Literatura grega a escena

XAIRETE!

Nosaltres hem decidit comparar l’estructura del llibre “Hipsípila”  amb l’obra de teatre que hem vist a l’Hospitalet de Llobregat representada pel grup KOMOS,  de l’IES Districte Marítim de València.

Cartell de l’obra de teatre del grup Komos

En primer lloc, us explicarem quines són les principals parts de la tragèdia grega:

Per començar, trobem el pròleg, que és la part inicial que precedeix l’entrada del cor, en ell hi solen aparèixer dos personatges, o de vegades un, que exposen d’una manera  resumida la situació inicial. Va dirigit al públic i el cor no intervé.

 Després ve el pàrode, que és l’entrada del cor a escena; el cor fa el seu primer cant. En aquesta part es realitza un cant líric, amb unes danses  i s’utilitza un diàleg  dòric.

A continuació, tenim els episodis, que és la part on entren en escena els personatges principals i secundaris; van entre dos cants corals complets. Poden haver-hi fins a cinc. Hi ha diàleg  entre els personatges i el cor o entre personatges.  S’expressa els pensaments i sentiments dels personatges, per això és la part més important.  Dins dels episodis, podem trobar l’àgon, que és un debat verbal entre l’heroi còmic i el seu antagonista (normalment es resol a favor de l’heroi).

Els estàsims són els cants del cor entre episodis.  En aquesta part lírico-dramàtica, l’autor expressa el seu punt de vista, les seves idees. El cor no dansa. Poden estar dividits en estrofes i antiestrofes, normalment les antiestrofes eren dites per un Corifeu, que és el representant del cor.

Finalment, hi ha l’èxode:  el cor  fa l’últim cant i abandona l’escena juntament amb els resta de personatges i s’acaba la tragèdia. Hi ha cants lírics i dramàtics. L’heroi reconeix el seu error, a vegades és castigat amb la mort pels déus i és llavors quan apareix la moralitat.

A vegades a les tragèdies gregues es feia servir una tècnica anomenada Deus ex machina (expressió llatina que significa “déu sorgit de la màquina” i en grec és “απó μηχανῆς θεóς”), en què una grua (machina) introduïa una deïtat (deus) provinent de fora de l’escenari per resoldre una situació.

Pel que fa a l’estructura del llibre que hem llegit:

Pròleg:

En l’obra,  Hipsípila apareix davant el palau i recorda les desgràcies succeïdes a la seva família i que la han portat a ser esclava a Nèmea. Apareixen dos joves soldats que demanen hospitalitat per al seu exèrcit en el palau. Aquest pròleg l’han aconseguit a partir d’un fragment que van trobar de l’època d’Eurípides, que va representar l’obra per primer cop fa 2.421 anys a Atenes, concretament el 407 aC.

Pàrode:

Hipsipila canta suaument per gronxar  el nen. Apareix el cor de dones nèmees  anunciant l’avanç de l’exèrcit argiu. Hipsípila  recorda l’expedicició de Jàson i els argonautes. El cor parla sobre les històries amoroses de Zeus amb Europa i Io, fets que aconsellen moderació i prudència a Hipsípila. Aquesta compara les seves desgràcies a les d’Hàlia i Procris.

 Primer episodi:

Amfiarau, al capdavant de l’exèrcit argiu, demana a Hipsípila que li indiqui un lloc on aconseguir aigua per oferir una libació. Es presenten tots dos. Amfiarau li explica que participa en una expedició en la que sap que morirà, però a la que ha d’anar per complir amb les exigències de la seva esposa Erífila, a  qui ha d’obeir per haver acceptat aquesta el collar que Afrodita va regalar a Harmonia en les noces amb Cadme. Hipsípila finalment condueix els soldats cap a la font.

 Primer estàsim:

El cor canta els horrors de la guerra que s’aproxima a Tebes, la mort dels joves i la maledicció que pesa sobre la família d’Èdip. Es parla sobre la disputa entre Polinices i Tideu, que donarà inici a l’expedició dels Set contra Tebes.

 Segon espisodi:

Intercanvi líric entre Hipsípila i el cor. Hipsípila plora la mort del nen Ofeltes. Per un descuit, mentre indica als soldats el lloc de la font, deixa el nen al terra, on el mata una serp. El cor li aconsella que fugi del país. Arriba la reina Eurídice. Hipsípila li comunica la mort del seu fill. Eurídice mostra la seva desesperació i fa a Hipsípila responsable del succés. Ella intenta explicar que només va acompanyar els soldats a una font i que per aquest fet no és culpable, simplement va ser un desgraciat accident. Al final entren al palau, on Eurídice decidirà què fer al respecte amb Hipsípila.

Segon estàsim:

Himne que ensalça la transformació que pateix la natura per obra de Dionís, en els ritus dels quals desitja participar el cor de dones nèmees.

Tercer episodi:

Eurídice està disposada a sentenciar  a mort Hipsípila, però aquesta suplica la protecció d’Amfiarau. Aquest explica el succeït a Eurídice i veu la mort del nen com un presagi de l’expedició contra Tebas. Li demana comprensió  i li proposa celebrar allà mateix els funerals que honraran la memòria del seu fill. Eurídice, tot i el seu dolor, decideix no castigar Hipsípila.

Tercer estàsim:

Amarg  lament del cor per la mort d’Ofeltes , demanant-li a la mort que li torni al nen. El cor es compara amb les aus i voldria cantar com elles plorant per la mort d’Ofeltes.

Èxode:

Un missatger explica com es van celebrar els funerals d’Ofeltes i les competicions atlètiques posteriors, mencionant els vencedors en cada prova. Entre aquests apareixen Èuneu i Tonant, fills d’Hipsípila. Quan li pregunta a Amfiarau per ella, aquest li presenta Èuneu i Tonant. Es produeix l’escena de reconeixement i Hipsípila demana informació als seus fills sobre la seva vida anterior fins a arribar a Nèmea.

Dionís com a “deus ex machina” a “Hipsípila”. Fotografia d’Elisa Moya

Apareix com a deus ex machina Dionís, que ordena a Hipsipila tornar a Lemnos i ser reina dels Mínies, i a Èuneu acompanyar la seva mare i fundar després una escola de músics a Atenes. A Tonant li aconsella abandonar els combats bèl·lics. Acaba establint els jocs nèmeus en honor d’Ofeltes i animant  les mènades a participar en els seus rituals dionisíacs.

Llibre d’Hipsípila amb text grec

A continuació, farem la comparació amb l’obra que hem anat a veure:

Per començar, hem de dir que l’obra, a més d’estar molt ben representada, era molt fidel a l’obra reconstruïda ja que l’original d’Eurípides ens ha arribat fragmentària. Seguia més o menys l’estructura de l’obra que ens havíem llegit, doncs tenia pròleg (Hipsípila apareix davant el palau i recorda les desgràcies succeïdes a la seva família i que l’han portat a ser esclava a Nèmea), un paròde (el cor se sitaa en escena i anuncia l’avanç de l’exèrcit argiu), té els corresponents episodis (apareixen els personatges principals o secundaris i intercanvien diàleg),  en total n’hi ha tres igual que a l’obra original. A més, trobem els tres estàsims ( intervenció del cor sense dansar, en alguns moments dialoguen amb Hipsípila), i un èxode (Hipsípila reconeix els seus dos fills i el cor fa la seva última intervenció i es retira, apareix el deus ex machina). Tot i així en l’obra del grup KOMOS, al principi apareix Dionís, cosa que en el llibre no passa. A més, el deus ex machina de l’obra que vam anar a veure, no era fidel al de les obres d’Eurípides, on el déu, que resolia el conflicte, apareixia amb un sistema de cordes des de fora de l’escenari, en canvi en la posada en escena del grup Komos, per raons evidents, sortia Dionís caminant per l’escenari sense cap corda.

Cor i corifeu d'”Hipsípila” d’Eurípides. Fotografia d’Elisa Moya

Pel que fa al paper del cor, en les tragèdies d’Eurípides hi havia entre 12 i 15 persones fent de cor, mentre que en l’obra que vam veure n’hi havien 18. Sòfocles havia augmentat el nombre de coreutes a 15 dels 12 d’Èsquil.

Hipsípila amb els seus fills. Fotografia d’Elisa Moya

En conclusió, la protagonista que representava Hipsípila va fer una molt bona interpretació, així com els altres actors, que tot i ser adolescents com nosaltres van actuar com autèntics professionals.  A més, estava molt ben aconseguit el cor, doncs parlaven a la vegada com autèntics cors grecs. Un altre paper a destacar és el corifeu, que com a portaveu del cor el dirigia i era la noia que anava vestida de blau i estava separada de la resta.

Per acabar, volem felicitar el grup Komos per la seva Hipsípila, als professors Miguel J. Navarro Aljibe i Joaquín Pastor Saco per haver fet l’intent de reconstruir en castellà aquesta tragèdia perduda d’Eurípides i a les coordinadores  de Prósopon Catalunya per haver fet possible que ahir gaudíssim amb la representació d’Hipsípila. És de doldre, però, que el teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, ple a vessar en la representació del Miles Gloriosus, estés mig buit.

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C Grec