d’una àliga en comparació amb altres aus i altres animals i parlarem dels pulmons per diferenciar-lo del grup dels peixos (brànquies)

4.1 Observarem com és el bec i les potes de les àligues i altres aus.

4.2 Classificar diferents tipus d’aus segons si són o no rapinyaires, tenint en compte el seu bec i potes.

4.3 Finalment, crear entre tots una definició de «rapinyaire» i comparar-la amb la que dóna el diccionari.

5.1 Dibuixa una àliga tenint en compte tot allò que s’ha

après.

 

 

TEMA: ALIMENTACIÓ
PREGUNTA CLAU: les àligues mengen pizza?

 

OBJECTIUS:

1. Conèixer l’alimentació principal de les àligues.

2. Conèixer els medis d’on obtenen l’aliment

3. Diferenciar l’alimentació de les àligues en captiveri i les que viuen en llibertat.

ACTIVITATS:

1.1. Pluja d’idees per activar els coneixements previs, a través de preguntes, com per exemple: què penseu que mengen les àligues?; què passaria si li donéssim el nostre menjar?,…

1.2. Investigació sobre què mengen les àligues a través d’Internet.

1.3. Comparació de l’alimentació de les àligues amb la dels humans.

1.4. Disseny d’un mural que reflecteixi quins aliments menja.

2.1. Conversa sobre com obtenen els aliments.

2.2. Visionat d’un vídeo per contrastar la informació.

2.3. Registre amb imatges de com aconsegueixen el menjar les àligues i l’home.

 

3. 1. Sortida al Cim de les Àligues. Observació de com s’alimenten les àligues que viuen en captiveri.

TEMA: REPRODUCCIÓ

 

PREGUNTA CLAU: Com ha entrat l’àliga dintre de l’ou? (Fer èmfasi que no és l’aligot el que ha entrat dintre de l’ou, sinó que és la closca la que s’ha format al voltant)

 

OBJECTIUS:

1. Diferenciar els dos tipus de reproducció: ovípars i vivípars.

2. Classificar els diferents animals segons la seva manera de reproduir-se.

3. Identificar altres animals que es reprodueixen per ous i no són ocells.

ACTIVITATS:

1.1. Veure imatges de diferents aus quan neixen.

1.2. Vídeos de diferents aus sortint dels ous.

1.3. Observar ous en la realitat, veure les seves característiques, semblances i diferències.

1.4. Observació directa de l’entorn on hi hagi nius i veure quins materials s’utilitzen per fer-los.

1.5. Observar quant temps s’incuben i quant temps s’estan al niu un cop nascuts i qui s’encarrega de cuidar-los.

2.1. Cercar informació a casa de quines maneres neixen els animals. “Jo vaig néixer d’un ou?”

2.2. Dir més animals vivípars.

3.1. Identificar més animals que es reprodueixen per ous.

3.2. Fer un mural amb fotos d’animals vivípars i ovípars que no cal que siguin ocells.

TEMA: HÀBITAT

PREGUNTA CLAU: Les àligues van a la platja?

OBJECTIUS:

1- Conèixer l’hàbitat de les àligues.

2- Saber amb quins animals comparteixen l’hàbitat.

3- Conèixer com s’agrupen entre ells (sols, en família, en grup…)

4- Saber si són nòmades (migració) o sedentàries.

5- Conèixer les diferents maneres d’on poden viure les àligues

6- Saber com elaboren els nius

ACTIVITATS:

1.1 – Recollir fotografies que porten els nens de casa i que els proporciona el mestre.

1.2. – Fer un mural on es classifiquin les fotografies, segons l’entorn on és l’àliga i comentar-ho en gran grup.

1.3- Situar dins d’un mapa de Catalunya les àrees on trobaríem àligues.

2.1- Relacionar imatges de diferents aus amb el seu hàbitat (bosc, granja, selva…).

2.2- A través de les imatges dibuixar els animals que es poden observar.

2.3 – Exposar-ho a la resta de la classe i comentar-ho.

3.1 Mirar un vídeo documental sobre les àligues i comentar en, petits grups com s’agrupen.

3.2 Fer un dibuix en els grups de l’activitat anterior amb la tècnica que ells vulguin on es plasmi com s’agrupen i on viuen (habitat).

4. Comentar la migració de les àligues en gran grup ( a partir del vídeo documental anteior).

5.1- Observació directa del medi i enregistrament en vídeo de les aus.

5.2- explicar a través d’un mapa Europeu els països d’on viuen les àligues. Fer 5 grups, on cada grup és un país i després s’han de situar en el mapa que es projecta a la pared i enganxar el nom del país.

6.1 – Per grups fer un niu d’àligues. Cada grup amb el material que vulgui (portat de casa o de l’escola). No es donarà cap pauta, cada grup el representarà com ells creguin.

6.2- Cada grup exposarà a la resta de la classe com l’han fet i perquè l’han fet així.

Després buscarem informació i fotografies i compararem la realitat amb els nius realitzats.

(Per a treballar tots els objectius)

– Sortida al Cim de les àligues

 

AVALUACIÓ

Per avaluar la realització del REPTE i el producte final s’han fet servir instruments d’avaluació formadora i formativa: la rúbrica, qüestionaris d’autoavaluació i coavaluació i la llibreta d’aprenentatge de cada alumne/a.

A continuació adjuntem la graella d’autoavaluació i coavaluació.

AVALUACIÓ del TREBALL EN EQUIP

Graella de seguiment setmanal

 

NOM:
DATA:

 

ACTITUD JO EQUIP MESTRA
He tractat bé als companys i companyes.
He respectat les seves idees i propostes.
He mostrat una actitud positiva.
He tingut interès en fer la meva tasca de la millor manera possible.
He mostrat curiositat per aprendre coses noves.
RESPONSABILITAT      
M’he fet càrrec de la meva tasca sense que ningú m’ho recordi.
He desenvolupat la meva funció sense dificultats.
He demanat ajuda si ha estat necessari.
He ajudat als altres si ha estat necessari.
ORGANITZACIÓ      
He aprofitat bé el temps.
He decidit en quin ordre vull fer les coses per a obtenir el millor resultat possible.
He anotat a la llibreta d’aprenentatge les coses que he considerat importants.
COL·LABORACIÓ: A nivell d’equip…      
Hem distribuït bé les tasques.
Ens hem organitzat bé.
Tots hem desenvolupat la nostra tasca.
Hem compartit les coses noves que hem trobat.
Hem fet planificacions per les properes sessions.
Ens hem ajudat els uns als altres.
RECERCA D’INFORMACIÓ      
Tinc estratègies per buscar informació sense ajuda.
Un cop he trobat informació, puc seleccionar el que m’interessa sense ajuda.
Puc resumir la informació que he trobat seleccionant les coses més importants.
ÚS DE LA TECNOLOGIA      
Tinc cura del material informàtic.
Sé engegar i tancar l’ordinador.
Puc escriure un text i enganxar imatges o altres textos.
Sóc capaç de guardar un document a l’ordinador.

 

Per avaluar dades individualitzades s’ha fet un recull per escrit on l’alumne/a pot expressar tot allò que ha après en referència als diferents blocs d’aprenentatge que han anat desenvolupant durant el repte.

ACABEM EL REPTE

Els alumnes han d’aconseguir trobar la manera de completar el repte, és a dir, han d’aconseguir esbrinar quina és la millor manera de transportar àmfores de vi i d’oli fins al port romà d’Ostia. Tot i que aquest repte està enfocat al treball de l’època romana, ha estat un repte real perquè s’han utilitzat personatges referents.

 

Per poder superar aquest repte amb èxit, que en el PowerPoint adjunt podreu seguir amb profunditat, s’ha comptat amb la col·laboració d’entitats externes com el Museu de Badalona i els conservadors del jaciment romà de Sentromà aTiana.

 

La resolució del repte és un producte col·lectiu que ha estat vinculat al treball que cada grup ha anat desenvolupant.

 

A banda d’això, l’objectiu final és que entre tots, i també potenciant el treball en grups, han d’elaborar un PowerPoint i preparar una exposició oral per presentar a les famílies el treball que han desenvolupat.

COMENCEM EL REPTE

El procés d’implementació del REPTE que ens hem proposat tirar endavant amb l’alumnat de 5è de Primària ha estat molt motivador.

La recerca d’informació l’han pogut fer per internet, en llibres, en documentals… Els alumnes han pogut construir una bona xarxa de coneixement gràcies a la manera d’anar incorporant els coneixements nous als que ja hem après. En aquest punt, la llibreta d’aprenentatge i la pissarra blanca de l’aula, on s’han anat fent anotacions, esquemes, hipòtesi… que han perdurat en el temps, han resultat ser instruments indispensables.

Com dèiem en l’entrada anterior, els alumnes s’han agrupat segons els seus interessos per desenvolupar el treball, però s’han anat gestionant la seva pertinença a un grup o a un altre segons si la manera de treballar del grup els era favorable, segons les relacions i segons la variabilitat dels seus interessos. Aquesta autogestió ha funcionat molt bé i la mestra ha hagut d’intervenir per aconsellar molt poques vegades.

Les sessions s’han estructurat de la següent manera:

 

Sessió 1

Presentació de la metodologia: s’explica a l’alumnat com serà l’inici el repte.

Es presenta un dels mecanismes d’avaluació i seguiment: la llibreta d’aprenentatge individual i la llibreta d’aula.

Han pactat entre tots la manera d’utilitzar les llibretes.

Presentació de les rúbriques: què són, com s’elaboren i com funcionen.

Elaboració de la rúbrica de treball equip, que també inclourà autoavaluació i coavaluació.

 

Sessió 2

Presentació de la carta.

Es subratlla la informació més complexa i que cal investigar primer.

Fan els grups d’experts a la pissarra blanca segons els seus interessos.

Decideixen escriure la carta a la llibreta d’aprenentatge.

Planifiquen la sessió del proper dia.

 

Sessió 3

Comencem llegint el que es va fer el dia anterior i les propostes d’actuació.

Han decidit que calia definir la funció de cadascú dins l’equip per organitzar-se millor.

Funcions: encarregat de l’ordinador, buscar informació en format paper, secretari/organitzador, portant-veu i recerca d’informació per internet.

S’inicia la recerca d’informació.

A l’acabar la sessió es fa una posada en comú de les primeres hipòtesi.

 

Altres sessions

Les sessions es van desenvolupant seguint sempre el mateix ordre.

En primer lloc, cada grup revisa el que va fer a la sessió anterior i s’organitza decidint els objectius del dia.

Fan recerca d’informació i elaboren documents word amb informació i imatges rellevants que els interessen.

Anoten a la pissarra blanca que hi ha a la classe aspectes claus que han de tenir en compte per a futures recerques.

Al acabar, anoten a la seva llibreta d’aprenentatge el que han fet i la planificació del proper dia.

Després del pati, es fa una posada en comú on cada grup explica als altres quins han estat les seves troballes.

La veu dels alumnes – El nostre poble

A continuació trobareu un vídeo amb la valoració que els alumnes van fer sobre la seva participació en el projecte. En el vídeo responen les preguntes següents:

  1. Què t’ha semblat el treball per projectes?
  2. Quines diferències has trobat respecte el treball amb llibre?
  3. Què és el que t’ha costat més d’aquest tipus de treball?
  4. Què és el que t’ha agradat més?
  5. Quins consells donaries als alumnes que el curs que ve facin aquest projecte?

En general, la valoració (tant d’alumnes com mestres) d’aquest projecte ha estat molt positiva.

CONGRÈS DE ZOOLOGIA. LA VEU DELS ALUMNES

Un cop acabat el projecte i reposa,t hem proposat als alumnes tres preguntes obertes per tal que fessin una valoració.

A continuació exposem les qüestions i les respostes més freqüents

  1. Què t’ha agradat més del projecte de zoologia?Les respostes més freqüents han estat la valoració positiva del treball en grup i la construcció de la maqueta.
  2. Què et va agradar menys del projecte de zoologia? Els alumnes han esmentat diversos aspectes, però principalment destaquen la falta de temps per la realització dels diferents productes.
  3. Ens pots donar un suggeriment per millorar-ho pel curs vinent Destaquen la necessitat que les activitats estiguin més pautades i explicades prèviament i més temps per realitzar-les

LA VEU DELS ALUMNES- ESCOLA EL CIM

El procés dels projectes de l’hort i del maresme s’anirà fent públic al bloc de l’escola en diferents moments on els alumnes expressen amb vídeos i/o imatges les seves vivències, les evolucions dels projectes, exposicions orals en llengua anglesa, etc.

En el cas de l’hort tal i com hem indicat en l’apartat d’avaluació, els alumnes poden exposar als pares que visiten l’hort com ha evolucionat aquest i també la seva feina.

AVALUACIÓ PROJECTE DEL MARESME I DE L’HORT – ESCOLA EL CIM

En el projecte del Maresme utilitzarem l’instrument d’avaluació de  la carpeta d’aprenentatge per tal d’aconseguir una avaluació  formativa i poder identificar el grau d’assoliment competencial de l’alumne. Serà una carpeta virtual que els nens i nenes crearan en el seu DRIVE, ja que a principi de curs se’ls hi obrira un compte de correu electrònic amb el dominia de l’escola @escolaelcim.com. A mida que vagin avançant en el projecte aniran guardant en aquesta carpeta les diferents presentacions, treballs i exercicis relacionats amb el  Maresme. En el moment de fer el vídeo final, els alumnes podran consultar aquesta carpeta per elaborar el guio de la part del vídeo que els hi hagi tocat. Per assegurar que la carpeta d’aprenentatge es realment un bon element avaluador els docents utilitzarem la rubrica proporcionada en aquesta formació.

En el projecte de l’Hort 

De forma continuada, és important que el mestre vagi acompanyant amb preguntes durant tot el projecte, qüentionant-los què van aprenent i quines preguntes encara no han respòs…

Mitjantçant les preguntes dels mestres veurem si els aprenentatges són significatius pels alumnes.
Fem diferents usos de la tecnologia: vídeos, pissarra digital, portàtils…
ASPECTES TRANSVERSALS
Tenim en compte la participació, l’autonomia, …

Documentarem el procès i al final l’avaluarem per tal de l’any següent portar-lo a la pràctica millor.

El nostre objectiu és consciènciar als alumnes del medi ambient, per tal que siguin respectuosos.

Autoavaluació de l’alumne a partir d’una rúbrica senzilla, sobre  l’exposició oral del procés.

 

Projecte Congrés de Zoologia. Productes finals.

El Projecte té una fase de treball molt important en el procés d’ensenyament-aprenentatge que correspon a diferents aspectes de comunicació de la recerca feta. Tot el procés previ constitueix un repte per l’alumnat ja que ha de combinar el rigor científic amb actes més creatius, així, l’alumnat ha fet una sèrie de productes parcials que es mostraran a la resta de la comunitat educativa, familiars, etc. en tres actes que defineixen el producte final:

 

  1. Congrés de Zoologia. Tots els grups de treball presenten a la resta de company/es de 1r d’ESO i professorat implicat en el Projecte les dues espècies descobertes.

El Congrés dura dues hores, una abans del pati i l’altra després del pati. Una hora es dedica a invertebrats i l’altra a vertebrats. En una aula amb les taules disposades en forma de U els congressistes seuen amb les seves maquetes. En aquesta activitat un professor/a actua de moderador/a del Congrés donant la paraula als grups perquè facin la seva exposició i gestionant el torn de paraules en el debat que s’estableix entre els participants. Els grups han preparat prèviament la seva intervenció i l’han assajada. És una situació que comporta la mobilització de tots els aprenentatges i que posa de manifest allò que s’ha aprés de forma significativa i que serveix per interpel·lar i respondre tots els dubtes generats en les ponències fetes. Altres professors/es fan una avaluació de tota l’activitat mitjançant una rúbrica.

  

  1. Berenar científic. Posteriorment al Congrés i fora de l’horari escolar es convida als familiars de l’alumnat per fer-los partícips de la feina feta.

A la biblioteca del centre es fa una petita rebuda per part del professorat implicat en el Projecte i alguns alumnes de diferents grups de treball fan la divulgació de la recerca realitzada fent una explicació del procés d’aprenentatge realitzat, aquesta presentació ha estat preparada per ells sota la supervisió del professorat. Seguidament hi ha unes actuacions artístiques: primer un grup d’alumnes toca una peça musical amb flauta, després hi ha una lectura de poemes enigmes i per últim, com a cloenda, es toca una altra peça musical. Es lliura als familiars un poemari dels poemes fets per l’alumnat. Les peces musicals estan relacionades amb el món animal.

Seguidament els alumnes fan de guia als familiars per l’exposició de les maquetes i els pòsters científics que estan disposats en el passadís del centre. En aquesta part l’alumnat explica a persones no especialistes allò que ha aprés i mostra els seus productes. L’ambient és distés i facilita fer molt pròpia la feina feta. La col·lecció dels pòsters científics restarà diverses setmanes exposada en el centre perquè sigui coneguda per tota la comunitat educativa de l’institut.

L’alumnat de cursos superiors prepara un berenar per l’alumnat de 1r d’ESO i famílies pro-viatge final d’estudis.

  1. Presentació a “EL CIM”. Per últim, es convida en horari escolar a l’alumnat de 6è de primària de l’escola EL CIM de Teià i al professorat acompanyant a conèixer la feina feta.

A la biblioteca de l’institut es rep a l’alumnat, es fa una petita presentació per part d’un professor/a  i un grup d’alumnes explica el procés de treball i alguns dels animals exposats. Els alumnes de 6è mostren la seva curiositat sobre els animals descoberts i fan múltiples preguntes que són contestades per l’alumnat de 1r d’ESO, aquesta activitat permet consolidar aprenentatges ja que l’alumnat ha de fer-se entendre’s a un públic més petit en edat, l’alumnat de 1r d’ESO actua com a expert. Després per petits grups, i fent de cicerone un alumne/a de 1r d’ESO, es fa un recorregut per l’exposició dels pòsters i s’estableix un diàleg entre tots. Tot l’acte té una durada d’una hora i mitja. Aquest acte permetria començar a establir un vincle amb el seu futur centre educatiu.

d. Divulgació en alguna entitat de Teià. El professorat ha pensat que pel proper curs es podria presentar l’exposició de maquetes i pòsters en alguna entitat de Teià. La biblioteca pública podria ser un bon lloc per fer arribar aquesta feina a la resta de la població de Teià.