Un nou nivell d'empatia
alarioxtecblocs
Sóc un alumne de segon de Batxillerat de l'INS Premià de Mar, aficionat a la història i membre del grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens.
Articles per alarioxtecblocs
Entrevista a Magí Seritjol
011 anys
Fa uns dies em vaig dirigir a Tarragona per entrevistar en Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva i del grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix. De professió gestor cultural, és responsable del servei de difusió del Museu d’Història de Tarragona.
Com sempre, l’entrevistat em va donar la seva definició de “reconstrucció històrica”: un concepte ideal i utòpic, al qual no es pot arribar, que consisteix en reproduir amb el màxim rigor possible elements materials d’altres èpoques. Tot i això, mai serà exactament el mateix, ja que el procés de producció i el context històric no són mai els mateixos que els de l’època a recrear. Posa com a exemple la recreació de la ciutadella ibera situada a l’actual Calafell, on es van “reconstruir” les estructures tal i com eren, cosa que ha permès aprendre més coses sobre els materials i els elements constructius necessaris per al manteniment de l’edifici, que sense posar-ho en pràctica no s’haurien pogut descobrir.
Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell creu que està “una mica aturat”, que des dels temps d’auge d’aquest moviment durant els anys 70 i 80 ha perdut empenta, tot i que durant tots aquests anys ha ajudat significativament a dinamitzar el patrimoni arqueològic. Això es deu a la crisi, que ha fet que molts grups i festivals hagin plegat i que els que continuen tinguin dificultats econòmiques. A més, va dir que durant aquests últims anys hi ha hagut un procés de fragmentació, és a dir, que s’han creat grups molt petits, en lloc d’un o dos de grans (que, tenint en compte que molts grups d’època napoleònica superen el miler de membres, no ho són tant), cosa que afecta a la seva solidesa econòmica, naturalement.
A més, va remarcar que la participació i modernització del patrimoni són una de les fites de la reconstrucció històrica, que ells tenen molt en compte a l’hora d’organitzar les jornades “Tarraco Viva”, la funció principal de les quals és dinamitzar el patrimoni romà de la ciutat, socialitzar la cultura fer veure a la gent que la majoria de coses que ens envolten ens ve donat de la societat romana, dels nostres avantpassats. Per ell, l’important és que assumim la nostra herència romana i que veiem que, per exemple, els romans eren grans enginyers i que van posar les bases de l’urbanisme modern, tot i que la seva economia era bàsicament agrària.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=j-cnR_Hpkc8[/youtube]
Entrevista a Francesc Xavier Cardona
111 anys
Francesc Xavier Hernàndez Cardona és un historiador català, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i s’hi va doctorar el 1993. S’ha especialitzat en l’estudi de la història militar de Catalunya, concretament en l’arqueologia de camps de batalla (Guerra de Successió) i del conflicte (aeròdroms de l’Aviació Republicana). A més, és expert en arqueologia experimental, didàctica del patrimoni, museologia i museografia didàctica.
Pel que fa al seu concepte de reconstrucció històrica, ell creu que són activitats que tenen dues facetes: la lúdica, per la qual la gent busca un símil de “viatge pel temps”, i la científica, relacionada amb l’arqueologia experimental, que ens permet saber moltes coses relacionades amb l’empatia, la tecnologia i la societat de l’època. Com els altres entrevistats, ell creu que a l’estranger (Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya) hi ha més suport per part de les entitats culturals i administratives.
Tot i això, reconeix que aquí també hi ha grups d’època romana, tant tardana com alt-imperial, de gran qualitat, tot i que n’hi ha massa pocs, pel seu gust. L’administració de la cultura a Catalunya és molt fluixa, tot i que ell ho va extrapolar al patrimoni en general, i només alguns grups que han demostrat que són útils han rebut el suport de les autoritats.
Per ell, “la història s’ha de viure”, i la reconstrucció és un bon instrument per a que les noves generacions i les velles entenguin les altres èpoques. Va posar com exemple la política de jaciments als Estats units, on molt llocs importants tenen la reconstrucció històrica com a instrument indispensable per entendre’ls. Tanmateix, va dir que el concepte d’empatia no era del tot correcte, ja que mai ens podem arribar a sentir com una persona d’una altra època, ja sigui per factors culturals com tecnològics.
Per acabar vam parlar de la seva extensa obra bibliogràfica, concretament d’una sèrie de llibres que va fer inspirant-se en el model de “nova escola”, un moviment que busca repensar l’educació escolar en substituir els llibres de text per petits llibres de lectura que tinguin a veure amb l’entorn local dels nens. En aquell cas parlàvem d’un llibre que jo tenia a casa: “Luci Emili Patern, ciutadà i soldat romà.
Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa per a més detalls:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=oq46CYoI-Yw[/youtube]
El desè Fòrum Auriga
111 anys
Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014.
Cartell del X Fòrum Auriga
Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:
- ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
- ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
- DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
- ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila i El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.
Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.
Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.
Legio I Germanica (Septimani seniores)
011 anys
Època recreada: Baix imperi (segles IV i V d.C.).
Àmbit de recreació: Exèrcit i vida civil
Ubicació: Mòra d’Ebre
L’associació “Prima Germanica” neix amb l’objectiu principal de difondre tots aquells aspectes relacionats amb el món romà amb especial atenció al seu exèrcit, tot posant ènfasi en l’època final de l’Imperi d’Occident (segles IV i V d.C.). Els Septimani Seniores, una unitat de l’exèrcit de camp mòbil que creiem que es movia per l’area propera a Catalunya i Navarra, més o menys a banda i banda del Pirineu.
Aquest grup, amb membres de diverses parts de la geografia catalana, però amb seu al camp de Tarragona, es dedica a difondre tots aquells aspectes relacionats amb el món romà amb especial atenció al seu exèrcit, tot posant èmfasi en l’època final de l’Imperi d’Occident, cosa que no és tan comuna ni coneguda entre la gent, que sol recordar els flamants soldats d’època alt-imperial, amb els escuts quadrats i les armadures de plaques, les loricae segmentatae.
Actualment participen al festival de Tarraco Viva des de fa una dècada i a festivals Europeus com el LATE ROMAN EVENT dels Països Baixos o el festival tardo-romà i germànic organitzat pel Museu de Marle a la Picardia francesa. Algunes d eles activitats que organitzen en aquests esdeveniments són:
- Septimani Seniores: Una unitat militar a finals de l’imperi.
- Campament militar: L’exèrcit en campanya.
- Gal·la Placídia, Reina dels Gots: Viatge de Roma a Barcino, segle V dC.
- Evolutio Legionis: L’evolució del soldat romà.
Es contempla, paral·lelament, la publicació dels resultats obtinguts en la recerca inicial i en la reconstrucció i eventual prova dels elements reconstruits. Aquesta publicació, adreçada a un públic més especialitzat, s’articularà en conferències divulgatives i articles i/o monografies en revistes científiques especialitzades. Una segona fase consisteix en la reconstrucció d’elements documentats mitjançant aquesta recerca, de la manera més fidel possible.
Com a projectes de futur: tenen seguir participant i gaudint tots aquests festivals intetnacionals i potser organitzar-ne un els mateixos per a que els seus homòlegs europeus vinguin també a casa nostra, cosa que personalment trobo molt interessant.
Imatge d’una actuació del grup
Foto de tres dones en el paper de baix-imperials
Evocati Apri Scipioni
211 anys
Època recreada: Època republicana
Àmbit de recreació: Exèrcit
Ubicació: Sabadell
Aquest grup forma part de l’associació “Bellum annibalicum“, una agrupació de més de setanta persones, nascuda de la unificació de les experiències i inquietuds de quatre grups de recreació històrica de l’Antiguitat: Athenea Promakhos , Evocati Apri Scipioni, Iboshim i Ibercalafell. El seu interès, en coincidir en l’època recreada, se centra en la difusió dels esdeveniments que van envoltar les Guerres Púniques, principalment de la segona d’elles, en les quals van intervenir pràcticament totes les cultures de l’entorn mediterrani.
Recolzant-se en la recreació històrica, en l’arqueologia convencional i en l’arqueologia experimental com a eines fonamentals, la seva intenció és aproximar al gran públic alguns dels moments decisius d’aquell conflicte, oferint un punt de vista alternatiu, mitjançant la recreació de les cultures que van intervenir, incloent en aquest marc, i salvant les distàncies, les batalles més importants.
Segons en Javier García, membre del grup, els “Evocati” en concret es dediquen a recrear els soldats homònims que s’unien a l’exèrcit romà un cop ja havien acabat el servei i que feien d’instructors dels novells, a més del prestigi que havien acumulat. Es reuneixen una vegada al mes per practicar tir, muntatge i desmuntatge de campament i reparació d’armadures, i de tant en tant participen en actes com les jornades “Tarraco viva“, els jocs de Nîmes o “Tempora in Aquileia”, a Itàlia.
Cartell dels jocs romans de Nîmes
Propugnatores barcinonenses
011 anys
Època recreada: Baix imperi romà (Dominat)
Àmbit de recreació: Vida civil i militar
Ubicació: Barcelona
Aquest grup, dedicat a recrear i divulgar aquesta etapa de la nostra història completament desconeguda per la ciutadania i oblidada pel poder actual, que sembla no valorar-la en la seva justa mesura. Organitzen i participen en esdeveniments de reconstrucció històrica, presentacions i promocions de temàtica històrica (llibres, pel·lícules ). Actualment, estan fent explicacions de l’evolució del legionari des del segle III al V, formacions i tècniques de combat cos a cos. Contemplen la creació d’un campament, l’exhibició de l’equip de combat i de l’utillatge personal del legionari, a més d’explicació de jocs de taula tardorromans.
A més, fan assessorament històric i figuració per a documentals, cinema i audiovisuals de museus i xerrades en centres formatius i culturals. A la seva web remarquen que, llevat d’alguns detalls, seguim sent romans, i diuen, literament que “ens guiem pel calendari romà, circulem per les mateixes carreteres, vivim en el mateix tipus d’edificis, mengem de forma bastant similar i en els mateixos llocs, tenim els mateixos noms, creiem en els mateixos déus, lluitem de la mateixa manera, ens casem de forma similar, ens mantenen entretinguts d’igual manera”.
A més, manifesten que els agradaria contribuir amb les seves activitats a la revaloració del patrimoni tardorromà de la ciutat de Barcelona, així com de tot el seu territori municipal (ager barcinonensis), que en aquella època comprenia una extensa àrea, ara ocupada per molts altres municipis, principalment en l’eix del Llobregat (des de l’actual Martorell fins a la seva desembocadura).
Cartell de propaganda del grup
Com molts altres grups de reconstrucció històrica, els “Propugnatores” tenen diversos àmbits d’acció: Exèrcit i milícia a Barcino, Tabularium Barcinonensis, Cristianisme a Barcino, Dones en la Barcino del dominat, Política a Barcino, Economia–Artesania, Medicina i les vil·les de Barcino. A més, tenen diversos projectes de futur, com la creació de diverses seccions: Ascarii Seniores, Populars Barcinonenses, Burgarii Barcinonenses, Bucelarios, Collegia Iuvenalis, Torre artillada, Família, Sant Jordi, Sant Cucufat, Juliana i Semproniana, Santa Eulàlia, Paciano, Cervus, Baptisme, Usurpació de Magnenci, Defensa de Tarassona, Comunitat Jueva, la Commemoració 1600 aniversari de la usurpació de Màxim i Geronci, la Commemoració del 1600 aniversari de la capitalitat visigoda i l’acte “476, Heldefred i Vicentius Arvandus, Final de l’imperi Occidental”.
Tarraco ludus
311 anys
Creació: Any 2012
Època recreada: Segles I i II dC
Àmbit de recreació: Gladiatura
Ubicació: Tarragona
Tarraco ludus és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en la gladiatura de l’alt imperi o Principat, que, tot i la seva recent creació, ja compta amb uns quinze membres. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis.
Aquest grup forma part del conjunt d’entitats que han crescut sota el paraigua de Tarraco Viva, com altres agrupacions de referència, com Nemesis, Thaleia o l’Associació Projecte Phoenix. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els hem pogut veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva. En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano.
Foto de Lluís Amenós, Tarragona Cultura
Pel que fa al seu modus operandi, ells prefereixen la didàctica a l’espectacle, de manera que dediquen bona part de les seves presentacions a explicar tots els detalls de les lluites de gladiadors, tot i que concentren molts esforços en fer gaudir la gent que dos mil·lennis després encara gaudeix veient dues persones lluitant una contra l’altra, si bé des de Tarraco ludus ja deixen clar que no es fan mal de veritat. El seu objectiu últim és trencar els innumerables mites que s’han format a partir de les últimes pel·lícules de romans, com “Gladiator”, de Ridley Scott.
Val a dir que, a diferència d’alguns grups, es paguen totes les seves armes i armadures, cosa que, tenint en compte que valen més de mil euros en total, diu molt de la seva dedicació. Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa.
Thaleia
011 anys
Època recreada: Alt imperi romà
Àmbit de recreació: Vida civil
Ubicació: Tarragona
“Thaleia. Grup de Reconstrucció Històrica” és una associació tarragonina l’objectiu de la qual és mostrar a l’espectador, des d’una perspectiva dinàmica i divertida, la manera de viure en època romana (la infància, el matrimoni, el divorci, la mort, la religió, la música, la medicina….). A diferència de la majoria de grups, només es dedica a la vida quotidiana, i és un referent entre els que recreen aquest aspecte de la vida dels romans tan poc treballat.
Thaleia és el primer grup de reconstrucció musical d’època romana de l’Estat espanyol i manté contacte amb els millors grups europeus en aquest camp. Un dels espectacles que organitzen, que és dels més interessants que he trobat, és una representació musical. “Carmina Canere en Viu” és un espectacle ideat pel mateix grup que consisteix en un concert de música amb dansa romanes on reprodueixen tot un seguit d’instruments musicals de l’època, com per exemple la Tibia (instrument de vent que podia estar fet de fusta, os, ivori, etc.,); la Syrinx (denominada avui dia flauta de “Pan”); la Kithara i la Pandovra (instruments de corda) el Crotalvm i el Cymbalvm (percussió).
Val a dir que han publicat un disc amb totes les seves interpretacions musicals, titulat: “Carmina Canere”, la imatge del qual teniu a continuació.
A part de la seva faceta musical, el grup organitza nombrosos espectacles i participacions durant la Tarraco Viva, com les que relato a continuació, tot i que per més detalls convido el lector a mirar la seva magnífica pàgina web:
- SEQUERE ME: La prostitució a Roma
- SATURNALIA: Explicació de la festivitat
- SACRA PRIVATA: els rituals de la llar
- VENERALIA: El culte a Venus
- ELS CIRCS ROMANS: Tots els aspectes dels jocs de circ
- LA MODA A ROMA: Un passeig per la societat romana a través del vestuari
- DOMI AC FORI: Explicació de la vida d’una família romana
- ROMA ARCANA: màgia, superstició i religió a Roma
- DIES VIRILES: El pas de nen a home en temps dels romans
- SERVITUS ET MANUMISSIO: L’esclavitud a Roma
- ARS MEDICA: La medicina a Roma
- DIVORTIUM: El divorci en temps dels romans
- CEREALIA: El culte a la deessa Ceres
-
DIES LVSTRICVS ET LVDVS LITTERARIVS: La vida dels nens romans
Des dels seus inicis ha participat en Jornades Internacionals de Divulgació Històrica, com les que es celebren cada any a Tarragona, des de 1999 i en festivals com el Mercat Romà de Guissona, el Festival Romà d’Andelos a Mendigorria, la Magna Celebratio a Badalona o Blanda Aeterna a Blanes.
Associació Cultural Arraona Romana
111 anys
Ubicació: Sabadell (Barcelona)
Àmbit d’acció: Cultura romana en general
Plataforma de difusió: Bloc i reconstrucció històrica
Fundada el 2008 per Francesc Sánchez, a qui he entrevistat anteriorment, Arraona Romana és una iniciativa personal del senyor Sánchez i una entitat cultural que té diferents objectius, que cito a continuació:
- “Promoure la recerca i desenvolupament, les excavacions arqueològiques, la preservació i la difusió del patrimoni arqueològic romà de la ciutat de Sabadell”
- La difusió de la cultura romana a través dels diferents canals que ens ofereix la tecnologia i la societat.
- “Recrear i recuperar el millor de l’Antiga Roma en els camps de la cultura, la llengua, el dret, la política, l’art, la literatura o filosofia, entre d’altres, promovent a aquests efectes tot tipus d’activitats culturals, recreacionistes i lúdiques.”
Es va començar amb molta força, organitzant la Renovatio Arragonis, conferències i xerrades, a més de la pàgina web, que servia per complir el segon objectiu citat anteriorment, i actualment ho continua fent. A partir del 2012, i amb la dissolució del festival que portaven tres anys fent, es van plantejar dedicar els seus esforços en el bloc i la difusió de la cultura romana, projecte que encara segueix en peu.
Actualment hi estan molt centrats, i s’ha creat una pàgina web on es publiquen diferents assajos de persones amants de la història que dediquen molt de temps a crear un text seriós, documentat i interessant amb alguns petits incentius econòmics de l’Associació Arraona Romana i els seus patrocinadors.
Una altra faceta de la seva tasca és la difusió via xarxes socials. Allà, les pàgines de Facebook i Twitter d’aquesta associació comparteixen articles, notícies i fotos relacionats amb el món romà, i el seu èxit és tal que a dia d’avui compten amb 2565 membres a la primera i 1350 seguidors a la segona. I aquesta part no és la menys important, ja que, segons el mateix Sánchez, “fan de butlletí oficial, publiquen les totes les notícies que hi ha per a que la gent ho vegi i se n’assabenti”.
Per potenciar el camp de l’escriptura històrica, estan impulsant diversos projectes, com finançar l’edició de llibres d’autors novells, la creació d’una revista i la creació de diverses seccions temàtiques, on experts sobre el tema escriuran diferents articles per crear una espècie de llibre a partir de les col·laboracions.
Per acabar, avanço que s’està preparant un projecte per reeditar la “Renovatio Arragonis” seguint un model semblant a festivals com la Magna celebratio o les Jornades Romanes d’Hostafrancs, diferent al que no va funcionar el 2012.
Entrevista a Albert Anglès
011 anys
Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.
Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.
Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.
Albert Anglès a Vindolanda
És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).
Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio
Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…
Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularis, un material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).
Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TclF1uJObrQ[/youtube]
L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014
Comentaris recents