Avui és el Dia Mundial del Teatre, dimarts vàrem anar a veure la tragèdia Hipsípila d’Eurípides i el Miles Gloriosus de Plaute. Què vol dir el mot teatre? Quins són els seus ètims? Quines paraules en deriven? Quin altre lèxic teatral té origen grec i no sigueu hipòcrites?

“Hipsípila” d’Eurípides. Fotografia d’Elisa Moya
Elisa Moya & Francesc Xavier Gras
2n Batx. Grec
Xaipe!!
Teatre ve del grec, θέατρον, que vol dir “lloc per contemplar”, θέα vol dir “visió” i està relacionat amb el verb θέαομαι, que vol dir contemplar, i amb el sufix -τρο, que vol dir mitjà de contemplació. Trobem diferents ètims de la paraula θέατρον, com teatr
Pel que fa a la companyia que organitza el teatre de juventut anomenada Prosopón πρόσωπον, vol dir màscara, era la màscara que portaven els actors grecs.
Pel que fa a la paraula drama, ve del verb δράω, que vol dir mirar, un drama era algo qeu es feia per ser vist, com podia ser una representació.
La paraula hipòcrita ve del grec “ὑποκριτής”, un hipòcrita és una persona que fingeix sentiments contraris als que sent. Els mestres en fingir eren els actors grecs.
També tenim la paraula heroi, que ve del grec “ἥρως”, que eren personatges que havien fet una acció heròica, habien sigut reconeguts i algu n’havia escrit un poema o relat èpic, o bé eren fills de déus. En la majoria de tragèdias gregas i ha herois que s’enfrenten al seu destí i al seu propi caràcter “hybris”.
La paraula patètic, ve del grec πάθος, que vol dir patiment, dolor. El personatge grec experimentaba un dolor segons la situació en la que es trobava.
Finalment trobem la paraula èxode, del grec “ἔξοδος” que era la part final de l’obra, on el cor feia l’última intervenció i apareixia el déu per solucionar conflictes (deus ex machina).
Què vol dir el mot teatre? Quins són els seus ètims? Quines paraules en deriven?
del grec θέατρον, “lloc per contemplar”.
El teatre és també el gènere literari que comprèn les obres concebudes en un escenari i davant d’un públic.
Les representacions teatrals están plenes de πάθος, -ους (τό) experiència, sentiment, afecció pat-, pato-
Xaipe!
Teatre en grec θέατρον vol dir lloc per contemplar. Ve del substantiu θεά (visió) que trobem en la paraula teoria i relacionada amb el verb θεομαι (contemplar). En quant al sufix -τρο vol dir mitjà de contemplació.
Del teatre grec ens deriven paraules com πρόσωπον, que vol dir persona i era la màscara que portaven els actors.
La comèdia ve de κωμῳδία, que està formada per κωμόζ, que vol dir desfil i ῲδή, cançó.
El drama ve de δράμα, que està formada per δράω que aquest verb vol dir mirar.
Hipòcrita ve de ὑποκριπής que vol dir autor i ὑποκρίσιν que vol dir fingir. I és que quan es diu que no siguem hipòcritas vol dir que no fingim els nostres sentiments com feien i fan els actors.
El patetisme ve de πάθος que vol dir dolor. En el teatre grec, el personatge tràgic experimentava un gran dolor provocat per la situació en què es trobava, enfrontat entre la moral humana i la divina.
èxode (ἔξοδος), significava ‘sortida’, i en el teatre grec definia un moment molt precís: el final de l’obra, quan el cor abandona l’orquestra.
Entre moltes altres paraules que trobem.
Vale!
Retroenllaç: La pervivència lèxica del vocabulari del teatre grec | L'univers clàssic dels nostres mots
Xaipe!
El mot “teatre” ve del grec θέατρον, que vol dir “lloc per contemplar”ja que θέα vol dir “visió”. Mots que derivin de θέα serien: Teatrí, teatral, teatralitat i teatre. A més al grec també hi trobem el verb θεομαι que vol dir contemplar.
En quant a la paraula hipòcrita, ve del grec “ὑποκριτής”. Un hipòcrita és una persona que simula qualitats i sentiments que no téfingeix sentiments contraris als que sent. Els mestres en fingir eren els actors grecs.
la paraula èxode, “ἔξοδος”, era la part final de l’obra.
La paraula drama ve de δράμα, formada per δράω que vol dir mirar.
La comèdia ve de κωμῳδία, formada per κωμόζ vol dir desfil i ῲδή, cançó.
Xaipe!
Teatre en grec “θέατρον” vol dir lloc per contemplar. Ve del substantiu θεά (visió) que trobem en la paraula teoria i relacionada amb el verb” θεομαι” que vol dir contemplar.
La comèdia ve de κωμῳδία, que està formada per κωμόζ, que vol dir desfil i ῲδή, cançó.
El drama ve de δράμα, que està formada per δράω que aquest verb vol dir mirar.
Κοιλον : Era la graderia on seien els espectadors.
Σκηνη : era l’escena on es representaven les obres teatrals.
Προσωπο: màscara que els actos utilitzàven per tapar-se la cara.
Xaipe!
El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe. La paraula catalana “teatre” prové grec θέατρον, “lloc per contemplar”, a través del llatí theātrum, ja amb el mateix significat que a l’actualitat.
La comèdia ve de κωμῳδία, que està formada per κωμόζ, que vol dir desfil i ῲδή, cançó.
El drama ve de δράμα, que està formada per δράω que aquest verb vol dir mirar.
Xaipe,
La paraula catalana “teatre” prové grec θέατρον, “lloc per contemplar”, a través del llatí theātrum.
A l’obra dramàtica, un o més personatges tenen almenys un objectiu immediat i gairebé sempre almenys un conflicte dramàtic, que pot ser intern i extern. Avui dia les arts escèniques són una de les poques formes d’art en què l’artista i qui gaudeix de l’obra es miren cara a cara, al mateix espai i en directe. El teatre ha estat i continua estant lligat, de vegades barrejat, amb altres arts escèniques com per exemple el circ.
Molt bon article !La veritat és que el teatre no és una cosa que m’apassioni,però si que el trobo molt interessant,ja que precedeix molta història.
La paraula teatre prové del grec θέατρον i significa “lloc per contemplar”.
El teatre grec es basava rituals i religiosos. Moltes vegades es tractava de celebracions.
L’arquitectura, el teatre grec solia aixecar-se en el vessant d’una muntanya per aprofitar l’elevació. Gràcies al disseny semicircular, s’asseguraven una bona acústica i que milers d’espectadors poguessin observar els esdeveniments.
És possible distingir tres elements centrals en cada teatre grec: la orchesta (on se situaven els cors: els encarregats de narrar o guiar les accions a través del cant), la skené (una plataforma elevada on s’exercien els actors) i el koilon (les graderies).
Es considera que el principal teatre grec va ser el Teatre de Dionís, situat en l’Acròpoli d’Atenes. Estava dedicat al déu Dionís i albergava obres en el seu honor.
Xaipete!!
Teatre en grec és θέατρον, que vol dir “lloc per contemplar”, θέα vol dir “visió” .
La palabra TEATRO viene del griego: θέατρον, theátron y significa LUGAR PARA CONTEMPLAR derivado de θεᾶσθαι, theáomai que significa MIRAR
Xaipete!
El teatre té l’origen en les celebracions religioses populars i està estretament lligat al culte del déu Dionís.
El mot teatre ‘θέατρον’ està relacionat amb el verb ‘θέαομαι’ que significa contemplar i amb el substantiu θέα ‘visió, espectacle’; per tant, el teatre és un lloc de contemplació i el públic, a ple sol, seu durant tot el dia a les grades del teatre. Seure a la primera filera era tot un privilegi; per això estava reservada a les autoritats, els magistrats, els sacerdots i els jutges.
Aristòtil, en la Poètica, atribueix l’origen de la tragèdia al ditirambe, cant líric en honor de Dionís, i el de la comèdia, als cants fàl•lics, precedents del culte dionisíac.
Del teatre grec ens deriven paraules com:
– πρόσωπον, que vol dir màscara que portaven els actors.
– κωμῳδία, vol dir comèdia.
– δράμα, (drama) formada δράω que aquest verb vol dir mirar.
– Πάθος ( patetisme) que vol dir dolor.
– ὑποκρίσιν ( hipócrita) que vol dir fingir.
Xaipe!
La paraula “teatre” prové del grec, θέατρον, que vol dir “lloc per contemplar”, θέα vol dir “visió”, que vol dir contemplar, i amb el sufix -τρο, que vol dir mitjà de contemplació.
El teatre de juventut anomenada Prosopón πρόσωπον, vol dir màscara, era la màscara que portaven els actors grecs.
La paraula drama, ve del verb δράω, que vol dir mirar, un drama era algo que es feia per ser vist, com per exemple una representació.
La paraula hipòcrita ve del grec “ὑποκριτής”, un hipòcrita és una persona que fingeix sentiments contraris als que sent. Els mestres en fingir eren els actors grecs.
També tenim la paraula heroi, que ve del grec “ἥρως”, que eren personatges que havien fet una acció heròica. En la majoria de tragèdias gregas hi ha herois que s’enfrenten al seu destí i al seu propi caràcter “hybris”.
La paraula patètic, ve del grec πάθος, que vol dir patiment, dolor. El personatge grec experimentaba un dolor segons la situació en la que es trobava.
Finalment trobem la paraula èxode, del grec “ἔξοδος” que era la part final de l’obra, on el cor feia l’última intervenció i apareixia el déu per solucionar conflictes (deus ex machina).
Un còrega a l’antiga Grècia era el ciutadà adinerat que s’encarregava de les despeses per la representació teatral. En cas de victòria, era ell qui s’emportava el premi més important. A més d’una corona de llor rebia un document acreditatiu i un monument commemoratiu.
Els drames satírics eren les representacions que tenien lloc en acabar les tragèdies amb l’objectiu de fer riure.
Les pantomimes eren peces dramàtiques on els personatges únicament podien gesticular.
Els mims, eren escenes picaresques realistes creades per Sòfron de Siracusa.
Els coturns eren les sabates alçades que portaven els personatges per ressaltar la seva importància.
És una cultura teatral que va florir en l’Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC.
El terme teatre procedeix del grec theatron, que pot traduir-se com l’espai o el lloc per a la contemplació.
El teatre forma part del grup de les arts escèniques. El seu desenvolupament està vinculat amb actors que representen una història davant d’una audiència.
Paraules relacionades amb teatre:
-La paraula Corega ve del grec χορηγός (khoregos). Es referia a un ciutadà ric que patrocinava l’ensenyament, vestuari i escenografia d’obres teatrals.
-El drama satíric és un gènere literari de l’Antiga Grècia estretament associat a la tragèdia.
-La pantomima és una representació que es realitza mitjançant gestos i figures, sense la intervenció de paraules. El terme prové d’un vocable grec que significa “que tot imita”.
– el mim era un gènere teatral que representava una farsa burlesca
-La comèdia grega era una forma de teatre popular i influent en la Grècia antiga des del segle VI aC. Es caracteritzava per ser un mitjà per fer mofa de polítics, filòsofs i altres artistes.
-El coturns era un antic calçat alt de sola de suro d’objectes per cintes de cuir o un altre material utilitzat en el període de l’antiga Roma.
La paraula ‘teatre’, concretament, prové del llatí “theatrum”, que al seu torn ve del grec “théatron”, que sorgeix de la unió de “theásthai”= “mirar” i de “tron”= “lloc per a” o “instrument per a”; donant com a resultat un“lloc per a mirar”.
· Comèdia ve de κωμῳδία, que està formada per κωμόζ, que vol dir desfil i ῲδή, cançó.
· Drama ve de δράμα, que està formada per δράω que aquest verb vol dir mirar.
Havent-se originat , en un principi, com a improvisació tant la tragèdia com la comedia, la primera a partir dels qui entonaven el ditirambe i la segona a partir dels qui entonaven cants fàl·lics
Corega era el ciutadà acabalat que es feia càrrec de totes les despeses de la representació teatral.
El drama satíric es representava després de les tràgedies i volia fer riure
Pantomima és una representació que es realitza mitjançant gestos i figures, sense la intervenció de paraules. El terme prové d’un vocable grec que significa “que tot imita”.
Mim consistia en escenes picaresques, de fort realisme agafades de la vida quotidiana.
Comèdia constituïa una crítica ferotge conra alguns ciutadans i contra la societat contemporània.
Coturns era un calçat elevadíssim amb sola de tal.
Hi ha algunes paraules que estan directament relacionades amb el teatre i són les següents:
·Corega-era una persona rica que s’encarregava de produir les obres de teatre. És a dir, de proporcionar vestits, “atrezzo”,…
·Drama satíric-es representava després de les tragèdies i era per fer riure el públic.
·Pantomima-representació realitzada mitjançant gestos i figures, sense la intervenció de paraules.
·Mim-escenes picaresques agafades de la vida quotidiana,
·Comèdia-crítica ferotge contra la societat de l’època.
·Coturns- un calçat alt de sola de suro i cintes de cuir o un altre material. Avui en dia serien les plataformes i antigament se les posaven els actors per semblar més alts.
– Corega era com un productor avui en dia, perquè era un ciutadà adinerat que pagava tots els costos de les obres de teatre (el vestuari, l’atrezzo…)
– Drama satíric era una obra que es representava després de les tragèdies i era per fer riure el públic.
– Pantomima era una representació realitzada mitjançant gestos i figures, sense la intervenció de paraules.
– Mim era compost per escenes picaresques agafades de la vida quotidiana.
– Comèdia era una crítica ferotge contra la societat de l’època però tranformada de forma que fes riure.
– Coturns eren unes sabates altes de sola de suro i cintes de cuir o un altre material. Eren com una mena d’alçador perquè els actors se les posaven per semblar més alts.