Reconstrucció històrica
Un nou nivell d'empatia
Una Magna grisa i vermella
110 anys
Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook:
Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)
Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis.
Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.
El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.
Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite” (llenceu les javelines).
Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)
Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:
[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=hpJod-VHDTk[/youtube]
La reconstrucció històrica, de nou a la ràdio!
110 anys
El dia 8 d’abril vaig anar als estudis de Ràdio Premià de Mar juntament amb tres alumnes més i el coordinador pedagògic de l‘Institut Premià de Mar, en Salvador Redon. Vam participar a una secció (Escoles) del programa “Tot d’una“, dirigit per Lola Busquets, i hi anàvem a parlar dels treballs de recerca.
Jo ja hi havia estat en una altra ocasió, tot i que en aquell cas va ser per participar en una taula rodona entre en Ramon Coll (a qui vaig entrevistar anteriorment), l’Anton Torrents, la Margalida Capellà i un servidor, tot i que el tema de la reconstrucció va sortir en algun moment de la conversa, ja que el tema d’aquesta era el Festival Laietània i el patrimoni del Maresme.
Com podreu escoltar a l’entrevista completa, cada alumne va explicar en què consistia el seu, què els havia empès a triar aquell tema en particular, com l’havien realitzat… A més, vam donar consells als estudiants que els toca triar un tema a tractar pel seu treball de recerca, a més de recomanar-los que comencessin a treballar amb temps i que no es deixessin tota la feina per l’estiu, on tothom està d’acord que el que menys ve de gust és treballar.
Pel que fa al meu cas (el treball “Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia“), vaig resumir en poc temps el contingut d’aquest, així com la metodologia (format bloc) i tot el que havia inclòs (entrevistes, articles, intervencions pràctiques…). Com a anècdota puc dir que tots els temes que els meus companys havien tractat coincidien amb mi en el fet que intentaven donar a conèixer un aspecte del coneixement que era desconegut, ignorat o ambdues coses.
Us recomano escoltar l’entrevista, sobretot si teniu alguna relació amb el món educatiu, ja que a vegades el més interessant és escoltar les opinions i pensaments dels alumnes, que sovint (i desgraciadament) no es fa. Així que aquí teniu la conversa completa:
Salva Redón, Arnau Lario, Marina Rodríguez, Andreu Punsola i Lídia Figuerola a Ràdio Premià de Mar
Un bergantí a Premià de Mar
010 anys
Fa uns dies em vaig assabentar que a les drassanes del port de Premià (a les quals han trigat molt a donar-les un ús) hi havia un vaixell “antic”, segons em van dir. Gran va ser la meva sorpresa en comprovar que, a més de ser cert, es tractava d’un bergantí del segle 18, de 24 metres d’eslora i 25 d’alçada i exactament com eren els vaixells d’aquella època!
Per contextualitzar, aquesta embarcació és propietat del capità Josef Dvorský i l’armador Daniel Rosecký, dos txecs que el 2008 van començar a construir-lo en unes drassanes egípcies (on encara es feien els vaixells de manera artesanal), i el 5 de desembre de 2010, La Grace va ser botada al canal de Suez, i després d’un viatge de prova va ser batejat a Atenes (després d’haver fet la pertinent ofrena a Posidó per obtenir el seu favor).
“La Grace” la nit del seu bateig, al Pireu
La seva construcció es basa en models publicats en 1768 per l’almirall suec Fredrik Henrik af Chapman en el llibre mercatoria Architectura navalis. Chapman és considerat com el primer arquitecte naval, i va posar els fonaments de la construcció naval moderna confiant en plànols precisos . Ell va introduir la producció de parts dels vaixells utilitzant segments preconstruïts molt abans que Henry Ford. Molts vaixells, tant de guerra com mercants, es van construir utilitzant els seus plànols, incloent rèpliques modernes dels vaixells històrics de vela del segle XV fins el XVIII. Encara que La Grace està concebuda de tal manera que fins i tot l’almirall Nelson no notaria cap error històric o anacronisme a primera vista, està equipat amb tecnologia moderna a l’interior, sistemes de seguretat i l’equip necessari per permetre una navegació segura i condicions de vida agradables per la seva tripulació.
Naturalment, no vaig perdre l’oportunitat de veure el vaixell, i tot i que he vist vaixells d’aquest tipus molt més grans, vaig quedar impressionat per la seva majestuositat i fidelitat històrica. A continuació passo fotos tant d’aquest vaixell com del que vaig visitar a Holanda, que recomano de visitar:
vaixell de la Companuyia de les Índies Occidentals a Amsterdam
Aquest tipus d’embarcacions han tingut força protagonisme, i s’han introduït en el negoci dels creuers i els viatges marítims, de manera que actualmen no és difícil trobar vaixells, tant tradicionals com reconstruccions de vaixells antics (com ja vaig mostrar en el cas de l’Stella noviomagi) que realitzin passejos per rius i mars per grups de turistes.
Legionaris de Iesso
010 anys
Creació: 2001
Època recreada: segles I-II dC
Àmbit de recreació: Exèrcit
Ubicació: Guissona (Segarra)
“Els legionaris de Iesso” són un grup creat cap a l’any 2001 en el marc del Mercat romà de Guissona, i que durant onze anys es va dedicar a fer desfilades militars romanes només durant els dies en què es desenvolupava aquesta festivitat, sense cap pretensió de constituir-se com un grup de reconstrucció històrica pròpiament dit.
Per diferents circumstàncies, el 2012 l’agrupació va tenir problemes estructurals i l’Ajuntament de Guissona va assumir-ne el control per evitar-ne la dissolució i desaparició. L’any següent, un grup de joves del poble amb ganes de formar un grup de reconstrucció històrica seriós va decidir prendre les regnes d’aquest projecte i es van unir al grup.
Aquests nois són els membres actuals dels “legionaris de Iesso”, i actualment ja han “sortit del poble” i han actuat a la Fira de Sant Isidre de Cervera, la Fira de Montfalcó Murallat, han augmentat la seva presència al Mercat Romà de Iesso i han pres part en els espectacles de Drakònia Emporion i Coliseum.
Actuació dels legionaris de Iesso a Empúries
El seu objectiu com a grup és oferir una visió més lúdica del passat a cavall entre la recreació i l’espectacle, i entenen la reconstrucció històrica com un mitjà amè per difondre els coneixements sobre l’antiguitat clàssica que ells mateixos van adquirint de manera progressiva.
Pendents de l’aprovació dels seus estatuts, aquest grup de recent refundació és una mostra del creixement gradual que aquesta manera de fer història està experimentant a Catalunya des de fa dues dècades i la passió que la recreació històrica desperta en joves amants del món romà delerosos de compartir els seus coneixements sobre la matèria.
Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo
111 anys
Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.
Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.
Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.
L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.
Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.
Algunes de les activitats que em va avançar són:
- Tabernae
- Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
- Construcció del temple de Mercuri
- Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
- Cinema romà
- Demostracions de medicina militar
- Combats (militars i de gladiadors)
- Parc infantil per a nens
- Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
- Sopars amb teatre
Aquí teniu l’entrevista completa:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v9Xn4-F_qd0[/youtube]
Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…
Primilianus ha tornat a la vida
311 anys
Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.
Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.
Cartell de l’acte
Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) i repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).
Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.
Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien
Comentaris recents